Monthly Archives: Juny 2012

Italianització

borinotus | 1- Politics | dimarts, 8 d’agost de 2006 | 20:20h

 Fa un temps, el desastre del Carmel i sobretot, la gestió que des del Govern se’n feu, va suposar el començament de l’allunyament del govern tripartit respecte de la població (En aquest cas, d’un dels feus electorals del PSC). En un comentari que vaig fer a l’e-noticies vaig parlar d’italianització de la política catalana. Uns dies després un comentarista d”El Rasclet” (No en recordo el nom ) a l’AVUI va fer un article sobre el mateix tema i amb el mateix títol.:Italianització.

Com que fora massa vanitat fins i tot per a mi pensar que un comentari meu a una noticia pugui inspirar un article a un periodista, podem dir que la sensació era a l’ambient.

 

Temps després, he tornat a sentir aquest terme amb un significat diferent : Que la política és una pallassada. La comparació es feia sobretot en comparar els pocs edificants espectacles que oferien govern i oposició a Italia amb els que es fan aqui darrerament.

Deixant de banda que a tot arreu passen aquestes coses (Llegiu les noticies de política local de diaris estrangers), la qüestió no són els escandols o la corrupció, o la pèsima gestió, ni tan sols que els mediterranis siguem més proclius a l’histrionisme. No. La qüestió és com s’encaren aquestes crisis, si la premsa (de la tendència que sigui) és prou independent per a esbombar la notícia fins que algú en doni a la ciutadania la resposta que cal, tot demostrant així que la gent mereix tenir el respecte que li pertoca a un ciutadà i no només l’enllustrada barroera i demagògica cap al votant. O bé si els mitjans de comunicació es dediquen a jugar al ”i tu més” convertint l’anecdota en noticia i passant de puntetes damunt l’escàndol fent que al final no escandalitzi ningú. (Bah, tots són iguals!)

La italianització tal com jo l’entenc és el funcionament de la societat i de les institucions de manera separada. Hi ha una casta política i funcionarial que funciona per una banda amb el seu tros de pastís assegurat, després la resta de la gent que fa la viu-viu, els seus negocis, la seva feina i anar fent. Quan les dues esferes socials xoquen, la cosa s’arregla i llestos (via comissions per exemple).A Itàlia aquest sistema ha funcionat durant decades (I  tot i que en algun moment les xifres macroeconomiques van ser maquillades, pertany al grup del G-8).

La cosa al final va petar (tot te un límit) en un procés liderat per showjutges que en algun cas van pagar-ho amb la vida.

Ara la cosa sembla més calmada però s’ha arribat a un nou equilibri entre les dues esferes (institucional i social diguem-ne) i tot està com estava amb actors diferents.

A casa nostra això no és pas nou. Al segle XVIII després de la desfeta, com que als catalans no se’ls deixava fer política, es van dedicar a fer diners (Vicens Vives dixit). La gent es va buscar la vida i com que allà a Madrid no ens resolien els problemes, enlloc de anar a fer carrera a la capital la gent va intentar fer força des d’aquí. La gent d’empenta va crear allò que diem societat civil i que vés a saber ara qui en forma part i a quins interessos serveix. (Bé, encara en podem donar gràcies. A altres llocs el buit institucional va donar pas a la creació de les mafies).

Exemple d’aquella època i bastant il·lustratiu: La Mancomunitat de Catalunya va tenir l’encert de tenir al capdavant gent amb idees que, amb poquíssimes competències i escassíssims recursos va fer una feina intensa i intel·ligent.

Ara ja tornem a tenir les nostres institucions potser podriem pensar que la cosa es podria redreçar però veiem, cada cop més cansats i amb un rictus de fàstic a la boca, que les aspiracions de la nostra classe política arriben a l’alçada del vol de les gallines.

I la “gent amb empenta” ? Connais pas.

Comentaris: 5
  • Villatoro
    latrappola | dimecres, 9 d’agost de 2006 | 16:40h
    Si no l’has llegit ja et recomano l’entrevista del Grup Hayek a Vicenç Villatoro que en dessmond va penjar al bloc Botxí, crec que dona les claus per entendre la política catalana del darrer any i ho trobo molt relacionat amb el que expliques al teu article.

    Algun dia ens haurem de començar a preguntar com és que quatre empresaris i quatre diaris tenen el poder de carregar-se ells solets tot un Conseller en Cap, tot un President de la Generalitat, i un Estatut recolçat per un 90% de diputats al Parlament Català.

    • Ja l’he llegida
      borinotus | dijous, 10 d’agost de 2006 | 18:31h

      Molt bona. Gràcies per la informació.

      Em crida l’atenció que comentin una cosa que jo ja deia (i que no te res a veure amb el tema que parlem): Que la irrupció de la premsa gratuïta ha estat perjudicial per a “El Periodico”. Això ho vaig dir jo en quan vaig veure que aquests diaris es consolidaven. Si tu compres Avui, El Punt o La Vanguardia no els deixes de comprar si a l’entrada del metro et donen un d’aquests però si compres El Periodico és ben probable que ho deixes de fer ja que et donen el mateix i de franc.

      • El Periódico
        latrappola | dijous, 10 d’agost de 2006 | 19:01h
        Sí, és curiós, no ho havia pensat mai així lo de El Periódico i els diaris gratuïts, de fet al metro tenia comprovat que era el diari clarament predominant i ara en veus molt pocs.

        Una altra cosa que em preocupa és el diari Avui, cada cop tinc més la sensació que és un diari més allunyat del que era fa un parell d’anys, sort que encara queden molt bons articulistes i el seu director és una bona garantia, però dels que entren nous no me’n agrada cap. Veure’m com acaba la cosa.

  • endavant
    Reyes | dimarts, 8 d’agost de 2006 | 23:48h
    Et felicito per aquest article d’avui, borinotus.
    No desespereu, home, no desespereu… endavant! 🙂
  • Home, de les gallines, de les gallines…
    DR | dimarts, 8 d’agost de 2006 | 22:35h
      Trobo que exageres, jo diria que a l’alçada del vol dels kiwis i encara gràcies.

    I la gent amb empenta? Doncs em penso que hi ha els qui han fotut el camp a l’exterior, els qui estan pensant a fotre el camp a l’exterior i els qui s’hi han resignat i s’han quedat… en l’exili interior.
    I algun que encada queda intentant fer-hi alguna cosa, és clar.

    El que és ben clar és que si es permet durant massa temps que un grup de gent impedeixi que les energies d’una societat brollin amb naturalitat, la resta se’n cansa i la societat s’estanca i es podreix. I llavors resulta molt difícil -que no impossible, vull pensar- reconduir les coses.

Allò d’Ibèria

borinotus | 5- Miscel·lània | dilluns, 7 d’agost de 2006 | 00:48h

Sobre tot el merder que ha passat amb això de la vaga de l’aeroport, voldria posar damunt la taula un parell de punts que no he vist que hagi esmentat ningú.

1- Fa temps vaig treballar a una empresa de seguretat. Entre els  serveis que feien els nostres guardes i vigilants es trobaven alguns edificis pertanyents a institucions públiques, l’adjudicació del servei de les quals es feia, com és habitual. mitjançant concurs públic. Més d’un cop vaig veure com un servei que teniem no ens era renovat perque alguna altra empresa hi feia una oferta millor. En aquests casos els nostres treballadors eren subrogats a la nova empresa per a impedir que anessin al carrer si no teniem feina per a ells.
Un altre cas semblant em va passar amb l’empresa on estic ara. Descontents amb l’empresa de neteja vaig contactar amb una nova empresa que ens fes aquest servei. Un cop arribats a un acord, la nova empresa m’informà que havien de contractar la senyora de fer feines que teniem mitjançant subrogació.
Bé, pregunta que m’hi plantejo: Si la llei empara la feina de quatre segurates i una dona de la neteja, no creieu que és molt estrany que no tingui previst que una empresa perdi l’adjudicació del servei de terra d’una aeroport amb tooots els llocs de treball que hi depenen? I si existeix aquesta norma que obliga a subrogar els treballadors, de què es queixaven?

2-Per a una empresa que, per les causes que siguin, tingui previst desfer-se d’un bon nombre de treballadors, el millor que li pot passar és que aquests muntin una vaga il·legal. Llei en mà es poden estalviar un bon munt de calés en indemnitzacions per acomiadaments. Com és que en lloc d’això Ibèria els assegura feina per a set anys més? En  què quedem? Els sobraven aquests treballadors o no?

Comentaris: 5
  • Subrogacions i ETT’s
    latrappola | dilluns, 7 d’agost de 2006 | 19:03h
    Crec que la font principal del problema eren precisament els treballadors amb contractes temporals, llavors no acabo d’entendre qui ha fet aquesta vaga realment, si com diu la Reyes amb les subrogacions es mantenen les condicions de treball i com diu en Botxí els de les ETT’s acabaran igualment al carrer, no entenc exactament quin era l’objectiu de la protesta. Pel que he viscut de conflictes laborals a la meva empresa la sensació que tinc és que els sindicats intenten sempre evitar la vaga, i en tot cas l’utilitzen com a últim recurs, no recordo cap cas de vaga salvatge com la que hem vist sense que prèviament hi hagi un intent de negociació i no s’hagin utilitzat protestes de baix nivell per començar a  pressionar abans d’arribar a una vaga.

  • subrogacions
    Reyes | dilluns, 7 d’agost de 2006 | 11:27h
    No sóc cap experta del tema, així que, si us plau, si vaig errada, que algú em corregeixi…
    És possible que la llei obligui a la subrogació (no ho sé, no sóc cap experta) però dubto que obligui a mantenir les mateixes condicions: salari, horari, calendari, etc. D’altra banda, al nou empresari ja li convé subrogar: ha presentat aquesta oferta, però la gent no la té contractada encara (o és que la té parada? no és lògic). Si l’antic treballador s’avé, tot aquesta feina de trobar gent que s’estalvia…

    • bis
      botxi | dilluns, 7 d’agost de 2006 | 17:36h
      Si hi ha subrogació ha de ser en exactament les mateixes condicions, considerades globalment.
      No cal que siguin idèntiques una per una, però la seva valoració econòmica per al treballador ha de ser equivalent (o millor).

      En el sector neteja, això està per conveni, perquè si no cada cop que una empresa canvia de contracta (pot ser cada any) tothom aniria al carrer.
      En quant al tema d’Ibèria, no ho sé, però dedueixo que serà molt semblant.  De tota manera, els eventuals o els contractats per ETT passen tal i com estaven, o sigui, se’ls pot fer fora sense gaire problemes (si és el que es desitja).

      Aquí hi ha un altre tema :  Ibèria és Ibèria, i ser empleat d’Ibèria és una cosa, i ser-ho de Can Pixa és una altra.  Suposo que el merder va venir per aquí, perquè si no, no s’entèn que els fixes fessin vaga, donat que tenen la feina garantida.
      I els de les ETT aniran al carrer de totes maneres, així que tampoc no cal que facin vaga 🙂
      (i si fan vaga els ficarem a la llista negra de “no contractables”, que existeix -més o menys- 🙂

  • El problema d’Ibèria era a més a més de una simple recolocació.
    Anònim | dilluns, 7 d’agost de 2006 | 11:23h

    Podria ser a l’hora un intent de una certa reestructuració de la plantilla.

  • És tracta d’una vaga promoguda per intersos politics i demanar responsabilitats al govern de torn?
    Anònim | dilluns, 7 d’agost de 2006 | 10:41h
    En aquest cas, responsabilitats al govern del PSOE, per no protegir l’ordre public a l’aerport del Prat.

Ja som de vacances!

borinotus | 3- Personals | diumenge, 6 d’agost de 2006 | 21:19h

Bé, doncs ja som de vacances. Com que estem en estat de bona esperança (Que diuen que es com es deia abans) i no convenen ni viatges en avió ni les “matxacades” en cotxe habituals, enguany no anem enlloc (llevat d’alguna petita escapadeta) i ens quedem a Badalona sur mer.

Ja en previssió l’any passat vàrem sobrepassar el cupo habitual de viatges.
Gaudirem doncs de la tranquil·litat dels escenaris habituals però amb molta menys gent.  És d’agrair que els lolailos, killos, nengs, garrulos i resta de fauna d’extrarradi hagin anat amb les xorves i els cotxes tunnejats a fer el ruc al poble dels progenitors o a les sofertes viles de la costa. (La gent que no arriba a final de mes, que diuen. Però tot deu viatja i s’endeuta amb aquella alegria tan mediterrània.)

Viurem l’aventura de veure quin supermercat o botiga resta obert i quan tanca per tal de poder-nos subministrar de queviures.

Un parell de dies porto de vacances i ja estic prou relaxat… que bona falta em feia. L’estres dels darrers dies m’havia exhaurit les energies. Tot i així, no m’hi desconnecto del tot que tal com estan les coses encara podriem morir d’èxit i no vull sorpreses d’aqui a dues setmanes.

S’imposa, doncs, un estiu sense gaire cosa a fer (Feia temps que no en tenia cap) Sense cap urgència d’anar a fer visites a monuments imprescindibles i certificar la visita amb una fotografia que en donés testimoni. Un altre any hi tornarem a visitar els nostres llocs mítics i d’altres de nous. I de ben segur que ho agafarem amb ganes.

A prendre el solet pel matí, dolcefarnientejar a la tarda i passejar al vespre sentint com la pell calenta es refresca amb la brisa marina.

Un estiu ideal per a reflexionar al jardí mentre s’escolen les tardes d’estiu.

Comentaris: 2
  • endeutament
    Reyes | dilluns, 7 d’agost de 2006 | 11:32h
    Doncs no et relaxis massa i a treballar el bloc 😉
    Suggereix que comparteixis les teves reflexions sobre aquest tema, l’endeutament de la gent, els motius i les conseqüències…

Llatins

borinotus | 5- Miscel·lània | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 18:38h
Hi han paraules que emprem que tenen un significat diferent del que li donem. Aquesta variació pot ser deguda a causes diverses (un cultisme desconegut, un barbarisme, una etimologia confusa,…) Però hi han casos en que es demostra una ignorància que treu de polleguera.

Un exemple d’això és l’adjectiu ”llatí”

Ara qualsevol cosa que sigui procedent del sud de Rio Grande és considerada com a llatina: música llatina, caràcter llatí…No sabia que les legions romanes haguessin arribat tan lluny!

Anem a veure, aquest adjectiu es pot aplicar a tot allò relatiu o relacionat amb el món romà, per exemple els idiomes provinents de la descomposició del llatí.

Donat que algunes d’aquestes llengües s’han expandit per altres continents (Ara no entrarem a jutjar el com ni el perquè) s’ha donat el cas que els habitants de països sudamericans que tenen com a llengua oficial l’espanyol o el portuguès han estat anomenats llatinoamericans. De l’escurçament d’aquesta paraula deu derivar que ara se’n diguin ”llatins” . Molt bé.

Una conseqüència d’això és el que em va passar un cop que vaig sentir dir meravelles de la raça llatina (sic) per part d’un individu provinent d’un país del Con Sud. Individu que tenia tal aspecte de quítxua que vaig pressuposar-li almenys cinc generacions sense contacte amb gens d’origen europeu (M’hi vaig equivocar però no gaire: un dels seus avis era espanyol). Bé, doncs no li entrava al cap que li digués que el Little Italy de Nova York era ple de gent més llatina (i llatinoamericana ) que ell. I el Quebec igual.

 eÉs més! Qualsevol català és més llatí que tu!”
e¿Que dices? Si sois muy serios!”

Per a ell llatí volia dir Espanya i Sudamèrica (i Portugal? No vaig caure a preguntar-li). Ni Itàlia, ni França ni res. Els latin lovers són sudamericans (i això que el primer o tenir aquest títol fou l’italià Rodolfo Valentino).

En fi, aquest encara era, és, una persona anònima i sense gaire estudis. Però la idea aquesta està prou estesa en locutors, periodistes….Parlen sense parar de música llatina i no es refereixen a cant litúrgic precisament.

El tema de la immigració és prou complexe i ja en parlarem un altre dia. Però voldria apuntar que, amb les excepcions que volgueu,( i jo en conec algunes) la immigració “llatina” és la més impermeable a la nostre cultura i això que amb immigrants d’altres procedències tenim més diferències de cultura religiosa o de color de pell, però això és el que he vist i el que em trobo. Alguns m’han dit que han vingut a la Madre Patria (sic) i que no tenen perque canviar d’idioma.

Abans que algun benpensant em titlli de racista i no se què (cosa que m’ofendria d’allò més) vull aclarir que el fet que no m’agradin certes actituds ni comportaments no vol dir que estigui a favor de cap discrimació en drets i deures de cap persona per la seva raça ni procedència. (De fet, veig darrerament que a molta gent no li agraden els ianquis i els jueus i ningú els diu racistes). Dir que la immigració no porta problemes és tan estúpid com dir que és la culpable de tot. Mirem les coses amb ojectivitat, resolem els problemes amb seriositat i podrem conviure en pau i coneixer-nos mutuament.

Per cert, hi han rumors que diuen que volen (endevineu qui) muntar una Feria de Abril llatina per a que els sudamericans puguin mostrar les seves tradicions i cultura. Que muntin el que vulguin, és clar. Però em sembla que això serà una nova menjadora per atraure vot ignorant i captiu. Una mostra de  emestisatge” multiculti per tal que ens ensenyin a fer tortitas i cuinar amb guacamole….perque hem d’estar oberts a les altres cultures (D’acord, però sempre som nosaltres i només nosaltres els que hem d’estar oberts? ). Caurem en el mateix error?

Si almenys hi portessin la Shakira!

Comentaris: 11
  • Als EEUU són “hispanics”
    botxi | dilluns, 31 de juliol de 2006 | 02:02h
    Bon posting, Borinotus.
    Un apunt addicional.  Als EEUU, els sudacas s’anomenen latinos entre ells, quan parlen sudaca.  Però per als nord-americans (de parla anglesa, vull dir) ells són “hispanics”.
    No es diu latin people, latin culture…  Es diu hispanic culture, hispanic origin…

    Sobre la consideració de latinos als espanyols (per part dels propis sudacas), és discutible.  En principi, no.  Després, per analogia, potser.  Però en principi, no (no compteu els sudacas residents a Espanya, aquests només busquen una excusa per dir que “són d’aquí”).

    Nota: a mi, personalment, m’agrada la paraula sudaca perquè és molt més precisa i definitòria que llatí, latino o com es digui.

    • No n’estic segur
      borinotus | dilluns, 31 de juliol de 2006 | 09:39h

      Crec que als USA el terme llatí està avençant molt. Sobretot en el món de la música (Cantants llatins, el Grammy llatins….) i cada cop més veig que es parla de “latin girls” per exemple. Em penso que el terme “hispànic” està sent desplaçat.

      I el terme “sudaca” no m’acaba d’agradar perquè te connotacions insultants i de menyspreu. I jo quan haig d’insultar acostumo a fer-ho faig a nivell individual i no col·lectiu.

  • no ets racista, ets realista
    Reyes | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 22:23h
    Molt bo el tema d’avui 🙂 I molt aclaridor el comentari d’en Jaume.
    És evident que la immigració porta problemes socials, i no precisament fàcils de resoldre. Quan et (ens) preguntes si caurem en el mateix error… a quin et refereixes exactament? (és una pregunta retòrica, si) Vols dir que només se’n va cometre un?
    • Error
      borinotus | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 22:49h

      Molts errors s’hi han fet. Però en el text em referia a la “Feria”. El monstre creat als anys 80 ad major Garcia Prieto gloriam ara no hi ha qui l’aturi (I no entenc perquè. Que hi amaguen? De debó es pensaven i es pensen que la gent que hi assisteix són una quintacolumna espanyolista amb tant de poder?).

      Repetir aquest error, volia dir.

      • gràcies
        Reyes | dimarts, 1 d’agost de 2006 | 11:09h
        D’acord. Ara ja em queda clar. Deixant de banda si una altra fira d’aquest tipus serà o no serà un bon negoci, penso que el més important és que aquests “latins” també participin en les festes populars catalanes que cel·lebrem al llarg de l’any… i pel que anem veient, també ho fan, oi? Almenys, aquesta és la meva impressió.
        • Vols dir?
          borinotus | dimarts, 1 d’agost de 2006 | 13:33h
          Fan colles castelleres i esbarts dansaires?
          • no ens enganyem
            Reyes | dilluns, 7 d’agost de 2006 | 11:16h
            Et respondré ‘a la gallega’… Creus realment que, en proporció sobre el total de la població, les colles catalanes i esbarts dansaires són representatives de l’activitat d’oci dels catalans? Jo crec que no, al menys, entre el jovent.

            • Donc sí
              borinotus | dilluns, 7 d’agost de 2006 | 23:19h

              Jo no hi participo però se que les agrupacions per a preservar les tradicions populars van creixent (Un exemple molt gràfic són les colles castelleres) i sobretot entre gent jove.
              Hi han altres maneres d’integrar-s’hi però has sigut tu qui ha parlat de les nostres tradicions.

  • Aquí en sabiem llatí.
    Jaume d’Escriu | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 20:21h
    Si, realment l’article és divertit.
    I a més, assenyala una de les desviacions del llenguatge aportades per els inmigrants hispano-americans.

    Però jo vull explicar-vos que ahir vàreig veurem obligat a fer servir aquest adjectiu (llatí) per parlar de les dificultats de comprensió d’algunes transliteracions de llengues orientals (coreà, xinés, japonés, …)
    El meu ús incloïa totes les llengues derivades del llatí (i d’altres, fins i tot l’anglés europeu) per oposició a l’anglés americà i la seva influència als països d’Extrem Orient.

    Com haureu vist, els xinesos ja no es diuen LI com en els vells contes de la nostra infantesa. Ara es diuen LEE.

    Ho he demanat a especialistes, i m’han contestat que l’anglès es pronunciava tal com s’escriu a la llatina, però ara ha canviat i al llegir ningú sap com es pronuncia un mot si no ho ha escoltat abans.

    L’ús del terme “llatí” per referir-se als hispano-americans és d’orígen anglo-americà referint-se a les dificultats dels parladors d’espanyol per entendre la pronunciació anglo-americana (els italians no tenien aquest problema ni als USA ni a l’Argentina) i fou després reivindicat per la comunitat hispana, principalment els músics (de catalans, en Xavier Cugat).
    Ja fa doncs, un xic més de quaranta anys que aquí ens servim d’aquesta accepció del mot “llatí”.

Llatins
latrappola | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 18:59h

Molt bo i divertit aquest article, és curiós com els més llatins de tots, els italians, el romans, mai ningú els anomena d’aquesta manera.

Una feria d’abril llatina? Em sembla que la festa de la diversitat que organitza l’ajuntament de Barcelona n’és un bon exemple, els anys que he anat el que és diversitat de veritat no n’hi havia gaire (no hi vist mai una paradeta de bascos, o occitans, o corsos, o bretons, per exemple), a no ser que parlem de begudes alcohòliques: Mojitos, caipirinhas, ron añejo… tot molt divers, i sobre tot molt llatí, zapatista i chavista.

latinos
manuel gil cano| Adreça electrònica | dilluns, 31 de juliol de 2006 | 14:56h

Penso que si es autonomenen “latinos” es degut a que molts tenen descendencia tant espanyola com portuguesa i italiana i es per aixó que el terme “latino”, tot i que pot ser discutible es per a ells prestigios per la seva vinculació a “una” cultura europea…….particularment si jo fos un de ells esculliria el nom del pais de origen- amb orgull- o bé el de sudamericá………..de totes formes “latino” al esser un terme de la antiga cultura romana i la seva llengua, es en rigor identitariament confus i demostre un pobre nivell de educació……….pero………..avui el que importa es tenir una MARCA………….AIXI VA EL MON………..

Mens sana in corpore sano

borinotus | 2- Socials | dissabte, 29 de juliol de 2006 | 22:04h

He llegit la informació que diu que el darrer campió del Tour ha donat positiu en un control antidopatge.

Crec que hom hauria de fer-hi alguna cosa abans que la gent comenci pel carrer a cridar amb menyspreu: “drogaadicte!” en quan vegi un esportista.

Què s’hi podria fer?

Crec que el primer és no amagar el cap sota l’ala i mirar la realitat. I la realitat diu que ja fa moolt de temps que les plusmarques esportives estan a un nivell en el que no hi pot arribar el cos humà per si sol encara que el sotmetis a entrenaments megahipersuperintensius. I els rècords cada cop triguen menys en batre’s (es correcte aquest verb ací? Un rècord és com l’ordi, la civada o el blat?)

Els esportistes, tothom ho sospita, fan servir substàncies per a ser Altius, citius, fortius. Em refereixo a esportistes professionals és clar, tot i que he vist gent que va al gimnàs i es pren no se què per a aixecar més pesos i tal (esteroides, anabolitzants o una porqueria semblant )

A la nostra societat es dona massa importància a l’esport. No tant com a desenvolupament físic dintre d’un procés més ampli de realització global de la persona sinó com a espectacle on aquells que saben fer més cabrioles són tractats com a semideus. Recordo en Carl Lewis durant les olimpiades de Barcelona que a una entrevista amb la Júlia Otero explicava que havia fet una religió nova perquè �oesi Deu m’ha donat aquest poder, era que tenia una missió a la Terra”. (Quin poder? Còrrer com una llebre? Si us plau!)

Penso que el fet que el darrer fitxatge d’un club de futbol sigui notícia de portada i s’hi dediquin tants minuts als telenoticies en dretiment d’altres coses és un senyal que no anem bé. L’esport, opi del poble?

Si marques quatre gols en un partit de la màxima rivalitat, si guanyes el Tour, si corres més que ningú seràs un model a seguir. Guanyaràs un munt de diners i tothom farà el que vulguis amb només demanar-ho.

En canvi si et dediques a combatre el càncer o la sida, buscar remeis per les malaties incurables o fer estris per a fer-nos la vida més fàcil no és que no tinguis reconeixment, és que a la gent se li en fot. No només a la gent del carrer que poden ser beneficiaris del teu treball sinó dels poders públics que dediquen una part vergonyosa del presupost als teus projectes.

Bé, m’estic anat del tema.

El dopatge. Què fer?

Primer aclarir-se. Què és el dopatge? Perquè hi han substàncies que en un esport estan prohibides i en altres no.

I perquè estan prohibides? Perquè falsegen el resultat final ja que fan que l’esportista tingui un ajut extra, suposo. Vaja és el que diuen, si més no

Però si tothom en poguès prendre, tothom estaria en igualtat de condicions, o no? Perquè no s’admet la realitat i es desixen de fer les coses d’amagat?

Llavors potser haurien d’encarar el debat de la legalització de les drogues i això no ho vol ningú.

Però si volen que la gent segueixi el circ de l’esport hi han d’haver cada cop més rècords, més rapidesa, més espectacularitat.

Arribarà un moment que algú haurà de parlar de tot això.

Comentaris: 6
  • L’esport d’alta competició està, per satisfer l’ego de l’Estat i el poder.
    Anònim | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 10:28h
    En aquest cas el important o destacable politicament o pel poder no és que un gallec com Pereiro guanye el Tour, el important és sentir l’himne espanyol i fer onejar l’estanquera als camps Elisis.

    Landis almenys nos ha lliurat de tal despròpossit. Encara que amb la totestorerona com a substància dopant perillosa per la salut, heu esborra amb escreix.

    • es busca deixar el pavelló nacional ben alt, l’esportista no importa.
      Ruc| Adreça electrònica | dissabte, 2 de setembre de 2006 | 19:22h
      Sí estic d’acord, amb els exits esportius es busca deixar el pavelló nacional ben alt, l’esportista no importa.
      Això ja va dels grecs i les olimpiades.

      Pq per exemple en l’últim europeu d’atletisme els medis de cada país només parla de les seves medalles, qui ha guanyat els 100m o el salt de llargada si no és nacional, importa 3 pitos, tant que no informen de qui és el guanyador, si t’interesa l’esport tens que anar a un medi-informatiu especialitzat.

      El que és vergonyós és que els medis nacionals nostres parlin dels èxits del país veí españa.

  • No és podem permetre totes les substàncies dopants.
    Anònim | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 10:19h
    Esdevindria en un perill afegit contra la salut física dels propis esportistes, és multiplicaria la seua sobreexplotació encara més en aquesta direcció.

    Faria que tingueren una vida esportiva encara més curta.

    Com des de que un Doctor en medicina provinent del ciclisme va agafar el Athletic de Bilbao pels anys del centenari, futbolistes com Julen Guerrero després un fort datbaix fisic.

    A vegades és produex una mort instantànea i a vegades deixa sequeles en la salut dels esportistes.

  • legalització
    Reyes | dissabte, 29 de juliol de 2006 | 23:02h
    Em surto una mica del tema principal, del dopatge, però no m’en puc estar de preguntar-te… Parles d’un debat públic sobre la legalització de les drogues. Vols dir que estem preparats?

    • No és el mateix
      botxi | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 11:07h

      Si es tracta de drogues autèntiques, estic d’acord amb la seva interdicció.
      Però en l’esport, sobre tot en el ciclisme, anomenen dopatge a autotransfussions (¡ de la pròpia sang !  ¡ com pot ser això dopatge !), a prendre hormones legals i utilitzades en altres àmbits de la medecina…  A mi això no em sembla malament.  Em sembla indiferent, ja s’ho faran !

      Si es peten la salut per arreplegar uns diners no és el meu problema.  Esdevenen una mena de prostitutes de l’esport, menyspreuant el seu cos a canvi d’uns calers.

Vet ací la qüestió!
borinotus | dissabte, 29 de juliol de 2006 | 23:25h

És un dels temes tabú a la nostra societat. Per això hi ha aquesta doble moral de mantenir l’espectacle esportiu amb un nivell cada cop més alt i alhora escandalitzar-se per que els esportistes prenen substàncies per a assollir els objectius. Si se’n parlés obertament el tema faria replantejar-se altres coses en altres àmbits (Després de tot hem fet dels esportistes el mirall i l’exemple de molta gent)