16 de gener del 2006 (I) Carta des de París

borinotus | esborrar | 4- Vides exemplars | dilluns, 6 de març de 2006 | 15:38h
Rebo una carta d’en Quim des de París. Em diu que ha dormit a l’hotel Hilton Paris “que no és el mateix que dormir amb la Paris Hilton” (hi aclareix).

 

En Quim em va citar a mitjans de desembre a prendre una copa. Em volia explicar el que feia que temps que el portava de cap. Volia marxar, no sabia cap a on ni a què fer pero marxaria. Ho tenia tot pensat al detall: Havia venut el pis, els mobles i el cotxe. Havia avisat que deixava la feina (de directiu mitja en una mitjana empresa) amb gran emprenyamenta dels seus caps malgrat que ja els havia buscat un substitut solvent que hi començaria un cop ell marxés, a final de mes i d’any. Amb tot el que havia arreplegat i els estalvis que tenia podia viure uns quants anys a l’aventura, això sí, es quedaria sense res.

En Quim és una persona que frueix molt dels preparatius de tot allò que comença. Gaudeix dels mínims detalls amb una passió que ratlla la neurosi obsesiva. Em va explicar com havia buscat una parella jove, catalanoparlant i d’idees independentistes per a que es quedes el pis (“Per a mantenir i potser augmentar la pobre quota catalanoparlant al barri” em diguè), com havia agafat tot allò que no es podia endur i l’havia entaforat en un magatzem llogat per a cinquanta anys (menys les coses de valor que les va ficar a un caixa de seguretat al banc), fins i tot havia fet testament (em responguè que no i tot rient a la pregunta de si estava malalt i feia un viage de comiat) en favor dels seus nebots, únics parents que li quedaven (la seva experiència matrimonial havia estat un desastre i no havia tingut mai fills).

No tenia planejat ni destinació final ni el temps que s’hi estaria. Només es va posar aquestes condicions:

1-Aniria a Paris la nit del 15 al 16 de gener amb tren.

2-Després de passar-hi una temporada (mínim una setmana) aniria a algun altre lloc (no decidit de moment però en tot cas “fora de casa” és a dir fora dels PPCC) on passaria un mínim d’una altra setmana i a partir d’aqui faria allò que més li abellís:Quedar-s’hi, tornar a Paris, continuar viatge, donar-lo per finalitzat i tornar a casa….

Perque a París? Doncs per que volia marxar de Barcelona amb tren (li semblava que donava una aire de fugida més romàntica que no marxar amb avió) i de les destinacions directes que va veure, París era la que més li va fer el pes. Però no volia que fos un viatge d’anada i tornada, així que s’ímposà l’obligació de tenir una segona destinació abans de decidir si continuava o ho deixava còrrer.

Perquè aquell dia? Per que és el dia en que realment  tot torna a funcionar després del parentesi de les festes nadalenques, li agradava la idea de començar una nova vida  aquell dia, a més a més l’hora en que arribaria també era prou adient: les nou del matí.

I sobretot, perquè marxava? A banda de ser un cul inquiet, trobava el món cada cop més mesquí, mediocre i fastiguejant. Sabia que no podia fugir del món, però almenys canviant d’aires veuria les coses des d’una altra perpectiva.

Tot això m’ho explicava per que necessitava explicar-li a algú (fins i tot els més solitaris necessiten en algun moment d’un públic que els inflami l’ego) i a més per que volia demanar-me el favor de portar-lo a l’estació.

Així va ser, el diumenge 15 a la tarda, vaig anar a buscar-lo al pis que l’endemà seria ocupat per la parelleta nouvinguda, i el vaig dur a l’estació de França de Barcelona on cap allà a les nou del vespre sortia el Talgo cap a París, dotze hores de viatge amb tren!. Per a mi és massa, encara que ell em diguè que s’havia permés el capritx de viatjar en la cabina més cara i comfortable, amb dutxa i tot.

Bé, el vaig desitjar sort i seny, que la idea de l’aventura és maca i està bé deslliurar-se de tot una temporada, però ell es podia quedar sense res per donar-se aquest gust.

Així doncs, setmanes després rebo aquesta carta. (Per cert, va cancel·lar els comptes de correu electrònic per a trencar totes les amarres amb el passat). Em diu que quan va arribar feia un dia rúfol i fred, (A Barcelona també, ho recordo) que ha passat aquest mes i mig en pla sabàtic i que cap a mitjans d’aquest març se’n va cap a l’est. Ho volia haver fet abans però hi havia hagut una onada de fred molt important i havia considerat que era millor quedar-s’hi un temps.

No em diu cap a on. L’est tant pot ser Alemanya com el Japó, però ho te decidit, ja que em diu que té els bitllets. Això vol dir que vol trencar aquest darrer lligam amb el món anterior i que potser és el darrer cop que en sé alguna cosa.

Tota aquesta aventura d’un home que tenia la vida materialment resolta i que per neguits interiors se’n va a veure món pot ser alliçonadora, divertida, entretinguda o ser vista com la parida mental d’un neuròtic benestant segons ho vegi cadascú, però a mi em va fer pensar la coincidència en el temps amb la increïble història de N’Kundo de la qual parlarem un altre dia.

hola!
Uff | esborrar | dimarts, 7 de març de 2006 | 23:46h
curiosa història. Cada cop menys sorprenent de gent que ho deixa tot i se’n va de viatge amb o sense rumb definit. Amb els llibres i sobretot la televisió el món ens és familiar. De molts països on no hem estat mai en coneixem algun paisatge, algun menjar, alguna tradició…
I el cert és que si res et lliga el suficient (llegeix familia, feina o hipoteca) i si tens un pis per poder vendre o llogar, o uns estalvis moderats, et pots permetre un viatge sense data de retorn. No ho sé. Si hi penses és una opció sencilla i difícil a la vegada.
Em recorda (vagament) a la història (que si desconeixes et convido a seguir) d’un altre noi que té un bloc aquí i que ara ens està explicant les seves aventures per Londres (anteriorment per Trondheim). clica aquí.

Ei, que tal?
borinotus | esborrar | dimecres, 8 de març de 2006 | 08:48h

Ja conec la història d’aquest noi badaloní, i de fet va ser un dels primers blocs als que em vaig aficionar a llegir.

Mercès pel teu comentari.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s