Alba

borinotus | esborrar | 3- Personals | dilluns, 27 de febrer de 2006 | 11:20h
M’agrada aixecar-me molt d’hora (més encara del que em toca per anar a treballar) abans de l’eixida del sol i imaginar totes les petites històries que comencen amb l’albada. La gent que va a treballar, la que per a ells el dia, tot i l’hora, ja és vell, la que no te res a fer… Un nou dia, un nou començament, un nou esclat de vitalitat! Tot un món per descobrir abans de la decadència de la posta.

De la mateixa manera, m’agrada més l’esclat de la primavera que la malenconia de la tardor. Un representa el començament i l’altre la decadència.

En canvi, nit i dia són coses diferents, la maduresa d’allò encetat, com estiu i hivern.

Igualment m’agraden els nens, l’esclat d’energia que són, la promesa de futur que representen, i defujo la senectud decadent que representa ser tractat com quelcom molestós, sense tenir en compte que aquesta persona que ja no sap ni qui és ni qui sou va ser en un altre temps magnifica i orgullosa de viure.

La darrera imatge que tinguin de nosaltres serà la que més perdurarà.

Potser en lloc de fer la vida més llarga hauriem de procurar fer-la més ampla.

Comentaris: 2

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s