Blaverisme gallec?

borinotus | 2- Socials | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 16:05h

Quan jo estudiava m’explicaren que les llengües que venien del llatí eren: el català, l’occità, el castellà, el francès, l’italià, el galaico-portugues, el romanès i el romanx. Això pel que fa a les que es parlen ara perque hi han de desaparegudes (dàlmata per exemple) i d’altres que no han arribat a desenvolupar-se del tot i es troben fragmentades (asturià, aragonès i franco-provençal per exemple)

El que em crida l’atenció és el tema gallec-portugues. Si ens atenem a les autoritats científiques és tracta de dues variants d’una mateixa llengua. Però si parlem en termes socials i polítics cada cop sembla que hi ha més poca gent que ho reconeix, ni tan sols independentistes. Si tenim en compte la complicitat entre els diversos independentismes, estem fent el joc a una mena de “blaverisme”?

Fa uns anys un noi gallec que estudiava amb mi (i que anys despres va tornar a la seva terra) em diguè que aquest tema era prou sensible entre la militància independentista gallega (Ell no era militant, però hi simpatitzava i més o menys hi seguia els esdeveniments) Es trobaven en la tesitura que si acceptaven la realitat científica les seves probabilitats de creixement electoral eres mínimes.

Ahir vaig llegir una noticia a La Vanguardia que és la que m’ha impulsat a escriure aquest post.  El titular deia (cito de memòria) que el BNG (per si algú no ho sap és un partit independentista gallec que comparteix govern amb els socialistes) exigia disculpes a la Junta d’Extremadura pels seus comentaris per la llengua gallega.

La meva primera reacció va ser pensar “quina desbarrada ha dit ara en Rodriguez Ibarra?” Però la cosa no ha anat per aquÍ.

Es veu que a Galicia han censat els parlants de gallec i hi han inclós els gallecs, els habitants de les zones limítrofes d’Astúries i Lleó (Em sembla que això deu ser el que diuen Bierzo) i un parell de municipis de la provincia de Càceres. La Junta d’Extremadura va comentar que la fala (li diuen així) que parlen aquests municipis no és gallec sinó que es tracta d’una variant de la llengua galaicoportuguesa amb variants pròpies.

El BNG s’ha enfurismat i ha exigit disculpes immediates per aquest insult a tots els gallecs. Jo no veig on és aquest insult tan greu la veritat. Potser la Junta actuava amb mala llet però a mi em sembla,( pel que he llegit que és el que hi poso), que amb això reconeix la unitat de la llengua galegoportuguesa (Com si no ha pogut arribat de Galicia a Extremadura sense passar per Portugal?)i la reacció del BNG s’assembla molt a reaccions blaveres quan algú parla del reconeixement de la llengua catalana.

Pel que em va dir aquest amic meu, un gallec i un portugues s’entenen parlant. Però el gallec cada cop s’ha anat fragmentant i castellanitzant i l’Academa de la Llengua Gallega ha institucionalitzat aquesta situació en oficialitzar les diferencies.

És clar que una llengua que es fragmenta per situacions polítiques o socials acaba dividint-se i dona llocs a diverses parles totalment diferents (Bé, precissament per això ja no parlem llatí).

Pot donar-se el cas que aquest procés es freni i es redreci la situació com el cas del neerlandes que reuneix les seves dues variants holandès i flamenc (i renega de l’afrikaaner però això ja és un altre tema) i també es donen casos que es fomentin les diferències per a afeblir la llengua (cas del català amb el valencià). Penso que el tema gallec pot anar per aquí. A sant de què prefereixen tenir una gramàtica que els redueix a un castellà amb peculiaritats regionals a poder compartir llengua cultura i mercat amb Portugal i Brasil?

Què hem de fer des d’aquí? No ho se, però si ens posem tan flamencs amb l’exigència de reconeixer les autoritats lingüístiques i científiques quan es tracta de la unitat del català, per coherència també hauriem d’actuar de la mateixa manera en aquest altre cas.

És clar que tampoc és problema nostre, ja s’arreglaran si volen (i a més jo als portuguesos no els veig gaire preocupats pel tema i si uns passen i els altres no volen, qui som nosaltres per a inervenir-hi?)

Una pregunta als lingüistes: És posible que aquesta situació s’hagués donat fa segles amb el català i l’occità?

Comentaris: 11
  • Avui dia, són llengües diferents
    botxi | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 20:31h

    Sento dir-ho, però avui dia, el gallec i el portugués no són la mateixa llengua.

    Tenen una mare comuna, és cert.  Van ser la mateixa llengua durant segles.  Però han evolucionat de manera diferent fins a constituir diferents “sistemes lingüístics” (la paraula de moda a València).

    A l’anomenada “transició”, encara algun nacionalista gallec parlava de tornar a acostar la llengua cap a convergir amb el portugués.  Però fora d’alguns lletraferits de Vigo i rodalies, l’anomenat “galego luso” no té cap seguidor ni es fa servir.  És una desgràcia, però el gallec acabarà d’aquí a quatre dies com una mena de dialecte del castellà.

    Nota:  el portugués de Brasil també porta camí de separar-se del de la península.  A molts indrets ja es parla de “versió brasilera” oposada a “versió portuguesa”.  Començar per fer “versions” és la porta a acabar disgregats en 30 anys.  Mireu què queda del serbocroat….

  • I l’aragonès?
    latrappola | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 18:47h
    Respecte l’última pregunta: no sóc lingüísta però algunes vegades he fet questa pregunta a algun filòleg i la resposta que m’han donat és que si hi hagués hagut una unió política haurien esdevingut una mateixa llengua. Encara avui dia si tens l’ocasió de parlar amb algú que sàpiga occità veuràs que s’entén prou bé, i sabent català pots llegir pàgines i textos simples en aquesta llengua sense cap dificultat. Molt probablement en el passat eren llengues molt més semblants del que ho són ara. Segurament aquesta antiga unitat s’amaga per raons polítiques, i més encara si tenim en compte que l’aragonès està considerat també una variant de l’occità, l’antiga llengua del Regne d’Aragó seria molt més propera al català que no pas al castellà, i per aquesta raó el nacionalisme espanyol sempre ha negat que hagués existit mai l’aragonés.
    Si partim d’una unitat lingüísitica panoccitana es fa molt més natural entendre la unitat de la Corona d’Aragó, i no ens semblaria un element tan estrany que catalans i aragonessos es poguessin entendre sense deixar de parlar les seves respectives llengues.
    En aquest sentit no he entès mai que es dongui com a explicació el repoblament de part del País Valencià per aragonessos per justificar el fet que avui en dia es parli castellà en algunes comarques, en tot cas hi haurà d’altres raons, però el normal hauria estat que català i aragonès es fusionessin fins arribar a confondre’s en una mateixa llengua. Bé, pot ser hi ha algun especialista per aquí que pugui negar o corroborar el que estic dient, la meva mare sempre m’explicava que al poble quan ella era jove es parlava la fabla, i encara avui dia quan escoltes el seu particular castellà que l’ha substituit penses que està farcit de catalanismes (que no són tals).

    Martí.

    • Buona sera Martí
      borinotus | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 20:06h

      T’has fixat Martí, que molts cops a les llengües minoritzades se’ls posa noms com fabla, fala, bable (que vol dir el mateix) com volent semblar que són una curiositat o un tret lingüístic com ara el ceceo sevillà? A l’aragonès se li diu fabla per aquesta raó. (I per això i per altres raons no entenc com a l’Aragó hi ha tant de sentiment espanyolista. Però si els han fet donar la imatge de gent ignorant, gairebé retardada, endarrerida i ignorant!. Surt un paleto, com diuen ells, a una televisió espanyola i et pots jugar el que vulguis a que parlarà amb accent de l’Arago i dirà Hala Mañooo abans de deu segons).

      Bé, centrem-nos.

      Sí que he vist les simil·lituds entre occità i català, de fet sovint oblidem que l’aranès és llengua oficial i no deixa de ser una variant occitana. Quan feia literatura catalana, sabia que els trobadors feien els seus poemes en occità llengua germana bessona de la catalana, em deien. Estic d’acord amb el que dius que si hagués continuitat la unitat política i dinàstica la llengua s’hagués unificat (com va canviar la història d’Europa aquell 12 de setembre amb la batalla de Muret!). De fet, les llengües amb gramàtica ho són a base de crear un standard que entengui tothom i menysté necessariament alguna varietat local que després anomenem deixos a accents. Però és un tema complex aquest.

      Llegint el teu comentari m’ha vingut al cap la Cancelleria Reial. És curiós com sempre que parlem del passat gloriós no s’esmenti mai. Era el cos de funcionaris de la Corona i estaven obligats a ser trilingües (llatí, català i aragonès) la qual cosa vol dir que l’aragonès tenia cert prestigi. I si hi havia documents oficials en aquesta llengua també hi hauria d’haver-hi creació literària suposo. Per tant, acabo d’adonar-me que considerar l’aragonès com a llengua no desenvolupada com he fet al post és erroni (i potser la referència a l’asturià també és incorrecta).

      El que li devia passar és que devia perdre prestigi en favor del castellà i la gent va deixar de parlar-lo tant a l’Aragó com a la zona ara castellanoparlant de València. De tota manera a València també cal tenir en compte el despoblament que suposà l’expulsió dels moriscos, els quals (com que eren ma d’obra necessària ja eren els que treballaven la terra) devien ser substituits per gent d’altres llocs entre ells molts castellans.

       

      • Buonasera!
        latrappola | dimecres, 26 d’abril de 2006 | 00:07h
        Buonasera Borinotus! gràcies per la lliçó! 😉

        Tens raó sobr el que comentes de la fabla, fala i bable, un altre exemple és el mot “patois” que utilitzen els francessos.

        Sobre l’aragonès, doncs si era llengua oficial a la força hi havien d’haver documents escrits en aquesta llengua, sobre la literatura, doncs no ho sé, pot ser no van arribar a superar l’etapa provençal, no van tindre la sort de tindre un Ramon Llull. Però el que si podem dir és que al segle XXI existeix literatura en aragonès, tan modesta com vulguis, però existeix, per tant és una llengua plenament desenvolupada -encara que ja veurem el que li queda de vida- De l’asturià tinc entès que també hi ha creació literària avui en dia.

        Aquí tens un enllaç sobre llibres escrits en aragonès.

        I un altre enllaç destacable, el wikipedia en aragonès.

        De totes maneres crec que a l’aragonès del segle XXI li pasa respecte a l’occità el mateix que el gallec respecte al portuguès, pot ser més exagerat i tot.

  • Aquest no és el problema
    Pere | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 17:43h
    El problema és que els portuguesos saben que parlen gallec. Però per a ells Galícia és una regió d’Espanya. Galícia fou la mare de Portugal i li donà la seva llengua. Per tant, el portuguès s’hauria d’anomenar gallec merdional. Però si ets sobirà no estàs per historicismes, en aquests casos.
  • Una precisió
    Raül| Adreça electrònica | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 17:17h
    Una petita precisió. El BNG no és un partit independentista: mai no s’hi ha declarat. El seu objectiu explícit és l’Estat plurinacional i no fa referència, ni com a horitzó utòpic, a la separació.
    • OK Raül
      borinotus | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 17:31h

      En tot cas hi ha un corrent independentista important dintre del partit. I els independentistes nostrats tenen bona relació, si no m’erro, amb aquest partit.

      Mercès per l’apreciació. El món gallec és llunyà per a mi i  ignorava això que deies.

  • OK Raül
    borinotus | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 17:20h

    En tot cas hi ha un corrent independentista important dintre del partit.

    Mercès per la precissió.

  • En aquest cas el català és un regionalisme més de la llengua.
    Anònim | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 17:02h

    Tant de dret tenen els portuguesos a anomenar-la o reconeixer-la com a portugués com els gallecs gallec.

    Això s’en diu respecte a la doble denominació, que te més veure en les llengües que s’estenen en territoris de caire no centralista e imperialista, i per tant no te res a veure o no és pot confondre amb el secessionisme, blaverisme respecte a la unitat de la llengua..

     

    • El BNG rebutja la castellanització del Gallec, per part del PP.
      Anònim | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 17:12h

      El BNG està a favor de la unitat de la llengua, altra cosa és que siga partidari del respecte a la pluralitat de la doble denominació de la llengua galaico-portuguesa, com a portuguesa i gallega a l’hora.

      I que politicament ara no interesse remenejar la promoció en l’accent dialectal gallec duta a terme pel PP de Fraga Iribarne.

      • No ho tinc clar
        borinotus | dimarts, 25 d’abril de 2006 | 17:17h

        Potser és com dieu, però llavors no entenc la reacció davant el comentari fet per la Junta d’Extremadura.

        Esteu segurs que l’Academa da Lingoa reconeix explicitament la unitat gallec-portugues?

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s