El preu de la dignitat

borinotus | 2- Socials | diumenge, 16 de juliol de 2006 | 23:35h
En X. és un senyor que viu en país on sempre han manat els mateixos. Malgrat que fa temps que hi ha democràcia la gent continua votant els hereus dels que remenaven les cireres en la situació anterior. Sempre que he intentat parlar amb l’X. sobre això em diu que no sóc ningú per a ficar-me en els seus assumptes interns i que ells ja van fent així.
“Jo no entenc de polítiques, només vull viure tranquil” em diu.

Darrerament van tenir una desgràcia. Un accident amb moltes víctimes, entre elles un familiar directe del Sr. X. va commoure la societat del seu país. Tímides veus acostumades a callar de fa segles van aixecar-se per acusar les autoritats de negligències en el manteniment de les infrastructures. Per primer cop el Sr. X. va dubtar de la bondat d’aquells que sempre havien cuidat d’ell i del seu poble.
Aquells que, isolats per gairebé tothom, han anat sempre a contracorrent del sentiment general veien l’oportunitat de deixar en evidència la classe dirigent. Veien una oportunitat de que les coses podien canviar. No només un canvi de la gent que mana, sinó un canvi en la manera de fer les coses i que la gent pugués rebre el tracte de digne ciutadà i no de serf geperut de tant donar les gràcies al seu amo. Van començar a fer rebombori per tal de demanar dimissions i un judici als responsables.

Però aquell que te el poder de fa segles sap tots els trucs del llibre i tot i que en algun moment van tèmer per la seves poltrones finalment van trobar la fòrmula màgica.

Van reunir-se amb els afectats, entre ells el Sr. X., van posar cara de comprendre la seva pena i aflicció, van prometre resoldre els problemes haguts per a que no tornés a repetir-se una situació semblant i van donar una quantitat de diners semblant o superior a la que tots els Srs. i Sres. X allà presents podien haver aspirat en un posible judici contra els responsables de la desgràcia.

“No podem reparar allò que ha estat fet ja que la vida humana no te preu però creiem que ha quedat clar que sempre hem estat amb el poble i sempre ho estarem. Ara no ens ficarem en judicis que podrien crear mal ambient i perdues de temps, oi? Això només podria ser aprofitat per aquells que volen treure profit de la desgràcia aliena per tal de fer-nos fora del poder. Tant se’ls en dóna a ells el vostre dolor!” Els deien.

A les següents eleccions, van tornar a guanyar per majoria absoluta.

De vegades penso en que jo no podria viure en un país així. És clar que nosaltres no som precisament ningú per a donar lliçons de dignitat.

Comentaris: 1
El mateix però amb diferents collars.
Anònim | diumenge, 16 de juliol de 2006 | 23:44h

La colònia està ben apuntalada.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s