Mens sana in corpore sano

borinotus | 2- Socials | dissabte, 29 de juliol de 2006 | 22:04h

He llegit la informació que diu que el darrer campió del Tour ha donat positiu en un control antidopatge.

Crec que hom hauria de fer-hi alguna cosa abans que la gent comenci pel carrer a cridar amb menyspreu: “drogaadicte!” en quan vegi un esportista.

Què s’hi podria fer?

Crec que el primer és no amagar el cap sota l’ala i mirar la realitat. I la realitat diu que ja fa moolt de temps que les plusmarques esportives estan a un nivell en el que no hi pot arribar el cos humà per si sol encara que el sotmetis a entrenaments megahipersuperintensius. I els rècords cada cop triguen menys en batre’s (es correcte aquest verb ací? Un rècord és com l’ordi, la civada o el blat?)

Els esportistes, tothom ho sospita, fan servir substàncies per a ser Altius, citius, fortius. Em refereixo a esportistes professionals és clar, tot i que he vist gent que va al gimnàs i es pren no se què per a aixecar més pesos i tal (esteroides, anabolitzants o una porqueria semblant )

A la nostra societat es dona massa importància a l’esport. No tant com a desenvolupament físic dintre d’un procés més ampli de realització global de la persona sinó com a espectacle on aquells que saben fer més cabrioles són tractats com a semideus. Recordo en Carl Lewis durant les olimpiades de Barcelona que a una entrevista amb la Júlia Otero explicava que havia fet una religió nova perquè �oesi Deu m’ha donat aquest poder, era que tenia una missió a la Terra”. (Quin poder? Còrrer com una llebre? Si us plau!)

Penso que el fet que el darrer fitxatge d’un club de futbol sigui notícia de portada i s’hi dediquin tants minuts als telenoticies en dretiment d’altres coses és un senyal que no anem bé. L’esport, opi del poble?

Si marques quatre gols en un partit de la màxima rivalitat, si guanyes el Tour, si corres més que ningú seràs un model a seguir. Guanyaràs un munt de diners i tothom farà el que vulguis amb només demanar-ho.

En canvi si et dediques a combatre el càncer o la sida, buscar remeis per les malaties incurables o fer estris per a fer-nos la vida més fàcil no és que no tinguis reconeixment, és que a la gent se li en fot. No només a la gent del carrer que poden ser beneficiaris del teu treball sinó dels poders públics que dediquen una part vergonyosa del presupost als teus projectes.

Bé, m’estic anat del tema.

El dopatge. Què fer?

Primer aclarir-se. Què és el dopatge? Perquè hi han substàncies que en un esport estan prohibides i en altres no.

I perquè estan prohibides? Perquè falsegen el resultat final ja que fan que l’esportista tingui un ajut extra, suposo. Vaja és el que diuen, si més no

Però si tothom en poguès prendre, tothom estaria en igualtat de condicions, o no? Perquè no s’admet la realitat i es desixen de fer les coses d’amagat?

Llavors potser haurien d’encarar el debat de la legalització de les drogues i això no ho vol ningú.

Però si volen que la gent segueixi el circ de l’esport hi han d’haver cada cop més rècords, més rapidesa, més espectacularitat.

Arribarà un moment que algú haurà de parlar de tot això.

Comentaris: 6
  • L’esport d’alta competició està, per satisfer l’ego de l’Estat i el poder.
    Anònim | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 10:28h
    En aquest cas el important o destacable politicament o pel poder no és que un gallec com Pereiro guanye el Tour, el important és sentir l’himne espanyol i fer onejar l’estanquera als camps Elisis.

    Landis almenys nos ha lliurat de tal despròpossit. Encara que amb la totestorerona com a substància dopant perillosa per la salut, heu esborra amb escreix.

    • es busca deixar el pavelló nacional ben alt, l’esportista no importa.
      Ruc| Adreça electrònica | dissabte, 2 de setembre de 2006 | 19:22h
      Sí estic d’acord, amb els exits esportius es busca deixar el pavelló nacional ben alt, l’esportista no importa.
      Això ja va dels grecs i les olimpiades.

      Pq per exemple en l’últim europeu d’atletisme els medis de cada país només parla de les seves medalles, qui ha guanyat els 100m o el salt de llargada si no és nacional, importa 3 pitos, tant que no informen de qui és el guanyador, si t’interesa l’esport tens que anar a un medi-informatiu especialitzat.

      El que és vergonyós és que els medis nacionals nostres parlin dels èxits del país veí españa.

  • No és podem permetre totes les substàncies dopants.
    Anònim | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 10:19h
    Esdevindria en un perill afegit contra la salut física dels propis esportistes, és multiplicaria la seua sobreexplotació encara més en aquesta direcció.

    Faria que tingueren una vida esportiva encara més curta.

    Com des de que un Doctor en medicina provinent del ciclisme va agafar el Athletic de Bilbao pels anys del centenari, futbolistes com Julen Guerrero després un fort datbaix fisic.

    A vegades és produex una mort instantànea i a vegades deixa sequeles en la salut dels esportistes.

  • legalització
    Reyes | dissabte, 29 de juliol de 2006 | 23:02h
    Em surto una mica del tema principal, del dopatge, però no m’en puc estar de preguntar-te… Parles d’un debat públic sobre la legalització de les drogues. Vols dir que estem preparats?

    • No és el mateix
      botxi | diumenge, 30 de juliol de 2006 | 11:07h

      Si es tracta de drogues autèntiques, estic d’acord amb la seva interdicció.
      Però en l’esport, sobre tot en el ciclisme, anomenen dopatge a autotransfussions (¡ de la pròpia sang !  ¡ com pot ser això dopatge !), a prendre hormones legals i utilitzades en altres àmbits de la medecina…  A mi això no em sembla malament.  Em sembla indiferent, ja s’ho faran !

      Si es peten la salut per arreplegar uns diners no és el meu problema.  Esdevenen una mena de prostitutes de l’esport, menyspreuant el seu cos a canvi d’uns calers.

Vet ací la qüestió!
borinotus | dissabte, 29 de juliol de 2006 | 23:25h

És un dels temes tabú a la nostra societat. Per això hi ha aquesta doble moral de mantenir l’espectacle esportiu amb un nivell cada cop més alt i alhora escandalitzar-se per que els esportistes prenen substàncies per a assollir els objectius. Si se’n parlés obertament el tema faria replantejar-se altres coses en altres àmbits (Després de tot hem fet dels esportistes el mirall i l’exemple de molta gent)

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s