Monthly Archives: Juliol 2012

Almansa 300 anys després

Va ser a la tardor
de 1705
que a Altea desembarca
Baptista Basset
com a general
de l’exèrcit de Carles el d’Àustria.
Entra en la Marina
i passeja per pobles i viles
i en moltes comarques
als maulets va distribuint armes
i donant raons,
convencent a tots els llauradors
que l’Arxiduc Carles
ha promés suspendre tributs i gravàmens
i tot el país
li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants
de tota Europa
es posen a l’aguait
i al plet s’aboquen,
que està en discussió
la corona dels regnes d’Espanya
i els dos aspirants
una guerra van a provocar,
buscant aliances
amb altres estats dos exèrcits preparen,
Felip de Borbó i
Carles d’Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer
les esperances
d’arrancar el poder
als nobles senyors
i en poques setmanes
el camí de València aplanaren;
maulets i aliats
dominaren pobles i ciutats;
d’una punta a l’altra
el país va tornar a obrir les arques
per traure al carrer
les senyeres contra el botifler
i l’Arxiduc Carles
a la porta de Quart aclamaren
i ell feu jurament
d’obedir i defendre les lleis.

Del dia que ara esmente
guardeu memòria:
el 25 d’abril
de1707
que trista batalla
va somoure la terra d’Almansa;
l’exèrcit borbó
al de l’Àustria va véncer d’un colp
i sense defenses
ocuparen comarques senceres.
Mal dia va nàixer
qui ordenà destruccions i matances.
Si el mal ve d’Almansa
amb raó diuen que a tots alcança:
no es pot oblidar
que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre
tot el país
i va tractar els hòmens
amb gran crueltat,
pensà que era l’hora
d’augmentar el poder de la seua corona
i sense tardança
promulgà el Decret de Nova Planta,
pel qual suprimia
les lleis i costums de la pràctica antiga
i ens va prohibir
que parlàrem la llengua d’ací.
Senyors i senyores,
de la història us hem fet el reconte;
si voleu seguir,
en els llibres está tot escrit.

(Romanç de cec. Al Tall)

Continua amb propostes d’accions per a l’efèmèride recollides a la web criteri.cat

borinotus | 1- Politics | dimarts, 24 d’abril de 2007 | 14:24h

El 25 d’abril del 1707, a la Batalla d’Almansa tots eixírem perdent.

Però Ací Estem!

Commemorarem la derrota però continuarem lluitant!

borinotus | 1- Politics | dilluns, 23 d’abril de 2007 | 18:58h
Sempre sap greu la desaparició de la gent com ell. Des d’aquest humil racó vull fer un petit homenatge a aquest gran còmic.

Quines grans actuacions que feia ja en solitari o en parella amb el  gran Bill.

Eren temps en que el món era dominat per un catxondo i un borratxo i en canvi ara aquests dos han estat substituits per un deficient amb problemes d’alcoholisme (no sap beure com en Boris) i un psicòpata megaloman (i amb l’aparició estelar d’uns fanàtics religiosos que fan la guerra santa).  Segur que aquests eren igual d’imperialistes i  teniem el mateix risc que ara que tot acabés petant però, cony! si més no abans reiem.



Comentaris: 1
Ja ho pots ben dir!
Victoria | dilluns, 23 d’abril de 2007 | 20:58h

:P) :P). Bona diada.

Cornellan History X

borinotus | 4- Vides exemplars | dilluns, 23 d’abril de 2007 | 00:54h

Fa un temps vaig dir que parlaria d’en Christian.

(La majoria d’articles d’aquesta categoria estan basats en persones reals i guarnits amb una mica de literatura de la meva invenció. Aquest, llevat del canvi dels noms i algun altre detall, és el que més poc guarniment hi porta.)

En Christian era el xicot de la Jennifer, una recepcionista que durant uns mesos va treballar amb nosaltres. Era una parella de Cornellà de Llobregat, joves i castellanoparlants, residents en un barri típic de classe obrera. El seus nivells d’estudis eren mitjans segons la titulació oficial i justets segons la comprobació empírica. Malgrat tot no els faltava ni el darrer model de videoconsola, ni un cotxàs,  ni un viatge a l’estranger com a mínim un cop l’any.

Ella no tenia gaire problema a canviar de llengua. Ell sí  No és que es negués a parlar en català, és que tenint en compte la pobresa amb que expressava en el seu idioma les poques idees que tenia, fer-ho en un altre se li devia fer una muntanya.

En Christian treballava de recollidor d’escombraries. Aclareixo per endavant que tota feina és digna, però n’hi han que no crec que hagi gaire gent que s’hi dediqui per vocació. Encara ara els mètodes per a buidar els contenidors són cada cop més asèptics però jo parlo de l’època gens llunyana en que els recollidors anaven penjats a la part de darrera del camió sentint durant tot el viatge la pudor de la brossa i expossats a tota mena d’infeccions.

Per a veure el tipus de gent que era en Christian explicaré una anècdota: Un bon dia passava per davant de la recepció i veig la Jennifer que cridava per telèfon i que penja de cop. Em veu i s’exclama: “¡Mi novio es imbecil!”. En veure que la meva cara tenia forma de signe interrogatiu m’explica que el seu xicot l’ha trucada per a dir-li que  estava veient un video porno a casa i que en una escena de la pel·licula una recepcionista s’ho feia amb tota l’oficina alhora “¿Tu lo harias eso?” es veu que va preguntar a la Jennifer….”¡Idiota, es idiota!” continuava ella.Vaig estar a punt de plantejar la hipotesi  que, si ell s’estava magrejant igual esperava que la resposta fos positiva encara que fos mentida per tal d’acabar de posar-s’hi, però vaig optar per no dir-hi res. Bé, sí, li vaig preguntar si ell no treballava o estudiava i va ser quan ella em va explicar a que es dedicava.

Amb el temps vaig anar sabent més coses de la parelleta. Ell era votant del PP i fanàtic del Barça, ella compartia la dèria culer i només per aquesta raó votava CiU (!) : “Para joder a los madileños que les da rabia“(sic). Suposo que amb el temps va acabar votant ERC que els fa més ràbia encara….Sentien certa fascinació per l’estètica skinhead i a American History X els encantava el personatge d’en Derek del començament del film (El que fa mossegar la vorera al negre, per entendre’ns).

Ella era una noia riallera i simpàtica i cada dilluns ens explicava on havien anat i que havien fet i nosaltres ens meravellavem de com pot donar de si uns sous tan esquifits (o potser la feina de recollidor d’escombreries està molt ben pagada). Que si anaven a tal lloc i tal altre, etc…També parlava dels seus amics, tots del pal com deien. Vistos per ella, els capspelats eren poc més que germanes de la caritat. Tots fills de l’agobi i de pares obrers. Tots admiradors dels Estopa i aficionats al tunning, a les curses de motos i al futbol. Tot un submón que no ho és tant, sinó una realitat global amb la que s’identifiquen milers de joves.

Fa uns anys, quan era més jove, havia anat algun cop de marxa per les zones on ara es mouen aquesta gent (la frontera entre Cornellà i L’Hospitalet, la Zona Hermètica de Sabadell, el Parc Vallès de Terrassa,….) i ja vaig veure com els darrers temps la cosa començava a canviar amb la presència cada cop més nombrosa de gent amb estètica dels temps de postguerra per a evitar el polls. La cosa va coincidir amb la decadència de la Ruta del Bacallà. Suposo que això va fer que la gent que anava a València es quedés per aquí, però suposo que la tendència al seu creixement social ja estava en marxa.

Un cop, quan ja els coneixia més, que vam coincidir a la sortida de l’oficina, en Cristian em va comentar que estava preocupat per la feina. Li vaig preguntar que passava i es va començar a cagar en els moros i els negres que ara contractaven per baix preu i que el deixarien sense lloc de treball. Li vaig dir: “Bé, en tot cas, aquests immigrants treballen d’això perque tenen poques més alternatives i igual la societat està perdent un enginyer, un cientific o un economista genial perque el tal negre no ha pogut accedir a tenir una formació adequada. Però tu, que sí que hi has tingut accés deus treballar d’això perque no deus servir per a cap altra cosa que recollir la merda dels altres. Hi deu haver gent d’aqui que s’hi dediqui per certes circumstàncies com per tenir una edat que li és dificil trobar feina, o tenir alguna discapacitat o potser venir d’un entorn marginal, però un nen com tu que has tingut tot i que facis d’això la feina de la teva vida….”

El vaig deixar tocat. Tant que va decidir canviar de feina, com em va informar burleta la Jennifer unes setmanes després. Va fer unes oposicions a policia municipal (Va triar aquest cos i no l’exèrcit per a poder treballar a prop de casa segons em van dir ) en una població del Baix Llobregat que no era on residien (crec que era El Prat, però no n’estic del tot segur). Ella era pesimista, hi havien desenes de candidats per a dues places. Tot i això, en Cristian va aprovar a la primera i encara hi treballava quan vaig veure la Jennifer per darrer cop abans de deixar la feina per anar no se on.

Algun cop que he explicat aquesta història per a exemplificar qui pot arribar a ser policia hi ha qui es sorpren i diu “Però que no miren la mena de gent que són els candidats?”

Doncs si, sí que ho miren. De fet, aquest va aprovar a la primera o sigui que devia complir els requisits sol·licitats i tenir les característiques requerides a la perfecció.

Comentaris: 5
  • aclaridor
    Jordi Carbonell | dimarts, 18 de novembre de 2008 | 10:55h
    Aquest post diu la mena de gent, no tots, que accedeixen a les diferents Policies Municipals. Per el meu tipus de feina, parlo molt amb el ajuntaments i els seus caps de policia. I ells comenten que tenen veritables problemes per trobar gent amb vocació, i que es veuen obligats a contractar a tot tipus de personal amb els problemes que aquest fet els hi comportar: absentisme laboral, baixes per depressió, deixadesa de les seves funcions, nul·la predisposició al servei del ciutadà, etc…
  • latrappola | dilluns, 23 d’abril de 2007 | 22:58h
    No cal que sigui de Cornellà, el tipus que descrius el pots trobar fàcilment en qualsevol poblet del Segrià o de l’Empordà. Crec que és més aviat el que comentaves a l’apunt anterior, ara que tenim totes les facilitats del món per estudiar no donem cap importància a la cultura, això provoca que visquem en una societat on el més important són els bens materials, el cotxe, el pis, els aparells electrònics, el culte al cos, les vacances en països exòtics a crèdit, etc…I no és un tema de nivell d’estudis, és paradigmàtic comprovar com et trobes molts “nengs” amb títol universitari. Quan coneixes jovent d’altres països europeus (especialment els nòrdics) te’n adones que en realitat aquí tenim una manera de veure molt conservadora, en canvi pretenem donar lliçons de progressime i tothom es declara d’esquerres. Explica-li el nostre progressisme a un noruec i veuràs que es farà un fart de riure.
    • ….
      borinotus | dimarts, 24 d’abril de 2007 | 13:47h
      Bé, és que aquest és de Cornellà….És un cas tan real (i tan trist ) com la vida mateixa…
I què miren?
carme.laura | dilluns, 23 d’abril de 2007 | 20:52h
Ah!, condicions físiques determinades , les qualitats personals s’interpreten amb uns tests i entrevistes, el que hi busquen és un misteri. (Per cert, Edward Norton va fer una interpretació magnífica , inoblidable) . Bona nit!.
No se que miren
borinotus | dimarts, 24 d’abril de 2007 | 13:50h

Però troben el que troben….

I de la pel·licula tens raó, la interpretació és magnífica però hi ha genteta que només veu l’estètica i és incapaç no ja d’aprofondir sinó de sentir el que es parla al film…

Petit pronòstic sobre això de França

borinotus | 1- Politics | diumenge, 22 d’abril de 2007 | 18:15h

 

 Si passen a la segona volta:                      Serà president:

Sarkozy i Royal  Sarkozy
Sarkozy i Bayrou  Bayrou
Sarkozy i Le Pen  Sarkozy
Royal i Bayrou  Bayrou
Royal i Le Pen  Royal
Bayrou i Le Pen  Bayrou

És a dir que:

1-Ségolène Royal només serà president si Le Pen supera la primera volta

2-Si François Bayrou passa a la segona volta serà president en qualsevol cas.

3-Si Jean-Marie Le Pen passa a la segona volta el seu rival serà president

4-François Bayrou te més combinacions al seu favor però llevat d’un duel amb Sarkozy poques són probables d’esdevenir reals.

5-Nicolas Sarkozy és el favorit si avui es dona el resultat més probable i clàssic (Conservadors vs. Socialistes).

———————————————————————————–

A la Catalunya Nord va guanyar el Front National el darrer cop. Seria interessant un seguiment sociològic i demogràfic de l’evolució del vot. Potser ens serviria per a conèixer aquesta part del nostre país que tenim com a quelcom exòtic, ignot i definit per quatre tòpics suats i caducs.

—————————————————————————————

La setmana que ve, a banda de St. Jordi, és el 300è aniversari de la Batalla d’Almansa. Afegiu-vos a les commemoracions que s’hi facin arreu.