Cartellisme

borinotus | 5- Miscel·lània | dilluns, 14 d’agost de 2006 | 01:06h

Ara fa poc més d’un segle, quan no hi havia els mitjans de comunicació de masses que coneixem ara, hi havia una manera ben artística de fer publicitat: el cartell.

Els cartells més coneguts han estat els de caire polític sobretot en temps de guerra, de fet la darrera que hem patit va mobilitzar tot un seguit d’artistes per tal de mantenir la moral del nostre bàndol i els seus cartells ara són unes petites obres mestres.

Però avui vull parlar de tres artistes ben diferents entre ells, que van conrear, entre altres disciplines, el cartell publicitari en el seu començament en el sentit modern: Toulouse-Lautrec, Casas i Mucha.

Per a parlar d’ells ens hem de remuntar a la Belle Epoque, aquell període que va des de la superació de la crisi produïda per la guerra franco-prussiana (1870) i el començament de la I Guerra Mundial (1914), aquest darrer esdeveniment és el que va anomenar així el període precedent, per comparació suposo.

A les darreres decades del segle XIX París bullia d’activitat. L’arribada de nous invents i tecnologies com ara l’electricitat van suposar un canvi radical de les formes de vida. Una emergent burgesia àvida de diners, de diversió i de canviar el món va promoure tot un seguit d’intel·lectuals i artistes que van fer bullir de creativitat bohemia llocs com el barri de mala mort de Montmartre a París.

Alguns fills de families benestants també van sentir-se atrets pel costat aventurer i perillós de la vida i van anar a viure entre les classes populars (quan no directament entre el lumpen) amb la rereguarda ben coberta per si les coses anaven mal dades. Però entre tan nen de papà amb ganes de desclassar-se van sortir artistes destacables i amb molt de talent. Algun geni fins i tot.

(Un incís: Això de nens milionaris que volen viure la vida autèntica és quelcom habitual a totes les èpoques. Ara hi han alguns que en lloc de a la butte van al Raval. Res a dir, si són feliços i se senten realitzats així, fins i tot en pot sortir alguna cosa bona, tot i que alguns que ja han triomfat se senten com endiosats i es pensen que dir coses com “M’agrada la lassanya, m’agrada la castanya, m’agrades tu” (Cantat en cosmopolita si us plau!) és el summum de la creativitat.)

Henry Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Albí 1864 – Malromé 1901)

Fill dels comtes de Toulouse-Lautrec (És a dir descendent del comtes de Tolosa o millor dit, dels usurpadors que prengueren aquest títol després de la croada anticàtara del segle XIII). Degut a la cosanguinitat dels seus progenitors nasquè amb defectes en el desenvolupament ossi, afegits a accidents que patí el convertiren en una persona amargada i acomplexada. De ben jove va demostrar talent per la pintura i un cop a París va integrar-se com ningú més a la vida bohemia.

Vividor al límit, freqüentà la companyia d’artistes i prostitutes, de tavernes on servien la beguda de moda, l’absenta. Retratà sense compassió la vida de la Belle Epoque en la seva vessant més amarga i acabà amb patiments de delirium tremens però reconegut (va ser un dels primers artistes a qui el Louvre va obrir-li les portes en vida a la seva obra)

És considerat el pare del cartellisme modern, tot i que en ells retrata la vida bohemia de París també va fer cartells per a revistes i llibres. Els seus cartells més coneguts són els dedicats al Moulin Rouge, al cantant satíric Aristide Brouant (els seus cartells sobre ell van arribar a ser una icona a l’època) i els dedicats a les ballarines: May Belfort, Jean Avril, La Goulue,…

Els seu estil es caracteritza per l’us de colors brillants, un fons difuminat i una composició senzilla que dona sensació de moviment.

És recomanable de veure la pel·licula Moulin Rouge dirigida el 1952 per John Huston i interpretada per José Ferrer, Suzanne Flon i Zsa Zsa Gabor.

També hi ha un altre film amb el mateix nom del 2001 dirigida per Baz Luhrmann i que te com a protagonistes Nicole Kidman i Ewan Mc Gregor. No és tan realista (de fet, no ho és gens!) però si molt divertida i els números musicals són genials.

Enllaç per a més informació:

 http://www.toulouselautrec.free.fr/

Ramon Casas i Carbó (Barcelona 1866 – Barcelona 1932)

Fill de família benestant. El seu pare va fer fortuna a Cuba i la seva mare era filla d’una família de la burgesia catalana.

És el precursor del cartellisme artístic a Catalunya, l’any 1881 va a París per primer cop i allà rep la influència d’altres grans artistes de l’època, entre ells Toulouse-Lautrec del qual adquireix l’estil de fer cartells: Brillantor dels colors, senzillesa i fons uniforme. És un bon exponent del moviment del Modernisme, i va col·laborar molts cops amb el seu amic Santiago Rusiñol.

Els seus cartells són de temes diversos: Pulibicitat de Els Quatre Gats, Curses automobilístiques, industries,..però en la majoria de les seves composicions les dones tenen un paper protagonista.

Retrata les dones de la burgesia de l’època, elegants i en actituds lànguides ja sigui per a revistes literàries, com a publicitat de tabac o de beguda. En els famosos cartells que va fer per a Codorniu l’actitud més que lànguida és despreocupada i divertida, o sigui, mostrant els primers simptomes d’embriaguesa.

Quan es tracta de retratar les dones de classes populars,  la indumentaria que fa servir és la de la típica “manola” amb el mantó de Manila. Això es pot veure en els famosos cartells de l’ Anís del Mono o en els que feia per a curses de braus, un altre tema ben recurrent.

Enllaç per a més informació:

 http://usuarios.lycos.es/ramoncasas/biograf/biograf.htm

Alphonse Maria Mucha (Ivancice 1860, Praga 1939)

El menys bohemi dels tres artistes és precisament el que més a prop de Bohèmia va neixer. En concret va nèixer al sud de Moràvia, prop de la capital, Brno.

A diferència dels altres dos, no ve de família benestant. El seu pare era uixer en els jutjats i la seva mare era una devota religiosa.

De ben petit va demostrar la seva habilitat per a l’art. I a això es va dedicar i a consciència. Després d’estudiar a  Praga, Viena, Munich entre altres, arriba a París on li arriba la fama i el reconeixement, participant fins i tot en projectes de decoració per al pavelló de Bosnia-Hercegovina l’Exposició Universal del 1900. Abans d’això coneixerà a Paul Gaugin i sobretot a una de les persones que més li va inspirar: Sarah Bernhardt.

Com els altres dos artistes que he comentat, va dedicar-se a altres disciplines artístiques a banda del cartellisme. Però en el cas de Mucha, va molt més enllà de la pintura, decoració, disseny de joies i esculptures,…

Vaig descobrir aquest artista mig de casualitat en un viatge que vaig fer per la República Txeca. En un primer moment vaig pensar que era com Ramon Casas, els seus cartells que donaven el protagonisme a noies vestides a l’estil modernista (Art Nouveau que diuen per allà) van fer que m’ho recordés. Però un cop vaig investigar-hi més vaig veure que les diferències són moltes.

Els cartells de Mucha són molt més decoratius fins al mínim detall, la composició és força treballada i les expressions de les dones són més expressives i sensuals.

Les diferencies no són només d’ordre artístic. Mucha va treballar activament en els moviments d’emancipació txecoslovac de l’imperi Austro-hongarès i moltes de les seves obres reflecteixen l’èpica de la història pròpia i dels mites autòctons. També feu cartells en favor de l’escola en llengua txeca i altres reivindicacions. Fins i tot quan al 1918 assoleixen la independència Mucha dissenya bitllets de la moneda de la naixent nació.

Fou ben conegut internacionalment i va fer exposicions arreu. Tan conegut fou que m’estranya força que no n’haguès sentit mai res. Tot i que quan veiem la seva obra ens sona a quelcom conegut, les seves noies vestides amb els atributs de les estacions de l’any o amb ornament mítics han inspirat molts artistes posteriors.

Quan, en virtut (!?) del pacte de Munic els nazis van ocupar Txecoslovàquia, un dels primers detinguts fou Mucha. Era acusat de filojueu, nacionalista txec i massó (tot cert, fins i tot va arribar a ser Gran Mestre de la primera logia en llengua txeca, els ornaments de la qual va dissenyar ell mateix). Tot i que li van permetre viure en llibertat va morir malalt al cap de pocs mesos.

Enllaç per a més informació:

 http://www.mucha.cz

Arxius: mucha | toulouse | casas
Comentaris: 9
  • Molt interessant
    Victoria | dijous, 1 d’abril de 2010 | 20:06h
    l’article…quan el vas escriure jo començava a sovintejar vilaweb i encara no tenia bloc.
  • Gran Toulouse-Lautrec
    marcus | divendres, 18 d’agost de 2006 | 01:54h
    El meu comentari, aquí.
    Per cert, es va fer una exposició del Toulouse-Lautrec a Barcelona fa uns mesos i me la vaig perdre!!!!

    Salut!
    Marc

    • Jo si que hi vaig anar
      borinotus | divendres, 18 d’agost de 2006 | 17:03h

      Era un exposició sobre els seus cartells, no sobre la globalitat de la seva obra. La feien al MNAC i el mateix dia haviem anat a veure una que feien de Casas al Museu d’Història de Catalunya. Com que a més encara tenia fresca la descoberta que havia fet de Mucha, va ser quan vaig decidir que hi escriuria.

  • Interessant
    latrappola | dimarts, 15 d’agost de 2006 | 13:49h
    Molt interessant aquest article. Jo d’en Mucha tampoc en coneixia res, em sorprèn després de llegir el teu apunt, però sembla que ja ens dius també les raons del perquè per molts ens era desconegut.
    • Mucha és un autor interessant
      borinotus | dimarts, 15 d’agost de 2006 | 20:46h
      I si compares amb els artistes nostrats que o són proespanyols o passen del tema (No entro a valorar la seva vàlua artística), trobo a faltar gent amb tants nasos com ell entre nosaltres.
  • interessant
    Reyes | dimarts, 15 d’agost de 2006 | 12:04h

    Jo, d’història del cartellisme, res de res. Aquestes obres corresponen als seus inicis? Per cert, jo tampoc coneixia Mucha. La seva és una història interessant. Com vols que se’n parlés d’ell, d’un defensor d’un país ocupat pels nazis i amb la dèria d’en Franco per els massons? Ni d’ell ni de tants d’altres, suposo…

    • Inicis del cartellisme comercial.
      borinotus | dimarts, 15 d’agost de 2006 | 20:51h

      Un altre dia parlaré més sobre el tema. M’agradaria posar-hi més cartells però és molt farragós penjar arxius ací.

      Seria interessant que ja que cada any milers de catalans van a Praga, alguns s’hi acostessin al museu de Mucha. És ben a prop de la Starometske Namestí que és in tothom va a fer-se les fotos amb el monument a Jan Hus, l’esglesia de la Mare de Deu de Týn i el rellotge de l’Ajuntament amb els ninots.

  • Vacances culturals
    josepselva | dilluns, 14 d’agost de 2006 | 11:09h
    Gracies pel teu interessant post. Coneixia les obres de Mucha, però en desconeixia l’autor.
    Referent a Toulouse-Lautrec, crec que és molt interessant visitar el museu  on s’exposen moltes de les seves obres, a Albí. La setmana passada vaig estra a punt d’anar-hi, però es va frustar l’excursió. Queda pendent

    • M’ho apunto !
      borinotus | dimarts, 15 d’agost de 2006 | 20:43h

      Segur que algun dia hi aniré.

      I de Mucha és el que jo dic, ha inspirat a tanta gent que ens resulta familiar.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s