El dret de vot només el tenen els ciutadans

borinotus | 2- Socials | diumenge, 27 d’agost de 2006 | 19:05h

Abans que la serp d’estiu se surti de mare, convindria clarificar uns quants conceptes. No sóc cap expert en lleis i exposo el tema tal com jo ho entenc. Agraïria que qualsevol entés en el tema que llegeixi això em corregeixi o confirmi si els fonaments de l’argumentació en que baso la meva opinió són erronis o no.

(Aquest bloc està adherit a la campanya “Jo també vull un estat propi” que es desenvoluparà a la blogosfera la setmana del 4 al 10 de setembre. Per a més informació cliqueu ací)

La ciutadania és el conjunt d’individus que conformen una comunitat política (originalment una ciutat i actualment un estat). Frenqüentment, en la època moderna hom equipara aquest concepte amb el de nacionalitat.

La condició de ciutadà comporta un seguit de drets, entre ells el de participació, el més important dels quals és el del dret a votar els seus representants i a ser triat com a tal.

No tots els habitants d’un territori són ciutadans encara que puguin gaudir d’alguns drets o estar obligats a alguns deures.

Una persona menor d’edat no te dret a vot encara que pugui estar legalment emancipada, estigui treballant i pagant impostos. El mateix li passa a un estranger que tingui propietats en el nostre país.

Hi han però drets als que tothom te dret tingui o no la categoria de ciutadà. Un exemple seria que davant d’un mateix fet la llei ha de ser aplicada a un ciutadà o a un estranger de la mateixa manera. (Hi ha, però excepcions, la constitució espanyola per exemple diu que tot espanyol és igual davant la llei amb la qual cosa podem suposar que els no espanyols hi tindran un tracte diferent, no he sentit ningú criticar aquest disbarat)

Un immigrant  és algú que arriba a un país per a viure-hi després d’haver abandonat el seu. Pot arribar a tenir el grau de ciutadà amb l’acte que hom anomena de Naturalització, representa un acte voluntari on l’ndividu en qüestió accepta formar part de la comunitat on resideix, adquirir les obligacions i drets corresponents i en alguns casos (no sempre) ha de renunciar a la nacionalitat de naixença.

Els requisits pels quals un immigrant pugui naturalitzar-se són diferents segons els països. En general, ha de passar un cert període de temps durant el qual la persona   en qüestió demostra la seva bona voluntat envers la comunitat d’acollida tot comprometent-se a complir les lleis.  Hi han casos, però, que la ciutadania només pot donar-se per naixença o te com a requisit pertànyer a alguna confessió religiosa.

Per tot això jo dic que és absurda la proclama de “Donem als immigrants el dret a vot“, perquè quan voten ja han perdut la condició d’immigrants. Ja han esdevingut ciutadans.

En el nostre cas, quins requisits haurien de ser els necessaris per a concedir a un immigrant la condició de ciutadà? Personalment, estic d’acord en reclamar un període de residència continuada al país i que hagi respectat les lleis.

Exigir el coneixement de la llengua? Em sembla bé, però siguem conseqüents. Fem tot el posible per a que la llengua sigui necessària, sinó només aconseguirem que aprenguin el mínim per a aprovar l’exàmen i després oblidar-se’n. (Posaré un exemple: Suposem que jo vaig a Irlanda a viure-hi, suposem que per a tenir la ciutadania exigeixen tenir coneixement de les dues llengües oficials: anglès i gaèlic. Puc aprendre gaèlic per a poder obtenir la nacionalitat, però després no el sentiré a parlar al carrer. Haig de ser jo qui contribueixi a redreçar una llengua que no es socialment necessària quan els naturals del país no semblen estar gaire per aquesta tasca?. Us ben asseguro que la majoria de la gent al cap de poc oblidaria el que ha aprés si no troba que l’ha de fer servir).

De tota manera no entenc com algun munta tants escarafalls per obligar a aprendre un idioma. Es fa a tot arreu (la mateixa constitució obliga a tots els individus amb ciutadania espanyola a saber castellà en el seu article tercer), pitjor és en altres llocs on encara exigeixen ser nascut al país o ser d’una determinada religió coses més dificils de fer que aprendre un idioma.

Tot això és una divagació, donat que no tenim competències serioses sobre immigració en el nou estatut diguin el que diguin. Però crec interessant parlar-ne.

Trobem doncs, que el dret a vot (màxim exponent de la condició de ciutadà) és el final d’un procés, no pas un començament. Sembla com si alguns estiguessin temptats d’apropar-se als immigrants amb ànim d’evangelització i convertir aquestes ànimes en ovelles del seu ramat.

Personalment, si jo fos un immigrant que arribés a un nou país us ben asseguro que abans de saber a qui he de votar tindria altres prioritats. Com puc opinar jo d’una societat que a penes conec? .

Oi més. Molta gent que ve a viure entre nosaltres no te gens de cultura democràtica, prou veiem que venen de països on la democràcia és inexistent quan no una farsa (molt més que aqui) i si no en són educats i permetem que es crein ghettos tancats seran victimes segures de la demagogia populista.

Comentaris: 4
  • Suïssa
    Reyes | dimarts, 29 d’agost de 2006 | 08:14h
    Jo de lleis no entenc gaire, peró fa unes setmanes parlava amb una dona suïssa que m’explicava com funciona tot això allà. Qualsevol modificació de llei és sotmesa a consulta popular. Fa poc van votar si els immigrants de tercera generació haurien de tenir dret a vot o no. El resultat va tornar a ser que no.
    Ah! I ara un dubte. Tenir dret a vot deu voler dir tenir dret també a presentar-se, oi?
    • Dubte
      borinotus | dimarts, 29 d’agost de 2006 | 09:56h

      Pel que se sí, el dret és de votar i ser votat. I aquí està la por de molta gent, que es creïn partits islamistes o que surtin demagogs tipus Chavez.

      Personalment crec que tal por està ara per ara injustificada, però si no anem amb compte i procurem evitar la formació de guettos tancats, el trencament social serà a la llarga inevitable. Mira que va passar i passa a França! I això que molta gent fa anys que ho estava advertint (I qui diu França, diu Holanda, Anglaterra,…)

Lleis
latrappola | dilluns, 28 d’agost de 2006 | 01:06h
A veure, el dret a la ciutadania l’obtenen els fills dels immigrants pel simple fet de néixer a l’estat espanyol, molts també l’aconsegueixen per ser descendents d’algun espanyol -crec que fins a tercera generació-. Moltes vegades s’intenta comparar la nostra democràcia amb l’imperi romà, on només un petit grup reduït de persones podien gaudir de la ciutadania mentre la resta es mantenien per sempre com a esclaus, excepte pocs casos on el ciutadà podia comprar la llibertat del seu esclau. Això però no té res a veure amb la situació actual car els descendents de l’immigrants sí que gaudiran de la ciutadania, o sigui que el fet que hi hagi un grup important de persones sense dret a vot és un fet circumstancial que probablement d’ací a 15 o 20 anys serà molt minoritari.
Sobre aquest tema s’ha de plantejar un altre dilema important, un immigrant que aconsegueixi la ciutadania espanyola hauria de renunciar a la ciutadania del país d’origen – si no vaig errat crec que són pocs els casos on es permet la doble nacionalitat-, el que és clar és que en tot cas caldria exigir perdre el dret a vot al país d’origen, car no sembla lògic que una persona pugui tindre el dret a vot a cada país on hagi treballat un parell d’anys. Són aquests els dilemes que haurien de resoldre els polítics per discutir sobre el tema del dret a vot dels immigrants i no la demagògia barata que fan certs partits (PSC i IC-V)

Relacionat amb aquest tema  penso per exemple en el cas dels meus tiets emigrat i refugiat de joves a París, porten vivint més de 50 anys a França, podrien tindre la nacionalitat francesa si volguessin, però mai no l’han acceptar perquè per ells la veritable nacionalitat és l’espanyola, i és aquí on sempre han volgut votar, aquest diria que és el sentiment de la majoria d’emigrants espanyols que porten dècades vivint a l’estranger i segurament seria el mateix amb la majoria d’immigrants que viuen a Catalunya. Si ho veus així te’n adones que tot plegat és una polèmica tan absurda com innecessària

O sigui que no anava gaire errat
borinotus | dilluns, 28 d’agost de 2006 | 10:05h
Gràcies per l’aclariment.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s