El mercat del totxo

borinotus | 2- Socials | dimarts, 14 de novembre de 2006 | 08:52h

A l’Avui d’ahir dilluns vaig llegir un parell d’articles interessants. Un parlava de la situació del mercat immobiliari als Estats Units i l’altre de la situació social actual.

 

En el primer d’ells ens explicaven que el preu del sòl esta baixant força i amb ell, logicament, el preu dels habitatges. Tant que fins i tot hi han venedors que arriben a regalar cotxes per a incentivar la venda (suposo que això deuen ser casos molt excepcionals). Les causes dels cicles econòmics són més complexes al mercat immobiliari que a la resta, però el mateix analista que publica l’article aconsella anar mirant a l’altra banda de l’Atlàntic. De fet és simptomàtic que algunes entitats financeres s’hagin després de les empreses immobiliaries que controlaven. Un altre simptoma m’ha semblat veure’l en alguna declaració que feia algun assistent al Barcelona Meeting Point en el sentit que el mercat del totxo estava a punt de saturació i calia anar a nous mercats emergents com ara l’Europa Oriental (doncs per a estar saturat, també veig que a Cullera volen fer una bestialitat urbanística tipus Manhattan, potser si algun arquitecte valencià llegeix això ens podria fer cinc cèntims de com ho veu)

Així que gent que esteu a punt d’hipotecar-vos de per vida, potser convé esperar-vos un parell d’anys.Oimés quan això vol dir que el pis que has comprat baixarà de valor en el mercat. Imaginem la cruel paradoxa que pot suposar que t’hagis de vendre el pis i amb el que et donin no t’arribi per a cancel.lar la hipoteca.

De tota manera hi ha un factor que a d’altres indrets  tenen millor resolt com és el lloguer d’habitatges. Ací la llei és obsoleta i no agrada ni a llogaters ni a propietaris. És normal que, ja que has de pagar durant tota la vida, hom prefereixi un pis de propietat. Si més no, tens menys risc de patir mobbing immobiliari .

També caldria tenir en compte tots els diners que mou l’especulació. Passa a tot arreu és clar, però en un país com el nostre on no hi ha gaire res al subsòl, la millor manera de fer calés ràpids  és amb el sòl. Afegim a això la manca de transparència de finançament dels ajuntaments i de partits polítics i tindrem un estat de coses que no se si està o no a punt de saturació però sí que hi ha sectors o persones que els convé que segueixi així força temps. Una llei de finançament de partits i una redistribució dels nostres impostos (independència o com a minim concert economic hi serien un pas endavant) per tal que les administracions locals no haguessin de requalificar terrenys en funció d’interessos privats per tal de finançar-se i oferir els serveis a la ciuradania, són coses que ja urgeixen.

I és que la gent dedica un percentatge molt alt dels seus ingressos a pagar la hipoteca, si a això li afegim que els preus d’articles bàsics s’han enfilat i que el mercat de  treball és ple de llocs precaris (Aclarim que la precarietat no ve donada  per la temporalitat sinó per la dificultat de trobar una feina amb un sou digne) aniriem al tema que tracta l’altre article del que parlava abans i del qual en parlaré un altre dia (per avui ja n’hi ha prou) que no serà demà ja que seguint  la proposta d’en David Figueres, el meu post de demà estarà dedicat a la periodista assassinada Anna Politkóvskaia.

 

Comentaris: 5
  • lloguers
    Reyes | dimarts, 14 de novembre de 2006 | 21:35h
    El problema dels lloguers no és només la llei… Fa uns dies, passejant pel poble (Baix Llobregat),  em va cridar l’atenció un cartell que una immobiliària d’un barri “normal” tirant cap a modest ha penjat en la porta de l’establiment: “No tenim lloguers per sota de 1.000 euros
    • llei
      botxi | dimecres, 15 de novembre de 2006 | 19:38h

      És absolutament urgent canviar les lleis que ultraprotegeixen els llogaters.  Si no, el propietari està totalment indefens en cas de manca de pagament.

      Això em va passar a mi, en una temporada que vaig residir en un altre país.  Vaig trucar una immobiliària per llogar un pis.  Va venir una noieta a ensenyar-me’l, i sobre la marxa vaig signar el contracte.  Ni tan sols es va dur còpia del passaport, em va dir que li trametés per correu quan em vingués bé.

      L’únic que em va dir era que pagués el lloguer abans del dia 5 de cada mes.  Quan marxava li vaig preguntar que com era possible que a un estranger totalment desconegut li lloguessin un pis, sense veure ni un paper, ni d’on em guanyava la vida, ni qui era…

      Em va respondre :  “no hi ha problema, vostè ha de pagar els dies 5 :  si el dia 15 no hem rebut els diners, el dia 20 ens presentem amb la policia i el fem fora immediatament”.  Això és eficàcia.  Sí senyor !  Amb lleis així, molta gent es rumiaria posar els seus pisos en lloguer.

      • És cert
        borinotus | dijous, 16 de novembre de 2006 | 08:46h

        Ací la llei no és bona per a cap de les dues parts. Per això no passa el que passa a d’altres països que és que molta gent viu de lloguer sense que això vulgui dir precarietat, i també això ajuda a que els joves s’emancipin més aviat.

Molt interessant
latrappola | dimarts, 14 de novembre de 2006 | 20:40h
L’he llegit avui aquest article dels Estats Units i l’he trobat molt interessant. Segons tinc entès a Tokyo i Londres van passar una crisi semblant que va  arribar a depreciar els pisos fins a un 30% del seu valor. Un altre cas més salvatge va ser el de Tailàndia a final dels 90, amb un creixement econòmic espectacular a Bangkok es va produir un fort moviment especulatiu, es construïa com aquí de manera totalment descontrolada, va arribar però la crisi del 97 i de cop es van trobar que les promotores immobiliàries no podien pagar els deutes, el resultat van ser centenars de milers de treballadors de la construcció a l’atur i les obres es van paralitzar de cop, l’any 2000 Bangkok te’l trobaves ple de solars buits i d’edificis a mig construir, en pocs anys la capital tailandesa va passar de ser la Venècia d’orient a ser un abocador incontrolat. És evident que això no és Tailàndia però també que la bona situació econòmica és més aviat una situació fictícia provocada per l’augment de l’endeutament, el creixement econòmic a l’estat espanyol es basa principalment en el totxo i no es veu per part l’estat cap mena d’intenció d’invertir en una societat tecnològica que permetria desviar les inversions cap a altres sectors, ¿algú ha pensat que si reduïm el ritme de construcció sense trobar una solució alternativa centenars de milers d’immigrants es poden trobar sense feina?

És ciclic
borinotus | dimecres, 15 de novembre de 2006 | 17:12h

Històricament. quan l’economia va bé, el sector de la construcció va bé. Però alhora, quan vegis que el sector es comença a refredar comencem a vigilar…

Però suposo que ara que el sector s’ha anat de mare no sesi es compleixal 100%

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s