El món que ens espera: El futur és Àsia

borinotus | 2- Socials | dimecres, 23 d’agost de 2006 | 15:34h

Malgrat que el primer que ens ve al cap en quant sentim Àsia és la Xina i el Japó, la diversitat  és enorme. Des dels Dardanels,  el Sinaí i els Urals fins a l’estret de Bering,  l’Imperi del Sol Ixent i les Filipines, des de l’Oceà Àrtic i fins a l’Índic hi ha   aquest vast continent (strictu senso Europa no n’és més que una península) que aplega la majoria de la població mundial (vora un 60%). Això i el fet que algunes economies s’estan pujant al tren del progrés i del mercat a un ritme frenètic ens porta a dir que Àsia és el futur.

(Aquest bloc està adherit a la campanya “Jo també vull un estat propi” que es desenvoluparà a la blogosfera la setmana del 4 al 10 de setembre. Per a més informació cliqueu ací)

En concret hi ha qui diu que la Xina (ca. 1.300.000.000 d’habitants a la República Popular i 22.000.000 a Taiwan) i l’India (ca. 1.100.000.000 h.)  són les properes potències mundials. Afegim això el Japó ( ca. 128.000.000 h. ) que va superant la crisi, Singapur (ca. 4.300.000 h.) autèntic hub de mercaderies i persones del trànsit entre Europa i Àsia tant marítim com aeri, Indonèsia (ca. 222.000.000 h.), Thailàndia  (ca. 64.000.000 h.) etc. etc.  veurem que el potencial és enorme. Deixem de banda l’Orient Mitjà (que això fa de mal resoldre) i Turquia (que fa el que pot  per a mirar cap a l’Oest)

Amèrica sempre m’ha donat la impressió de ser com una còpia d’Europa. Mentre que els Estats Units es com si anessin accelerats i fossin el mirall on ens hem de mirar a deu anys vista  (els problemes socials que ells tenen sempre arriben aquí uns anys después), Canadà n’es la versió idil·lica i la resta són com intents no gaire reeixits d’implantar el mateix sistema econòmic i social amb alguna exepció com pugui ser l’Argentina. (Curiosament les zones més semblants a nosaltres són les que tenen menys població d’origen indígena i més d’origen europeu. Potser és que el sistema importat no era compatible amb la seva manera d’ésser. Segurament i enllaçant amb el que deia aquí, és que els immigrants realment poden canviar les estructures de la zona d’acollida)

Àfrica és una altra història de la que  ja en parlaré més extensament en un altre article que tinc pensat .

Però Àsia, malgrat les etapes colonitzadores europees ha sabut combinar la seva idiosincrasia amb allò nouvingut. Ja prou que es veu que tot ho interpreten a la seva manera, a la Xina van reinventar el comunisme (pregunteu a un comunista nostrat com s’explica la Revolució Cultural a veure que diu) i acabarant donant un nou sentit al capitalisme, més encara que el que va donar al seu temps Japó i els �oeTigres Asiàtics” (Hong Kong, Taiwan, Singapur, Corea del Sud)

De tota manera, hi han moles analistes que coincicideixen a dir que és massa aviat per a aquests països incorporar-se al rang de potències econòmiques. El creixement espectacular dels darrers anys està basat encara en paràmetres cojunturals bastant febles. Personalment hi estic d’acord, però crec que realment si no triguen deu anys trigaran cent. Una característica que els defineix és la paciencia…i el treball.

Per a la gent que treballem sovint amb aquests països o si més no a mi, em sobta la seriositat i la dedicació que tenen a la feina. Sovint rebo mails o trucades  a hores intespestives (per a ells) i no un dia que diguis que potser se’ls ha girat feina sinó que és molt habitual.  Fins i tot se d’una empresa multinacional que te una fàbrica a casa nostra la central de la qual va decidir tenir la central de compres a l’Índia. Com que han de treballar amb Europa, treballen amb el nostre horari. Fan feina d’oficina amb horari nocturn com si diguessim. Aquí això ningún no ho faria, adaptar el teu horari amb el de la teva matriu als USA posem per cas.

Les ganes de treballar també es poden veure en els immigrants que tenim aquí. Entre els tòpics identificatius que ja circulen sobre les diferents nacionalitats d’origen, una comuna és que tota la gent asiàtica (xinesos, pakistanesos, indis,…) són molt treballadors (a banda es clar d’altres tòpics com que els xinesos són tancats, etc etc.).

Molt bé, tenim que vora un 60% de la gent esta veient que pot prendre el relleu a la decadent civilització occidental. Què pot passar? Quins reptes s’nes plantegen (a tots plegats)?

Encara hi ha una certa por groga. Una temença a tot el que ve d’Àsia. Àtila i Gengis Khan no eren tan bèsties com es han volgut fer creure però deu n’hi do la petja que hi han deixat. Aquesta mena de por es deu al fet de la desconeixença. Sempre passa però tinc la impressió que amb els asiàtics més.

Són cultures desenvolupades i mil·lenàries però molt diferent de les nostres. Els intents de conèixer aquestes zones no ha passat d’adaptar segons quins costums o pràctiques a les necessitats de les neures occidentals. Dir que el ioga o el tai-txi serveix per a relaxar-se és una simplificació tenint en compte que darrera hi ha tota una filosofía i forma de vida que dificilment des del nostre punt de vista és difícil no ja estar-hi d’acord, sinó simplement entendre-ho. I qui diu el ioga diu les arts marcials, el budisme, etc.

No crec que calgui tenir por a una colonització cultural (tot i que al catalans una més ja no ens vindria d’aquí). Segurament consolidaran l’anglès com a llengua franca, ja ho és al trencaclosques indi i els japonesos i els tigres ja estan acostumats a parlar-lo. A la Xina curiosament no, veig que sempre em truquen els mateixos i per a escriure correus electrònics la majoria fan servir traductors, suposo que la cosa anirà canviant. I per altres aspectos culturals, ells mateixos senten fascnació per coses occidentals, el rock, el pop,  el Barça,…Crec que a la llarga hi haurà un sincretisme (concepte molt asiatic per cert)

Més aviat el que ens hauria de preocupar són altres coses. Quina mena de cultura democràtica tenen aquests països? (Penso sobretot en la Xina) Tenint en compte que en un futur bona part de l’economia pot passar per les seves mans, ens un tema a tenir en compte. Suposo que la cosa anirà canviant (però allà les coses van molt a poc a poc) però es preocupant el tracte dels drets humans, les condicions de treball…

I també aspectos medioambientals. Tenim encara la idea que els xinesos van amb bicicleta, però aviat tots voldran tenir cotxe, i rentadora, i rentavaixelles,..estem parlant de moltíssima gent que s’hi apuntarà de cop al nostre ritme de vida. Què fem? Fer-los lloc a taula vol dir que en quatre dies acaben amb les reserves d’aigua i petroli (contaminació, un altre aspecte a tenir en compte). Resistir-s’hi és absurd. Ens necessitem mutuament i a més que és un esforç inutil. Rebaixar el nostre nivell de vida? D’alguna manera alguna cosa així hi haurà d’haver, però si és del tipus �oetanca l’aixeta que s’escapa l’aigua” anem ben servits.

No cal ser catastrofistes, ja hi ha gent que hi pensa en posibles solucions. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Blocus Track (16/10/13):  M’han fet conèixer aquest lloc molt interessant per a conèixer més en qüestions sobre la població mundial: http://geography.answers.com/population

Comentaris: 6
  • Tailàndia.
    latrappola | divendres, 25 d’agost de 2006 | 18:32h
    Jo el cas que conec més es Tailàndia, hi vaig fer un viatge fa uns anys i després per internet he anat mantenint el contacte amb gent d’allà. El primer que et sorprèn és la quantitat de gent jove i nens que hi veus, és molt estrany veure una persones grans pel carrer, també veus una gran vitalitat buscant prosperar i la conseqüència és un país altament industrialitzat i amb molt dinamisme empresarial, també veus que tot i els problemes hi ha molt interès en l’educació i el percentatge d’estudiants universitaris augmenta espectacularment. Si comparo el futur de catalans i espanyols amb el tailandesos tindríem les de perdre si no fos pel paraigües de l’euro i la UEUE.
    Els aspectes negatius els trobo en l’organització política, tot i que és una democràcia, el rei té encara molt de poder i la corrupció està instal.lada a tots els nivells i és ben visible, crec que la corrupció és l’únic que frena al país tailandès de convertir-se en una veritable economia emergent. Un altre tema preocupant és l’adoració que sent la gent jove pel sistema occidental, de vegades arriba  fins i tot a  convertir-se en aversió cap a la pròpia cultura, molts joves universitaris tailandesos no pensen en res més que agafar un avió i provar sort als Estats Units, Europa o Austràlia, pot ser no és res més que un rebuig cap a un sistema econòmic on per culpa de la corrupció no en veuen cap possibilitat de prosperar. Pot ser d’aquí uns anys si el nivell econòmic puja una mica en rebrem molta immigració.
    Respecte als xinesos, a Tailàndia hi són ben presents, si no m’equivoco constitueixen un 15% de la població tailandesa, el més destacable però és que són la part de la societat més dinàmica comercialment i els principals negocis estan en mans dels xinesos -un tema a considerar nosaltres que també rebem molta immigració xinesa-, pot ser sí que arribarà un dia en què el xinès començarà  substituir l’anglès, tot dependrà de si es fan veritables  reformes polítiques que acabin de liberalitzar el mercat xinès, de fet la llengua xinesa és ben present qualsevol país, ja estiguis  Bankgok, Helsinki o Cap Verd, sempre et trobes una important comunitat xinesa que manté la seva cultura i la seva llengua.
    • Re: Tailàndia
      borinotus | dissabte, 26 d’agost de 2006 | 23:14h

      Pel que se, els thailandesos estan orgullosos de ser dels pocs països que no han estat mai envaïts militarment. De fet el nom del país, la terra dels Thai, ve a dir això. Malgrat això si que és cert que estan “patint una invasió” xinesa com dius. De tota manera, encara que el xinès s’expandeixi a l’Àsia per aquest fet, no crec que arribi mai a substituir l’anglès com a “lingua franca” mundial.

      Això dels joves que menyspreen la pròpia cultura i adoren tot el que vingui d’Occident es veu que és habitual. Ja va passar al Japó fa uns anys. Suposo que és lògic quan vius en un país tancat. Són modes com febrades que passen.

  • L’economia no és un joc de suma zero
    Marc Arza Nolla| Adreça electrònica | divendres, 25 d’agost de 2006 | 14:02h

    No es pot discutir que tot apunta cap al segle XXI com a segle asiàtic. És important recordar però, que l’economia no és un joc de suma zero i el fet que tres mil milions de persones s’incorporin de plè a l’economia de mercat no es tradueix automàticament en una reducció del nostre pastís.

    Hi haurà dificultats en alguns aspectes, sobretot en l’energètic si no trobem una alternativa al petroli (que si és un joc absolut de suma zero) i el mediambiental, però en general jo aposto per un augment de la prosperitat compartida per als països que sapiguen ballar el nou ritme dels temps.

    N’aprendrem?

    Marc Arza Nolla

    www.catalunyafastforward.blogspot.com

    • Pastís
      borinotus | divendres, 25 d’agost de 2006 | 14:24h

      És clar que tens raó. En contra del que molta gent encara pensa, el sistema permet que el pastís sigui més gran…però com bé apuntes, com no anem amb compte ens quedarem sense pastís a repartir

  • tercera
    Reyes | divendres, 25 d’agost de 2006 | 09:38h
    Si no recordo malament, Xina ja és la tercera economia mundial, per davant de la Gran Bretanya. I diuen que entre tres i cinc anys serà la segona…
    • Ran Kin (És ranquing en xinès)
      borinotus | divendres, 25 d’agost de 2006 | 14:32h
      Aquestes dades són molt relatives. És cert que el creixement és espectacular (Jo que veig de prop el comerç interncional et puc dir que les importacions que es fa de la Xina han tingut un augment bestial ) però tenen estructures massa febles per a mantenir aquest ritme (segons molts analistes). La seva tecnologia no és gaire capdavantera i la classe mitjana (fonamental per a la estabilitat del sistema econòmic) és encara molt incipient, a banda d’altres consideracions. Si que tenen a favor altres coses com els fluxes de divises que reben via exportació o via enviament d’emigrants, a banda del nombre de població (i, lamentablement,  també que ningú no gosi badar boca quan no està d’acord, així el govern pot aplicar les reformes que vulgui). Així doncs encara es d’hora per a dir si seran primera o segona potència però si que és cert que tindran molt a dir en el futur. no només la Xina sinò tot Àsia.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s