Comencem el “capde” amb una mica de metall

borinotus | 5- Miscel·lània | divendres, 1 de desembre de 2006 | 15:27h

Avui volia escriure sobre el llibre que va presentar en Ramon Tremosa abans d’ahir però ho deixaré per a un altre dia que vaig molt atrafegat de feina.

També aviso que la setmana vinent parlaré de “La guerra dels sexes”: Penseu que avencem cap a la igualtat o anem enrere? Ja en parlarem amb una mica d’humor però de forma seriosa.

Avui he pensat el video de One de Metallica en la versió del concert que van fer amb la Orquestra Simfònica de San Francisco. Com sempre afegeixo la lletra (no gaire optimista per cert)

Gaudiu-ne de la música i bon cap de setmana a tothom!

I cant remember anything
Cant tell if this is true or dream
Deep down inside I feel to scream
This terrible silence stops meNow that the war is through with me
Im waking up I can not see
That there is not much left of me
Nothing is real but pain nowHold my breath as I wish for death
Oh please god,wake me

Back in the womb its much too real
In pumps life that I must feel
But cant look forward to reveal
Look to the time when Ill live

Fed through the tube that sticks in me
Just like a wartime novelty
Tied to machines that make me be
Cut this life off from me

Hold my breath as I wish for death
Oh please god,wake me
Now the world is gone Im just one
Oh god,help me hold my breath as I wish for death
Oh please God help me

Darkness imprisoning me
All that I see
Absolute horror
I cannot live
I cannot die
Trapped in myself
Body my holding cell

Landmine has taken my sight
Taken my speech
Taken my hearing
Taken my arms
Taken my legs
Taken my soul
Left me with life in hell

Comentaris: 3
  • Divertit
    botxi | dissabte, 2 de desembre de 2006 | 23:28h
    Em sumaré a la teva iniciativa (i de la PsicoApunts) de guerra de sexes amb un posting ben botxí.
  • Guerra, guerra …
    carme.laura | divendres, 1 de desembre de 2006 | 15:54h
    no n’hi ha; però la reivindicació és encara necessària , aquí per a aconseguir la igualtat “real” d’oportunitats i a d’altres llocs del món per a aconseguir-ne el gaudi de la llibertat. Espero els teus posts. (La lletra fantàstica, poèticament dura, com totes les del grup -o gairebé totes). Bona tarda i cap de setmana !. Carme-Laura.
    • No n’hi ha guerra
      borinotus | divendres, 1 de desembre de 2006 | 19:11h

      Però és una frase que es fa servir sovint quan es parla de la relació entre homes i dones.

      La faig servir ironicament, és clar. El post que estic preparant serà per l’estil. Ho aviso perque moltes dones són massa susceptibles en aquests temes i no voldria perdre cap lectora. 😉

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s