El món que ens espera: Esquerres i Dretes (I)

borinotus | 2- Socials | dimecres, 22 de novembre de 2006 | 15:37h
Què vol dir ser d’esquerres avui en dia? I ser de dretes? No hauriem de repensar i actualitzar aquests conceptes al nostres temps?

Una mica d’història

Malgrat que he sentit algun cop que aquests conceptes venen dels temps del romans pel lloc on ocupaven al Senat els partidaris de Cèsar i els de continuar amb la República, crec que la definició més fiable és la que diu que són conceptes hereus de la Revolució Francesa pel lloc que ocupaven a l’Assemblea els partidaris i detractors de l’Antic Règim. La bandera ho exemplificaria: blau i vermell units pel blanc de la pau (Petita disgressió: Aquesta idea fou utilitzada pels nacionalistes irlandesos per a fer la seva bandera que representaria el verd dels catòlics, el taronja dels protestants -orangistes- i al mig el blanc de la pau). No se si és cert però ho podriem donar com a bó, tot i que l’ordre hauria de ser invers (el roig és a la dreta i el blau a l’esquerra). Sigui com sigui, amb el triomf dels valors de la Revolució (la Francesa i les altres amb el mateix objectiu) es va crear un nou estat de les coses en el qual les classes burgeses (que treballaven) van prendre el poder a la noblesa (que no fotia res).

Amb el temps, el desevolupament del capitalisme va comportar el naixement de la classe obrera. Gent que ven la seva força de treball a canvi d’un sou i que no és propietària del fruit del seu treball.

Les míseres condicions de treball van fer que de mica en mica els obrers s’organitzessin i reivindiquessin millores, alhora que intel·lectuals conscienciats advertissin sobre el riscos socials que comportava aquesta situació i/o teoritzessin sobre la posibilitat de canvis socials que fessin una societat més justa.  D’això ja en vaig parlar una mica aquí.

És en aquest moment quan neix el concepte que tenim com a clàssic de dreta i esquerra i que ens ha acompanyat amb poques variacions des de mitjans del segle XIX fins ara.

Tenim doncs que la dreta seria tot un conjunt d’idees o polítiques que tendeixen a fer que les classes dominants continuen mantenint els seus privilegis i esquerres són els que volen canviar aquesta situació.

Vist així és massa simple, fins i tot ingenu. Si tots els que volen canviar l’ status quo són esquerra, no és d’estranyar que històricament sempre es baralli i es divideixi (socialdemocrates, socialistes, comunistes, anarquistes, eurocomunistes, trotskistes, maoistes,…). En canvi, sempre és més fàcil que qui te el poder actui unit, vet ací per que la dreta no es baralla gaire.

No obstant això amb el pas del temps hom va assolir l’estat del benestar, l’esquerra posibilista ja veia bé que els treballadors puguessin tenir accés a l’educació, sanitat, vacances pagades, seguretat social, pensions, subsidi d’atur,…i la dreta pragmàtica preferia això a que els muntessin una revolució i a més, bé els cal tenir gent amb un cert poder adquisitiu per tal que compri els productes que fabriquen. Les diferències es redueixen però no desapareixen, i ningú no t’assegura que no perdràs la feina ni el teu nivell econòmic. El precursor d’això va ser el canceller Otto von Bismarck tot i que la generalització d’aquest sistema no fou fins a després de la II Guerra Mundial.

El fet que els treballadors es converteixin en classe mitjana va tenir com a conseqüència una estabilitat de l’economia i un desenvolupament a tots els efectes (economic, tècnic, cultural,…). Ningú semblava disposat a creuar el teló d’acer  en sentit oriental, vista la tristor en que s’hi vivia.

D’altra banda els que vivien a la banda comunista tenien resoltes les necessitats bàsiques: habitatge, treball, educació, sanitat, …en canvi patien moltes restriccions en la llibertat d’opinió, expressió i (pel que es veu era la que més mal fa als ulls dels capitostos occidentals) d’accés al lliure mercat. La teòria era fer una societat sense diferències.

Comentaris: 5
  • Una cosa més
    botxi | dijous, 23 de novembre de 2006 | 00:28h

    M’afegeixo als comentaris de La Trappola i acasanova, i n’hi afegeixo una matisació addicional :  l’esquerra tradicional està en contra de la llibertat de triar perquè tem que triarem malament.  Estan segurs de que ells sí que saben el que ens interessa i ens convé… no pas nosaltres… per això ens anul·len la llibertat de decidir, i ells decideixen per nosaltres.  Ens salven de les nostres mancances.

    Aleshores, són els buròcrates i els comissaris pólítics qui trien quin model d’ensenyament ens interessa, quin model de sanitat, quin model de pensions… naturalment el seu model, o sigui, el que ells controlen.  Ells sí que en saben !

    • Democracia Dirigida?
      Bacus | divendres, 24 de novembre de 2006 | 20:46h
      si tinguessim una democracia real i  preguntessim si volem duplicar el salari minim, possar un salari màxim, eliminar la banca privada, duplicar l’impost a les empreses etc… la majoria del votant diria que si a quasi tot…

      Vivim en una democràcia Dirigida… Si la gent te suficient cap per votar un partit polític tb ho hauria de ser per votar totes les lleis en referendum…

      Si el poble votes una vegada i una altra en contra de les idees liberals que pasaria ??? la dictadura dels pobres ??? o una “democracia” només funciona si està tot lligat i ben lligat a USA per exemple només pot haver-hi un president democrata o republicà i així és va fer expresament pq no arribessin al poder els “populistes”…

      I al final arribem al de sempre “te el mateix valor el vot d’un Sabater al d’un catedratic???” només per votar a partits similars o poden decidir com si fossin diputats??? una democracia real envia tot l’estat-liberal-capitalista a pendre pel cul???

  • ESTAT O INDIVIDU
    acasanova | dimecres, 22 de novembre de 2006 | 16:50h

    Per mi la disjuntiva actual no es esquerra o dreta, amb l’excepcio de l’Estat espanyol que té una situació heretada d’una fractura política històrica i un mal encaix de sensibilitats nacionals. On hi hauria d’haver un partit de dretes hi ha un partit d’ideologia feixista, ultraconservadora; i on hi hauria d’haver un d’esquerres hi ha un partit que fomenta el clientelisme i el populisme.

    La discussió seria entre els qui volen una política lliberal, els drets de l’individu per sobre de tot, no al proteccionisme i un estat com més lleuger millor; i els que defensen una política social tutelada per l’Estat, i els drets de les majories per sobre de tot.

    Personalment m’inclino cada cop més per reduir el pes estatal el màxim possible, fomentar la iniciativa privada i deixar a l’Estat com a garant d’unes regles de joc minimes.

    Pero cada opcio es respectable, d’aixo es tracta, no n’hi ha una de millor.

    • Totalment d’acord
      latrappola | dimecres, 22 de novembre de 2006 | 21:50h
      Totalment d’acord. És cert però que l’Estat espanyol és una excepció i aquesta disjuntiva no es compleix per l’ideari falangista heretat pel partit de dretes. De fet de cara a l’exterior es va intentar mostrar l’Aznar com a un polític liberal, bona mostra que per les democràcies occidentals el que realment predomina és la divisió és entre liberalisme i proteccionisme estatal.

      Esperem Borinotus a veure la continuació d’aquest apunt!

T’has avançat una mica
borinotus | dimecres, 22 de novembre de 2006 | 17:35h

Aquest apunt continuarà un altre dia i aquest que esmestes és un dels temes a tractar precisament.

Ja en parlarem.

Salut!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s