Infraestructures

borinotus | 1- Politics | dimarts, 5 de desembre de 2006 | 15:17h

Estic llegint el llibre de Ramon Tremosa “Estatut, ports i aeroports de peix al cove”. Totalment recomanable!. Parla de com la manera en que esta estructurada la gestió de ports i aeroports està totalment pensada per a un control jacobí i centralista (el més centralista d’Europa) del qual en surt beneficiada la capital de l’estat (i, m’ensumo jo que a la llarga  serà perjudicial per a tots). També repassa el tema del finançament de Catalunya, el que teniem, el que tindrem i com s’ha negociat per al nou estatut. Al blog d’en Saül hi podreu veure enllaços i més informació.

No és la meva intenció fer un resum del llibre (ja dic que encara l’estic llegint) però sí que voldria recomanar-lo a totes les persones que no entenen gaire d’aquests temes. A banda que  la manera d’explicar-ho és força clara i entenedora, és una qüestió prou important com per a que tothom hagi de saber de què va.

I és que sovint sembla que no som conscients de com ens afecten aquests temes.

La manca d’una bona xarxa de carreteres, posem per cas, fa encarir el transport ja sigui per que els trajectes són més llargs amb la consegüent despesa de benzina o per que els camions han de fer servir vies “ràpides”…de peatge. I aquests increments de costos repercuteix en el preu que despres troba el consumidor final.

En el tema del port, no es tracta només de descarregar mercaderies que es vendran després per la zona propera, sinó que va molt més enllà (hom diu que el port de Milà no és pas el de Gènova que el te a la vora, sinó el de Rotterdam ). Evidentment que per a mantenir això cal una xarxa de transport no només de carreteres, com deia abans,  sinó també de ferrocarril, tema que ha estat  sempre una deficiència a l’estat espanyol ja des del començament de la seva implantació (amb l’ample de via diferent a la resta d’Europa llevat de Rússia) i continua fins i tot ara (no cal que parlem del TGV o de la xarxa de rodalies per parlar dels ferrocarrils de transports de persones, doncs amb el de mercaderies igual o pitjor).  En el tema del port s’ha arribat a proposar que en lloc de fer transport per carretera o tren, es fes allà on fos posible mitjançant ferris (evidentment, això ja existeix i es fa servir, la novetat era que es proposés de potenciar-ho donada la manca de xarxes eficaces de transport).

Pel que fa al transport aeri, és ben coneguda la dèria centralista que fa que els vols intercontinentals passin sempre per Madrid sigui quina sigui la destinació o l’origen. A banda de deliris de grandesa, això comporta tota una sèrie de guanys by the burnside que els permet de fer terminals noves i altres coses.

No cal dir que hi ha exportadors i importadors (i no diguem passatgers) que els empipa bastant no tenir vols directes . Més encara quan aquesta escala és sovint innecessària i no comporta cap mena de benefici en el servei, ans al contrari. Conec gent de negocis que quan han d’anar a Singapur prefereixen fer l’escala a Londres que a Madrid.

Un altre problema que hom troba sovint quan parla de la construcció de noves infraestructures (no només de transport) és la resistència de grups o associacions de preservació del medi ambient. Fins a cert punt és lògic aquest rebuig donada la poca sensibilitat històrica que hi ha tingut la contrucció de grans obres. No obstant, això no ens ha de fer quedar-nos enrere. Sempre poso l’exemple de països que tenen un tracte exquisit envers la natura (Els països escandinaus, Suïssa, Austria, Alemanya,…) i en canvi no tenen cap manca en infrastructures. N’hauriem de veure com s’ho fan i prendre’n nota.

És evident que aquestes mancances no només frenen el desenvolupament sinó que a la llarga són perjudicials per a l’economia i per a tothom. Malgrat tot hi ha iniciatives per a paliar-ho. L’any vinent es posarà en marxa la línia ferroviaria Barcelona–Duisburg (prop de Düsseldorf)  de gran importància per al port de Barcelona. (Volia afegir en fitxers adjunts un article del diari Maritimas que en parla i també  un de l’Avui que parla dels reptes del port de Barcelona per a esdevenir la porta d’entrada del mercat asiàtic però es veu que l’escanner els enregistra en format .tif que no es reconegut pel sistema del bloc)

Pel que fa al transport aeri, malgrat que des de Madrid hom intenti, com he dit, fer que qualsevol vol intercontinental passi per Barajas hi ha qui prefereix fer vols directes a El Prat, com ara Singapore Airlines, Jade Air, Emirates Air , que connecten el nostre aeroport amb el mercat emergent asiàtic de forma directa (Singapur i Dubai són els dos grans ponts cap a Àsia, tot el que hi va o en ve hi passa). Serà que hi ha gent de fora que veu negoci on algú altra no en vol veure?

 Blocus Track 11/12: Sembla que al final me n’he sortit i hi he pogut penjar els arxius dels articles que esmentava.

Comentaris: 7
  • i jo pregunto…
    Reyes | dimarts, 5 de desembre de 2006 | 17:38h
    No estem repetint nosaltres també aquest model centralista aquí a Catalunya? Estem potenciant tot el territori?
    • No però sí
      borinotus | dimarts, 5 de desembre de 2006 | 18:19h

      No estem potenciant tot el territori i es pateix un cert barcelocentrisme.

      Ara bé, en qüestió d’infraestructures Catalunya no te ni diners ni competències. O no gaires. En tot cas, obres com l’Eix Transversal (la més gran que s’ha fet ha casa nostra promoguda per la Generalitat) era precisament un intent de descentralitzar les carreteres i que per anar de Lleida a Girona no calgués passar per Barcelona.

      • Eix
        botxi | dimecres, 6 de desembre de 2006 | 18:37h

        Val a dir que l’Eix Transversal el va pagar Madrid, malgrat va ser transferit a la Generalitat.  La Txene volia una autovia, i Madrid va dir que nanai, que una carretera bona i prou.

  • Vols asiàtics.
    latrappola | dimarts, 5 de desembre de 2006 | 15:59h
    Tenint en compte que tenim un sistema  de gestió dels aeroports centralitzada, la solució més eficient passaria per potenciar a Madrid  els vols  cap a Amèrica i afavorir Barcelona pels vols orientals. Quan busques una alternativa per viatjar a Àsia les alternatives més barates sempre passen per París, Frankfurt, Zuric o Roma, l’alternativa Madrid resulta inviable doncs pensa que acabaràs recorrent 2.000 km. extres. Tanmateix quan compres els bitllets via agència de viatges (i aquesta tingui la seu central a Madrid) habitualment et vendran un recorregut que passa per Madrid.L’estructura que intenta imposar l’estat espanyol és com si es considerés Barcelona un aeroport estranger. I després ens diuen nacionalistes!

    En vaig parlar fa temps  a l’apunt: Aeronacionalisme.

    • En tot cas…
      borinotus | dimarts, 5 de desembre de 2006 | 18:23h

      Hi ha prou demanda de vols cap als Estats Units per a que hi hagin vols directes.

      El model europeu i nordamericà de gestió d’aeroports fa que aquests siguin autònoms per tal de ser competitius. Ells decideixen quins vols poden cobrir i quins no. Un invent tipus AENA no és una cosa gaire freqüent.

      • Sí, sí…
        latrappola | dimarts, 5 de desembre de 2006 | 18:35h
        Sí, totalment d’acord, jo em referia pensant-ho com el model centralista que és,  volia remarcar que amb aquesta dèria nacional espanyola tampoc pensen en les solucions més eficients. Penso que aquest sistema a la llarga és també perjudicial per Madrid.Evidentment que els aeroports haurien de funcionar de manera independent, com a gairebé tot el món civilitzat.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s