Pinochet ha mort

borinotus | esborrar | 1- Politics | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 19:00h
Ho acabo de sentir.

Quins sentiments us provoca això?

Alegria? Pena (hauria d’haver patit més)?

Hi ha qui diu que no ens podem alegrar de cap mort. No sé, jo penso que el món és una mica millor ara. I que si algú hagués ajudat la natura a avençar-se en aquest esdeveniment potser seria moralment reprotxable però….

I que la justicia que no se li ha pogut aplicar continui treballant per a que s’apliqui als seus col·laboradors i la seva família.

Comentaris: 7
  • Tots ens hem de morir
    Pere| Adreça electrònica | esborrar | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 23:18h

    Però alguns allò que haurien d’haver fet és no néixer, o morir-se de ben jovenents…

    Augusto, yo no creo en el sielo, pero si existe y vais los católicos como tú, te sugiero que te yeves rápido para ayá a algunos ayudantes con los que te puedas entender bien, por ejemplo a Rajoy, Zaplana, Acebes, Espe, Vidal-Quadras, Jiménez-Losantos,…

    Como locutor de la Radio Nacional del Cielo te es imprescindible don Federico, que ya trabaja en la delegación terrestre de la emisora.

    Para escribir una beya biografia que demuestre que todos los rojos chilenos eran unos asesinos depravados que imploraron ser eutanasiados masivamente, te propongo a don Pío Moa, que de joven fué rojillo pero vió la luz de los grandes héroes de la humanidad, como vos, Franco y Torquemada.

    Y para jefe de prensa aquí en Cataluña tenemos a un tal David Madí que odia a los rojos tanto como tu y hace unos DVDs muy bonitos.

    Aprovecho para desearte suerte en tu próximo golpe de estado.Está clarísimo que Dios es un rojo y un blando maricomplejines que permite que nazcan y vivan los rojos. Vos lo harías mejor…

  • sentiments
    Sisco| Adreça electrònica | esborrar | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 23:02h
    Tal com sempre diu un amic capellà, la mort no es pot desitjar a níngú però un bon cel si.
    El problema no es si es mort o no, si hauria d’haver patit mes o no, o si hauria estat bo que passes pel raser de la justicia, el problema es el mal que va causar i sobretot que el mon estigui ple de deixebles disposats a repetir les seves gestes.
  • en record de víctor jara i tants d´altres
    mqp| Adreça electrònica | esborrar | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 20:56h
    acabo de llegir el titular….i he tingut un sentiment de…no diria d’ alegria sinó més aviat de ràbia…pensar que en pinochet ha viscut tant, potser no bé, però llargament…i tants xilens i xilenes vam marxar molt aviat…
    …recordo que quan era una nena, el pare va comprar un disc d´en víctor jara i ens va explicar sobre ell. avui, al cap de tants anys, el continuo escolta. !el derecho de vivir en paz!

  • Sobre Pinochet
    norge | esborrar | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 19:20h
    Cert és que no hauríem d’alegrar-nos de cap mort, però som humans, amb tot el què comporta. Com deia algú, no podem creure’ns tan savis com per administrar justícia, la vida o la mort, sense creure que ens podem equivocar.  També és cert que en aquest cas veiem molt clar, nosaltres, des d’aquí, com era i que va fer aquesta persona. Però… tenim la raó absoluta?

    Jo no me n’alegro de que sigui mort, pero em sap greu que no se l’hagi pogut jutjar i que s’hagi escapolit tota la vida de la justicia.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s