Solució als exercicis

borinotus | esborrar | 2- Socials | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 01:24h

Bé, gràcies a tothom que hi ha intervingut. M’alegro que poguem encetar debats (la Reyes ha continuat amb un apunt al seu blog).

Evidentment els exercicis només eren propostes de reflexió i per tant no hi ha cap solució correcta ni incorrecta. I evidentment jo no sóc ningú per avaluar les opinons d’altri. Només es tractava de intercanviar opinions.

Abans que res:

– Torno a repetir que “Guerra de sexes” és un nom que sempre s’ha dit (més o menys de bon rotllo) per a anomenar les relacions entre homes i dones. Si més no jo l’he sentit de fa temps….No em volia referir cap “guerra” en sentit estricte.

-Hi ha qui demanava perdó per la llargaria del comentari o per si el que deia podia ofendre. Tots els que entreu en aquest jardí podeu dir el que volgueu i com més en digueu millor.  Venim aquí a xerrar i a passar l’estona, no?.

-Vés per on, amb això he conegut un parell de blocs més: Per camins i carreteres i Industries i Caminars.  Curiosa coincidència de gent que “fa camí” 🙂

Bé, comencem:

1-Aquest aforisme és de Nietzche (filòsof que tothom hauria de llegir però amb prevenció, podriem aprendre-hi molt però recordeu que estava com una cabra).  És una frase que es esmentada en “Així i parlà Zaratrusta” i posteriorment desenvolupada com a resposta a la pregunta Què volen dir els ideals ascetics? al tractat tercer de la “Genealogia de la moral”.  Jo la manllevo fora de context però no del tot. El significat de Nietzche ve a dir que només una actitud vitalista ens pot portar al veritable coneixement i que una actitud ascetica apartada del món no ho farà pas. Suposo que en això més o menys estariem tots d’acord.

Els valors guerrers encarnarien aquest vitalisme (entengueu aquests valors com a equivalent a una natura indòmita) i aquest com deien eren com valors masculins (l’aventura, la conquesta, la lluita…)  D’aquí ve identificar saviesa a dona.

Permeteu-me que digui que la millor resposta a aquesta pregunta és la de la Registres. 🙂

2-Hi ha qui ha dit que perque han viscut apartades del poder i de l’eduació. Ben cert, i també que en certes èpoques i en certes creences les dones eren identificades amb el mal (Les portadores del pacat original i altres parides que no poden haver sorgit de cap ment sana). Però el cert és que les dones que han destacat han estat (llevat de reines i santes, parlo del món del coneixement) escriptores, científiques (p.ex. Marie Curie descobridora del Poloni que tan de moda està ara!), etc. però no pas pensadores ni filosofes. Potser és com deia algú: que les dones es dediquen a coses més pràctiques que especular d’on venim i a on anem (Qüestions que sovint només preocupen a gent que te la vida resolta i poca feina, si més no històricament.).

L’Antoni apuntava que de tota manera, el que feia una dona no transcendia. I és cert. Fa poc a la revista Sapiens explicaven el cas d’una noia catalana de fa alguns segles que va meravellar tothom per les seves disquisicions intel·lectuals. Com a  reconeixement li van proposar un bon matrimoni (!) i ella va dir que nanai i es va ficar a un convent (quina alternativa tenia?)….Un talent desaprofitat (i no devia ser l’únic).

Però en Botxí diu quelcom interesant: Els homes han destacat en tot. Fins i tot en les coses considerades “pròpies de  dones” (Cuina, costura,….). Això sí que deu tenir a veure a un paper preponderant masculí durant tota la història suposo.

Els pensadors no es casen mai? Aquesta pregunta tenia trampa. Qui ho diu que no? Però la nostra rutina de pensament ens porta a creure que realment ha estat així. Tot i així. sí que és cert que molts no ho van fer i entenien una vida dedicada al pensament com una vida ascetica (Això que tant emprenyava Nietzche).

3-Les respostes han estat del tipus “Som diferents però amb els mateixos drets”. Perfecte i d’acord tot i que estic en contra de les “discriminacions positives” que defensa la Silvia, entre altres raons perque esdevenen “negatives” per a algú altre.

Però per a entendre la realitat d’aquesta pregunta haurem d’esperar a que parli del tema que apuntava al final: La humanització, properament en aquesta pantalla o en qualsevol altra amb accés a internet.

————————————————————————————

La Reyes apunta que la dona ha tingut un paper important en la transmissió de la cultura. D’acord. I en certa manera això volia dir que deia que el fet que la nostra espècie decidís establir-se en llocs estables potser era un triomf de les dones. I això lligaria, potser, amb el que deia la Carme-Laura de les dones que havien superat la seva etapa fèrtil (I que no crec que cacessin en temps antics, potser es dedicaven a la recol·lecció de fruits i a mantenir la cultura oral com ha fet tota la gent gran).

El comentari sobre els escacs anava en el sentit que diu la Reyes sobre les habilitats biològiques…que a la llarga han estat identificades com a caraterístiques de cada sexe (I que donen pas als tòpics) . Cosa que no vol dir que una persona de l’altre sexe no pugui fer el mateix, era això el que volia dir. I les generalitzacions són això, generalitzacions. Jo no sento que la meva virilitat flaquegi per mostrar els sentiments ni per que el futbol i els cotxes no em diguin gaire cosa (És més, sempre he tingut la sospita que la defensa a ultrança d’aquests tòpics és sinònim d’una certa inseguretat).

Molt interesants les dades que hi aporta la Carme- Laura, ens serveixen per a recordar que hi ha canvis socials que fa ben poc que s’han pogut posar en marxa, i inquietant el que diu la Silvia sobre la castració femenina a Anglaterra!.Si això passava a la civilització de la que estem tan orgullosos que no passarà en altres llocs?

Ah Reyes! On deia que hi ha més blocs d’homes que de dones és a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, un invent que vàrem muntar mentre tu no venies per aquí (absència prou lamentada, no cal dir-ho).

Per cert, jo com en Botxí també m’he entés millor amb les dones que amb els homes. És una cosa que he vist que sempre passa als homes que van d’outsiders. Potser algun dia en podem parlar.

——————————————————————————-

Torno a agraïr a tothom que heu participat en aquesta mena de joc.

Comentaris: 5
  • fem camí
    antonirigol | esborrar | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 13:22h

    Celebro que aquest exercici hagi servit perquè coneguis el meu bloc i el de la Sílvia, que casualment, va obrir el bloc quatre dies després que jo. Però en el meu cas, expresso una acció física, i ella, com diu en el primer escrit, vol expressar una acció mes metafòrica, traduint del castellà “andares”. Potser es per la diferència de sexe.

    Tornant a la guerra de sexes, penso que es una forma divertida de posar en evidència les diferencies entre dones i homes, la lluita pel poder en una parella, o simplement el rol de cada qual en les relacions sexuals, entre d’altres. Però, nomes es la meva opinió.

    • Ara que dius això…
      borinotus | esborrar | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 18:39h

      Doncs ara que dius això del bloc de la Sílvia sí que recordo haver-lo vist abans i haver llegit alguna cosa sobre el nom que li havia posat i això dels “andares”.

      I això de la “guerra de sexes” la intenció era precisament la que apuntes.

      Bona ruta company!

  • L’instint i la capacitat genetica des de el principi dels temps dels éssers humans per a la perpetuació de l’especie és el que diferència un home d’una dona.
    Anònim | esborrar | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 10:10h

    Tanmateix un home pot mirar i tractar a un altre home como si fós una dona i al contrari.

    Tot i reconeixent alhora l’amor pot ser més o tant important en qiañsevpñ qüestió determinada, independement del sexe, que en la simple atracció sexual o reproductora.

    Nietzeche no tenia per què estar com una cabra, simplement apuntava reflexions, els que poden estar com una cabra són els que el malinterpreten.

    • Interpretacions de Nietzche
      borinotus | esborrar | diumenge, 10 de desembre de 2006 | 18:42h

      Bé, realment tens raó quan dius que qui realment estava com una cabra (que hauran fet les pobres cabres per a tenir aquesta fama?) són algunes malinterpretacions de la seva filosofia.

      Tot i així, també és cert que el propi Nietzche va acabar malament del cap.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s