El món que ens espera: Àfrica

borinotus | 2- Socials | dijous, 8 de febrer de 2007 | 14:48h

Què en sabem de l’Àfrica? Sobretot subsahariana. Res. O ben poca cosa. Capital de Ghana? Amb quins països limita Mali?

Per a nosaltres, occidentals benestants el que sabem d’ Àfrica es resumeix en dir que hi ha dues parts: la musulmana i la negra, separades pel desert del Sahara. La primera és pobre i la segona miserable malgrat tenir recursos naturals en abundància. Hi ha la selva i la sabana i animals en perill d’extinció, i uns països creats amb tiralínies pels antics colonitzadors que han trencat l’estructura tribal tradicional i són font de conflictes endèmics. Hi han països amb presència blanca caucàsica important com Zimbawe i Sudàfrica….I poca cosa més.

Tot i així aquest continent tan proper i alhora tan llunyà segurament te destinat un paper important en el món que ens espera.

Tenim interioritzada la idea (fins i tot els més solidaris, i, segons quins, aquests més que ningú) que els pobres africans són na pobre gent que no saben valdre’s per si mateixos. Són incapaços de crear i administrar una societat desenvolupada, sempre han estat així i sempre ho seran.

Oblidem doncs, Egipte i Cartago, també els almoràvits i almohades, així com l’imperi comercial del Gran Zimbawe, el regne d’Abissinia, el regne zúlu que va derrotar el totpoderós exèrcit britànic a Indsalwana,….

És clar que, com passa arreu,  totes aquestes societats es van desenvolupar perque tenien contacte i comerç amb d’altres cultures. Però paral·lelament a aquestes hi han moltes d’altres amb un desenvolupament tècnic molt rudimentari i unes estructures socials i culturals primitives. Això és degut en bona part a viure en zones geogràfiques autosuficients que no feien necessari la cerca de contacte amb d’altres grups. Fruit d’això és la manera de conrear la terra de manera poc intensiva fent així que cada pocs anys s’esgoti i les poblacions hagin de migrar, una mena de guaret itinerants que dura anys (Això va anar bé fins que l’augment de població va fer crèixer el ritme del procés i la terra no es regenerava prou ràpid). També es nota en la gran diversitat de llengües que si parlen (la més gran diversitat de la Terra). Però aquest aïllament històric no els incapacita per a poder progressar. El problema ha estat més aviat que se’ls ha volgut inculcar una mena de progrés des del punt de vista occidental sense respectar la seva idiosincràsia.

El colonialisme va marcar profundament el continent africà. I encara ho fa. L’explotació per gent aliena de recursos propis, amb la utilització de les rivalitats intertribals per tal de mantenir-los ocupats, barallats i empobrits és una constant.

Però els africans no són ximplets.  I si bé no tenen prou força per a enfrontar-s’hi a aquest estat de coses, sí que poden fer servir un altre recurs: Negociar amb algú altre.

I aquesta oportunitat els ve de  la ma de la potència emergent: la Xina.

El gegant asiàtic necessita recursos naturals per a seguir alimentar el seu desenvolupament. Des del començament de la decada dels ’90 la Xina està comerciant amb països africans principalment els productors de petroli: Nigèria, Angola, Sudan, Gabon, Republica del Congo i Guinea Equatorial (si són de rucs els espanyols que no han sabut treure profit de l’excolònia ni tan sols per a un conveni avantatjós per a tenir petroli). Utilitza la tàctica “Ajuda per petroli”: A canvi dels recursos energètics els proveeix de tot el que calgui. A més a més també ofereix prèstecs a unes condicions molt favorables, tenint en compte les condicions econòmiques que tenen aquests països les condicions mñes que favorables són suïcides però amb un cert punt de lògica: els països africans tenen un deute crònic amb els països occidentals pels prèstecs concedits, van tan ofegats econòmicament que ni tan sols poden fer front als interessos generats. Els xinesos segurament tampoc podran recuperar aquests diners prestats però si més no, hi tindran una imatge millor i   potser allibera una mica l’economia africana ( i potser podrien costejar-se comprar medecines per a malalties com la sida per exemple, autèntic assot del continent). Això sí, després de convertir-s’hi en el megaproveïdor global.

Vol dir que la Xina farà que Àfrica pugi al tren del progrés i abandoni la pobresa? Bé podria ser que a la llarga fos així. Però hi ha un “però” molt important i és la gran quantitat d’armes que esta venent a països com Sudan, Guinea Equatorial, Etiòpia, Eritrea, Brurundi, Tanzània o Zimbawe. (També ven a d’altres països com Corea del Nord, Birmània, Iran o Iraq, fent la competència als Estats Units. Sobre aquest tema hi ha aquest informe ).  No sembla doncs que a curt termini els conflictes endèmics del continent africà hagin de resoldre’s. Guerres cruels i oblidades que fan més morts en un dia que el sarau israeliano-palestí en un any, però només surten a la televisió quan la cosa ja ha pres dimensions colossals. Qui recorda Darfur? Sierra Leone? Libèria?Rwanda? Burundi? En aquests conflictes no es poden culpar als Estats Units (o no només a ells) sinó que més d’una antiga metrópoli hauria de sentir-hi vergonya, en especial aquella que parla sovint de drets humans i es presa sovint com a referent de solidaritat i progressisme. Molta grandeur però els galls sempre trepitgen merda.

Comentaris: 4
  • latrappola | divendres, 9 de febrer de 2007 | 00:14h
    Jo la veritat, des del coneixement de l’únic país Africà que he visitat, Cap Verd, crec que les raons principals de la pobresa a Àfrica són les següents:

    1) Falta de democràcia. Pràcticament no hi ha països democràtics, i els pocs que hi ha tenen una democràcia molt fràgil o de cara a la galeria.
    2) No hi ha una economia de mercat. És sorprenent comprovar com a exemple com a molts països africans no hi ha botigues de roba, tot el que hi trobes en realitat és roba de segona mà procedent d’Europa. O per exemple alguns magrebins que viuen amb nosaltres fan l’agost al seu país revenent a un preu altíssim bicicletes robades a Barcelona, al magreb no hi ha bicicletes. El tema és generalitzable a qualsevol tipus de producte. Conseqüència del proteccionisme dels països avançats?
    3) Corrupció generalitzada a tots els nivells. En lloc veuràs tanta riquesa com a l’Àfrica. (En aquest sentit notar que molta de la gent que emigra no ho fa tant per motiu econòmic com pel fet que als seus països no hi ha possibilitat d’ascendir socialment, vull dir que en general el que té diners per emigrar no viu  pas malament al seu país, en realitat marxen fugint de la corrupció i la inseguretat que els impedeix arribar a un nivell econòmic similar al nostre, és a dir, tenir un cotxe propi que és el somni de qualsevol africà o asiàtic).
    4) El negoci de l’armament. Recordo que a “Ébano” de Kapuscinski parlava del fet que més el va sorprendre de tots els seus viatges per Àfrica va ser haver-se trobat una tribu on tots anaven absolutament nus, i en canvi portaven un KalaixnikovKalaixnikov al braços. Cal notar aquest fet, l’arma més habitual a l’Àfrica és precisament el “Kalaixnikov”. I ja se sap que aquesta mena d’armament porta molta “grandeur” al darrera.

    La veritat és que quan he viatjat per països pobres el que he vist és que la gent el que està esperant és el nostre capitalisme i la nostre democràcia. Per això m’emprenya molt quan et trobes gent al nostre país que reclama la revolució zapatista o maoista per altres països i en canvi al nostre ja li van bé que les coses no canviïn.

    • D’acord en tot.
      borinotus | divendres, 9 de febrer de 2007 | 15:27h

      Molt bons comentaris.

      Això és característic de les societats que han estat colonitzades. El problema que ho agreuja a l’Àfrica és que les estructures socials noves no compaginen bé amb les tradicionals d’allà. Això és font de conflictes perpetus i ja hi ha que li va bé i se n’aprofita.

      I el que dius en el darrer paràgraf és cert. Símptoma de societat benestant que juga a ser “antisistema” com aquella que sabem.

  • Per a pensar-hi seriosament.
    carme.laura | dijous, 8 de febrer de 2007 | 21:51h
    Tens raó, Àfrica és el continent menyspreat, durament explotat per les colonitzacions europees. Els primers humans sortiren d’Àfrica fa gairebé dos milions d’anys i ho hem oblidat . I la Lucy, l’Eva coneguda ? (l’equip descobridor l’anomenà “Lucy” perquè escoltaven “Lucy in the Sky with Diamonds” dels Beatles, un sarcasme de l’home blanc). Si el segle XXI serà “xinès” el següent serà africà. El teu article obre una llarga i interessant reflexió. Bona nit.
    • Per a pensar-hi realment
      borinotus | divendres, 9 de febrer de 2007 | 15:34h

      Hem menyspreat i explotat aquest continent i ara paguem les conseqüències. Ens hem de replantejar moltes coses.

      Mercès pel teu comentari.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s