Daily Archives: 8 Juliol 2012

Més de 300 blocaires sobiranistes!

borinotus | 1- Politics | divendres, 23 de febrer de 2007 | 15:26h

Com ja han anunciat alguns companys,  la Xarxa de Blocs Sobiranistes ha superat la xifra de 300 adherits (309 en el moment d’escriure això)

Encara no hi has adherit el teu bloc? Per a informar-te de com fer-ho clicka aquí o si ho prefereixes em pots enviar un correu electrònic (borinotus@mésvilaweb.cat).

Algun mitjà ja se n’ha fet ressó com ara El Debat i Racó Català

El document que ha preparat la Junta de la XBS el reprodueixo ací avall (Informo que la Junta esta formada per Octavi Fornés, Marc Roca, Xavier Mir, Sílvia Martínez, Josep Blesa, Martí Arcos, Toni Hermoso i un servidor)

La XBS arriba als 300 membres

Benvolguts/des,

Us informem que la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS) ha superat la xifra de 300 blocs registrats al web que aglutina la blogosfera sobiranista transversal sota el títol “Jo també vull un Estat propi”.

Aquesta xifra de 300 blocs registrats és el punt de partida que ens hem proposat els actuals vuit membres que duem a terme aquest projecte per tal de posar noves iniciatives en marxa. Entre les nostres pròximes prioritats hi ha:

1) Seguir augmentant el número de blocs registrats, per tal de ser el punt de trobada del sobiranisme transversal i no partidista dins la xarxa.

2) Ampliar les adhesions a persones individuals sense bloc obert i a persones o entitats amb web propi.

3) Iniciar un procés pedagògic d’alfabetització en les noves tecnologies, dirigit a la societat catalana, amb l’objectiu de permetre al màxim de gent possible entrar en el debat sobiranista dins les possibilitats democràtiques que ens ofereix la xarxa i les TIC en general.

4) Crear el 1er Congrés virtual sobre sobiranisme, per tal de crear un espai d’opinió amb la màxima difusió i participació possibles.

Podeu informar-vos més extensament sobre els orígens i què és la XBS entrant a l’espai “Cinc cèntims” del web.

Atentament,

Junta de la XBS

 

Comentaris: 2
Un dels vuit:
josepblesa | divendres, 23 de febrer de 2007 | 20:31h

Abans de tot, estimat Jaume, donar-te la enhorabona per l’any de bloc. Ja sabeu els altres 7 el problema que s’ha entrecreuat pel mig. Per això no et vaig poder abraçar (virtualment).

He observat que el Vilaweb és, també, una mena de platja on l’onatge va fent desembarcar nàufrags a les seues arenes. Tu, el Botxí, etc. (Selva ja era veterà) i uns quants vam desembarcar en l’onada de desembre 05-febrer 06. Gairebé fa un any. Ara mateix comencen a encallar-se uns altres, de noms diversos. És curiosa la sistemàtica aquesta. Bé, tinc enganxada la pasta als dits, i no sé com dir-t’ho:

Gràcies per tot el que ens has donat: calidesa, intel·ligència, bondat, tendresa, espenta, altivesa de mires, noblesa, honradesa, correus en moments de defallir, etc. I una criatura preciosa que és un poc de tots nosaltres.

Hala ! tornem a llançar la xarxa. Hi ha nou peix a la platja.

Sí que he fet coses sense proposar-m’ho 😀
borinotus | diumenge, 25 de febrer de 2007 | 01:00h

Moltes gràcies Josep. Segur que tot anirà bé.

Aquí amb l’aport de tots anem construint no se ben bé què. I un arquitecte sempre va  bé per a fer crèixer les parets rectes.

Una abraçada!

La feina mal feta no te futur…i nosaltres pringarem.

borinotus | 1- Politics | dijous, 22 de febrer de 2007 | 15:50h

Però, a veure! Quan es va inagurar el TGV Madrid-Sevilla?

Al 1992 per a fer-lo coincidir amb l’Exposició Universal que es feia a la capital andalusa.

Quan de temps van trigar a fer-ho?

Menys de sis anys si prenem com a punt de partida la decisió del govern espanyol de construir el NAFA (Nou Accés Ferroviari a Andalusia) el 11/10/86 i com a acabament la inaguració de la línia (14/04/92) (Dades extretes de l’apartat “Más Información-Cronologia” de la pàgina de la web de REnfe-AVE)

Quan fa que van començar el trajecte “Madrid-Barcelona-frontera francesa“?

Doncs no ho tinc clar però crec que devia ser si fa no fa per la mateixa època, una mica més tard, i des de llavors que estan donant (i incomplint) dates.

Si consultem la “Cronologia” de la web que esmentava veiem que la primera menció sobre aquest trajecte és el  23 d’octubre del 2002 on diu:

Congreso Eurailspeed en Madrid. Presentación de las maquetas de los trenes Madrid-Barcelona-Frontera Francesa

Volen dissimular que van molt endarrerits o és que realment no n’havien fet res fins fa quatre anys i escaig?.

Encara més. Darrerament patim continues avaries i retards en el servei de Rodalies de Renfe que són atribuïdes a la construcció de la línia d’alta velocitat.

Quines característiques especials te Barcelona per tal de patir això?Sempre hi ha molesties i incovenients però no tantes ni tan greus ni tan reiterades.  Estic segur que a Sevilla no va passar el mateix (ni a Màlaga, ni a Saragossa,…). I evidentment a Madrid tampoc.

És ben conegut el deficit en infraestructures que patim (i que està essent i serà un tema de discusió i reivindicació recurrent). El ministeri de la cosa (tant se val si hi ha el PP o el PSOE) presenta sempre xifres d’inversió esplendides. Ara sabem que molta part d’aquest import se l’enduu la construcció de l’AVE i que a més hem d’estar agraïts perque la inversió que ens dediquen (amb diners extrets dels nostres impostos) arriba més menys al 73% d’allò presupostat…i la resta on és?

Potser és veritat que no volen putejar-nos i el que passa és que no fan la feina bé. Per que ja se sap: la feina que es fa a disgust no acostuma a sortir bé. Dic això perquè es nota prou que fer coses a Catalunya els fa mandra i els desagrada.

Sí és així que ho diguin que ja ens buscarem que faci allò que ens cal (previ abonament de la “pasta“que ens deuen).

Com deia l’antic eslogan de la Generalitat: la feina ben feta no te fronteres, i la feina mal feta no te futur…El problema està en que en aquest cas la feina mal feta ens la fan a nosaltres i això condicionarà el nostre futur. Serem nosaltres qui pringarà.

Un altre exemple d’això és l’hibrid que volen fer amb la nova terminal d’El Prat. Repartir-la entre vàries aliances? Això i no res és el mateix!.

A finals del segle XIX el moviment catalanista va tenir un gran impuls com a reacció a la política aranzelaria adversa del govern espanyol. Actualment, els sectors empresarials nostrats (historicament cobards i messells) estan començant a rebotar-se. Bé diem sempre que si no s’hi apunta el “poder econòmic” el sobiranisme està condemnat al fracàs. Potser està arribant l’hora del canvi.

Com va dir Marx (aquell gran sociòleg i fracassat profeta): No són les idees les que modifiquen l’economia sinó l’economia la que modifica les idees.

Comentaris: 5
  • Com va dir un altre Marx
    xavierdiez | divendres, 23 de febrer de 2007 | 18:17h
    Más madera! Esto es la guerra!
    La imatge resumeix molt bé la filosofia de com acabarà el tren català.

Poques i mal fetes
Francesc | divendres, 23 de febrer de 2007 | 16:48h

Però això no és tot. Encara no s’ha esbrinat (…o no s’ha volgut esbrinar) qui o quins són els responsables que una dona d’Esparreguera perdés dos fills quan anaven a treballar un dissabte, a les sis del matí, a la SEAT de Martorell i els infortunats s’hi trobessin que no hi havia pont, que s’havia ensorrat! I, és més, van morir dos membres de les forces de seguretat que participaven en la seva cerca. En total quatre persones han perdut la vida per defecte de construcció d’un pont, d’una obra que va trigar anys i panys en enllestir-se (1990-2003?).

Crec que ara ja està definitivament ARXIVAT aquest “incident” en una obra, de les poques, realitzada pel govern central en Catalunya als últims vinyt-i-cinc anys. Records del “català vingut a menys” Pepe Borrell!

Ah! m’oblidava de la “transformació” de l’autovia del Maresme en autopista de peatge, gràcies a la “intervenció” del mateix personatge.

Caram!
Victoria | divendres, 23 de febrer de 2007 | 17:36h

Esgarrifa això que expliques.

Doncs te raó
borinotus | divendres, 23 de febrer de 2007 | 18:04h

El pont aquest d’Esparraguera que esmenta en Francesc va caure després d’unes tempestes molt fortes que hi va haver. Van morir els dos nois aquests i si no em falla la memòria també algú dels serveis de rescat.

Per a més inri, seguint el curs del riu Llobregat més avall (és a dir amb més cabal i amb tot els derelictes arrosegats i acumulats) trobem Martorell on hi ha el Pont del Diable un pont que fa uns dos mil anys que està allà ja que es de construcció romana i que no hi ha tempesta que el tombi…Sense comentaris.

Un any de blog

borinotus | 3- Personals | dimecres, 21 de febrer de 2007 | 14:43h

Tal dia com avui de fa un any, vaig escriure això

Era la meva primera anotació en aquest blog

 

 

Com passa el temps!

(Avui toca mirar-se el melic)

Segons el comptador,  en el moment que escric això he tingut un total de 19026 visites. Això és relatiu, ja que vaig patir (com molts) una invasió de “comentaris-spam” que el servei tècnic va resoldre un temps després posant el filtre aquell del codi dels nombres distorsionats per als comentaris fets des de l’exterior (el famós “captcha”). Aquestes “visites” també estan comptabilitzades i de fet els meus dos apunts més “llegits” ho són en bona part per això (Mirant la diferència amb altres apunts i fent un càlcul a ull estarien entre el cinquè i sisé lloc si fa no fa si no tinguessim en compte aquest spam)

Tot i així encara tinc apunts escombraria d’aquests pendents de netejar. Tenint en compte la quantitat d’aquesta mena de comentaris i els que he anat esborrant (fins que m’hi vaig cansar) quantes visites hi hauria de descomptar? Un miler tirant llarg? Si considerem que les visites rebudes entre el moment de creació del bloc (febrer) i la posada en marxa del comptador (juliol)  poden haver estat de també un miler tirant curt, podriem donar la xifra de 19026 si no com a bona almenys com a orientativa.

En realitat no em preocupa gaire aquesta qüestió. (Diferent seria si aquest bloc fos un bloc purament polític o creat per a fer campanyes ja que en aquests casos sí és important intentar arribar a com més gent millor). Sobre les meves motivacions per a escriure un bloc i un balanç sobre aquesta activitat ja vaig escriure en aquest altre  apunt (Un dels més vistos i personalment, dels que més m’agraden entre els que he fet) i no em voldria repetir gaire.

Però el tema de les visites és curiós. Qui es deu molestar a visitar-te? Fora del cercle habitual vull dir, perque al final tothom te una mena de grup de lectors habituals (blocaires o no).  Deu haver gent de tota mena, molts que un dia et van llegir de casualitat i et van seguint suposo.

I moltes visites no ho són realment: Recordo el dia de l’aniversari del pintor Munch que l’apunt que n’havia fet uns mesos abans va rebre una quantitat de visites extraordinaria fins al punt d’entrar en el top 10 de posts més visitats. Per curiositat vaig fer la prova de posar en el Google (pàgines en català) la paraula “Munch” i, voilà!, el meu post hi sortia dels primers. Suposo que aquell dia alguns col·legis devien encarregar de fer-ne un treball i hi havia molt estudiant cercant informació. Donat que jo hi relatava una visita personal al museu no crec que els servís de gaire.

Doncs com aquests casos deuen d’ haver uns quants.

Jo mateix, quan entro a un altre bloc moltes vegades ho faig diversos cops. De vegades per a veure si tal o qual blocaire ha escrit alguna cosa nova, o per a rellegir algun apunt, o per a veure quins comentaris li han fet…Si molta gent fa el mateix el nombre real de visites rebudes es redueix molt.

I el tema comentaris? Parlant amb altres blocaires algun cop hem comentat com d’enganyosa pot ser la percepció que en pots tenir: Si reps, posem per cas,  cent visites en un apunt i només un deixa un comentari i aquest comentari és elogiós, pots pensar que has fet un article molt bo quan potster els altres noranta-nou pensen que és una merda… O a la inversa. Hi ha qui si no rep cap comentari pensa que no ha agradat,…No cal amoïnar-se gaire per aquests temes, cal escriure com et vingui de gust i com vulguis sense esperar cap veredicte…Els comentaris sempre s’agraeixen si són sincers i educats malgrat que siguin discrepants. Hi ha gent que sempre respon als comentaris que li fan (al començament en rebia alguns de gent que me’ls enviava per correu electrònic en lloc de publicar-los al post)hi ha que no contesta mai. Jo, la veritat, depèn del dia, els agraeixo tots encara que no sempre ho digui i de vegades penso que no cal afegir res. En tot cas són tots sempre benvinguts.

Però malgrat que jo digui que m’és força igual tenir moltes o poques visites sí que m’agrada que algú em llegeixi (si no fos així escriuria en un “bloc” de tota la vida, amb fulls de paper), i en aquest sentit sí que hi ha una cosa que no m’agrada de Vilaweb: El mètode que tenen de destacar alguns dels blocs a la portada principal (Aquells sis, deu, dotze blocs que van variant al llarg del dia). He vist que sovint es salten alguns blocs, alguns hi resten molt de temps i d’altres els canvien de seguida…Estic ben convençut (ho he comprovat ) que quan algun post meu que surt a aquest “Top of the Bloc” te moltes més visites que quan el “salten”. I emprenya una mica que algun post que fas una mica “currat” passi desaparcebut i en canvi algun que fas improvisat i de divertiment s’hi estigui tot el dia.

No se el sistema que fan servir i evidentment és absurd pensar que tenen mania a alguns (He vist que algun cop s’han saltat el bloc de Partal, o sigui que…) però em permeto suggerir que el millor que s’hi podria fer és destacar tots els posts nous tal com es fa a l’apartat “Darrers 30 canvis” i que vagin canviant a mesura que s’hi vagin afegint de nous (Si no hi ha espai per a posar-hi els darrers 30 doncs que siguin els darrers 10 o 20 per exemple). Així tothom hi surtiria i tindria l’oportunitat de ser llegit amb l’únic condicionant que hi serien més o menys temps segons si hi han més o menys novetats.

Ha estat un any intens i, per a mi, força enriquidor. Lluny queden els titubejos dels primers posts (que diria que van acabar quan vaig publicar Fugir), i els primets tamptejos de buscar un estil propi, va venir després la campanya del referendum (amb la iniciativa del “Tu decideixes”), el posterior replantejament de bloc i la participació en iniciatives com la Xarxa de Blocs Sobiranistes.   I també, és clar, la coneixença de molts blogs de temàtica diversa (Alguns dels quals tracten de temes que no m’havien interessat mai i del quals ara he aprés a gaudir), el contrast d’opinions, la coneixença personal d’alguns blocaires,….

Ara la moda està en redecorar el bloc. Jo l’he fet una mica i suposo que  també hi “cauré” De moment estic actualitzant els enllaços (he ampliat el nombre de mitjans d’informació però encara em falten) així si algú visita el Jardí i no hi sóc es pot entretenir llegint la premsa, sentint música o anant a la ludoteca que crearé en breu. I, és clar, llegir també els blocs que llegeixo sovint i que hi són enllaçats (una altra cosa que haig de mirar d’actualitzar). En aquest sentit he inclós un nou apartat (copiat d’altres blogs) on recupero un antic escrit meu i recomano un esscrit d’algú altre (recent o no) i que aniré variant de tant en tant. Començo posant-hi un meu del començament (a veure si algú endevina el joc de paraules) i un del meu conciutadà voltador del món com una mena d’homenatge ja que si vaig començar a llegir els blocs de Vilaweb va ser perque un dia em va cridar l’atenció llegir això de Badalona-Trondheim a la portada de Vilaweb (Veieu la importància del “Top of the bloc” que deia?). A porposit, els posts que llegia sempre anaven signats per pseudònims: Norge, Marcús, La Trappola, Iluro,…pensava que era la norma habitual encara que no escrita i per tal de no desentonar em vaig posar això de Borinotus com a record de certa broma familiar. Després vaig veure que hi havia en Saül Gordillo, Xavier Mir,….En fi.

I també tinc pendent de renovar alguns videos enllaçats des del Youtube que no se perque ara no es poden veure!

 

Bé, segons el comptador d’estadístiques en aquest moment tinc:

 

 

 Posts: 184

 

(182 publicats si comptem aquest i dos en esborrany però també tinc esborranys a la PDA i en alguna llibreta i alguna idea al cap)

 

Comentaris: 811

 

(Cal tenir en compte els 180  “spam” pendents de netejar que he mencionat i que molts són meus escrits com a resposta a d’altres)

 

Visites des de l’inici: 19206

 

 

 

Entrades més visitades des de l’inici

 

Mercès a tothom que dedica una mica del seu temps a venir per aquí i espero que ho contineu fent. Una abraçada a tothom!

 

 

Comentaris: 12
  • Adicció
    josepselva | divendres, 23 de febrer de 2007 | 19:23h
    Molts dels sobervivents a una certa xifra (1 any, 100 post, etc) hem fet un post-espelmeta, fa il·lusió arribar a una fita. Em pregunto: si ens condemnaven a 1 any sense posts, què fariem? .Tindriem “mono”?
    Ara no ho provis, eh!

    • No ho provaré, no 🙂
      borinotus | diumenge, 25 de febrer de 2007 | 00:55h

      Però de tota manera tampoc vull que un entreteniment se’m converteixi en una addició. Quan les coses ja no les fem per que ens diverteixen millor aturar-se un moment i replantejar-s’ho.

  • Molts d’anys!
    Victoria | dijous, 22 de febrer de 2007 | 20:25h

    M’agrada el teu bloc. És fresc i viu i m’agrada com ets de lluitador i sencer i sincer. M’agrada com t’estimes la teva parella i el teu ( nostre) País. I com t’agrada i t’estimes na Júlia. Bona vesprada.També m’agrada rebre’t a ca nostra.

    • Tot un plaer
      borinotus | divendres, 23 de febrer de 2007 | 14:46h
      Tot un plaer que vinguis i també el poder visitar el teu blog ple de poesia i sensibilitat.
  • enhorabona!
    Reyes | dijous, 22 de febrer de 2007 | 17:21h
    I els teus lectors i lectores esperem que tu continuïs escrivint, amb  permís de la Júlia 😉
    Sempre és un plaer llegir-te.
    Moltes felicitats.
    Reyes

    • Òndia, la perduda! 😀
      borinotus | divendres, 23 de febrer de 2007 | 14:38h

      Quant de temps! Exàmens suposo? Sí és així espero que hagin anat bé.

      Mercès per la felicitació

  • Moltes felicitats
    latrappola | dimecres, 21 de febrer de 2007 | 20:51h
    Moltes felicitats pel bon bloc i pels interessantíssims articles. Cada cop que hi entro sé que hi aprendré alguna cosa nova.

    Fins aviat!

    Martí

    • Mira qui parla!
      borinotus | dijous, 22 de febrer de 2007 | 14:23h

      Tu sí que tens un bloc de referència. Gli lettori siamo veramente acciufatti.

      Ci veriamo!

  • Un bon fitxatge…
    marcus | dimecres, 21 de febrer de 2007 | 17:53h

    …has estat! Encara recordo el dia que em vaig emportar els teus primers apunts per llegir al tren;-)

    I, amb un any, has ajudat a parir força projectes. El més important, la Júlia, i els secundaris, però que també ens treuen hores de son: el Tu Decideixes, la XBS,…

    Salut i a disfrutar!

    Marc

    • Som un bon equip!
      borinotus | dijous, 22 de febrer de 2007 | 14:13h

      I els kilometres que ens queden fer encara…(I jo que vaig començar amb això per passar l’estona…)

      Salut i gràcies!

      P.S.:El dia que encara  recordes:  12/04/06

Per molts anys!
carme.laura | dimecres, 21 de febrer de 2007 | 14:59h
Felicitats pel teu generós, intel·ligent i càlid bloc. En sóc una lectora fidel (malgrat els meus comentaris siguin escadussers). Una abraçada d’una blocaire amiga. Fins demà!. Carme-Laura.
Carai!
borinotus | dijous, 22 de febrer de 2007 | 14:09h

Generós, intel·ligent, càlid…Vols dir que no t’has equivocat de bloc? 🙂

Escadussers o no els teus comentaris són un bon complement que sempre s’agraeix.

Mercès per tot.

Banderes de conveniència

borinotus | 2- Socials | dimarts, 20 de febrer de 2007 | 16:15h
Us heu demanat mai perque hi ha tants vaixells que duen “bandera panamenya”?

(En veure el títol pensàveu que això anava de la nostra classe política,  eh? hehehe!)

Durant la II Guerra Mundial els Estats Units van tenir la idea de “camuflar” els seus vaixells mercants sota la bandera de Panamà per tal de seguir comerciant amb la Gran Bretanya  sense posar en risc la seva neutralitat.

Posteriorment molts armadors han continuat amb aquesta idea de registrar un vaixell en un país diferent al seu. La raó llavors era econòmica ja que hi ha països que ofereixen registres navals a costos molt baixos i fiscalitat avatatjosa i això els fa atractius.

Es dona la circumstància que el dret marítim internacional (aqui teniu les Lleis del Mar de les Nacions Unides) exigeix que tot vaixell noliejat  sigui matriculat i porti la bandera d’un estat. No fer-ho fa que el vaixell es consideri pirata (i no cal que onegi el Jolly Roger: La típica bandera del crani i les tíbies creuades). En canvi no exigeix que aquesta bandera sigui del país del propietari. De fet, ni tan sols exigeix que el l’estat que aporti la bandera tingui costa i així podem veure vaixells mercants amb bandera de Bolívia o de Mongòlia!.

És a dir que aquests països esdevenen una mena de paradís fiscal per a aquesta pràctica. Entre els països que “tenen” una flota de marina mercant més nombrosa trobem Panamà, Bahamas, Barbados, Antigua i Barbuda, Liberia, Belize, Saô Tomé i Principe, Saint Vicent et Grenadines,……

Evidentment aquesta pràctica és una injecció de calés per a aquests països. I els tràmits són senzills i ràpids (i des que hi ha internet encara més). Recordo un cas l’any 91 en la Guerra del Golf (la de Kuwait) que hi havia un boicot a l’Iraq. Un vaixell amb aquesta bandera va ser vetat per a entrar al port de Barcelona. Què va fer-hi? Simplement recular fins a aigües internacionals i canviar la paraula Bagdag de la popa per la de Monrovia i enarborar la bandera liberiana (que devien tenir desada per si un cas), al dia següent va poder atracar de manera legal. Segur que l’Iraq no tenia res a veure ni amb l’exportador, ni amb l’importador, ni amb la càrrega ni amb la naviliera.

Fins aquí tot correcte. L’únic problema és que si hi ha un accident és dificil treure l’aigua clara de a qui correspon la responsabilitat però aprofitar els buits legals per a la teva conveniència no és en absolut il·legal i de fet un vaixell amb una bandera de conveniència (que és com es diuen aquestes banderes “comprades) no te per que ser insegur ni fer tràfics il·legals.

Donat que molts vaixells s’acollien a aquesta mena de bandera als anys 80 la Unió Europea va contraatacar permetent l’ús de banderes de conveniència “lights” corresponents a colònies o posessions d’ultramar de països membres. Pretenia així oferir uns costos més competitius. Així segons aquesta normativa es poden veure vaixells amb bandera de Gibraltar, Canàries, Madeira o les Illes Feröe.  Una dada curiosa és que un país com Xipre va ser considerat FOC (Flag of Convenience) i ara és membre de la Unió.

El problema ve quan a banda d’oferir avatatges fiscals aquest països també tenen una legislació diguem-ne “relaxada” en relació a la seguretat, medi ambient o drets laborals. Tot un ham per a qui vulgui fer tràfics no gaire honrosos amb vaixells massa vells i tractant els mariners (una feina ja de per si precaria) practicament com a esclaus.

Els sectors on això fa estralls de manera especial és en el de la pesca i el transport de cru.

En vista d’això organismes interncacionals com l’Àgencia de Seguretat Marítima Europea treballen per a eradicar aquestes pràctiques.A banda de la dificil tasca d’intentar acabar amb les FOC, existeixen “llistes negres” de banderes de conveniència que agrupen les que incompleixen reiteradament els estandards de qualitat reconeguts internacionalment, és a dir, no hi són totes. (A banda d’això també hi han llistes negres de vaixells independentment de la bandera que portin, però és de suposar que per a portar segons quines banderes cal complir uns requisits que són periodicament revisats), els vaixells en aquestes llistes tenen prohibida la navegació i atracament en els ports dels països que subscriuen l’acord.

Per acabar voldria explicar un acudit sense gràcia que fèiem a les companyes de feina.

Els hi deiem: “Ets com una bandera de vaixell!” I elles que potser pensaven que els ho deiem per ser lliures i airoses voleiant al vent ens demanavem: “Per què?”.

La resposta era “Perque ets Antigua i Barbuda

El món que ens espera: Identitat Europea

borinotus | 2- Socials | diumenge, 18 de febrer de 2007 | 02:00h

 

 

En un món canviant i globalitzant com l’actual quin paper pot tenir Europa?

 

 

Sembla que Europa es troba en un atzucac. No sap on va, ni si hi ha d’anar…ni tan sols sembla que ningú tingui gaire clar què vol dir ser europeu.

 

De fet tampoc està molt clar què és Europa.

 

 

Tradicionalment diem que Europa és allò que hi ha entre Islàndia i els Monts Urals i el Mar Caspi, entre el mar de Barentsz i l’estret de Gibraltar, i les illes adjacents. Amb uns límits orientals no gaire clars: Turquia en forma part? Potser no, però bé que hem admés (mig) Xipre a la UE i d’altra banda si Europa no s’enten sense l’Imperi Bizantí dificilment podem canviar el criteri quan Constantinoble passa a dir-se Istanbul i els Otomans van estar-se fins no fa encara cent anys en territoris que avui formen part de la UE.  I els països caucàsics, què? No n’és originària la raça blanca?

En tot cas, sembla fàcil agafar un mapa d’Europa i el dividim en aquestes zones:

Lingüístiques:llengües romàniques, germàniques i eslaves

Religioses: catòlics, ortodoxes i protestants

Què hi trobem? Doncs que hi ha gran coincidència enrtre aquestes zones:

Romànics-Catòlics

Germànics-Protestants

Eslaus-Ortodoxes

Però també hi han peces “discordants”:

Polònia que és catòlica i eslava. Irlanda que parla una llengua germànica (Deixem de banda ara les restes de llengües ancestrals fetes servir amb propòsits més folklorics que reals) i és en bona part catòlica

Finlàndia i Hongria no es poden encabir en cap dels tres grups lingüístics. Ni tampoc Grècia.

I no he dit res de la composició ètnica que fa el trencaclosques més complex (els irlandesos i escocesos són celtes per exemple) o de la no menystenible petja musulmana a l’europa oriental o al sud de la Peninsula Iberica.

També hi han grups socials que no s’hi poden classificar i que tampoc no tenen cap territori. Em refereixo principalment als jueus i als gitanos.

El primer grup ara és gairebé residual però no podem obviar l’enorme importància que ha tingut en la configuració i el desenvolupament de la història europea.

El segon grup comparteix moltes coses amb el primer: Pobles errants, carácter refractari a fusionar-se amb la societat on viuen (els conceptes poble i raça es confonen), dedicació principal al comerç, i tots dos han estat blanc de les ires racistes curiosament per prejudicis que els atorgaven característiques totalment contraposades: mentre els jueus eren suposadament rics (i avars i usurers) els gitanos eren tots suposadament uns pàries (i lladres i mentiders).

El trencaclosques és considerable per a ser una zona geogràfic tan petita.

Si tirem enrera en busca d’arrels sentirem a dir que provenim de la fusió de pobles indoeuropeus (celtes, grecs, llatins, eslaus, saxons, germànics…) amb els que ja hi vivien (ibers, bascs, estruscs, minoics,…). D’aquests pobles preindoeuropeus (o prearis que els agradava dir a aquells) només queda el basc. També és important la presència de llengües finougriques (que no són indoeuropees) com el finès, l’hongarès, el sami o l’estonià

Europa ha modelat el món tal com és ara, li ha donat l’humanisme i el progrés, la democràcia i la ciència però també ha espoliat i ha fet desaparèixer civilitzacions senceres i n’ha tret tot el profit que n’ha pogut.(Com han fet totes les civilitzacions quan han estat poderoses o volien esdevenir-ne).

Només per aquesta raó, haver dominat el món, Europa es considera geogràficament com alguna cosa més que un apèndix del gran continent euroasiàtic.

Però tothom sap que ningú conqueria res ni feia cap descobriment tenint Europa a la ment.

Desenganyem-nos. Els catalans sempre ens hem volgut sentir europeus per a escapar de l’asfixia que provoca estar entre els francesos i espanyols. Miràvem més enllà amb l’esperança de trobar-hi un remei als nostres mals, però el que no sabiem és que més enllà no hi havia res.

El dia que sentim com a propi el Manneken Pis o la Porta de Brandemburg (o la catedral de Burgos!) o que un suec faci seu el monestir de Montserrat no podrem dir que hi ha una consciència europea.

(Primer podriem començar des de casa: Molt parlar de Països Catalans  però quants catalans consideren com a propi el Miquelet? Idem de valencians amb la Sagrada Família. En canvi, un espanyol sí que dirà que tots dos són part del “seu país”. Com veiem sempre en cas de dubte identitari, l’existència d’un estat és decisiva)

A més, la immigració massiva a un territori amb identitat dubtosa crea problemes afegits. Com pot un nouvingut adoptar una identitat que amb prou feines detecta a la seva vida diaria? (Això als catalans en sona prou). Gran diferència amb els Estats Units on tothom vingui d’on vingui te sempre a punt de fer voleiar la bandera de les barres i estrelles. Si més no fins ara.

I és que dificilment es pot crear una consciència comuna basada en un mercat.(Per que sembla que s’això es tracta. Cada cop s’indentifica més Europa=UE) I fins i tot això està en crisi: El bluf de la constitució que no s’ha cregut ningú, l’admissió com a membres d’estats que estan lluny de complir els requisits que es demanaven fa anys només per a tenir ma d’obra barata i espai on “deslocalitzar” de manera que tot quedi més o menys a casa, la desmesurada despesa en subvencions (1 de cada 3 euros del pressupost comunitari va a la Política Agraria Comuna), l’allunyament del Parlament d’Estrasburg (Que ningú sap ben be quina funció te)….no es que doni la imatge d’un projecte seriós i engrescador.

Però si hi ha alguna cosa que sembla que ha estat considerada plenament europea ha estat la idea de la societat del benestar. Aquell invent consistent a fer compatible el mercat lliure i els serveis socials, fruit de buscar un equilibri i un paper propi en un món (el de la Guerra Freda) dividit en dos blocs. Era una idea originaria de l’Europa occidental que de mica en mica es va traslladant a l’oriental. Però que a hores d’ara es troba en crisi i ja veurem quan dura: La piràmide d’edat com més va més poca gent jove (activa i en edat de treballar) te a la base i més gent gran te al vèrtex, d’altra banda en un entorn de mercat lliure és dificil competir amb mercats emergent com ara l’asiatic on que no tenen aquestes càrregues….

Europa, una societat decadent? Segurament. En tot cas, de tot el món deu ser la zona que més viu un període d’incertesa.

(Amb aquest apunt acabo, per fi, la feina blocaire que se m’havia acumulat i m’havia compromés a fer en aquest post. Però a hores d’ara ja tinc un altre munt per a fer….)

Comentaris: 2
  • Europa ?
    carme.laura | dimarts, 20 de febrer de 2007 | 22:53h
    Hom ha dit que Europa és una tradició inventada i després de llegir el teu interessant i treballat apunt subscric el que “l’hom” savi digué. Europa, una (sola) societat ?, crec que és un continent (pseudogeogràfic) ple de societats ben diferents i no totes elles són “decadents”; la incertesa és pròpia del tempsi lloc que i on vivim? , tu ho dius cada dia lúcidament “temps d’incertesa, com tots”. Bona nit. Carme-Laura
    • Vet ací!
      borinotus | dijous, 22 de febrer de 2007 | 14:28h

      Una tradició inventada realment. Un bon dia hom s’adona que existeix una realitat i la vol encotillar en un concepte.

      Podriem dir que Europa com a entitat no ha existit mai , no sabem ben be que és però sabem allò que no és Europa (amb certs matisos).