Sobre Europa Oriental (I els Balcans en particular)

borinotus | 1- Politics | dijous, 1 de març de 2007 | 15:25h

Tot el que ha passat als Balcans no s’enten sense tenir en compte la situació demogràfica existent, que te trets comuns a tota l’Europa Oriental i és totalment diferent a la nostra.

(A la foto vista de Sarajevo)

 

Si dividim (més o menys) Europa per l’eix que va des de la desembocadura del Rhin fins als Alps, veurem que a la part occidental les fronteres estan ben fixades. Hi ha poca controvèrsia entre els límits de cada territori ja sigui un estat-nació o ja sigui una nació com la nostra que encara no te un estatus d’independència.

Tothom te clar els límits de França, Espanya, Portugal, Regne Unit,…i dels Països Catalans, Occitània, Bretanya, Escòcia,…Els territoris amb sobirania discutida (El Nord d’Irlanda, Gibraltar,….) són casos molt concrets i encara i així territorialment ben definits.

Això es deu en bona mesura en la fixació de fronteres després de la Guerra dels Trenta Anys i els reajustaments posteriors, que va donar pas a la creació d’estats forts i centralitzats que malgrat tot no han pogut anul·lar la personalitat pròpia de nacions que ham quedat dintre d’aquestes fronteres. (A banda queda el cas italià que és més complex culturalment i ètnicament del que sembla i que es va unificar a finals del segls XIX)

Més enllà del Rhin, tenim que tota l’Europa Oriental ha estat històricament sota el domini de grans imperis territorials que abarcaven gran quantitat de pobles completament diferents i amb fronteres que canviaven constantment. Tenim el Sacre Imperi Romà-Germànic (el I Reich que deien creat  entre els segles VIII-IX i que va durar fins als XIX després substituit pel Segon Imperi dominat per Prússia), l’Imperi Austro-Hongarès, l’Imperi Rus i l’Otomà (Recordem que elsa turcs van arribar a dominar tota l’Europa Oriental i van arribar a les portes de Viena, de fet va anar d’un sospir que no la conquerissin, sovint menystenim aquesta influència turca que va durar segles).

La fi d’aquests imperis(Llevat del Rus que va esdevenir l’URSS fins al 1992) va arribar amb la finalització de la Gran Guerra (Després coneguda com la Primera Guerra Mundial) el 1918. El desmantellament d’aquests dominis (amb un cert sentit de revenja, Hongria va perdre al voltatn del 67% del seu territori en benefici dels nous estats limítrofs la qual cosa fa que les minories hongareses siguin molt importants fora d’aquest estat sense que hagin emigrat mai) va donar peu a la creació de molts nous estats. Malgrat tot, les fronteres no podien ser clares. Viure en zones limítrofes amb batusses freqüents provocava que molta població marxés i fos substuitida de forma continua  La barreja acostumava a ser molt important.

Alguns exemples d’això els tenim en l’expansió alemanya d’entreguerres que reclamava com a propis territoris de Polònia, Txecoslovàquia, etc… adduint o be raons històriques o bé que hi havia importants minories de població alemanya. De fet, la qüestió alemanya no va quedar resolta fins al 1991 amb la unificació de al RDA i la RFA on van deixar per escrit que renunciaven a d’altres territoris de la nació alemanya més enllà de la línia marcada pels rius Oder i Neisse, és a dir, que deixarien Polònia en pau (ningú va protestar per la neteja ètnica a Polònia i Txecoslovàquia de la població d’origen alemany, en aquells anys de potsguerra a ningú li feien llàstima i carregaven amb la culpa dels seur origens encara que no tinguessin res a veure).

Així tenim que el bressol de Prússia o dels cavallers teutons es troba a Polònia i la pàtria de Kant (qui diria que Kant no era alemany?) és aquell enclavament rus en territori polonès (Kaliningrad o Königsberg segons qui ho vegi).

Aquesta situació de fonteres poc clares i convivència de diferents grups en un mateix territori ha donat pas sovint a un nacionalisme de tipus etnicista tal com va ser el cas nazi o el serbi de Milosevic.

Nosaltres ho tenim força clar: La nostra nació va de Salses a Guardamar de Segura i de Fraga a Maó i l’Alguer i tant se val quin origen tingui la gent que hi viu.

En canvi Milosevic i la seva tropa deien que Sèrbia era tot allò on hi havia un serbi. I tot aquest territori havia de formar part de la Gran Sèrbia….i tothom qui no fos serbi havia de fer les maletes.

Vet ací l’arrel (o una de les més importants, també caldria tenir en compte la religió per exemple)  dels conflictes. Tota l’Europa Oriental i especialment els Balcans és un trencaclosques de mal resoldre (Encara Jugoslavia va tenir sort de que Josip Broz Tito era un croata que es creia que podien viure plegats, això va ajornar les batusses unes decades….de fet, fins que va morir ). És dificil aplicar-hi el nostre punt de vista i conceptes com llengua pròpia d’un territori , etc.

Potser en segons quins casos podria recòrrer a “estats multiètnics”  dels quals Bòsnia i Hercegovina era l’exemple més reeixit.

Per això dol especialment que s’hi rabegessin tant. Potser hauria estat el mirall on, si la globalització i els moviments de població continuen, ens tot ens hi podriem haver mirat.

El Tribunal Internacional aquest ha decidit d’exculpar Sèrbia en les matances que s’hi feren. Una manera d’amagar les pròpies vergonyes? De fet foren els cascos blaus de l’ONU (organisme de qui depen el Tribunal) qui lliuraren Srebenica als fanàtics serbis. També cal tenir en compte que a la benestant Europa Occidental es mobilitza (ens mobilitzem) per guerres que passen lluny de ca nostra (com més lluny més fàcil d’aplicar-hi tòpics i “entendre” que hi passa) i no diu res quan tenim el conflicte al pati del darrera de casa.

Sèrbia culpable? Sí, perque ells van perpretar aquestes matances (Ep, i no oblidem la part que toca als croates) però amb el que he explicat abans veiem que es tracta de la derivació de les guerres tribals de sempre. Què feiem llavors els civilitzats occidentals?

Sèrbia culpable, ben d’acord. Però a molts de nosaltres se’ns hauria de caure la cara de vergonya.

Addenda: No deixa de ser curiós que la part oriental d’Europa, de fronteres difuses i garbuix ètnic hagi pogut veure la creació nous estats mentre que les nacions sense estat occidentals (com ara nosaltres) ens quedem sempre amb un pam de nas. Mireu en aquest enllaç  un curiós arxiu de la BBC on repassa els canvis de fronteres europeus des del començament dels segle XX. També és interessant aquest exercici de geopolítica-ficció proposat per Vilaweb.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris: 2
Bakunin
latrappola | dijous, 1 de març de 2007 | 21:43h
Molt interessant l’apunt. Un llibre que em va ajudar a entendre molt la guerra dels Balcans és “L’estatisme i l’anarquia” (Escrit a mitjans del s.XIX). En aquest llibre Bakunin es refereix als pobles del centre d’Europa com l’eix on s’havia de produir la revolució anarquista, la raó que en dona és que aquests pobles són radicalment antiestatistes, la seva incapacitat per crear un estat provoca que aquestes nacions visquin sota la tirania i la divisió de diferents imperis, en aquella època deia l’ideòleg anarquista que els eslaus dels centre d’Europa vivien al marge i en contra de l’estat i per aquesta raó era en aquest sector de la població europea on s’havia de produir la revolució proletària.

El més interessant per això del llibre és quan desenvolupa la seva teoria dels balcans. Argumenta Bakunin que  Rússia sempre ha anhelat i ha intentat  la creació d’un estat eslau fort als balcans. Estratègicament els balcans són molt importants pels russos ja que poden significar l’entrada d’altres potències al mar negre -probablement Hitler no hauria arribat tan endins de Rússia si s’hagués trobat amb un poder eslau fort que el frenés als balcans-. Paral·lelament els alemanys sempre han desitjat impedir aquest poder eslau als balcans, i han fet tot el possible per desestabilitzar-los. Per altra banda França té Alemanya com el seu enemic natural i per aquesta raó sempre ha recolzat Rússia en els seus interessos a la regió. Amb aquesta teoria Bakunin desenvolupava el xoc de forces que va desembocar en la primera guerra mundial -i els balcans com l’espurna que la va iniciar-. Posteriorment la segona guerra mundial, com una continuació amb les mateixes aliances. Després la guerra freda amb el control dels estats eslaus per part de Rússia i la creació de la “Iugoslàvia” de Tito, el poder que necessitava Rússia per impedir l’amenaça alemanya. Més endavant només començar la guerra de Iugoslàvia, Alemanya va ser el primer país en reconèixer oficialment la independència d’Eslovènia i Croàcia, i per altra banda França recolzava Sèrbia i Rússia enviava armament a l’exèrcit iugoslau. El mateix escenari de sempre, i els bosnians enmig.

I tot això ja ho va predir Bakunin amb un segle d’antelació.

És molt interesant aquesta teoria
borinotus | dissabte, 10 de març de 2007 | 01:11h

I no exempta de lògica. Tots els revolucionaris aquells hi tocaven a l’hora de fer sociologia i descriure la societat. Fent de profetes ja és una altra cosa.

Salut!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s