Kilometres i kilometres

borinotus | 4- Vides exemplars | diumenge, 18 de març de 2007 | 01:46h
Després d’uns dies al volant, l’aventura no li va semblar tan engrescadora.

Al començament li va semblar que tot ho suportaria. Ja s’aniria rentant en aseus de bars pel camí i amb qualsevol cosa menjaria, que no havia tingut mai ni paladar delicat ni manies per a fer passar la gana.

Després, amb els primers símptomes de cansament per la conducció prolongada, va començar a plantejar-se si tot plegat no seria una bajanada.

Que cercava realment? Fer realitat una fantasia que tenia des de quan era petit? Impossible. De quines dades i referències disposava? Cap.

De què fugia? De si mateix? Li va semblar estúpid i propi de psicologia barata el plantejar-se aquesta mena de preguntes

Els kilometres i kilometres, un darrera l’altre li van començar a avorrir. Ja no trobava cap motiu poètic en veure l’eixida o la posta de sol al volant. Totes les situacions que s’havia imaginat en encetar el viatge les va començar a veure sense solta ni volta, sense cap mena de sentit.

Mal dormit,  pitjor menjat, amb un aspecte que començava a fer por: sense afaitar, sense dutxar-se i començant a fer pudor de debó. Se sentia brut i cada cop més ridicul.

En un moment determinat (concretament a l’entrada d’un poble que es deia Bühl) va decidir girar cua.

Mentre tornava cap a casa, li va semblar que hauria de pensar que les obsessions que arroseguem potser necessiten de sortir cap enfora, que un bon dia han de manifestar-se  per tal d’alliberar-nos dels nostres neguits interiors i que un cop que això passa ens n’alliberem.

Però més que això el que pensava és que els somnis són més bonics mentre resten en aquest estadi i no volem fer-los realitat.

I li va semblar que aquest pensament era massa reaccionari i conservador. Que no hem progressat precisament per, entre altres coses, intentar fer els somnis realitat?

De seguida es va autorespondre que ell no tenia cap somni d’aquesta mena sinó que s’havia deixat dominar per un pensament recurrent propi d’una neurosi.

Estaria començant a estar tocat del bolet? Li va semblar que havia de tocar de peus a terra i pensar en coses pràctiques.

I així va ser com va decidir d’aturar-se al primer hotel que veiés i gastar-se els pcos calés que li quedaven en una habitació amb dutxa calenta i un bon sopar, tot fent així la primera cosa amb seny des de feia uns quants dies.

Comentaris: 2

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s