Daily Archives: 20 Agost 2012

Fira del Llibre de Frankfurt

borinotus | 2- Socials | dilluns, 8 d’octubre de 2007 | 15:19h

Tots hem sentit a parlar (i el que sentirem a parlar!) de la Fira del Llibre de Frankfurt. Però veient que la ignorància del comú de la gent (inclós jo) era total vaig decidir preguntar que és com s’aprenen les coses.

 

Així que em vaig adreçar a la pròpia Fira i van tenir la delicadesa i la paciència d’atendre’m i explicar-me una mica de què va…

 

Dedico aquest humil post a Frau Simone Bühler i Herr Norbert Interwies

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ausstellungs- und Messe GmbH des Börsenvereins des Deutschen Buchhandels (O sigui Exposicions i Fira de l’Associació dels Llibreters i Editos Alemanys S.A.) és l’entitat responsable de l’organització de la Fira de Llibre de Frankfurt que es celebra cada  octubre, és la fira de llibre més gran i més important al món. Durant cinc dies, al voltant de 7,000 expositors de més de 100 nacions i sobre 286,000 visitants fan Frankfurt el centre de la indústria de llibre.

 

Aixìo ha estat així des de fa 59 anys, des de la seva primera edició en 1949 però els seus orígens es perden en el temps. Hi ha constància que hi havia un mercat de compravenda de manuscrtis al segle XI, tot i que fins a la creació de l’impremta ideada per Gutenberg a mitjans del XV no es desenvolupa un comerç propiament dit.

 

 

Actualment La Fira de Llibre de Frankfurt és l’esdeveniment de comercialització de venda de llibres més important del món (aproximadament 172000 m² d’exposició en la darrera edició)

 

Però no només s’hi dediquen a la venda de llibres sinó que (encara més important) és un punt de trobada d’editors, agents, llibreters, bibliotecaris, professors, il·lustradors, proveïdors de servei, productors de pel·lícula, traductors, impressores, professional i agrupacions sectorials, institucions, artistes, autors, antiquaris, programadors i proveïdors de multimèdia,…

 

El ressó internacional és prou important, l’any 2006 hi havia acreditats 11000 periodistes de 66 països, el nombre d’expositors era de 7272 expositors i va rebre 183000 visitants comercials.

 

El 1976 van decidir que bianualment (a partir de 1988 anualment) hi hauria un Convidat d’Honor. Aquest convidat podria ser un tema específic (com ara El Llibre Infantil al 1978, o la Religió al 1982, o l’Any Orwell celebrat evidentment el 1984 ), o una cultura o país (Llatinoamèrica el 1976,  França 1989, Flandes i Holanda 1993, …).

 

Això no vol dir, com creu molta gent, que tota la Fira hi estigui dedicada (És a dir, que al costat d’un estand del convidat d’honor pot haver un altre d’un país totalment diferent, o d’una editorial del mateix país,…). Simplement vol dir que t’hi donaran la possiblitat de promocionar-te. Aprofitar o no l’oportunitat ja depen de l’encert del convidat.(Diuen, així ho he llegit, que l’Índia (2006) i Espanya (1991) no les van aprofitar gens i va ser una mostra refregida dels tòpics més típics )

 

Preguntats els meus interlocutors sobre, en el cas del convidat d’enguany, qui era qui havia d’anar-hi (volia saber que deien allà sobre la polèmica dels escriptors catalansenllenguacastellana, polèmica que al final no ha estat tanta.) em van dir que la convidada era la Cultura Catalana, i no es mullaven més. Cosa que era tan com dir “vosaltres decidiu”.

 

És evident que per a una cultura com la nostra pot ser un bon aparador internacional malgrat no ser un esdeveniment d’aquells que mouen masses i que la majoria de la gent s’hi assabenta com ara un Jocs Olimpics.  Esperem que els nostres representants culturals hi estiguin a l’alçada!

Pere Ros, tertulià marginat

borinotus | 2- Socials | dijous, 4 d’octubre de 2007 | 14:57h

En Pere Ros és un bon escriptor i tertulià. Tothom li reconeix els mèrits malgrat que la seva fama amb prou feines arriba als coneguts del gremi i poc més. El gran públic no el coneix gaire la qual cosa no treu que tothom canti excel·lències de la seva feina.

En Pere Ros viu a Islàndia des de fa més de trenta anys. S’hi va exiliar en temps de la dictadura i malgrat tot aquest temps encara no parla l’islandès “tot i que l’entenc perfectament” segons diu, i és cert. Pot seguir converses en islandès però prefereix parlar en anglès que és la llengua de la seva feina  “és que m’hi sento més còmode i ací l’anglès l’entén tothom“.

El problema ha vingut quan en Pere Ros no ha estat acceptat per a participar en un programa radiofònic d’una emissora pública si no sabia parlar l’islandès….

De res han servit les explicacions pertinents de l’emissora. “Si vol cobrar de l’erari públic que aprengui l’idioma” han dit.

En Pere Ros ha fugit fastiguejat acusant aquesta mesura de feixista i proclamant les excel·lències de l’anglès (que a més entén tothom!) enfront d’un idioma tan minoritari com l’islandès. Paradoxalment  (o no tant) ha trobat el suport d’aquells que en el seu dia simpatitzaren amb la dictadura que el va fer exiliar-se.

—————————————————————————————–

Aquest cas és fictici, però podem jugar a contestar aquestes preguntes que plantejo:

1- Si fos un cas real, com valoraríeu el paper de l’escriptor?

A- Estúpid

B- Prepotent

C- Coherent

D- Correcte

2- I el de l’emissora?

A- Coherent

B- Correcte

C- Intolerant

D- Feixista

3- Què hi pensaria l’opinió pública internacional del paper de l’emissora?

A- Arreu farien el mateix

B- És un assumpte intern

C- És intolerable

4- I del paper de l’escriptor?

A- Imperialista

B- Te raó

C- Indiferència

5- Què te Islàndia (país amb una llengua que només parlen allà i amb una població menor  que la de l’Hospitalet de Llobregat) que no tingui Catalunya?

A- Bacallà

B- Un estat

C- Unes lletres raríssimes (com ara ð o æ)

Comentaris: 7
  • latrappola | dijous, 4 d’octubre de 2007 | 21:58h
    No val la pena fer-lis cas. La gent treballadora aprèn català i estudia anglès, i el que calgui per aconseguir una bona feina. Si algú no accepta segons quines condicions per fer una feina és que pot ser no li interessa gaire treballar. Així que millor buscar persones preparades que segur que ho fan millor. Si acceptem que sigui un mèrit el fet de no saber parlar una llengua, aviat trobarem una discriminació demanar un títol per exercir de metge o arquitecte.
    • Però sí que li’n faran
      borinotus | divendres, 12 d’octubre de 2007 | 23:56h
      De cas vull dir. He sentit que ja li han demanat disculpes…Vergonyòs.
  • A Hellas parlen hellenik
    josepselva | dijous, 4 d’octubre de 2007 | 19:54h
    Aquest estiu he estat a Gracia. El grec es un idioma, com el basc, sense parentel·la linguïstica, que no es parla enlloc mes. La llengua per comunicar-se amb els “guiris” es l’anglès i si et veuen cara de “guiri” et parlen anglès. Però tota la tele que vaig veure era en grec, els diaris – una vintena- en grec, els retols en grec, i nomes el metro, a l’aeroport i als llocs turístics en grec i angles. Els sudamericans que venien andromines al mercadillo de Plaka, parlaven grec i vaig parlar amb varis que sols portaven dos anys al país. He dit PAIS.
    • Correció
      josepselva | dijous, 4 d’octubre de 2007 | 19:56h
      On diu Gracia ha de dir Grècia.
      • Ja m’estranyava…
        borinotus | divendres, 12 d’octubre de 2007 | 23:54h
        Que jo a la Plaça Rius i Taulet acostumo a entendre el que hi diu la gent. he he he…

        Però tens raó, el grec és un bon exemple i en tenim més arreu d’Europa.

  • jejeje
    arnau | dijous, 4 d’octubre de 2007 | 16:21h
    1. A+B
    2. A+B
    3. A
    4. A
    5. A+B+C (però la única rellevant en el cas és la B)
    Respecte a la C s’ha de dir que no són tant estranyes doncs la majoria de llengües nòrdiques les tenen i nosaltres tenim la “ç” i, a vegades, quan ho recordem, posem un punt a mitja alçada entre dues “l”.
    • Respostes correctes
      borinotus | divendres, 12 d’octubre de 2007 | 23:52h
      Si més no jo hagués contestat el mateix. Gràcies per participar. 🙂

Tots al foc!

borinotus | 1- Politics | dilluns, 1 d’octubre de 2007 | 23:07h

Un sistema que no permet que es pregunti al poble la seva opinió, i en especial sobre els projectes que impliquen el questionament de l’statu quo existent és, per definició, un sistema tirànic. Incompatible per tant amb tot allò que hem convingut en anomenar democràcia per molt imperfecta que aquesta sigui.

No pot representar ningú aquell que no ha estat triat pels seus, diguem-ne, representats i, per molt cap d’estat que sigui, cau sense remei en la impostura. Impostura que esdevé patetisme quan, per justificar la seva actuació fan emotius discursos per a que hom vegi com són d’imprescindibles per a garantir l’estabilitat i el benestar del poble. Què fariem sense ells?.

S’enroquen en visions del món caduques i estructures arnades que arreu estan essent superades, potser a trompicons, potser massa a poc a poc, però en un progrés que volem imparable tots aquells que creiem que la història de l’ésser humà ha de ser la història per a assolir cada cop nivells més alts de llibertat.

Quan els ciutadans volen expresar el seu rebuig no fan més que exercir el seu dret i caldria recordar que els drets no es “donen graciosament” sinó que existeixen per se . El dret a la llibertat d’expressió és tan inalienable com el dret a la vida (car si ets viu i no pots parlar ets mig mort, una peça d’engranatge sense personalitat que contribueix submissament que tot funcioni).

En definitiva, un sistema que no respecta la voluntat dels ciutadans és per definició il·legitim.

Mereix, per tant, desaparèixer per sempre més juntament amb aquells que el defensen, el mantenen i en viuen. Quants cops no desitges que un foc purificador (metafòric o real) els engoli i que de llurs cendres surti quelcom de nou però segurament millor?

No se si caldria aclarir que aquest article es refereix a Birmània.

A on si no?

Comentaris: 1
Sí a Birmània.
josepblesa | dimarts, 2 d’octubre de 2007 | 00:40h

que encara n’hi ha, d’oxígen, per a encendre mistos. Ací tot està embolcallat amb el gas de la “risa fluixa” narcotitzant.

Vinga Notus !

Senyor jutge, sóc un paio perillós

borinotus | 4- Vides exemplars | divendres, 28 de setembre de 2007 | 14:50h

Senyoria,

M’acuso de menysprear i injuriar l’efigie del Sa Majestat el Cap d’Estat el Rei Joan Carles I de Borbó i Borbó.

Sovint trepitjo fotografies seves (les faig servir per a protegir de petjades el terra acabat de fregar) o les faig servir per a aclarir els vidres o per embolcall.

Algun cop les he calat foc o fins i tot les he posat al fons de la galleda d’escombraries per a evitar que la bossa amb els residus taqui el fons per un posible degoteig.

Aclareixo que sovint ho he fet sense ser-ne conscient. Tenia entés que cadascú podia fer el que li plagués amb allò que li pertany i pensava (ingenu de mi!) que no feia cap mal en fer servir els diaris o revistes que he comprat per a usos com els descritos. Veient el meu error a partir d’ara n’hi treuré totes les fotografies de tan Alta Persona (i de la seva família, no fos cas). Ara bé, que n’haig de fer després de les fotografies? Llençar-les a la brossa imagino que serà delicte, i dipositar-les al contenidor de reciclatge pot ser considerat com a propaganda republicana subliminal…

També tindré exquisida cura en no pegar els segells de correus de cap per avall i al sobre inscriuré un advertiment per al servei de Correus advertint-los que han d’anar amb compte que l’estampació del matasegells no mancilli tan noble rostre.

Aprofito l’avinentesa per a preguntar-vos Senyoria, si tal mesura fora convenient també de ser aplicada a la resta de fotografies publicades en premsa. Amb la quantitat de gent important que hi surt no voldria crear cap incident diplomàtic. En tot cas, crec que seria d’agrair un llistat amb el nom de les persones a les quals humiliar-les d’aquesta manera (encara que sigui involuntàriament) no sigui delicte. També seria útil de cara a la celebració de les Falles on més d’un cop han estat cremades imatges de Sa Majestat (O potser, aventuro, els valencians tenen butlla en compensació a l’afició del primer Borbó a cremar-los els pobles).

Comentaris: 6
  • Potser els ocells del teu jardí
    Victoria | diumenge, 30 de setembre de 2007 | 00:10h

    s’hagin cagat sobre el reial rostre, i tu tal vegada estaves adormit, però el jutge no ho sap i et pot muntar un sidral. Aviat et veig com en B. Keaton, anat amunt i avall, tapant forats, espantant mosques i ocells, retallant cares, buidant els contenidors de reciclatge…I dic jo: no tindran res més que fer els Srs jutges, ni on entretenir les seves punyetes i els seus birrets ? Molt entretingut el teu relat reial.Cordialment

    • Jutges
      borinotus | dilluns, 1 d’octubre de 2007 | 23:11h
      A l’Avui d’ídem la teva paisana Mª Pau Janer comenta el cas d’un jutge argentí que es va autoimposar una multa per haver-se equivocat en un cas.
      Se d’uns que si haguessin de pagar per totes les cagades que fan quedarien ben arruinats!!!!
  • CAP PER BAIX
    enric carreté| Adreça electrònica | divendres, 28 de setembre de 2007 | 18:33h
    Jo, sempre que he de posar un segell amb el careto del rei d’Expanya a un sobre, el poso de cap per baix. Com el seu antecessor funest, a Xàtiva. Que els bombin, els borbons! Ja n’hi ha prou.
    • Jo tambe ho feia…
      norge | dilluns, 1 d’octubre de 2007 | 20:18h
      …quan enviava cartes. Potser si que caldria fer coses tots plegats i fer-los veure que de divina rès, de santa tampoc i de garant de la democràcia ni parlar-ne. Franco ja ho va deixar tot lligat i ben lligat amb aquesta familia tan “intel·ligent”.

      • I quan tot això estigui clar…
        borinotus | dilluns, 1 d’octubre de 2007 | 23:15h
        ..podrem començar a parlar de tancar ferides històriques . És increïble el revisionisme històric al que estem assistint darrerament.

Un parell de preguntes jurídiques

borinotus | 1- Politics | divendres, 14 de setembre de 2007 | 15:13h

1) Els treballadors d’Adif i els maquinistes de Renfe faran vaga durant uns quants dies d’octubre en protesta pel traspàs de la  gestió del serveis de Rodalies a les comunitats autonomes Addueixen que aquest fet pot reperctuir en la qualitat de servei als usuaris. Cony (amb perdó) si pitjor ja no pot anar! I fins ara cap d’ells havia protestat per la qualitat del servei.

Llavors podem deduir que el motiu de la vaga no és més que un eufemisme que amaga que el que cou és el traspàs a Catalunya, em jugo el que vulgueu a que si el traspàs fos a Madrid, posem per cas, de protestes n’haurien hagut ben poques.

Algú caldria que tingués en compte que l’article 11 del Real Decret-Llei 17/1977 (més conegut com a Llei de Vaga) considera com a il·legal qualsevol vaga que es convoqui per motius polítics.

2)A l’andalús poble de Los Villares es va celebrar un referendum el passat mes d’agost   per a decidir si hi instal·laven una antena de telefonia mòbil. L’Ajuntament (PP) va optar per aquesta opció davant de la divisió del poble per aquest afer. Res a dir, em sembla una mesura lògica i democràtica si no fos perque la Llei Orgànica 20/2003 prohibeix de manera explícita la convocatoria de referendums sense autorització.

Tenia aquest ajuntament la corresponent autorització? Si la resposta és no, caldrà aplicar-hi la llei. Si la resposta és sí, caldrà preguntar quin criteri segueix l’autoritat corresponent per a atorgar aquest permís, perque cal que hagi un criteri clar a l’hora de fer complir una norma legal: Només es pot preguntar al poble per a qüestions que no siguin “incomodes” a segons qui? O és que un petit poble d’Andalusia té més prerrogatives que els govern basc o català?

————————————————————————————

No entenc gaire gens en lleis però em sembla clar que això voreja la presa de pèl.

Algú entés en lleis (i amb prou recursos) estaria disposat a estudiar la posibilitat de denunciar aquestes contradiccions?

————————————-

Comentaris: 2
  • latrappola | divendres, 14 de setembre de 2007 | 18:25h
    Jo no n’entenc gaire de lleis, però crec que la resposta al punt 2) la pots trobar en aquesta notícia. Per impedir un referèndum caldria una llei que sancionés la convocatòria d’aquest, en les condicions actuals crec que això no és possible després que Zapatero derogués la sanció penal per convocar referèndums, que mesos abans havia aprovat el PP. Tal com estan les coses ara mateix el govern espanyol no podria fer gaire més que el que deia el govern canadenc en el primer referèndum del Quebec, és a dir, “dir que és il·legal”, però de cap manera això podria impedir el referèndum en termes democràtics -de fet crec que el tribunal constitucional canadenc va acabar per legitimar que s’havia de respectar el resultat del referèndum-. Per què Zapatero va derogar la reforma del codi penal quan en principi l’hauria d’afavorir com a nacionalista que és? Molt senzill, si no tinguéssim una justícia amb tanta tendència a prevaricar quan de qüestions nacionals parlem, qualsevol tipus de sanció a la convocatòria de referèndums seria declarada inconstitucional, ja que aquesta reconeix en si mateixa la declaració universal dels Drets Humans.

    Article 10.2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades
    que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los Tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.

    Imaginem la situació que hagués guanyat el PP les eleccions i no s’hagués derogat la modificació del codi penal, Ibarretxe convoca el referèndum i el posen a la presó, Quina repercussió internacional podria haver tingut? els jutges espanyols estan molt acostumats a prevaricar, però en justícia internacional això no tindria cap mena de sentit, s’estaria violant els Pactes Internacionals del Drets Humans i de retruc el propi tractat de la UE. Això podria tenir conseqüències molt greus per l’Estat espanyol, i més si impedia la celebració del referèndum o aquest es feia amb resultat favorable a la secessió. Per alguna raó el clan dels SuperLópez diu que és més fàcil aconseguir la Independència que reformar l’Estat espanyol.

    • Gràcies per l’aclariment
      borinotus | divendres, 28 de setembre de 2007 | 14:52h
      Havia sentit que Zapatero volia derogar la sanció pels referendums però no sabia que ja s’havia fet.