Malbaratar les il·lusions de qui en tu ha confiat.

borinotus | 1- Politics | diumenge, 27 de maig de 2007 | 14:41h

Acabem de venir de votar (Bé, fa una hora i mitja). Acostumem a anar-hi sempre a la mateixa hora si fa no fa i a primer cop d’ull m’ha semblat que hi havia més poca gent que altres vegades. No gaire menys i que de fet ja és poca. Segurament aquesta hora no crec que sigui indicativa de la jornada tan a prop de l’hora de l’aperitiu i el dinar.

Tenia molt clar que calia anar a votar encara que només fos per a barrar el pas a partits basats en la demagògia, la mentida i/o la paranoia (vull dir Ciutadans, és clar, tot i que aquesta definició podria servir per a d’altres partits més consolidats i “populars”) que hi puguin treure rendiment amb un esquifit suport popular tal com va passar a les darreres eleccions al Parlament.

El problema era qui votar. Entre les opcions a triar a Badalona tenia, si no volia votar a l’equip de govern (tripartit tot i que ERC, a qui vaig votar,  no l’he vista en quatre anys) ni al PP, Convergència o alguna opció extraparlamentària. D’entre aquestes darreres em feia gràcia la CUP. Dues formacions que no he votat mai. Finalment, per si a algú li interessa, he triat la primera opció (I no te res a veure que el cap de llista em llegeixi de tant en tant, eh? hehehe!).

El divendres, darrer dia de campanya electoral, vaig anar a els magatzems aquells del Tall Britànic a recollir el diploma de participació de la cursa que organitzen anualment. Aquest any em feia gràcia especialment perque la meva filla (5 mesos) era el primer cop que hi participava.

A la Plaça de Catalunya hi havia un grup de gent amb banderes argentines commemorant la derrota que van infringir a la corona espanyola allà pel segle XIX (amb la participació de descendents de catalans exiliats després del desastre de 1714 segons deien al full explicatiu que donaven). Eren del Casal Argentí i evidentment no vaig perdre l’ocasió per a saludar al coblocaire Diego Arcos.

Trobada afectuosa però massa breu. Jo tenia presa i ell havia d’obeir el requeriment d’uns mossos d’esquadra que li demanaven els papers de l’associació. (Va ser imaginacions meves o els mossos parlaven en castellà mentre en Diego responia un cop i altre en català?). Abans d’acomiadar-nos en Diego em diguè referint-se a l’acte que estaven fent  que tant de bo poguessim celebrar més victòries i no només derrotes. Ben trobat, amic meu, ben trobat.

Ben a la vora ERC preparava el míting final de campanya, mentre enfilava Portal de l’Àngel avall vaig veure en Jordi Hereu  envoltat d’una dotzena d’adlàters ben agrupadets per tal que els fotografs treiessin una imatge que semblés una multitud….

Ahir, dia de reflexió, vaig trucar els meus pares. Després de la conversa familiar encetem els comentaris sobre la jornada. Ja feia dies que em deien que aquell cop no anirien a votar. I és molt indicatiu que això ho diguin ells, que no han fallat mai dels mais i que cada cop que hi van s’hi arreglen i empolanien com quan van de visita perque saben el que ha costat aconseguir que et permetin fer aquest acte. Ells, que han passat, com molts altres habitants de poblacions del cinturó de Barcelona, del vot acrític socialista a la il·lusió sobiranista. Ells, com molts altres, s’hi han sentit estafats i enganyats i han arribat a dir que mira, si surten Ciutadans o el PP (d’aquests hi aniran tots a votar) doncs millor, a veure si peta tot i els polítics nostres recapaciten i es posen a la feina.

Però finalment, segons m’han dit aquest matí, aniran a votar. Curiosament per a convencer-los he fet servir l’argument “Si no votes, no et queixis” que ells feien servir quan jo era jovenet i anava d’antisistema (ara se’n diu així) per la vida. No votaran als mateixos que el darrer cop, però votaran.

I és que sembla que entre els polítics algú els hauria d’ensenyar la lliçó aquella de mercadotècnia que diu que guanyar un client és dificil però recuperar-lo quan li has fallat és encara més dificil.

Ahir a les “Engrunes” de Joan Oliver a l'”Avui”, l’autor deia que donat que entre els votants de “centredreta” i “centreesquerra” acostuma a haver un empat, la tàctica és, més que mobiltizar els teus votants demobilitzar els del contrari llençant-hi merda a sobre del candidat adversari. Potser és veritat. Però quina pena!

Ja n’hi ha prou de mabaratar les il·lusions de la gent que ha confiat en tu. L’excusa de la por al que pugui venir s’esgota molt ràpid i votar “a la contra de” no és gens engrescador. De fet, si la situació continua amb el mateix perfil baix, ja veurem que faig a la propera convocatòria.

Però el més fort és que estem envoltats d’analistes solvents que saben detectar els neguits socials (Salvador Cardús, Ramon Tremosa, Xavier Roig..) I la gent no és que no s’interessi per la política, ans al contrari, són (som) ben conscients de com està la cosa.

Sembla que el que falla és la gent que s’hi dedica. Potser aquest brou de cultiu que s’està coent farà que sorgeixin del seu xup-xup alguns polítics amb classe (de tot partit i tendència) que puguin regenerar la situació.

Comentaris: 3
  • gràcies
    Reyes | diumenge, 27 de maig de 2007 | 22:46h
    No sé si és només una impressió meva, però les teves paraules tenen sabor de desencís, d’un desencís molt gran… Quasi tant gran com el de la generació dels nostres pares. Gràcies per aquesta reflexió tan sincera. S’agraeix especialment després d’unes setmanes de bombardeigs intensius de no res en una campanya electoral en la què hem vist com gent de nivell i JESP (Joves Encara que Suficientment Preparats) en els què confies (confiaves) han caigut en el filisteisme més vulgar. ¿Potser no surten dels seus despatxos, no trepitgen el carrer? La gent està avorrida de polítics i succedanis, sí, però no és tan ximple com ens pensem… És vergonyós que tractin així a la gent que paga el seu sou i les seves prerrogatives amb els impostos. Ho has expressat molt bé. No tenen classe. No saben ni enganyar.
    • Més que desencís, cansament
      borinotus | diumenge, 27 de maig de 2007 | 23:51h

      Estic cansat de moltes coses i això és la raó de la meva poca presència en el bloc darrerament i de les poques visites faig als amics.

      Però tinc l’esperança que hi haurà alguna mena de revulsiu a mitjà o llarg termini. Ja veurem.

      Una abraçada.

      • jo també
        Reyes | dilluns, 28 de maig de 2007 | 09:16h
        Jo també espero alguna mena de revulsiu… però a curt termini!
        I no pateixis, que els posts dels amics continuaran al mateix lloc. Pren-te el temps que necessitis!
        Petons.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s