Daily Archives: 25 Agost 2012

Lo riu és vida i jo tinc la mosca al nas.

borinotus | 2- Socials | dimecres, 16 d’abril de 2008 | 15:12h
La raó principal per la qual em vaig oposar al projecte de transvasament de l’Ebre que estava planejat fa uns sis o set anys no era que fos obra de la dreta espanyola sinó que agreujaria el procés de recessió que patia el Delta i el risc de salinització dels camps d’arròs. Lo riu és vida que dèiem, i suposo que ara que el transvasament es fa per ordre de l’esquerra espanyola aquests riscos no han desaparegut.

Urbanita com sóc (de Badalona sûr mer bonica població on sembla que fa anys que ens sobra l’aigua) no entenc ni un borrall de les coses de la pagesia. Però me’ls vaig escoltar quan els pagesos van fer conèixer l’afer de llet Pascual i també després quan això de l’Ebre. I els vaig donar suport.

I si vaig posar-me la samarreta antitransvassament i vaig acudir a les manifestacions que feien a Barcelona no canviaré ara el meu parer per por a quedar-me sense aigua. El llop de la sequera fa temps que va ensenyant les orelles i al final ens salvàvem perquè acabava plovent o nevant però és clar que això no pot durar sempre i qui va provant sort arriba un dia que no l’encerta. Patètica actitud aquesta del qui dia passa, any empeny! Impròpia de polítics amb sentit de país i només aplicable a aquells que veuen tan curt que la vista els falla més enllà de les properes eleccions.

Diuen que la captació d’aigua serà temporal i només en cas d’emergència però, algú es creu que aquesta situació és cojuntural? Tal com està el clima i amb el ritme de vida que portem l’aixeta estarà més temps oberta que tancada….D’acord que a diferència del PHN original l’aigua és per a us de boca i al País Valencià era per a abastir noves urbanitzacions creades amb criteris poc sostenibles però a la llarga el resultat serà el mateix.

I no diguem a la gent de l’Ebre que són insolidaris si us plau! Tenen els camps eòlics, les centrals nuclears, els abocadors,….han estat tractats com  el pati del darrera de la Barcelonameravelladelmón.

Molt bé, transvasament no. Llavors què? El problema el  tenim igual i cal resoldre’l. No n’hi ha prou amb dir que els polítics haurien d’haver actuat abans.

No se si la solució és el Roine (i no se que en pensen el pagesos d’allà) i no puc pronunciar-me’n. Però ha quedat clar que qui mana en tot això és Espanya: Mentre aquí es barallaven allà decidien què havíem de fer, com ho havíem de fer i a més pagant nosaltres.

No se què s’ha de fer però em crida l’atenció que aquest problema el tinguem nosaltres i només nosaltres. No hi ha cap altra aglomeració urbana amb aquesta mena de problemes? I si n’hi ha com ho resolen?. A Israel era un desert i ara exporten fruita i tot (Amb un sistema de regadiu que el van adoptar els andalusos a Almeria, un altre desert, amb bons resultats). No és només l’agricultura sinó la quantitat de gent que hi viu. És un exemple que m’ha vingut al cap però segur que n’hi han d’altres.

Però jo tinc la mosca al nas: Com ja he dit em crida l’atenció que nosaltres i només nosaltres tinguem aquesta mena de problemes. El de la sequera i el del subministrament elèctric per citar un altre cas. Són fruit del creixement de població però qualsevol diria que vivim en una megàpoli. Barcelona i Catalunya no tenen problemes de superpoblació i suposo que en un rànking mundial estariem a la part mitjana baixa. I si no n’hi ha per tant, per què tenim tants problemes que semblen insolubles?

Comentaris: 2
Lo riu continua encara es vida
Anònim | dijous, 17 d’abril de 2008 | 00:11h
No entenc res del que passa. Em sembla que tots estem noquejats. Com diu en Partal, cada dia han canviat de pensament, sense cap mena de vergonya. Clar que tots ens podem equivocar però n’han fet un gra massa. És com si ens fessin entrar en un bucle on no sapiguessim mai on està la veritat. On no hi hagués veritat, ni dignitat, ni res.. només confusió i sumisió.
Em sento confusa, indigna. Com si estigués bruta de tanta paraula mentida. Necessitaria cridar, però sembla que ni això podem fer, és com si ens haguessim acostumat a la imotència. Són els simptomes de la colonització béstia i salvatge. Tu tens sospites…..No calen, ens estant exterminat amb una guerra psicológica que sembla que perdem, però potser no. Deixa’m ser optimista.
Lo riu encara és vida.
Dius que ens estan exterminant
borinotus | dijous, 17 d’abril de 2008 | 15:29h
Però sovint compten amb la inestimable col·laboració de gent nostra ja sigui de forma voluntària com, encara pitjor, no conscient o ingenuament.

Generala Chacon

borinotus | 1- Politics | dimecres, 16 d’abril de 2008 | 11:01h
Com podeu imaginar m’importa una puta merda ben poc tot el que passi a l’entorn l’exèrcit espanyol.  Però no puc evitar sorprendre’m amb la designació de na Carme Chacón com a ministra de defensa. I una pregunta. De qui se’n fot Zapatero?

 

Tota la progressia feminista s’ha apressat a dir que és important per a trencar tòpics que una dona ocupi aquest càrrec. Bé, potser sí. Però anirem més ràpid en aquest tema quan en lloc de fer actes simbòlics (ja m’explicareu quin pes té l’exercit avui en dia)  es facin actes amb pes real i trascendents: No hi ha dones vàlides per a les cartera d’Economia (que és allò realment important)  per exemple? (D’altra banda, bona part de la progressia feminista fa dos dies  haurien dit que l’exèrcit sí és cosa d’homes i de la visió patriarcal del món  i que la visió femenina no passa per l’exercici de les armes i tal i qual)

I parlant de dones vàlides, quins coneixements o pla d’actuació o visió estratègica pot aportar la Sra. Chacón en Defensa? Ja se que no és ni molt menys un cas únic i que en l’atorgació de càrrecs sovint pesa més els mèrits contrets al partit o l’aplicació de quotes. Si això darrer és el cas, que s’hi volia posar una dona al capdavant, no hi havia cap dona que pogués aportar més coneixement sobre el tema? Tothom sembla oblidar que fa vint anys que les dones poden ingressar a l’exèrcit, fa temps que no és exclusivament un tema “d’homes” i segur que haguessin pogut trobar alguna dona vàlida dintre de l’entorn castrense fos o no militar en actiu (És clar que si el nivell intel·lectal de les dones militars és equivalent al que acostumem a veure als seus homòlegs masculins…i ara que hi penso, després de tants anys, encara no he vist cap dona amb uniforme de rang més alt que tinent) D’altra banda, a Catalunya tenim exemples de dones que han estat al capdavant de cossos armats  (Els Mossos d’Esquadra en aquest cas) com foren la Mª Eugènia Cuenca en temps de CiU i la Montserrat Tura en temps del tripartit. No se si ho van fer més bé o més malament però em fa la impressió que no les van posar allà pel fet de ser dones. Però com dic tampoc cal posar-s’hi gaire. Tal com està el pati si m’apunto a un partit puc arribar a ser ministre d’agricultura perquè un dia vaig tenir una tomaquera.

I la pregunta que deia al començament: De qui se’n fot  Zapatero?

– De l’exèrcit i la caverna? Posar una dona sociata i catalana és quelcom que els deu provocar urticària per triplicat.

– Del PSC? Volieu ministres catalans? Doncs te, un ministeri en el qual no guanyareu res ni d’imatge ni de gestió de cara a la gestió pública.

– De la Carme Chacon? Posar una persona que sembla que vulgui repartir bon rotllo arreu com a ministre de defensa sembla una broma o un càstig. Jo molt contenta no la vaig veure en la seva primera revista a les tropes.

– Dels catalans? Per a no perdre el costum és clar. Ens vendran que és un gran progrés que un dona que a més és catalanista estigui en aquest lloc. No se, però de moment ja veig que una dona catalanista ja crida Vivespaniavivelrei. No hi guanyem res, se’ns en foten, i mentre parlem d’això no parlem de que la Maleni continua ni de que el Solbes ens continuarà fent el llit fins a ofegar-nos del tot tot prenent-nos el pèl

Com a mínim ja podem tenir la tranquil•litat que si ens fem independents ella s’ho pensarà dos cops a l’hora d’aplicar l’article 8 de la consitució tan democràtica ella. Vaja, això espero.

Ai, aquests polítics sempre donant arguments al Polònia !

Comentaris: 2
No se si riuerem gaire
josepselva | dimecres, 16 d’abril de 2008 | 15:33h
Fins i tot amb Polònia, hi ha coses que quan son tan sagnants, ni la conya les fa passadores, però tothom tranquil!, hem entrat en una altre época. Els partits nacionalistes son morts definitivament, fins i tots els espanyols. El Zapa s’ha driblat a ell mateix, la Chacon a Defensa és com posar al Ronaldhino de porter.
Ah!, i sento dir-te que si fossis expert en tomaqueres i militant-trepa podries ser com a molt, Ministre de Marina.
De Marina no que hi vaig fer la mili
borinotus | dijous, 17 d’abril de 2008 | 15:26h
Millor ministre sense cartera com n’hi havia abans. Això sí que devia ser un xollo

L’agonia del PSC

borinotus | 1- Politics | diumenge, 13 d’abril de 2008 | 23:11h

El fins avui alcalde de L’Hospitalet de Llobregat, Sr. Celestino Corbacho, ha dit en el seu discurs de comiat com a batlle i president de la diputació de Barcelona que està molt content perquè ser ministre d’Espanya és “l’aspiració màxima d’un polític espanyol” .
Quan he sentit això he recordat que en Joan Clos va ser nomenat ministre de Justicia Indústria i tothom va considerar que se’l castigava per la seva nefasta gestió al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. Encara més, el seu antecessor al ministeri, José Montilla, va deixar Madrid per a presentar-se a President de la Generalitat i tothom va considerar que pujava d’escalafó. Fins i tot es va dir que el pas per Madrid de la Carme Chacón era com un entrenament per a ser la propera cap de llista a les eleccions al Parlament. Quina diferència amb altres, com ara Zaplana, que deixà la Presidència de la nit al dia (literalment) quan va ser nomenat ministre.

Estava clar que fa, encara no, dos anys el PSC era encara (si més no nominalment) un partit catalanista que tenia com a prioritat el seu país. Les declaracions de Corbacho demostren l’agonia del PSC i la definitiva presa del partit per part de la secció catalana del PSOE.

Ai, si Serra i Moret o Josep Pallach aixequessin el cap! (Per cert, pregunteu qui eren aquests als votants socialistes a veure que hi diuen).

Comentaris: 6
  • EL PSC VA MORIR EL 1995
    Jordi Carbonell | dilluns, 14 d’abril de 2008 | 08:30h
    L’acta de defunciò, va ser signada en el 8e. Congrés celebrat a la Farga d’Hospitalet.

    Una matisació, Corbacho va pertànyer a la Federación Catalana PSOE, només es va integrar en el PSC arran de la fusió del socialisme a Catalunya.

    • Doncs això
      borinotus | dilluns, 14 d’abril de 2008 | 15:29h
      Amb el temps la federació del PSOE ha fagocitat el PSC. Ve de lluny, cert, però el que volia dir és que aquesta operació de fagotització ha arribat al final
  • Una matisació
    Albert | dilluns, 14 d’abril de 2008 | 01:34h
    El que ha succeït els darrers temps en el PSC és en part un relleu generacional, però hi ha un factor més important encara: és la fi de la generació “pijo-progre” o, dit altrament, la fi del socialisme de saló. Per a bé i per a mal, els Montillas i Corbachos no són els fills esgarriats d’una burgesia immersa en el franquisme sociològic i dimissionària de Catalunya, com tants i tants dirigents del PSC. Són els immigrants que truquen a la porta. Discrepo de l’anàlisi que diu que abans el país era prioritari per al PSC: això era cert – com a màxim – per a Reventós i per a Obiols, però no per a gaire gent més. No estic doncs gens segur que amb la nova fornada ara ens hagi d’anar pitjor: almenys aquests tenen a favor seu que no són uns renegats.
    • Immigrants que truquen a la porta
      borinotus | dilluns, 14 d’abril de 2008 | 15:37h

      Doncs si després de 40 anys aqui encara es consideren immigrants està clar quin país és la seva prioritat. Hi ha molts immigrants o fills d’immigrants que fa molt de temps que vam travessar la porta i no vivim en cap bombolla i sabem quin és el nostre país.

      Sobre la prioritat catalana del PSC: És ben cert que ha estat cosa d’un sector del partit que va quedar en minoria, i això és graciès sobretot a actituds semilerrouxistes vistes amb bon ulls (quan no promogudes) des del PSOE.

Fa més de dos anys…
carme.laura | diumenge, 13 d’abril de 2008 | 23:28h
el PSOE usà Maragall (Ferran, de Madre, Montilla, Zaragoza,Iceta…)per a arribar a la Generalitat. Els òrgans de poder del partit eren PSOE dur des de feia molt de temps. El PSC és mort.
OK
borinotus | diumenge, 13 d’abril de 2008 | 23:33h
Diguem que ara o bé ja ni dissimulen o bé ja no queda res del PSC si és que hi quedava alguna cosa.

Per la llibertat d’expressió a la Xina

borinotus | 1- Politics | dissabte, 12 d’abril de 2008 | 00:08h
Seguint la crida feta pel coblocaire David Figueres, avui publico el poema Juny de l’escriptor xinès Shi Tao el qual està complint una condemna de deu anys de presó per…enviar un correu electrònic a un web estranger!. El poema recorda la matança de la Plaça de Ti An Men (Pau Celestial!) del 8 de juny del 1989.

Aquesta iniciativa ha estat ideada pel PEN Club com a forma de protesta, tot aprofitant el ressó a causa de la celebració dels Jocs Olímpic, per la manca de llibertats a la Xina. El poema va voltant el món i es demana que sigui publicat i donat a conèixer en la llengua de cada país on passi.

Juny

Shi Tao

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el “juny”.
Juny: se m’hi va morir el cor
i se m’hi va morir el poema,
també l’estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell
i revela l’abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se’n va del mar de sang,
neda cap a una altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d’arribar a mans dels morts.

Traducció del xinès: Manel Ollé

15 anys sense Guillem: Qui no se sent culpable ni es penedeix no és digne del nostre perdó. Ni oblit, ni perdó

borinotus | 1- Politics | divendres, 11 d’abril de 2008 | 09:40h


Quinze anys d’impunitat. Ells diran (de fet diuen) que va ser un assassinat fruit d’una bretolada. Un cas aïllat.

Però Guillem és només la punta de l’iceberg. Arreu dels nostres països, i especialment al País Valencià, hi han agressions de tota mena contra allò que representi Catalunya i la seva cultura. Però els nostres (és un dir) mitjans de comunicació prefereixen informar-nos-en de forma escadussera i anecdòtica (Al contrari del que passa amb la kale borroka posem per cas, que la crema d’un caixer automàtic ocupa portades de diaris). És una estratègia per a no sentir-nos-hi implicats.És sabut que només ens involucrem i identifiquem amb allò que coneixem. El filtratge d’informació no és innocent. (Si hi haguès algun cas com el de Guillem en sentit contrari ja veuríeu si s’assabentaria tothom arreu i es criminalitzarien idees, partits i opinions)

Com tampoc és innocent la justícia que absol els autors d’aquests casos, ni tampoc els polítics ja siguin espanyols (la Batalla de València fou atiada pel socialista Alfonso Guerra i el seu amic conservador Abril Martorell i és només un exemple) com nostrats (Per a quan una condemna unànime i reiterada de totes les agressions?).

Blocus track: La web Estat Propi ha canviat les senyeres del mapa per banderes negres en senyal de dol i de repulsa al feixisme

Vídeo d’Obrint Pas (No tingues por)

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m’estan mirant
quants cops hem hagut de callar?
he estat un temps sense pensar, somriures que no tornaràn,
he estat un temps sense parlar

no estàs sol, no tingues por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m’estan mirant
quants cops hem hagut de callar?
he estat un temps sense pensar, somriures que no tornaràn,
he estat un temps sense parlar

no estàs sol, no tingues por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor

si l’haguereu vist plorar, mai no l’hauríeu oblidat,
com jo que sempre ho duc dins del meu cap
la gent es pregunta, com sóc capaç d’odiar?
si l’haguereu vist plorar, mai no l’hauríeu oblidat

no estàs sol, no tingues por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor

sempre anirem obrint pas

no estàs sol, no tingues por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor

cap agressió sense resposta

sempre anirem obrint pas