Daily Archives: 25 Agost 2012

Promeses de tafur

borinotus | 1- Politics | dimecres, 9 d’abril de 2008 | 14:41h
Es de suposar que a aquestes alçades no hi ha ningú que es pugui creure cap promesa de Zapatero. Tots recordem allò d’ “Apoyaré la reforma… “…o més recentment la promesa feta a Duran que traspassaria Rodalies al gener. (Som a l’abril!)

(Aquest blog està adherit a la campanya promoguda pel PEN Club anomenada el Relleu del Poema en protesta per la manca de llibertats a la Xina. Per a més detalls, podeu consultar aquest post d’en David Figueres )

A que ve ara la promesa de publicació, abans de dos mesos, de les balances fiscals? CiU va dir que no donaria suport a ningú que no les fes publiques abans de la investidura, com que això ja no és materialment possible ZP havia de fer una promesa de compromís de compliment a breu termini.  Però per què, si pot governar en solitari amb pactes puntuals? Aventuro la possibilitat que CiU hagi amenaçat a fer un vot negatiu a la investidura tant a la primera com a la segona volta, vots que sumats als d’ERC i altres haguessin obligat, si portaven les coses a l’extrem, a noves eleccions i potser el PSOE no es veia amb cor de còrrer aquest risc. Aquesta promesa seria a canvi del compromís de CiU de abstindre´s a la primera volta. Una solució que deixava bé tan a Zapatero com a Duran.

Si aquesta hìpotesi és certa potser indicaria un canvi d’actitud del catalanisme, i si suposem (ja en el súmmum de l’optimisme) que les opcions de CiU i ERC han estat acordades de bestreta indicaria un nou camí de col·laboració entre ambdues formacions. Cosa que és no tan sols desitjable sinó necessària.

Sigui com sigui, ja sabem quin valor tenen les promeses d’aquest partit. O bé no ho compliran, o bé les cuinaranper tal que surti la imatge que vulguin presentar (per exemple, barrejant balances comercials que ja m’explicaràs que hi te a veure). Sembla que CiU estarà present en la presentació de la metodologia, em sembla bé però no n’hi ha prou. Haurien de ser-hi també ERC i ICV ja que es tracta de questió de país i no de partit.  En tot cas, que tots els analistes, economistes i demés entesos que ens han estat parlant sobre aquest tema durant tan de temps farien bé de seguir de prop el procés, exigint transparència i comprovant tot el que calgui.  I posant el cronometre en marxa per tal que abans del 15 de juny sapiguem per fi que ens costa estar a Espanya.

Recordeu que ens aquesta partida que juguem hi ha qui juga amb cartes marcades!!!!

——————————————————————————————————

Foto: Le tricheur à l’as de carreau(El tafur té l’as de diamant) de Georges de La Tour (Museu del Louvre, París)

Comentaris: 1
Bona recomanació
Victoria | divendres, 11 d’abril de 2008 | 22:33h
Vius!!

Quinze anys de Gossos, nou d’Estopa (i uns quants més de por al castellà)

borinotus | 2- Socials | diumenge, 6 d’abril de 2008 | 01:45h

Aquests dies el grup Gossos celebra el quinzé aniversari en el món de la música. Felicitats i endavant tot i que no en sóc seguidor. De fet, no us en sabria dir cap cançó i si bé reconec la cara del cantant Natxo Tarrés he hagut de mirar la web del gup per a recordar-me’n del nom.
Per què dic això? Perquè hi ha zones de Catalunya que semblen vetades a aquesta música (entenent aquesta música la música cantada en català). I si jo dic això que sóc, com si diguessim, nacionalment compromés imagineu que pot arribar a d’altra gent!
En quinze anys podria comptar amb els dits de les mans (i me’n sobrarien) les vegades que he vist aquest grup per la televisió (catalana vull dir, TV3) fent promocions o entrevistes. En canvi, cada cop que els Estopa (un grup que porta cantant encara no deu anys) treu un nou disc me n’assabento encara que no vulgui….
Que consti que no tinc res contra els germans Muñoz (aquests no cal que busqui enlloc com es diuen). [En tot cas no estic d’acord en que hom anomeni la seva música com a “rumba catalana”. Aquesta música va nèixer de la barreja entre la cultura gitana i la catalana (i aquests nois no són ni una cosa ni l’altra, si més no culturalment) mentre que la música que ells toquen no és fruit de cap mestisatge. Tocarien igual si fosin d’un barri de Madrid posem per cas. De fet, la seva música te més a veure amb Los Chichos que amb Peret, per exemple.]

El que vull dir és que com ja vaig dir en un altre apunt, hi ha artistes que no sents mai i en canvi uns altres són constantment promocionats. I no és qüestió de qualitat, és clarament qüestió de llengua.

Jo ja entenc que un mitjà de comunicació espanyol faci promoció (fins i tot matxaqui) amb els seus artistes però el que no entenc és perquè un mitjà català no fa el mateix amb els seus. Si no ho fan ells, qui ho farà? I em refereixo a mitjans de consum massiu: TV3 sobretot. I també alguna emissora de ràdio. Veig que Flaixbac (per posar un exemple d’emissora catalana sota la direcció d’algú tan compromés com en Miquel Calçada) posa música en català, però poca i la majoria vells èxits (Tren de mitjanit de Sau, Bon dia d’Els Pets,…).

Per què això? Per què no es promocionen a segons quins baris o ciutats? L’experiència demostra que amb la promoció adequada qualsevol cosa es pot vendre. Sempre hi haurà qui viurà a la seva bombolla, és clar, però no la majoria. Però sembla que es consideri com una intromissió en territori comanxe qualsevol acció en aquest sentit. Hi ha com una por a molestar al castellà que no s’enten (L’altre dia un columnista a l’Avui, repeteixo a l’Avui!, deia que parlar català tothora i en qualsevol situació era de mala educació!!!).

El resultat d’això és ben conegut: Els aprofitats se n’aprofiten, i així es creà, per exemple, el monstre de la Feria de Abril (i es creuen que hi van tres milions de persones) i la xucladora de subvencions que representa (mentre hi ha la imatge que la cultura catalana sobreviu gràcies a diners públics) o d’altra banda que hagi qui realment vulgui eixamplar les dues Catalunyes com ara els Ciudadanos, tot això per por i només per por. Una por injustificada que només fa mal i ens empobreix a tots. (I la nova immigració va a viure a aquests barris, i cal remarcar que per tal d’integrar-s’hi el nouvingut acostuma a fer allò que veu fer)

[Anant al fons de la qüestió veuriem que aquesta por a “no molestar” pel català és a l’arrel d’actituds com la de condemnar qualsevol atemptat d’ETA i en canvi no badar boca, ni tan sols informar, de les agressions feixistes que pateixen activistes catalans, sobretot culturals i sobretot al País Valencià]

Potser no ha estat un lapsus el que ha dit la periodista que signava la crònica de l’aniversari dels Gossos (podeu veure el vídeo en aquest enllaç ): El grup fa un concert a Barcelona per celebrar els quinze anys i la periodista diu que “Ahir jugaven fora de casa …. fins i tots els més petits els reconeixien i els demanaven autògrafs”

Suposo que per a TV3 Gossos només juga “a casa” a Manresa. Que es pot esperar d’una televisió que està malbaratant d’aquesta manera la posibilitat de promocionar-se que representa complir 25 anys de ser la primera televisió pública catalana?

Foto: calafellradio

Comentaris: 1
D’acord + recomanació
marcus | diumenge, 6 d’abril de 2008 | 12:36h
Evidentment estic totalment d’acord
amb la idea que exposes. Anys enrera, en el boom del rock català es
feien programes per TVC i Catalunya Ràdio sobre aquesta música. Ara,
crec que hi ha més qualitat i no se’n fa ressò. Ni una cosa ni l’altra.
Jo reivindico “De la cultura “catalufa” a la cultura “Benzina”“.

Per cert, és molt recomanable el CD Oxigen dels Gossos.
Dels CDs anteriors no en recomanaria cap de la forma que faig amb
aquest, potser cançons soltes, però el darrer CD és molt bo, gairebé de
la primera cançó a la darrera.

Salut!

Marc

Trobada Blocaire a Alcanar: Crònica dels fets

borinotus | 3- Personals | dimarts, 1 d’abril de 2008 | 16:44h
Per a la gent que viu en el quadrat format entre Collserola i el mar i entre el Llobregat i el Besòs,  la resta de Catalunya és una gran desconeguda.  I no diguem ja la resta de la Nació! Molt parlar de PPCC i no saben que passa més enllà de la Sènia (Bé, molts ni tan sols saben que és la Sènia) ni tampoc més ençà… D’altra banda, de vegades no saps si recomanar visitar les Terres de l’Ebre o la Plana de Lleida per si una arribada massiva de turistes no ho acaba destrossant, de fet, ja passa en alguns llocs com (St. Carles de) La Ràpita.

Sigui com sigui, vam decidir celebrar la nostra trobada blocaire a Alcanar per contribuir al coneixement d’aquesta zona oblidada i també perquè es troba més o menys al centre del nostre país….

Vet ací la meva crònica d’aquesta jornada.

 

Dissabte 29 de març: Arribo a Alcanar amb motiu de la trobada blocaire convocada per Josep Blesa. El lloc acordat és davant de l’església i allà hi són.

Després d’aparcar ve la salutació a aquells que ja conec personalment (això és la Sílvia Martínez i en Jordi Carbonell, que venia amb el seu fill), després a aquells que llegeixes i que, gràcies a alguna foto del seu blog, saps quina cara fan (Àngel Canet, Josep Selva que ve amb la seva muller,…) i després la descoberta de qui són els demés:

Sóc Marta Insa i el meu xicot Emili.”
Jo Enric Marco”” Home!!!El nostre astrònom de capçelera, va enrotlla’t i fes un eclipsi”
Jo escrivia abans a Vilaweb amb el nom de Sergi Carrasca””I tant! L’Esclafamuntanyes! Com és que ja no escrius?” “Sí que ho faig, però en un bloc fora de Vilaweb
I així tots… Vam passar l’esmorzar tot contrastant en la persona la imatge que teniem de l’escriptura.
“Tio, a veure si signes amb el teu nom que llegir una cosa seriosa i veure que la signa Borinotus no queda bé””Però tu has vist alguna cosa seriosa en el meu blog???”.

I al final vas coneixent tots els assistents: Toni de l’Hostal, Vicent Partal, l’artista vitraller Paco Maria i evidentment Josep Blesa, que és qui ens ha liat a tots per a venir.

I així vàrem començar el Alcanar Tour ’08de la ma del regidor Manel Martí (ERC) el qual ens va fer una interessant visita guiada. Primer per l’església esmentada (on destaca la diferència d’estil entre la porta i la resta) i després pels costeruts carrers dels barris que es construïren fora muralla. (Per cert, al carrer Nou  encara en queda un tros visible de la muralla que està sense arrebossar tal com era en origen, així queda més “autèntic” a la vista de turistes i pixapins). També vàrem anar a un mirador des d’on es veu una vista magnífica de la zona i allà sabérem que els habitants de la zona deien que anaven “al regne” quan havien de baixar a Vinaròs, cosa que era freqüent. Ha estat de fa poc que la frontera política i absurda de l’estat de les automomies ha fet que els territoris es vagin donant l’esquena fins al punt que el model lingüístic n’ha estat víctima: Corregien als nens canareus de dir “seua” per tal que diguessin “seva” i als vinarosins de dir “sortir” per “eixir” (Això ja ha estat culpa de buròcrates nostrats, de mirada curta i vol gallinaci, de molt reglament i poc país).
També hi aprenguérem que el gentilici “canareu” ve del fet que tradicionalment el nom de la població, segons consta en molts documents, era Canar i no fou fins temps després que en una mena de reivindicació d’orígens s’hi afegí l’article d’arrel àrab. El nom de poble sembla que vé de “canya” i seria també l’origen d’altres topònims o llinatges com Canet (Del qual per cert, en teníem un entre nosaltres).

El producte estrella del conreu canareu va ser durant molt temps la garrofa, especialment pel proveïment com a aliment a les mules de l’exèrcit (em refereixo a mules en sentit estricte d’animal quadrupede, s’enten) però ara és el sector cítric. També vam saber de les batusses entre carlins i liberals i que molta gent del poble va participar en el rodatge de la pel·licula “Gràcies per la propina” de Francesc Bellmunt (basada en la novel·la de Ferran Torrent.

Al Camí Ample (Antiga Plaça de St. Roc) en Josep Blesa va lloar la remodelació que hi han fet tot i que va trobar a faltar un gran magnoli (És el que passa quan fas visites d’aquestes amb un arquitecte).

Arribem a la plaça de l’Ajuntament i se’ns afegeix n’Emigdi Subirats el qual per obligacions personals/professionals no ha pogut venir abans.
La visita continua per la Casa de l’Irlandès, una antiga mansió propietat de l’Ajuntament on s’hi estan fent obres i remodelacions. L’irlandès es deia, evidentment, O’Connor i així és coneguda també la casa.
La decoració de les habitacions és de motius pintats. Ens sobta trobar a la sala que fou menjador, dibuixos de Rom Negrita i Codorniu. En una altra sala estan pintades les dones de la família (totes pel-roges com correspon a la nissaga cèltica), en aquesta sala els baixos de les parets semblen de fusta però no és tal sinó que també està pintada….En una altra sala amb bona sonoritat, en Sergi i en Toni fan provatures de veu tot fent diversos cants (entre els que em sembla reconèixer alguna cosa d’El Misteri d’Elx, però potser no ho era). “I això que encara no han begut!” diu algú.

Baixem a l’antic dipòsit d’aigua. Una paret de més d’un metre de gruix el protegia, ara serveix com a sala d’actes on algun cop celebren bodes:  De fet hi ha tot de cadires i al frontal un vitrall fet per  un artista de la zona on entre altres motius hi ha un d’inspiració en el símbol antitransvassament. Antigament hi venia a parar aigua del riu Sènia i en Blesa va dir que no s’explicava com podien fer aquestes coses amb els mitjans de l’època. Realment impressionant si hi penses!.

Ens es impossible visitar les restes íberes, ilercavonies per cert més exactes cosa que sentim, però també és un motiu o excusa per a tornar-hi. Jo no sabia que hi havia restes arqueòlogiques tan importants aquí però sí a la veïna població Ulldecona(n, Lo Bàrbar? Ves que no vingui d’aquí!).

Pugem a l’Ajuntament on ens fan lliurament de diversos llibres i d’un escut de la ciutat. Realment ens han tractat molt bé. En sortir veiem el Sr. Alcalde, Alfons Montserrat, i el saludem, li pregunto sobre la raó perquè Alcanar i Badalona estan agermanades i m’explica que al segle XIX molts canareus van anar a treballar a les obres del ferrocarril i d’aquí arrenca la relació entre les dues ciutats. Em diu que a Badalona hi ha una Plaça d’Alcanar (És cert, no la coneixia però segons el nomenclàtor n’hi ha una al barri del Gorg). No el destorbem més que l’home ha de celebrar una boda i els convidats ja hi estan arribant.

S’apropa l’hora de dinar així que anem cap a Les Cases d’Alcanar on ja hi són els que ens faltaven: Pep Albinyana (Gàlim), Natzarí i Joan Olivares.

Però, primer haig de passar per casa a recollir la dona.
Tornem de (St. Carles de) La Ràpita i anem al restaurant Can C(u)onill. En Vicent Partal ens fa lliurament d’una edició de Homersea de Biel Mesquida el primer blog/bloc/plagueta de bitàcola de can Vilaweb.  Ens entaulem i seguim converses ja més animades. (El pà d’avellanes que ens serveixen és d’Amer, gentilesa de la Sílvia Martínez). L’animació te com a colofó en Toni i la seva guitarra que ens ofereix primer l’himne del València (Que per cert, el canta amb un escut del Barça a la paret damunt el seu cap) i continua amb Soy Putero, Tio Pep,….Fa sortir al xef per a cantar-li (literalment) com es fa una paella. De fet, el xef no volia sortir però davant de l’amenaça que li transmet la cambrera (“Que diu que si no surts, hi entra ell”) opta per mig abocar-se fora de la porta de la cuina. En Toni acaba el recital amb Al Ventde Raimon cantat en valencià de Xàbia que és semblant a l’alemany.

Abans d’aixecar-nos a continuar les converses a fora en Blesa ens fa uns comentaris a tothom en general  tot dient que li decep la poca presència de blocaires catalans i encara més barcelonins i que malgrat les institucions el país el farem la gent i per això estan be aquestes trobades, per a fer xarxa (fora de la xarxa) i  llaços personals. Teixint i plantant la mata de jocs que diria en Muntaner.

Continuem converses a fora del restaurant, parlem de fer país, de llengua, de xarxa, de novetats, de projectes,….som a tocar de la N-340 amb pas continuat de cotxes i camions  la qual cosa em porta a suggerir que per a properes ocasions hauríem de buscar un lloc més adequat per a les tertúlies, que de fet, és la raó de la trobada,  i ja posats podríem mirar de fer-ho durant un cap de setmana sencer i així la gent no estaria tan cansada i disposaríem de més temps. Així no acabaríem a les sis de la tarda com va ser el cas.  Hauria estat maco acabar amb una passejada en barca per l’Ebre com era previst, però la prudència ens ho va impedir: Tal com està la cosa no ens podiem arriscar a que a l’Ílla de Buda ens trobessin protestes pro-Tibet i dels arrossars sortís l’exèrcit xinès.

Altres apunts sobre la Trobada (Si me’n deixo algun m’aviseu sup):

Valoracions de la 1a Trobada de blocaires de Vilaweb a les Cases d’Alcanar per Emigdi Subirats

De l’amistat virtual a la real. Trobada de blocaires de Vilaweb per Enric Marco (Pols d’Estels)

TROBADA DE BLOCAIRES D’ARREU DELS PPCC A ALCANAR per Àngel Canet Català

De la sénia al Sénia per Toni de l’Hostal (Rosca amb all)

A Alcanar… per Sergi Gòmez (Can Carrasca)

Que la guanyen els groguets! per Vicent Partal (Mails per a Hipàtia)

A Alcanar una Maruja 2.0 per Marta Insa (Apunt Diaris)

Alcanar per Emili Morant (La Vida Diferida)

Ressons d’Alcanar per Josep Selva (Cafè en Gra)

LA TROBADA DE LES CASES D’ALCANAR I ELS MES LLEGITS DEL MES DE MARÇ per Jordi Carbonell (Tenim el que ens mereixem)

Detalls de Les Cases d’Alcanar. Entre uns i altres…… per Sílvia Martínez (Indústries i Caminars)

Fins una altra per Pep Albinyana (Gàlim)

Foto: Àlex Carbonell

Comentaris: 6
  • Molt complet!
    martainsa | dimarts, 1 d’abril de 2008 | 21:14h

    Un molt bon resum -i autocrítica pel tema dels catalans, que no baixaren-. En tot cas, que no tinguen por a baixar a València: al capdavall, ja està destrossada 🙂
    A l’altra serà. Va ser un plaer conèixer-vos. Salutacions a la dona i la xiqueta!
    Marta

Tens raò
Jordi Carbonell | dimarts, 1 d’abril de 2008 | 19:36h
El lloc de la tertulia no va estar a l’alçada, però com tu bé dius va estar bé fer xarxa fora de la xarxa. Continuem intentant penjar les fotos per que us les pugueu baixar.
Esperem-ho
borinotus | dimecres, 2 d’abril de 2008 | 14:11h
Que poguem fer més xarxa i tambés les fotos. 🙂

Trobada a Les Cases d’Alcanar

borinotus | 5- Miscel·lània | divendres, 28 de març de 2008 | 09:49h

Ja ha arribat el moment. Vaig a fer les maletes per a passar el cap de setmana a les terres de l’Ebre.

I per anar fent boca, una jota: De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixoooo. Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxoooo…

Comentaris: 4
ben arribat
rginer | divendres, 28 de març de 2008 | 10:30h
…i amb enveja. No podré venir, tal com tenia previst; però m’has alegrat el dia amb aquesta jota, que trobe és la millor musica del món !! I com no podré estar amb vosaltres, et passo les salutacions molt cordials de na Victòria i el seu pèndol, que és l’encàrrec que tenia per fer-te !
Us dfesitjo una molt bona trobada blocaire !
Gràcies
borinotus | dimarts, 1 d’abril de 2008 | 16:55h
Quan ho vas escriure ja era allà així que ho he llegit tard. Espero que la propera vegada pogueu venir. Salutacions!

Benet. Un altre que se’n va

borinotus | 1- Politics | dimarts, 25 de març de 2008 | 17:08h

Déu n’hi do quina temporada! En pocs mesos de diferència ens deixen Benet, Candel, Xirinacs, Cassià Just, Palau i Fabre, Fontserè,….Cito de memòria i se que me’n deixo alguns.

Sempre que sento “Benet” em va al cap la tríada “Benet/Candel/Cirici” els senadors que es van presentar per Barcelona a les eleccions del 77 sota el nom d’Entesa dels Catalans. Després, recordo el seu perfil en els cartells dels PSUC a les eleccions al Parlament (i que sempre m’ha semblat que el presentaven una mica més gras del que era)…

Gran historiador, gran intel·lectual,…cada cop estem més orfes de referents.

Ja n’hi ha qui podrà glossar millor que jo la seva vida i obra. Només voldria constatar que tots aquells homes i dones que van viure la guerra, postguerra, exili,…eren gent d’una gran altura intel·lectual. Independentment de si combragèvem amb les seves idees tots eren persones que mereixien el respecte de tothom. Ells (els que han viscut fins ara, els que encara tenim entre nosaltres i els que ens van deixar fa temps ) van deixar-nos un llegat del qual encara estem vivint.

On és el relleu? Estem a l’alçada? I malgrat tot tenim, a nivell material, molts més avantatges dels que ells haurien pogut somiar. El seu llegat ja hauria d’estar fins i tot superat.  Ens falla l’esperit i la voluntat, amics meus.

Font de la imatge: Vilaweb

 

Comentaris: 4
  • Cal confiar…
    carme.laura | dimarts, 25 de març de 2008 | 22:59h
    en Benet tenia confiança en les noves generacions. Cal, però, que passi quelcom que desperti la gent adormida o que hi hagi nous líders per al temps nou … Bona nit!
Savis
Victoria | dimarts, 25 de març de 2008 | 18:16h
Potser volia, abans de morir, que entenguéssim que és allò essencial per al nostre país. Qui ha de prendre nota que la prengui. Per mi està clar.
Aprenents
borinotus | dimarts, 25 de març de 2008 | 18:53h
Crec que estem desorientats. Tots, si fa no fa, ho tenim clar però no sabem què fer..i menys encara com fer-ho.