Passió i compassió.

borinotus | 2- Socials | dissabte, 22 de març de 2008 | 00:39h
Sovint sentim dir que la Setmana Santa rememora la Passió i Mort de Jesús de Natzaret. A mi sempre m’havia cridat l’atenció el mot aquest de “passió” ja que usualment l’associem a sentiments vehements o fins i tot amb molta càrrega sexual. Res a veure amb aquests numerets d’arrels masoquistes i antisemites.

L’etimologia ens diu que en origen (del grec πάθος , pathos) el significat era de “patiment“. Això ja sembla que s’adiu més amb les celebracions que comentava.
Ara bé, ens dona una altra visió de mots i expressions com ser apassionat (tot i que alguns seguidors d’esports realment pateixen molt), o ser un amant apassionat (que posaria més l’accent en fer patir que en el sexe desenfrenat), però ens fa veure d’una altra manera l’expressió crim passional que en els darrers temps ha tingut altres noms, potser per la confussió que dona equiparar passió a amor i que d’aquesta manera voldria dir alguna cosa així com un assassinat en una relació on hi ha patiment.

 

Així doncs la com-passió seria patir amb algú, compartir el seu patiment, acompanyar-lo en el sentiment. O sigui, sentir-se malament perquè un altre pateix.

Dit d’una altra manera, sentir compassió suposa un sentiment de culpabilitat d’aquell que se sent bé Com puc sentir-me bé si hi ha gent que pateix? De fet el cristianisme manlleva i perverteix la idea jueva (com tantes altres!) del pecat original. O sigui que sempre ens hem de sentir culpables només per haver nascut. I vet ací que es glorifiqui la mort i el patiment, la penitència i la tortura en aquestes dates.

Aquest sentiment pervers de la compassió situat en el si del cristianisme va portar a aquella estratègia de compadir-se dels febles, estar al costat de qui pateix,…..Tan se val qui tingui raó, estarem sempre a favor que guanyi el feble només per que ho és. Algú ha de tenir la culpa que estigui malament i si tu estàs bé, tu ets aquest algú…

Es com si diguessin: Com pots no sentir-te malament si Déu ha enviat el seu fill que ha mort per nosaltres, el crim més gran de la història i no estripes les teves vestidures i et llences sorra al cap? Maleït sigui qui no s’hi senti culpable i maleït sigui el poble deïcida. (Petita disgressió del tema: El sentiment antisemita era abans encara més evident durant la Setmana Santa, als nens se’ls donava una mena de carraca que havien de fer girar, cada volta que donaven era una jueu que mataven. Jo no ho acabo d’entendre, aquell que aconsegueix matar un déu, no és converteix per aquesta raó en algú encara més gran que aquest déu?. És clar que vist així, potser sí que hi te a veure i aquest odi te el mateix origen i és només una nova faceta del resentiment a tot allò poderós).

El cristianisme s’autoanomena la Religió de l’Amor, però també diuen que es basa en la compassió. És a dir, la idea del seu amor es patir amb qui pateix (I només perquè pateix! Si s’acaba el patiment, s’acaba l'”amor”). En tot cas jo a això ho anomeno sentir llàstima, no pas amor. És un sentiment condescendent que fa que aquell que estigui bé se senti culpable, es rebaixi al nivell de l’altre.

Res a veure doncs amb la solidaritat (crear vincles sòlids amb els altres). A banda de perversions lingüístiques més o menys recents, aquest concepte el podriem considerar com un tracte entre iguals sense sentiment de culpa entremig.

El nihilisme d’aquesta idea va ser heretat per justament aquells que el volien combatre. Qui parla de desheretats de la terra i d’estar sempre amb els febles sinó certa esquerra? Només canvien litúrgies però no el seu sentit més profund. (I recordem quin resultat han tingut els intents de posar en marxa sistemes polítics basats en salvadors del món que prometien el paradís ja sigui en la terra o en el cel).

És clar que una cosa diferent són les celebracions d’aquesta mena que s’hi fan com a tradició i sentiment de pertinença a un lloc independentment de les creences de cadascú, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Foto: Camí del Calvari de Raffaelo Sanzio (extreta de la web Grifasi-Sicilia)

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s