Trobada Blocaire a Alcanar: Crònica dels fets

borinotus | 3- Personals | dimarts, 1 d’abril de 2008 | 16:44h
Per a la gent que viu en el quadrat format entre Collserola i el mar i entre el Llobregat i el Besòs,  la resta de Catalunya és una gran desconeguda.  I no diguem ja la resta de la Nació! Molt parlar de PPCC i no saben que passa més enllà de la Sènia (Bé, molts ni tan sols saben que és la Sènia) ni tampoc més ençà… D’altra banda, de vegades no saps si recomanar visitar les Terres de l’Ebre o la Plana de Lleida per si una arribada massiva de turistes no ho acaba destrossant, de fet, ja passa en alguns llocs com (St. Carles de) La Ràpita.

Sigui com sigui, vam decidir celebrar la nostra trobada blocaire a Alcanar per contribuir al coneixement d’aquesta zona oblidada i també perquè es troba més o menys al centre del nostre país….

Vet ací la meva crònica d’aquesta jornada.

 

Dissabte 29 de març: Arribo a Alcanar amb motiu de la trobada blocaire convocada per Josep Blesa. El lloc acordat és davant de l’església i allà hi són.

Després d’aparcar ve la salutació a aquells que ja conec personalment (això és la Sílvia Martínez i en Jordi Carbonell, que venia amb el seu fill), després a aquells que llegeixes i que, gràcies a alguna foto del seu blog, saps quina cara fan (Àngel Canet, Josep Selva que ve amb la seva muller,…) i després la descoberta de qui són els demés:

Sóc Marta Insa i el meu xicot Emili.”
Jo Enric Marco”” Home!!!El nostre astrònom de capçelera, va enrotlla’t i fes un eclipsi”
Jo escrivia abans a Vilaweb amb el nom de Sergi Carrasca””I tant! L’Esclafamuntanyes! Com és que ja no escrius?” “Sí que ho faig, però en un bloc fora de Vilaweb
I així tots… Vam passar l’esmorzar tot contrastant en la persona la imatge que teniem de l’escriptura.
“Tio, a veure si signes amb el teu nom que llegir una cosa seriosa i veure que la signa Borinotus no queda bé””Però tu has vist alguna cosa seriosa en el meu blog???”.

I al final vas coneixent tots els assistents: Toni de l’Hostal, Vicent Partal, l’artista vitraller Paco Maria i evidentment Josep Blesa, que és qui ens ha liat a tots per a venir.

I així vàrem començar el Alcanar Tour ’08de la ma del regidor Manel Martí (ERC) el qual ens va fer una interessant visita guiada. Primer per l’església esmentada (on destaca la diferència d’estil entre la porta i la resta) i després pels costeruts carrers dels barris que es construïren fora muralla. (Per cert, al carrer Nou  encara en queda un tros visible de la muralla que està sense arrebossar tal com era en origen, així queda més “autèntic” a la vista de turistes i pixapins). També vàrem anar a un mirador des d’on es veu una vista magnífica de la zona i allà sabérem que els habitants de la zona deien que anaven “al regne” quan havien de baixar a Vinaròs, cosa que era freqüent. Ha estat de fa poc que la frontera política i absurda de l’estat de les automomies ha fet que els territoris es vagin donant l’esquena fins al punt que el model lingüístic n’ha estat víctima: Corregien als nens canareus de dir “seua” per tal que diguessin “seva” i als vinarosins de dir “sortir” per “eixir” (Això ja ha estat culpa de buròcrates nostrats, de mirada curta i vol gallinaci, de molt reglament i poc país).
També hi aprenguérem que el gentilici “canareu” ve del fet que tradicionalment el nom de la població, segons consta en molts documents, era Canar i no fou fins temps després que en una mena de reivindicació d’orígens s’hi afegí l’article d’arrel àrab. El nom de poble sembla que vé de “canya” i seria també l’origen d’altres topònims o llinatges com Canet (Del qual per cert, en teníem un entre nosaltres).

El producte estrella del conreu canareu va ser durant molt temps la garrofa, especialment pel proveïment com a aliment a les mules de l’exèrcit (em refereixo a mules en sentit estricte d’animal quadrupede, s’enten) però ara és el sector cítric. També vam saber de les batusses entre carlins i liberals i que molta gent del poble va participar en el rodatge de la pel·licula “Gràcies per la propina” de Francesc Bellmunt (basada en la novel·la de Ferran Torrent.

Al Camí Ample (Antiga Plaça de St. Roc) en Josep Blesa va lloar la remodelació que hi han fet tot i que va trobar a faltar un gran magnoli (És el que passa quan fas visites d’aquestes amb un arquitecte).

Arribem a la plaça de l’Ajuntament i se’ns afegeix n’Emigdi Subirats el qual per obligacions personals/professionals no ha pogut venir abans.
La visita continua per la Casa de l’Irlandès, una antiga mansió propietat de l’Ajuntament on s’hi estan fent obres i remodelacions. L’irlandès es deia, evidentment, O’Connor i així és coneguda també la casa.
La decoració de les habitacions és de motius pintats. Ens sobta trobar a la sala que fou menjador, dibuixos de Rom Negrita i Codorniu. En una altra sala estan pintades les dones de la família (totes pel-roges com correspon a la nissaga cèltica), en aquesta sala els baixos de les parets semblen de fusta però no és tal sinó que també està pintada….En una altra sala amb bona sonoritat, en Sergi i en Toni fan provatures de veu tot fent diversos cants (entre els que em sembla reconèixer alguna cosa d’El Misteri d’Elx, però potser no ho era). “I això que encara no han begut!” diu algú.

Baixem a l’antic dipòsit d’aigua. Una paret de més d’un metre de gruix el protegia, ara serveix com a sala d’actes on algun cop celebren bodes:  De fet hi ha tot de cadires i al frontal un vitrall fet per  un artista de la zona on entre altres motius hi ha un d’inspiració en el símbol antitransvassament. Antigament hi venia a parar aigua del riu Sènia i en Blesa va dir que no s’explicava com podien fer aquestes coses amb els mitjans de l’època. Realment impressionant si hi penses!.

Ens es impossible visitar les restes íberes, ilercavonies per cert més exactes cosa que sentim, però també és un motiu o excusa per a tornar-hi. Jo no sabia que hi havia restes arqueòlogiques tan importants aquí però sí a la veïna població Ulldecona(n, Lo Bàrbar? Ves que no vingui d’aquí!).

Pugem a l’Ajuntament on ens fan lliurament de diversos llibres i d’un escut de la ciutat. Realment ens han tractat molt bé. En sortir veiem el Sr. Alcalde, Alfons Montserrat, i el saludem, li pregunto sobre la raó perquè Alcanar i Badalona estan agermanades i m’explica que al segle XIX molts canareus van anar a treballar a les obres del ferrocarril i d’aquí arrenca la relació entre les dues ciutats. Em diu que a Badalona hi ha una Plaça d’Alcanar (És cert, no la coneixia però segons el nomenclàtor n’hi ha una al barri del Gorg). No el destorbem més que l’home ha de celebrar una boda i els convidats ja hi estan arribant.

S’apropa l’hora de dinar així que anem cap a Les Cases d’Alcanar on ja hi són els que ens faltaven: Pep Albinyana (Gàlim), Natzarí i Joan Olivares.

Però, primer haig de passar per casa a recollir la dona.
Tornem de (St. Carles de) La Ràpita i anem al restaurant Can C(u)onill. En Vicent Partal ens fa lliurament d’una edició de Homersea de Biel Mesquida el primer blog/bloc/plagueta de bitàcola de can Vilaweb.  Ens entaulem i seguim converses ja més animades. (El pà d’avellanes que ens serveixen és d’Amer, gentilesa de la Sílvia Martínez). L’animació te com a colofó en Toni i la seva guitarra que ens ofereix primer l’himne del València (Que per cert, el canta amb un escut del Barça a la paret damunt el seu cap) i continua amb Soy Putero, Tio Pep,….Fa sortir al xef per a cantar-li (literalment) com es fa una paella. De fet, el xef no volia sortir però davant de l’amenaça que li transmet la cambrera (“Que diu que si no surts, hi entra ell”) opta per mig abocar-se fora de la porta de la cuina. En Toni acaba el recital amb Al Ventde Raimon cantat en valencià de Xàbia que és semblant a l’alemany.

Abans d’aixecar-nos a continuar les converses a fora en Blesa ens fa uns comentaris a tothom en general  tot dient que li decep la poca presència de blocaires catalans i encara més barcelonins i que malgrat les institucions el país el farem la gent i per això estan be aquestes trobades, per a fer xarxa (fora de la xarxa) i  llaços personals. Teixint i plantant la mata de jocs que diria en Muntaner.

Continuem converses a fora del restaurant, parlem de fer país, de llengua, de xarxa, de novetats, de projectes,….som a tocar de la N-340 amb pas continuat de cotxes i camions  la qual cosa em porta a suggerir que per a properes ocasions hauríem de buscar un lloc més adequat per a les tertúlies, que de fet, és la raó de la trobada,  i ja posats podríem mirar de fer-ho durant un cap de setmana sencer i així la gent no estaria tan cansada i disposaríem de més temps. Així no acabaríem a les sis de la tarda com va ser el cas.  Hauria estat maco acabar amb una passejada en barca per l’Ebre com era previst, però la prudència ens ho va impedir: Tal com està la cosa no ens podiem arriscar a que a l’Ílla de Buda ens trobessin protestes pro-Tibet i dels arrossars sortís l’exèrcit xinès.

Altres apunts sobre la Trobada (Si me’n deixo algun m’aviseu sup):

Valoracions de la 1a Trobada de blocaires de Vilaweb a les Cases d’Alcanar per Emigdi Subirats

De l’amistat virtual a la real. Trobada de blocaires de Vilaweb per Enric Marco (Pols d’Estels)

TROBADA DE BLOCAIRES D’ARREU DELS PPCC A ALCANAR per Àngel Canet Català

De la sénia al Sénia per Toni de l’Hostal (Rosca amb all)

A Alcanar… per Sergi Gòmez (Can Carrasca)

Que la guanyen els groguets! per Vicent Partal (Mails per a Hipàtia)

A Alcanar una Maruja 2.0 per Marta Insa (Apunt Diaris)

Alcanar per Emili Morant (La Vida Diferida)

Ressons d’Alcanar per Josep Selva (Cafè en Gra)

LA TROBADA DE LES CASES D’ALCANAR I ELS MES LLEGITS DEL MES DE MARÇ per Jordi Carbonell (Tenim el que ens mereixem)

Detalls de Les Cases d’Alcanar. Entre uns i altres…… per Sílvia Martínez (Indústries i Caminars)

Fins una altra per Pep Albinyana (Gàlim)

Foto: Àlex Carbonell

Comentaris: 6
  • Molt complet!
    martainsa | dimarts, 1 d’abril de 2008 | 21:14h

    Un molt bon resum -i autocrítica pel tema dels catalans, que no baixaren-. En tot cas, que no tinguen por a baixar a València: al capdavall, ja està destrossada 🙂
    A l’altra serà. Va ser un plaer conèixer-vos. Salutacions a la dona i la xiqueta!
    Marta

Tens raò
Jordi Carbonell | dimarts, 1 d’abril de 2008 | 19:36h
El lloc de la tertulia no va estar a l’alçada, però com tu bé dius va estar bé fer xarxa fora de la xarxa. Continuem intentant penjar les fotos per que us les pugueu baixar.
Esperem-ho
borinotus | dimecres, 2 d’abril de 2008 | 14:11h
Que poguem fer més xarxa i tambés les fotos. 🙂

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s