Daily Archives: 26 Agost 2012

Uns dies a Perpinyà

borinotus | 2- Socials | diumenge, 19 d’octubre de 2008 | 23:51h

Arrel de la jornada de la XBS a l’Universitat Catalana d’Estiu d’aquest passat mes d’agost vaig aprofitar per a fer una mica de turisme a Perpinyà durant uns dies. No era el primer cop que anava a la Catalunya Nord i ja se com està la qüestió de la catalanitat i la llengua, però sí que era el primer cop que disposava d’una mica de temps per a observar-ho amb més deteniment.

La primera impressió va ser que tot continuava igual que les altres vegades que hi havia anat: Molta ostentació de senyeres, molt Le Pays Catalan i Perpignan La Catalane, els noms dels carrers en francès i català…i rien plus.

I sí, però no.

 

A les meves anteriors visites a la Catalunya Nord vaig sentir molt poc parlar en català: Una noia que ens va atendre al Castellet al Visa pour l’Image, el personal que venia entrades al castell de Cotlliure (en tots dos casos la informació del lloc i dels fullets de ma eren en català també),…i poca cosa més. A Sagallosa vaig demanar un cafè amb llet a un bar i no m’entenien i això que estan a un tir de pedra de la frontera. Bé, de fet a la Guingueta d’Ix (població que oficialment du l’horrible nom francès de Bourg-Madame) la cosa és semblant i està tocant a Puigcerdà!.

En aquesta ocasió la cosa va començar diferent. Com que el primer dia vaig fer cap a Prada em vaig trobar en un mar catalanoparlant que aviat em semblà una illa. Quants alumnes hi eren de la Catalunya Nord? La majoria eren del Principat (Catalunya Sud, vaja). Sí que hi havia nordcatalans entre la gent que hi treballava (els nois que es van encarregar de la nostra part tècnica, per exemple) i parlaven català…per un moment vaig pensar que tots els catalanoparlants de al Catalunya Nord devien estar tots al Liceu Renouvier…

Un cop acabada la Jornada ja em vaig dedicar amb la família a fer turisme i voltar pels carrers.

De comerços amb rètols en català poquíssims. I entre els que vaig veure alguns eren de significació catalanista (una botiga de samarretes que es deia Esperit Català o alguna cosa semblant) i els que no, la feien servir com a peculiaritat regional. I senyeres moltes, moltíssimes a tot arreu fins i tot a un bar espanyol anomenat Casa Paquito al carrer del Mariscal Foch que tenien el sostre ple de cintes d’aquestes que es posen a les festes majors amb senyeres. Els amos eren espanyols i la clientela també (paletes en la seva majoria pel que vaig veure i d’immigració no gaire llunyana) però curiosament d’estanqueres ni una…i de parlar català tampoc.

Hi ha qui pensa per aquí baix que tota aquesta ostentació de catalanitat banderil es una mostra d’una presa de consciència nacional que encara no te manifestació lingüística o política però que tot arribara….No en soc gens optimista. Hom hi accepta els símbols externs però no hi ha voluntat nacionalista enlloc. O es molt minoritari. I si ho fos l’estat francès hi actuaria amb contundència (els francesos si tenen un estat organitzat, de fet en son els inventors).

Una mostra? Hi ha qui s’emociona quan veu per tot arreu referències al Pays Catalan com si aquesta denominació (encara que en francès ) fes referència a un sinònim de nació. Però en francès aquest substantiu es molt mes inofensiu i fa referència a un indret geogràfic sense cap implicació política. Un exemple el trobem a les ampolles d’aigua de la marca Semillante, uns dels pocs articles que podeu trobar etiquetat en català als supermercats (la web també es en català) que veiem com en francès ens diu que l’aigua surt ” du coeur du Pays Catalan” mentre que en català diu que surt ” del cor de les Terres Catalanes”.

Vaig veure dos comerços amb una etiqueta a la porta que anunciava que alla parlaven en català. Un era la botiga de samarretes abans esmentada i l’altre una farmàcia (menys mal! un comerç normal i no turístic) al mateix carrer Mariscal Foch.

Mentre anava voltant per Perpinyà anava comprant, mirant, preguntant…en català (no canviava al francès a no ser que no hi hagués cap remei) i curiosament m’atenien i entenien, mes o menys, però m’atenien. Em van atendre en català al Palau dels Reis de Mallorca (cosa lògica, d’altra banda i també les guies i opuscles els podies trobar em català). I en altres llocs? Doncs explico un parell d’anècdotes:

-Al carrer de les Fabriques Cobertes en ple centre turístic de restaurants plens de guiris el cambrer (nordcatala) se’ns va adreçar en català abans que no li diguéssim res. Em va sorprendre però vaig pensar que segurament ens havia sentit parlar.  En altres llocs o be canviaven de llengua o be continuaven en francès. No se si els altres cambrers també el parlaven, però. Una cosa a comentar es que be que s’hi menja allà! En restaurants de menú, de carta, els de barri i els atapeïts del centre. Res a veure amb els d’aquí! I un altre detall, arreu et pots trobar que els vins son de la terra (Rivesaltes, ….) pocs son de regions de Franca ( i mira que tenen bons vins ). En canvi, en restaurants de Barcelona amb prou feines pots trobar alguna cosa mes que un Penedes o un Blanc Pescador perdut entremig de Riojes (Costers de Segre,…..sembla que no els coneguin gaire)

– Precisament, en una botiga de vins i altres productes gastronòmics estava fent cua per a que m’atenguessin. Davant meu una família espanyola demanava a la mestressa i única dependenta sobre vins i xampanys. Parlaven tots en castella. Com es típic en aquests casos molt remenar amunt i avall i no van comprar res. Quan el pare de família va demanar si tenien Dom Perignon vaig creuar una mirada amb la mestressa que ho deia tot. Els va dir molt amablement que si no tenien res a comprar…Mentre m’atenia vam anar xerrant, primer ella en francès i jo en català. Immediatament ella canvia al…castellà. I jo continuo en català ja que veig que si més no és una llengua que entén. Finalment al cap d’una estona em parla en català (Com que vaig comprar diverses coses ens vam estar força temps de conversa). Quan ja acabava sense que jo hagués esmentat res sobre la situació de la llengua ni de poítica ni res ella em va dir que era una pena que estiguessin perdent el català i que qui podria ajudar eren els catalans espanyols (va dir-ho així, ja he dit que per a ells la utilització de la llengua no passa necessàriament per un posicionament polític) però que quan venien (i hi venien molts) acostumaven a parlar en castellà…Lamentable!.

– A l’hotel on ens estàvem de català res de res. Castellà i anglès sí. I francès, és clar. Però la senyora que ho portava (Era un hotel petit. Familiar) em digué que tenia pensat aprendre-ho en quan parís (la senyora ostentava una enorme panxa d’embarassada) ja que li venien molts turistes del sud dels Pirineus i l’hi acostumaven a preguntar. Això m’ho va dir sense que jo li digués res. Vull dir que no m’ho va dir per complir i quedar bé.

Vaig anar de compres al súper del barri. Un Benvinguts! a l’entrada i un parell de senyeres (repeteixo que era un súper de barri, allunyat de les zones turístiques) però les caixeres no parlaven català i els productes etiquetats en francès i prou llevat de l’aigua Semillante que he esmentat abans i poca cosa més (Bé, en això no són gaire diferents a nosaltres).

I la premsa local? Parlar de “premsa local” a la Catalunya Nord vol dir parlar del Midi Libre i sobretot de L’Independant. Tot en francès. Vaig mirar si hi deien quelcom sobre la Universitat Catalana d’Estiu. Al primer no he trobat res al segòn he vist que cada dia en feien una petita crònica: Dimecres parlaven de l’homenatge a en Puyal, dijous de l’exposició de 40 anys de l’UCE, i divendres vaig veure que parlaven de varies coses i entre altres de l’acte de Joel Joan, Elisenda Paluzie i Sobirania i Progrés. En concret hi deia:

Il a souvent un grand succès et attire des centaines d’auditeurs, comme cela a été le cas par exemple avec l’acteur Joël Joan, venu à pour le compte de l’association des amis et des amics de l’UCE parler de la nécessaire souveraineté pour parvenir à une société du bien être démocratique.

A banda de l’esgarrifosa manera d’escriure Joel i de parlar d’una associació d’amics i amigues de l’UCE en lloc de Sobirania i Progrés (!?) em sembla important que diguin que es va parlar de la necessària sobirania per a esdevenir una societat del benestar democràtica. Tenint en compte que aquest tema és encara més tabú a la premsa francesa que fins i tot a l’espanyola crec que és destacable. Tinguem en compte que normalment allà es presenta l’UCE com a una mena de festa folklòrica o d’aplec de tradicions catalanes amb debats i xerrades. I el tractament del català a l’Inde és així. Quelcom folklòric: “Festa Major” aujour-d’hui avec “gegants” et “castellers”…per exemple. Tres paraules i entre cometes.

I la gent que parlava pel carrer quina llengua emprava? Doncs francès. Tot i que vaig veure gent que parlava català i no eren turistes (ho notava per l’accent) poca, però. També vaig trobar-me un institut d’educació secundària. No semblava que tingués res a veure amb La Bressola . Comte Guifré es deia.

Poca cosa tot plegat. No és per a llençar les campanes al vol però si per alegrar-se per la gent que fa feina (i donar-los suport, evidentment).

En fi, que catalans sí que ho són i que la llengua te espai per a crèixer però encara  hi queda molta feina a fer.

Publicitat en castellà en mitjans catalans

borinotus | 2- Socials | divendres, 17 d’octubre de 2008 | 13:59h

Hi ha qui s’exclama per la proliferació d’anuncis en castellà a mitjans catalans. I la veritat és que cal dir que el problema no és pas aquest.

La finalitat de la publicitat és donar a conèixer un producte o servei. Les empreses s’adrecen al seu públic potencial i la seva finalitat és en darrer terme tenir un augment de vendes.

Si hi han empreses que s’anuncien en castellà a TV3, o a RAC105, o a FlaixFM o Flaixabac  o  a  l’Avui  (sí, en aquest diari n’he vist, poca, però n’he vist) serà perquè tenen la certesa que no perdran cap venda amb això (i s’estalvien uns calerons en doblatge, de pas). En darrera instància és el consumidor qui tria.
No trobeu?

No és qüestió que tal o qual mitjà accepti (censuri) o no la publicitat en una llengua determinada. És que l’empresa anunciant (normalment) no serà tan idiota de fer alguna cosa que vagi en perjudici del seu compte de resultats.

Que hi ha qui ho fa per provocar? Potser. Però no sembla lògic que algú es gasti els diners en anunciar-se en un mitjà on presumiblement no trobarà cap persona que formi part del seu target. I el gust que algú en pogués treure de fer-ho per emprenyar no compensa, a banda de ser un gest infantil i inutil. Quin profit en treuries?

A banda hi han els casos de despistats com ara la campanya del govern romanès Hola Soy Rumano. Juntos hacemos un gran equipo. que s’ha fet amb l’ànim de mostrar que els immigrats d’aquest país tenen voluntat d’integrar-s’hi. Fer aquesta mena d’anuncis en castellà a Catalunya contribueix a tot el contrari. En aquest cas no crec que hi hagi mala llet sinó desinformació. Una campanya, suposo, dissenyada des d’algun despatx consular i pensada per a fer-se amb la vista posada a Madrid (on la comunitat romanesa és especialment important).

Però si un detergent s’anuncia en castellà (o en aquells horribles anuncis que els fan mig en castellà mig en català en un absurd intent de ser politicament correctes) a TV3 deu ser perquè pensa que les mestresses de casa catalanes parlen castellà…o que compraran el producte si és bo o baratet malgrat que siguin catalanoparlants. Quan és evident que la mestressa que veu El Cor de la Ciutat o Ventdelplà (moltes castellanoparlants) no te cap problema de llengua i per això veu aquesta cadena i aquests programes.

Potser caldria fer-los entendre que no perdran cap venda publicitant-se en català sinó tot el contrari ja que, donada la sensibilitat en aquests temes de l’espectador mitjà de TV3 (per continuar amb l’exemple) els diners gastats en doblatge són una bona inversió. (I de fet, si algun telespectador no te “sensibilitat en aquestes temes” tampoc li molestarà que la publicitat estigui en català…sinó no veurià TV3!).

És clar que si ni tan sols les empreses nostrades (incloent-hi les moltes agencies de publicitat per cert)  no semblen tenir cap sensibilitat respecte el català i no els hi diem res, que nassos hem de reclamar als de fora?.

Conclusió
: En aquest cas no hi ha lleis que valguin. (Tot i que el mitjà en qüestió  hi podria fer alguna cosa com ara cobrar més cara la tarifa d’anunciar-s’hi en  altres llengües) El tema de la publicitat és una cosa que depen gairebé exclusivament del consumidor. El màrketing sempre va darrera de la tendència de comportament del públic potencial. I si hi ha tanta publicitat en castellà això vol dir que alguna cosa no fem del tot bé.
Us podeu imaginar totes les conspiracions sociates que vulgueu (no dic pas que no n’hi hagin!) però en definitiva la decisió de comprar, o no, és vostra.

Fon de la imatge: adweek.com

La crisi financera va començar així (si més no en part)

borinotus | 2- Socials | dijous, 16 d’octubre de 2008 | 14:07h

Font: Dilbert.com

Faig còrrer uns rumors…Escampo algunes mentides….
Espero a que apareguin les accions…
Compro les meves stock options…
Som-hi!
Com s’ho devien fer per a robar quan no existien els ordinadors?

Sobre la figura de Companys

borinotus | 1- Politics | dimecres, 15 d’octubre de 2008 | 21:55h

Avui fa 68 anys de l’afusellament de Lluís Companys. L’únic cas d’un President assassinat en el marc bèlic de la II Guerra Mundial (de la qual la Guerra d’Espanya del 36-39 fou un tràgic pròleg).

Hi ha controvèrsia sobre com tractar la seva figura i com reparar la seva memòria. Jo, la veritat, no se que cal fer. Però sí se algunes coses que cal no fer.

 

I el que cal no fer es apropiar-se de la seva figura. Tal dia com avui de ja fa uns anys amb el primer tripartit el PSC va omplir fanals amb un cartell del President amb el logotip d’aquest partit (en el qual no militava) cosa que van repetir en el congrés anual del 2005. Respectivament els dos cartells són aquests:

https://i1.wp.com/blocs.mesvilaweb.cat/media/aW1hZ2VzMQ==_109856_1_6204_1.jpg        https://i0.wp.com/blocs.mesvilaweb.cat/media/aW1hZ2VzMg==_109856_2_6204_1.jpg

Diguin el que diguin els socialistes això és apropiar-se’n. Si el President és de tots aquests cartells haurien d’estar fets de forma institucional i el logo a portar hauria de ser el de la Generalitat de Catalunya. En tot cas l’únic partit que podria reivindicar la seva figura com a pròpia seria ERC, cosa que no ha fet mai, que jo sàpiga, de manera excloent.

I a que ve que tregui ara aquest tema de fa uns anys? Doncs ve a que el Conseller Joan Saura ha demanat al ministre de Justícia espanyol que si us plau iniciï els tràmits per a revisar la sentència contra Lluís Companys. El ministre ha dit que ja veurem

Tornem-hi! Perquè no hi ha hagut una actuació conjunta de tots els partits catalans? Perquè Saura ha actuat per lliure? Com bé diu en Villatoro avui a l’ídem Companys no va ser mort per ser d’esquerres o per no haver sabut aturar els desgavells dels faieros (malgrat que va fer el posible per salvar el màxim de persones posible algunes de les quals van estar al “tribunal” que el va “jutjar”), ni perquè fos un gestor lamentable. El van matar per ser el President de Catalunya i amb ell volien matar tot el que representava Catalunya com a personalitat pròpia. El títol de la pel·licula que se’n feu (Companys. Procés a Catalunya) és totalment exacte.

El President Montilla diu que “aprofitarà totes les escletxes jurídiques i polítiques per tal de poder anul·lar el judici de Companys. Molt bé!. Si has d’aprofitar les escletxes de la llei vol dir que has de jugar amb la interpretació de la llei o aprofitar buits legals cosa que vol dir que la llei va en contra teva. Espanya ens estima? Estima la democràcia? Això és tot el que ens pot oferir amb el “govern amic”?.

Fa uns dies representats de França i Alemanya van participar en un acte de desgreuge a Companys. Si això es pot considerar com a una demanda de perdó no està clar. Vilaweb i La Malla diuen que sí. L’Avui i Vilaweb (!) diuen que no. En tot cas, ara per ara és impensable que Espanya faci un gest semblant.

Qui va matar Companys ho feu (explicitament) en nom d’Espanya. Espanya doncs ha d’aclarir si se’n vanta o se’n penedeix.

I nosaltres actuar en conseqüència, és clar.

Contra la eisimofòbia. (O bé:Ens han tocat els imbècils?) (O bé: El català. Causa de drogoadicció)

borinotus | 2- Socials | dilluns, 13 d’octubre de 2008 | 13:43h

L’associació Asocolombia, una entitat d’immigrats colombians residents a Les Illes que segons diuen, te com a objectiu Col·laborar activament amb la integració digna i equilibrada dels associats i realitzar activitats culturals, de salut física i mental, esportives, d’ocupació, de creació d’empreses, educatives, etc., encaminades al desenvolupament dels associats, ha engegat una campanya en contra del català.

Segons el seu President, Sr. José William Vega Garcia, existeix una relació directa entre l’ensenyament del català i l’augment de la drogoadicció. El seu comunicat publicat el 27 de setembre diu literalment (podeu llegir-lo sencer aquí ):

Del 40% del abandono escolar que hay en las Islas (el doble de España y Europa), el 20% son isleños. Y el 80% inmigrantes, como resultado directo de la aplicación del catalán. En resumidas cuentas, toda una generación de inmigrantes llenando las calles y plazas baleares.

De esta manera encubierta, se les está negando el Derecho Universal de la educación y por ende, un futuro en igualdad de condiciones y se les aboca a tener trabajos no cualificados y ser sus sirvientes generación tras generación. Es el Apartheid del siglo XXI aplicado en la Europa democrática. Nuestros hijos, presa del ocio están coqueteando con las drogas y están formando bandas
La campanya porta per nom “No compres si no entiendes” (Després ho han volgut matisar i tot plegat queda encara més ridícul).

Per què nassos hem d’aguantar que l’últim nou arribat ens digui què  i com  ho hem de fer? Hem d’aguantar que l’immigrant es comporti com a invasor que no respecta res? Una cosa és que reclami millors condicions laborals o que no se’l discrimini per qüestió de raça o origen o que demani més agilitat a l’hora de demanar permisos de residència o treball (Qüestions aquestes que per cert els sud-americans tenen molt més fàcils que els nouvinguts d’altres llocs). Però aguantar aquests insults és més del que se’ns pot demanar.

Qualsevol que hagi viatjat una mica haurà vist que arreu hi ha immigrants. Jo m’he trobat dependents de races diverses en botigues de molts països i, millor o pitjor, parlen la llengua del país i t’atenen en francès, italià, alemany… Entre ells hi han sud-americans (els mal anomenats Latinos ) cosa que vol dir que no tenen cap impediment genètic ni mental per a aprendre noves llengües.

Què passa doncs? Ens han tocat els imbècils en el repartiment? (Malgrat la feina de l’amic Diego Arcos a Immi.cat la bossa de gent que viu dins la seva bombolla és gran i impermeable al món de fora). Perquè no arribar a la conclusió lògica que a més facilita la convivència (“Si no ho entens, apren-ne”)?.

Ens titllen de xenòfobs quan són ells els eisimòfobs!¹

No, no són imbècils. La seva capacitat mental és prou bona com per a aprendre noves llengües.

O és que estan manipulats? Sobta aquest entusiasme nacionalista identitari en gent que acaba d’arribar…Diuen que el tal Vega va militar al PP i és molt amic de Pedro J.

Ja es comencen a aclarir les coses…

La manipulació dels col·lectius immigrats (de fet, de la capa més poc instruida de la societat) no és gens nova. Ni és patrimoni de la dreta españolera. Recordeu els tancats a l’Esglèsia del Pi de fa uns set anys? (símbol que havia de durar generacions i que ara és totalment oblidat). Van sortir a gairebé linxar l’Heribert Barrera perquè va fer unes declaracions suposadament xenòfobes. Evidentment que aquesta pobra gent no tenia ni la més mínima idea de qui era en Barrera ni què havia dit. Algú els va “informar” i els hi va atiar.

Com és que aquestes coses només passen aquí?

Potser la reacció cercada és que entre els catalanistes es crei un rebuig antiimmigrant…

De tota manera una cosa ha de quedar clara: Els immigrats faran allò que vegin fer. Si no veuen el català necessari no el faran servir. I per a fer-ho necessari només hi ha una solució que a més és obvia: Fer-ho necessari.

I com a resposta al No compres si no entiendes :

Si no m’entens, no et contracto
Si no m’entens, no compro a la teva botiga
Si no m’entens, no atendré la teva trucada comercial.

Us sembla molt fort això? Doncs és el que es fa a tots els països normals del món.  En quin altre país pots trobar feina sense conèixer la llengua (pròpia i oficial) del país? Vull dir feines qualificades i d’atenció al públic. O en quin altre lloc canvien d’idioma quan algú els vol vendre algun producte o servei? És el venedor qui ha de cercar la complicitat del client i no a l’inrevès.

————————————————————————————————-

Per acabar, una endevinalla: Comença per “c”. Producte colombià famós arreu i molt exportat. Procedeix d’una planta i crea addició.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Resposta: El cafè, és clar. Què si no?

Perdoneu la incorrecció política però ja te collons que un colombià ens acusi de fomentar la drogadicció i la creació de bandes!

Blocus Track: Tenia ja enllestit aquest post quan m’he assabentat de l’existència d’una Plataforma Colombianista que ha publicat un manifest anti-boicot. El podeu llegir aquí . La foto del post l’he extreta del seu web. No se qui hi ha darrera d’aquesta plataforma ni l’arrelament que te entre la població d’origen colombià. En tot cas, me n’alegro.

¹ Del grec εἴσειμι (entrar) i  Φόβος (por). O sigui por o rebuig a integrar-se. No he trobat cap paraula que indiqués aquest concepte i he creat aquesta que potser ja existeix. I si no, docns inagurada queda.

Comentaris: 11
  • Saps què et dic
    Victoria | dimecres, 15 d’octubre de 2008 | 22:43h
    Que no m’ha tret la son. Que s’ho faci. És un pediatra. No li duria un fill meu ni regalat…Quina por !
  • Perucho i Colòmbia
    latrappola | dilluns, 13 d’octubre de 2008 | 22:11h
    Primer de tot et volia comentar que m’ha fet gràcia el teu comentari en un apunt de fa dos anys. Ja veig que tu t’has llegit “Les aventures del Cavaller Kosmas”, i en canvi jo encara no m’he ficat amb l’ulysses. 🙂 Si t’ha agradat et recomano “Les històries naturals”, una altra aventura fantàstica que en aquest cas tracta de carlins i vampirs, una mescla deliciosa.

    Respecte el tema dels colombians. Els meus pares tenien per veïns un parell de joves colombians i en van quedar molt contents. Eren molt bons nois, sempre els van ajudar en tot allò que van necessitar i van establir molt bona relació, la veritat és que van ser els millor veïns que ha tingut en molt de temps. Mig parlaven català, i fins i tot un d’ells es va interessar per uns escrits del meu pare, feia una mica de cantautor i volia provar de cantar en català. Però pot ser hi havia una mica de secret, un dia em vaig trobar un d’ells a l’escala, el van trucar pel mòbil i en contestar em va sorprendre que no parlava pas castellà, ho feia en una llengua absolutament desconeguda per mi. Vaig pensar que quan el tornés a veure li preguntaria quina llengua era aquella, però no en vaig tenir l’ocasió ja que al cap de pocs dies es van mudar. Quan vaig llegir la polèmica aquesta, em va tornar a interessar el tema, vaig buscar una mica per internet i em vaig trobar que el tema lingüístic a Colòmbia és molt més divers que el que pensem, ho pots veure al wikipedia en castellà: Idiomas de Colombia. Pot ser és que ells també en tenen uns quants d’aquests ciudadanos, i és normal que alguns ens els enviessin cap aquí. Per cert, parlant de llengües, ja m’he trobat diverses ocasions per Barcelona persones parlant Quítxua, avui per exemple m’he fixat que una veïna equatoriana portava l’Avui sota el braç. Segurament, per sort, el món és molt més complex del que ens volen fer creure.

    • borinotus | dimarts, 14 d’octubre de 2008 | 14:31h
      És que tenia el llibre pobret que me’l veia cada dia i em deia “Me l’haig de llegir que li vaig prometre a en Martí que li diria que m’havia semblat” (Després he vist que de fet no havia promés res, ha ha ha ). O sigui que un dia me’l vaig agafar. En realitat me l’he llegit entre aeroports o viatges d’avió. Ara et toca tu amb l’Ulisses (per si et serveix per a treure’t la por llegeix això )

      Sobre el tema Colòmbia (i Sud-Amèrica en general) ja se que tenim una gran desconeixença. Els espanyols sempre ens l’han mostrada com una terra monolingüe en castellà (llevat del Brasil és clar) i que hi ha algunes zones amb idiomes indigenes que no es parlen gaire i que qui ho fa es pobre gent ignorant. Res més lluny de la realitat!. La diversitat és enorme. i a banda d’això les fronteres estatals són força artificials i han tallat cultures pel mig

      I de la mateixa manera que nosaltres en desconeixem molt, ells de nosaltres també i vet aquí que això és camp abonat per a segons quina genteta que veu camp per a crèixer. Tot és qüestió de nivell cultural.

      Jo també he trobat per BCN gent parlant en quítxua (suposo) però el que hauria de preocupar als espanyols és que he vist molts sudamericans parlant en un castellà que no s’enten res de res….

  • Si no m’entens, no atendré la teva trucada comercial.
    marticabre | dilluns, 13 d’octubre de 2008 | 19:43h
    Jo fa un parell d’anys que n’aplico una variant:

    Si no em parles en català, no atenc la teva trucada comercial.

    Entenc que per vendre’m alguna cosa el primer pas és usar el mateix llenguatge.

    I funciona molt bé per desfer-me de la majoria de trucades comercials.

    • Jaume | dimarts, 14 d’octubre de 2008 | 13:26h
      Una variant: “Podria interessar-me el producte. Faci que em truqui el seu company que atèn en català, per entendre-ho millor. Gràcies”

      ja no truca ningú més…

      • D’acord amb els dos
        borinotus | dimarts, 14 d’octubre de 2008 | 14:18h
        Són variants a fer servir segons la situació. I si no donen resultat és perquè hi ha massa gent que transigeix i canvia de llengua quan no cal.
  • Existeix la cosa i no el nom (fins ara)
    carme.laura | dilluns, 13 d’octubre de 2008 | 18:24h
     Un molt bon article de lectura recomanable. El gèrmen del rebuig a integrar-se en el que no és Espanya és cultivat entre els immigrants pels espanyols. La nostra “flexibilitat” ( superioritat o indiferència) és el nostre mal. C-L.
    • Desconeixença
      borinotus | dimarts, 14 d’octubre de 2008 | 14:14h
      A banda dels que puguin venir amb prejudicis jo crec que la majoria no tenen gaire idea d’on van i si cauen en mans de segons qui són facilment manipulables.
  • Pitjor el que va dir…
    Jordi Carbonell | dilluns, 13 d’octubre de 2008 | 14:27h
    Isabel Sansebastian: Un metge va “receptar” a un nen autista que només fos ensenyat en castellá, ja que sinó podia tenir greus transtorns. Malament ho tenen els nens autistes catalans, anglesos, francesos, tec…
    • Català dolent
      borinotus | dimarts, 14 d’octubre de 2008 | 14:11h
      A aquest pas d’aqui a no res sortiran avisos com aquells del tabac dient que aprendre català provoca càncer.