Amb un peu a Itàlia (Resum d’un mes sense blog)

borinotus | 2- Socials | diumenge, 20 de juliol de 2008 | 03:30h

Des que he canviat de feina que no paro!. M’ho estic passant molt bé malgrat que hagi d’anar en avió cap a Itàlia força sovint (Si més no fins a l’agost, després la cosa estarà més calmadeta i ja estarem més establerts). Em fa la impressió que en un mes he agafat més avions que en tota la meva vida!

Entre altres coses això ha fet que descuidés el ritme de manteniment del bloc. Manteniment que ja era de per si irregular. Evidentment que quan tinc una mcia de temps lliure procuro passar-lo amb la família i tota la resta queda en segòn pla.

Tot i així haig de posar-me les piles que queda just un mes per a l‘acte  de la XBS a l’UCE i fa temps que no actualitzo les dades de les enquestes que he anat rebent (i que faré públiques en unes setmanes).

Tanta feina i tant anar amunt i avall m’ha fet desconectar-me del que passa. Però de tant en tant sentia alguna notícia, comentari, opinió…que em feia pensar “Això ho hauria de comentar al blog”…I és que no se si de blocaire neix o se’n fa però un cop se n’és és dificil desenganxar-se’n del tot i per a sempre.

Vet ací el meu repàs a algunes coses que han passat aquest mes:

La victòria de la “Roha”

O sigui la roja o vermella que diriem nosaltres.
Un triomf que ha sorprés a propis i estranys (Una cadena de venda d’electrodomèstics feia un descompte especial o regalava el producte, no recordo, si passaven de quarts…Se’n deuen estar estirant dels cabells si és que aquesta publicitat els va fer pujar les vendes).
Vaig tenir la immensa sort de passar la nit del triomf espanyol a Itàlia. Efectivament el diumenge 29 vaig anar-hi i no vaig ser tan massoca com per a posar la tele de l’hotel en alguna cadena que retransmetés el partit.  Em vaig estalviar de sentir la garrulada cantant i llençant coets.
L’endemà em vaig assabentar del resultat i en arribar a la feina i en anar-me presentant bona part del personal e va felicitar per la victòria. Em va sorprendre la complicitat que despertava quan deia que jo era català i que això no anava amb mi. (Potser és per la pallissa que els van clavar als italians quan hi van jugar). La veritat és que vaig fer més publicitat de la nostra causa gràcies al triomf espanyol que si hi hagués perdut….Bé qui no es consola és perquè no vol…Si més no, des de llavors quan hi vaig i estem a la feina ben poques vegades es refereixen a la nostra oficina com la “delegació a Espanya” i cada cop més diuen “la catalana” o molt més sovint “la de Barcelona”.
Per cert que l’hotel on vaig pertany a una cadena espanyola i els empleats en quan veien el passaport em parlaven en castellà. Ara ja no ho fan perquè els vaig dir que preferia que em parlessin en italià que d’altra banda era més còmode per a ells. Així ho fan des de llavors (ja em coneixen) i un em diguè que per a treballar en aquesta cadena era requisit saber espanyol (la llengua de la cadena hotelera) per a poder atendre els espanyols en la seva llengua arreu del món.
Evidentment el recepcionista de l’hotel veu un passaport espanyol i no te perquè saber si jo sóc català o sevillà…I no sé si això ho fan totes les cadenes hoteleres, de promocionar la llengua del seu país. Però mira que hi han cadenes hoteleres catalanes al món i em jugo el que vulguis a que no t’atenen en català ni a Barcelona (La cadena Husa per exemple te a Barcelona el Juan Carlos I 5 estrelles gran luxe inosequantespijadesmés, lloc on vaig estar-hi i només un empleat em va parlar en català i encara perque em va sentir a mi parlar en aquesta llengua, ja que ell havia començat a parlar en castellà). En fi, els espanyols tindran molta culpa del que ens passa però és que nosaltres també deu n’hi do….

Bé, parlàvem de la roha. Pel que em van dir molta traca i molta celebració. Jo ja havia vist més gent amb samarreta de la selección que mai. I quan vaig venir (el dia 3 ) vaig veure balcons amb estanqueres. La meva dona em va dir que la nit va haver molta celebració al barri…”Més que quan el Barça guanya no ja la Champions sinó la Lliga?” “No, tanta no” . “I de banderes als balcons jo he comptat sis després de travessar tota Barcelona per a venir a Badalona, però han passat dies…“I ella que em contesta “De banderes algunes però poques, hi ha més senyeres el dia de St. Jordi o per la Diada per exemple“.
Això era el que volia sentir! Va fer mal la novetat de veure estanqueres als balcons i el desacomplexament de sentir-se espanyol. Però si fa uns mesos se’ns deia que l’indepentisme sorgit del català emprenyat per una situació de col·lapse d’infraestructures no podia ser consistent, menys encara ho serà el nacionalisme espanyol sorgit d’un gol de futbol, dic jo…

I de les celebracions….He sentit parlar (en mitjans no gens independentistes, per cert) que a la Plaça Espanya de Barcelona s’hi van congregar…cinc mil persones!. Ho vaig trobar una xifra ridicula malgrat que hi vulguis sumar-hi les que podien estar fent altres celebracions arreu. I de fet, les imatges que n’he vist (poques, haig de dir) no mostren grans multituts.

Bah, no en fem gaire cas. Ja veueu que pocs d’aquests pengen l’estanquera per al dia de la Raza

Panem et circenses, i com que hi ha crisi (i de panem alguns patiran per a tenir-ne) promocionen el circenses. Ja se sap, l’espanyolada sempre amatent als problemas que realmente importan a la gente

Llagrimes per Federica

Sorprenentment dels cops que he anat a Itàlia no m’han parlat d’aquest tema (malgrat que la premsa d’allà n’anava plena). Vaig haver de parlar-ne jo una nit de conversa després de la feina. La conversa va derivar rapidament als destins turístics que es promocionen com a paradisos hedonistes. N’ha hagut sempre però els vols barats els han fet crèixer i multiplicar-se.
Recordo que fa uns anys tothom es va tirar damunt de la llavors Consellera d’Interior, Sra. Montserrat Tura, per criticar el “turisme de borratxera” i posar Lloret de Mar (el lloc on van matar Federica Squarise) com a exemple (feia pocs dies que hi havia hagut una batalla campal a la ciutat entre turistes com a mínim borratxos). Les crítiques a la consellera eren per que donaven mala imatge de la població.

Doncs ja teniu el resultat. Encara sort que els Mossos van actuar amb rapidesa i van detenir l’assassí.

D’altra banda, em va venir al cap el cas aquell d’un imbècil que va pegar a una noia sudamericana que viatjava en un tren dels FGC. Tothom va posar el crit al cel i fins i tot l’ambaixador del país de la noia (no recordo quin país era) va posar a parir els catalans i va exigir disculpes. L’assassinat de Federica va ser fet per un noi sudamericà…cap consòl ni ambaixador no n’ha demanat perdó.

Mònica Lòpez se’n va a Espanya

He llegit (ja haviem estat avisat per l’amic Josep Selva) que la dona del temps se’n va a TVE. Doncs endavant i sort. Està bé que els nostres triomfin fora, així deixan pas lliure a cares noves. Malgrat tot la trobaré a faltar. Una calamarsada anunciada per ella segur que no feia tant de mal. Ai (Sospir)!

El problema està en que triomfar fora vol dir anar a Espanya. Compte que això és el primer pas per a esdevenir realment una provincia en la qual progressar vol dir anar a la capital.

Dues consideracions:

1- Per què la única sortida a l’exterior dels nostres professionals de camps diversos sembla ser Espanya? (Sergi Lòpez a banda).

2-Amb tot el mercat potencial que som ningú no pensa en fer televisions privades de debó (Deixem de banda aquesta cutreria que és CityTV o com es digui que a més sembla el Canal 9 amb la meitat de la programació en castellà (Per a què doblen al català les pel·licules a TV3?). Com ho fan a països mès petits que parlen llengues més minoritaries? Doncs obrint-se al món el qual,  per si algú no ho sap, no s’acaba a Espanya.

El Manifiesto i altres (males) herbes

Un acudit de l’Eugeni feia així:

Dos que parlen i un que li diu a l’altre:

“Que los franceses al pan le digan pain, vale. Que del agua digan eau, mira. Pero que al queso, que se ve tan claro que es un queso, lo llamen fromage…hombre! Hasta aqui podriamos llegar!

Doncs a aquest nivell han arribat els atacs a la nostra llengua. Si més no és el que vaig veure a una noticia a TV3 sobre un nou reportatge e Telemadrid. El tros que vaig veure la presentadora deia: “Esto es una panaderia, a pesar de ello el cartel pone Forn de pa

Ho sentia (això i altres exemples) i no m’ho creia. A més, afegien, tot això passava en una localitat turística (Sitges em va semblar) cosa que podria ser un entrebanc per a que la gent visités el lloc…Aquí ja em pixava de riure. Què no viatgen aquesta gent? I a Londres, Paris, Berlin…com en diuen de les panaderies?. Segur que aquesta mena de gent va sempre amb guies turístics que els portin de la maneta i els parlin en castellà.

Realment són gent de món aquests cosmopolites!

Si aquest és el nivell de l’adversari hem de ser rucs per estar encara com estem.

Aquest reportatge de Telemadrid s’afegeix a un nou Manifiesto que pel que es veu no ha tingut gaire èxit i del qual ara ja no se’n parla Per cert, quanta gent que viu a Catalunya l’ha signat?.

Barça

No parlo gaire de fubol però a mi em sembla que el torrent de crítiques a Laporta és masa. D’acord que és una mica prepotent i que portem dos anys sense guanyar res però l’assatjament va començar als deu minuts de prendre posessió del càrrec. No és normal que tothom se li tiri a sobre d’aquesta manera.
Estic per assegurar que les sospites que diuen que volen derrocar-lo per ser massa catalanista (jo no veig que ho sigui gaire però en fi) tenen raó. Ja veureu com al Guardiola se li tiren a sobre també des del primer moment.

Per cert, sabeu que va dir en Ronaldinho en ser presentat a Milà com a jugador del Milan? Doncs efectivament, que era el somni de la seva vida. I pensar que hi ha gent que encara s’els creuen quan diuen aquestes coses…..

Finançament

La primera noticia que vaig sentir quan vaig venir el dijous a la nit era que en Castells no estava d’acord amb la proposta de finançament que havia fet en Pere Solbes. Bé.

A hores d’ara no se si han publicat les balances fiscals o no. Suposo que no.

Però jo ja se com acabarà tot plegat:

-El PSC es queixarà molt però a Madrid votarà amb el PSOE.
-ERC farà el que faci el PSC
-CiU intentarà pactar (peix al cove) directament amb el PSOE
-PP dirà que els altres no estan pel que preocupa a la gent
-ICV dirà que la culpa és de CiU

Ja cansa, no trobeu?

Crosta

M’he assabentat que l’Antoni Bassas deixa Catalunya Ràdio per diferencies amb la direcció. Cal recordar que la cadena és líder d’audiència des de fa anys i el programa d’en Bassas encara més.
No cal ser gaire llest per a endevinar que estem davant d’un capítol més de l’arrencada de crostes nacionalistes que practica el PSC amb la complicitat sorprenent d’ERC (el conseller de Cultura no hi te res a dir?  La CCMA en depén!)

Com se les gasten els que parlen de pluralitat! He recordat quanva manr el PP que a la Júlia Otero li van fer el llit de manera semblat a Onda Cero i tota la professió periodística s’hi va posar al seu costat (I ben fet que van fer, evidentment). TV3 va sortir en el seu ajut i la va recol·locar. Recordem que a Catalunya llavors manava CiU.

(Ja en parlarem cap allà a l’octubre quan hagi passat prou temps per avaluar-ho, però tinc la sospita que posar a la Mònica Terribas al capdavant de TV3 era un regal enverinat. I més quan un alcalde socialista va demanar-ne el cap perque no li va agradar com va entrevistar el President Montilla i es va queixar de la poca parcialitat que tenien els mitjans públics cap al govern. No creieu que una promoció més adequada cap a ella hauria estat fer-la cap d’informatius?)

————————————————————————————————–

Bé, em sembla que em deixo algun tema. Ja veurem quan puc tornar a fer una volta pel Jardí. Mentrestant, els que hi vingueu de visita sentiu-vos com a casa.

Comentaris: 5
  • De Bòlit
    borinotus | dissabte, 9 d’agost de 2008 | 09:59h
    Gràcies a tots pels comentaris. Entre la feina i la preparació de la Jornada de l’UCE (sobretot amb l’enquesta que dona molta feina) no puc visitar els blocs amics i ni tan sols vic al meu i es queden comentaris sense respondre..
  • Si és que hi ha cases d’algú
    norge | dilluns, 28 de juliol de 2008 | 17:50h
    O sigui que a Itàlia. Déu ni doret! Quina enveja! Estic a-b-s-o-l-u-t-a-m-e-n-t d’acord amb el què dius dels temes que teníes pendents. Però em sembla g-e-n-i-a-l, absolutament g-e-n-i-a-l, el capitol del finançament. Per poc no caic de la cadira de riure degut a la tremenda eloqüència amb dots visionàris del què dius. De debò. Salut company. Bon estiu i in bocca al lupo.
  • El teu bloc és casa nostra…
    carme.laura | diumenge, 20 de juliol de 2008 | 14:37h
    per això l’enyorem. Veig que no t’has desvinculat del que ha passat (i segueix passant, fatiga perquè és una repetició del de sempre). M’alegro que el nou treball t’agradi i interessi i millor serà quan et deixi temps sovintejat per a parlar-nos des del jardí. Una abraçada.
Vaja!
josepselva | diumenge, 20 de juliol de 2008 | 12:03h
Et feia de vacances i resulta que estas mes enfeinat que mai.
Porca miseria…!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s