Consells per a l’economia domèstica davant la crisi

borinotus | 2- Socials | diumenge, 22 de juny de 2008 | 01:42h
Li poden dir recessió, desacceleració o com vulguin. Normalment la gent del carrer l’anomena crisi : Una situació difícil que provoca incertesa i neguit. En el cas que ens referim avui, a l’economia amb tot el que això implica.

En el món actual aquests episodis són de caràcter gairebé global. Ningú no te cap vareta màgica i menteix qui digui que te una recepta miraculosa. Com a molt aquells que han de posar-se al capdavant poden aplicar mesures per tal de minimitzar els efectes en la mesura del possible.

Així doncs cal esperar que qui hi te la responsabilitat no sigui cap incompetent. En el nostre cas (i donat que el nostre govern nacional no te recursos ni competències adequades) aquesta resposabilitat recau en el govern espanyol i en la Unió Europea. Com que la segona és una gàbia de grills on cadascú intenta tirar el carro cap al seu terreny mirarem que fan els primers:

Zapatero va dir fa uns mesos que l’economia espanyola és de “Champions League” i també va manifestar que dir que l’economia no rutlla és d’antipatriotes a banda d’altres perles
En Pere Solbes, ministre d’economia, diu que l’augment d’aturats en quinze mil persones en un mes (a més el mes de maig que feia molts anys que presentava una xifra de creació d’ocupació neta) no és un increment espectacular
En contra de l’opinió del comú de la població entesa o no en economia, amagaven o tergiversaven qualsevol interpretació negativa…fins que van passar les eleccions
De moment la millor cosa que se’ls ha acudit fer és aprofitar l’avinentesa per a retallar les minses aspiracions que encara queden de tenir un finançament català mínimament digne.
Amb aquest panorama val més que cuidem de nosaltres mateixos el millor que poguem. En aquest sentit, parlant amb coneguts sobre el tema, m’ha sorprés la ignorància que te molta gent de com planificar l’economia domèstica. I més quan la gent amb la que hi he parlat no són persones a les que un qualificaria de poc intel·ligent.
És per això que em permeto donar uns consells bàsics sobre com millorar l’economia domèstica.
(Abans de començar permetu-me un incís:Ja sabeu que la XBS serà enguany a l’UCE? I si sou blocaires ja heu contestat i enviat l’enquesta…?)

1. Fer servir el seny

És bàsic i fonamental que en situacions de crisi mantinguem la calma. Malgrat tot, tots tenim tendència a fer tot el contrari. Els consells que segueixen són d’una lògica i un sentit comú total.

2. Controleu les despeses

Sembla mentida però molta gent no sap que gasta cada més. Suposo que aixó és fruit d’una època en que se’ns ha dit (i hem cregut) que estàvem de vaques grasses.
Per a fer un control de despeses d’una manera senzilla la millor manera és fer un quadre relacionant-les. (Volia adjuntar un fitxer en format excel com a exemple molt bàsic que poguessiu baixar-vos i adequar-lo a les vostra situació però és un format que no és pot fer servir. Així que n’he fet un copi-pega al final del post) Compareu (feu-hi una resta) el total de despeses mensuals amb el vostres ingressos (Habitualment la nòmina o pensió. En el cas d’autònoms no són ingressos fixes normalment). Què us queda? Si teniu més despeses que ingressos o estan gairebé a la par mireu quines despeses poden suprimir-se o minorar-se.
Tampoc cal esdevenir espartà si no és necessari, tenir algunes despeses supèrflues ens poden ajudar psicològicament a sentir-nos millor. Només cal redimensionar-les d’acord a la nova situació.

3. Despeses fixes i despeses variables

Les despeses bàsiques les podem dividir en dues:

a) Fixes: Són les que hem de pagar tant sí com no i d’un import fixe durant un any. L’exemple més clar és l’hipoteca. Tinguem control·lat quan han de renovar la quota i prepareu-vos per a una possible pujada. Pregunteu al banc (que per a això està) com està evolucionant  l’euribor i com us pot quedar el que heu de pagar. No us ho podran dir amb una seguretat al cent per cent fins el mateix mes de la renovació però si més no us poden orientar.
b) Variables: Bàsicament telèfon, gas, electricitat i menjar (però també benzina, etc..). Sobre els tres primers es pot baixar el consum o optimitzar-lo. Seguiu consells per a estalviar energia (fer servir la rentadora i rentavaixelles a plena capacitat, tenir bombetes de baix consum, no abusar de l’aire condicionat o la calefacció, si heu de comprar un electrodomèstic tingueu en compte quan consumeix a banda del preu: Els de tipus A estalvien molt consum però són més cars, recordeu que moltes coses barates a la llarga surten més cares). Sobre la despesa en alimentació anem a parar al següent punt.

4. Al súper

Aneu a fer la compra amb una llista feta i no us en sortiu. I si podeu pagar en efectiu encara millor per al vostre control. Molta gent es descontrola fent servir la targeta.

Comprar marques blanques. Són els productes sense marca i que porten el nom de l’establiment. Són molt més barats ja que en comprar-los no pagues la marca. Efectivament pot ser que la llet o el fregaterres que facis servir sigui el mateix que es vengui amb el nom de l’establiment. Hi ha gent que és reacia a consumir aquests productes ja que no saps amb seguretat qui és el fabricant. Cal dir que l’establiment que posa la seva marca blanca exigeix un estàndard de qualitat ja que s’hi juga el seu prestigi (Evidentment no és el mateix comprar marca Condis que Dia, en tot hi ha classes). És normal que hom prefereixi alguna marca coneguda en els productes més bàsics (llet, oli,…) tot i que siguin més cares. Però en la resta d’articles, l’opció de les marques blanques ens pot fer estalviar uns bons calerons.

-Compte amb les ofertes. Sabeu a com va l’oli? O el detergent? Si no hi esteu familiaritzats aneu amb compte amb les ofertes “3×2” i similars. De vegades es fan sobre marques que són més cares. Calculeu el preu individual i compareu.

-Feu servir productes amb tamany familiar
. Surten més a compte.

Verdures, fruites i altres productes frescos i peribles. Sovint són més cars a les grans superfícies que en les botigues de barri. Val la pena fer dos viatges i a més en les botigues acostumen a ser de millor qualitat i duren més.

5. Estalvis i risc

On teniu els estalvis? En un fons d’inversió? En un pla de pensions?. Coneixeu la seva volatilitat, és a dir, el risc que correu de perdre’ls?
Si no en teniu ni idea (És a dir, sou gent normal) aneu al banc i que us ho aclareixin. En èpoques com aquesta val mes optar per a opcions conservadores, és a dir, de baix risc. Sobretot en el cas de fons de pensions si teniu ja una certa edat.

Molta gent te por a parlar amb el banc. Es perden en el tecnoargot que fan servir.
Penseu que el banc treballa per a vosaltres i no heu de tenir cap mena de vergonya en dir que us ho expliquin de la manera que ho pogueu entendre. Davant del dubte pregunteu, i si no ho enteneu que us ho tornin a explicar. Esteu parlant dels vostres diners.
Total, tal com estan de baixos els interessos potser val més fer com antany i amagar-los sota una rajola que deixar-los en mans de gent que no sap explicar-se.
A banda del risc, que us informin de posibles avantatges fiscals.

6. Fer un coixí

És convenient tenir un cert marge de maniobra per a quan vinguin imprevistos. Si podeu destineu una quantitat fixa, per petita que sigui, a estalviar (en productes de baix risc, vegeu el punt anterior). Normalment les despeses corrents han de ser pagades amb els ingressos corrents. Fer servir els estalvis per a sufragar les despeses normals és un senyal d’alarma greu. Sobretot si es deu no a una situació cojuntural (és a dir, causada per una situació especial que es pot arreglar a curt termini) sinó estructural (sistemàticament estem gastant més del que ingressem).

7. No refiar-se de l’usura

Ja vaig dir en un post anterior que la proliferació de les empreses que ofereixen crèdits ràpids o agrupació de crèdits són un símptoma de com de malament que va l’economia domestica. No hi feu cas d’aquestes ofertes. Que us ensenyin quan surt a pagar i durant quant de temps. Veureu que mai surt a compte. Recordeu que ningú ven euros a noranta cèntims.

—————————————————————————————

Bé això és tot. També volia parlar de la presa de pèl de la promesa dels famosos 400 € però ja ho va fer l’amic Josep Selva en aquest apunt. Així que m’ho estalvio.

Imatge: Extreta de http://www.independent.ie

——————————————————————————————————————————————————————————–

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Despeses
Hipoteca
Benzina
Menjar
Gas
Aigua
Llum
Telèfon
Comunitat
Parking
IBI
Circulacio
Escola
Total 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Ingresos
Nòmina
Diferència 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Comentaris: 5
  • Un article de gran utilitat!
    carme.laura | diumenge, 22 de juny de 2008 | 21:20h
    És cert que hi ha massa gent que no sap que gasta més del que cobra i té. Crec que en Josep té raó pel que fa a obtenir algun guany dels diners, termini fix , potser estirar fins a un any, si l’interès és convincent. (I faig veure que no he llegit allò que diu de les senyores Maries…). Bona setmana per als dos.
    • ..i el Sr. Ramon
      josepselva | dilluns, 23 de juny de 2008 | 00:08h
      Les senyores Maries i els senyors Ramon son l’arquetip de la persona confiada i desinformada, amb cap coneixement econòmic ni financer, que encara gasta el mitjò i la rajola com a caixa forta, treballadors jubilats que han fet un “racó” i no se’ls acudeix altra cosa que anar a aquestes Germanes de la Caritat de LKixa per demanar com guardar els seus diners que seran per els fills, els nets o els nebots.
      Amba les putades que els hi arriben a fera base de cristalleries i cafeteres a canvi de capitals sense pagar-los cap interès, se’n podria escriure un llibre…negre. Com l’ánima de la Caixa.
      Uff, en el comentari anterior no portava les ulleres, disculpeu.
  • No us baralleu
    borinotus | dilluns, 23 de juny de 2008 | 17:59h
    Bé, jo no estic en contra d’invertir en renda variable. Ara sí, s’ha d’anar amb molt de compte i estar mínimament informat. Però donat la poca formació econòmica que pateix la majoria de població i que qui els ha d’informar és qui te uns objectius a complir de “col·locar” un mínim d’imports en certs productes concrets, estic d’acord amb Josep que el millor per a molta gent és inversió a termini fix amb capital garantit i les coses claretes.

Portar els comtes
josepselva | diumenge, 22 de juny de 2008 | 20:43h

Imprescindible el teu apunt, sembla mentida però veig que hi ha moltissima gent que no sap en que es gasta els diners. Fa com el dipòsit del cotxe: omplir-lo quan esta en reserva, però sense saber que li gasta el trasto.
Referent als bancs -i caixes sobretot-, una precisió: sempre t’aconsellaran els que a ells els va bé, no pas el que et va be a tu.
Personalment aconsellaria que si teniu alguns estalvis, res de fons d’inversió ni plans de pensions, ni borsa: mai mes sereu amos dels vostres diners i quan els perdeu o minvin -que passarà- us donaran el condol amb un garn somriure. Comptes a termini amb rendibilitat lligada al Mibor, a un index borsari, o la  revalorització d’unes accions, tururut, interes perdut. No piqueu l’ham.
en tot cas, omptes a termini -curt, màxim 6 mesos- amb un interes concret i el mes alt possible que pugueu treure (no digueu “si wana” a primera, amenaceu amb emportarvos-los a una altre entitat) I si no baixen del burro, feu-ho. La competència us rebrà mab els braços oberts i “l’interes de benvinguda” a punt. No us deixeu convèncer per l’amic de la Caixa. A ell l’apreten per vendre-hos el que no us convé, i si s’hi juga el sou ho farà.ç
El mon del diner és cruel, i les estalviadores senyores Maries, toves.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s