El nom de la cosa

borinotus | 1- Politics | dilluns, 12 de maig de 2008 | 01:33h

De la cosa nacionalista vull dir.

Crec que tothom te assumit que una condició si no necessària sí desitjable per a sortir-nos-en és tenir una bona imatge i ser coneguts a l’exterior.
Enteneu com a “exterior” no Espanya sinó la resta del món. Prou temps i diners hem perdut en pedagogies tan benintencionades com inútils i incompreses (quan no contraproduents) a la resta de l’Estat com per a insistir-hi més.

Un dels entrebancs que trobem és la mala fama que el mot “nacionalista” té en segons quins països. A Alemanya sobretot, que va patir els deliris del nacionalsocialisme. Ens podriem preguntar per què només la primera part del concepte te malastrugança i en canvi la segona (Socialisme) no. Com si no haguessin hagut dictadures, massacres i guerres en el seu nom!. Després de tot, si una cosa tenen en comú les diferents menes de feixisme i el socialisme és el tenir en el seu imaginari la “massa” o el “poble” en acció. I ja sabem que la multitud és més fàcil de manipular que una sèrie de persones individuals. I que enmig de la “massa” el més cabal pot veure’s arrossegat per l’euforia de formar part de quelcom més gran i fer coses que potser sol no faria mai (Penseu en aldarulls en manifestacions, o insults en camps de futbol, o linxaments,…).N’hauriem de parlar algun dia.

Tornant al tema, recordem l’exemple de la passada edició de la Fira del Llibre de Frankfurt on poguerem observar com els corresponsals dels diaris alemanys (alguns de ben seriosos) a Madrid donaven informacions esbiaixades de Catalunya i la seva cultura. Entre les seves pors i la font d’ (des)informació de que disposaven van donar-ne una imatge no gaire agradable.

Evidentment la presència de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira no podia canviar els prejudicis en quatre dies i de fet tampoc era aquesta la seva missió tot i que indirectament o directa hom hi aprofités per a fer-hi imatge i en aquest sentit en els cercles literaris sí es va fer una bona feina (Només els derrotistes nostrats de sempre continuen remugant que no ha servit de res perquè els alemanys jubilats encara no van a Mallorca amb l’estelada al pit).

Fa temps, quan feia poc que escrivia en aquest blog vaig recomanar una web que informava dels resultats de les eleccions a diversos països europeus (www.parties-and-elections.de/ ) i de la composició dels parlaments amb una definició dels diferents partits representats, també esmentaven el nom del President o Primer Ministre i del Cap d’Estat així com dels partits que conformaven la majoria de govern.

Vaig trobar-la de casualitat i el primer que m’hi cridà l’atenció fou que tractés de forma separada d’Espanya Catalunya, Balears, Navarra i el País Basc. Ara fa un temps l’han renovat i veig que hi han inclós totes les “comunitats autonomes” i les han agrupades dintre de Communities. (Ara bé, hi informa que algunes tenen un règim especial).
La segona cosa que m’hi cridà l’atenció (i que entra dintre del que vull explicar) és la definició de partits. A cada partit esmentat li posen una etiqueta (liberal, social-democratic, green,…) i a l’índex (Contents) expliquen que volen dir aquests adjectius. Per a l’etiqueta nationalist diu exactament això:

  • Nationalist parties also use an ethno-nationalist and anti-elitist rhetoric, but are more traditional. They generally oppose individualism and economic liberalism. A lot of this radical right parties (e.g. fascists) reject the liberal democracy and are in favour of an authoritarian government.

Glups!.

Ara bé, la gent que fa aquest web en sap una mica del que parla, perquè a CDC l’anomena regionalist conserv. liberal , a UDC regionalist christian-dem. , a ERC separatits-socialist i a ICV regionalist-green.

És a dir, deixen el concepte nacionalista per a aplicar-lo a grups d’extrema dreta, etnicistes i xenòfobs. De fet, ni tan sols l’utilitzen per al PNB que te aquest adjectiu al seu propi nom, el defineixen com a separatist christian-dem. Del Partit Nacionalista Escocés diuen que és separatist social-dem.

Que vull dir amb tot això?

Que ens cal una estratègia de comunicació i imatge i que potser cal fer alguna concessió per tal de ser entesos. Crec que tots guanyariem si ens presentesim com a separatistes o independentistes i deixem de banda el mot nacionalista . Evitariem suspicacies i deixariem les coses clares. De cara a un alemany que no sapigués res del que es cou en aquestes latituds te més de nacionalista l’ostentació d’estanqueres en les manis del PP a Madrid que els anhels independentistes catalans.

És clar que a banda de la qüestió del nom de la cosa cal donar-nos a conèixer . I el tema del nom potser és menor. Però crec que no poc important. Hi ha poques coses tan dificils com desfer els prejudicis i no pots intentar fer màrketing del teu producte si ja amb el nom crees recels i confusió. I més quan qui els subministra la informació acostuma a ser qui més mal et vol.

Què més hi podem fer? Políticament ja vaig proposar un Front Català al Parlament Europeu

A nivell personal, molta gent ja ho fa quan es relaciona amb forasters a causa de turisme o feina, presentar-s’hi com a catalans de la manera més natural del món (és a dir, no cal menjar el coco ni avorrir a la gent amb la nostra història )

No se, tenim molts bon publicistes en aquest país. I cineastes també, per exemple. Crec que si volguessim ens en sortiriem amb nota en la tasca de promoció catalana. Altres ja ho han fet, mireu els irlandesos si no! Ningú no pensa en l’IRA quan els tracta sinó en camps verds, cervesa negra i música de gaites (Poca cosa més tenen, de fet) i això ho han fet entre altres coses perquè estan orgullosos del que són i cada irlandès ha estat, ho vulgui o no, un ambaixador….

No ho aconseguiriem nosaltres també, amb tot el que tenim?

Comentaris: 5
  • Charles Maurras
    latrappola | dilluns, 12 de maig de 2008 | 10:54h
    Totalment d’acord. Només un comentari històric. Inicialment el significat del mot nacionalisme anava referit només als moviments d’alliberament nacional. No és fins a l’entrada del segle XX que es comença a fer servir en l’altre sentit, el del nacionalisme d’estat. Ja existia aquesta discusió fa un segle dins el catalanisme (després penjaré un apunt al bloc d’un comentari d’en Rovira i Virgili sobre el tema). En resum, ells es van apropiar de la paraula, la van utilitzar, la van denigrar, i ara ens la tornen i ens diuen que és nostre (i ja té conya que ho facin des d’Alemanya també).

    També preocupa com s’estan apropiant del mot catalanisme els partits provincialistes. És allò del PP del “catalanismo bien entendido”, o allò del PSC de “la Catalunya real”. El cert és que tenen molta traça a l’hora de manipular el llenguatge.

    • Ja l’he vist
      borinotus | dimarts, 13 de maig de 2008 | 15:05h
      Molt interessant.

      I tens raó en que tenen traça en manipular el llenguatge. Donant una nova imatge a les paraules fas canviar les opinions. Ara als independentistes ens diuen “nazis” precisament els hereus d’un règim feixista. En fi,..

  • Catalans és la paraula, però
    carme.laura | dilluns, 12 de maig de 2008 | 09:15h
    al món “Barcelona” l’ha devorada, indiferent a Catalunya.
    • Part del problema, part de la solució
      borinotus | dimarts, 13 de maig de 2008 | 15:08h

      Això ha estat ordit pel municipalisme socialista. Menyspreaven la Generalitat (qui no les pot haver diu que són verdes) i enaltien el municipalisme, les ciutats-estat i no se que més.

      Tanmateix Barcelona pot (ha de) esdevenir la porta d’entrada per on ens coneixeran.

I tant!
smartinez | dilluns, 12 de maig de 2008 | 04:10h
Penso que reculls unes bones observacions.
Sí.
Bona nit.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s