La Ciutat del Lleó

borinotus | 4- Vides exemplars | divendres, 16 de maig de 2008 | 15:49h
De ben petit llegí la llegenda que tant li agradà: El Gran Alexandre desembarcà a una illa i un lleó li sortí a l’encontre. Temps després la ciutat que s´hi fundà prengué el nom de La Ciutat del Lleó. En sànscrit Shinga Pura: Singapur.

Aquest indret esdevingué un dels seus lloc mítics on imaginà fugides i aventures. Pel·licules i novel·les que s’hi ambientaven li despertaren la imaginació.

Un lloc on occidentals que maldaven per deixar enrere un passat volien fer se un futur, o potser només oblidar,  en l’aiguabarreig de llengües i races. La seva fantasia li feia caminar per  carrers estrets d’un llòbrec barri portuari on el perill podia estar rere cada cantonada, veia muntanyes de contenidors de mercaderies que amagaven tràfics diversos, joncs navegant en aigües tranquiles. Assistia a sessions clandestines de joc i alcohol, coneixia dones misterioses i sensuals,….

Aquesta mitologia, gairebé calcada,  també s’aplicava a altres indrets (Hong Kong, Xangai, Macau,…) però cap d’ells va prendre-li el lloc en el seu imaginari.

No es va decidir a anar-hi mai. Sabia que aquest món no existia i quan la realitat més s’hi va assemblar va ser fa un parell de segles. Els llocs mítics de la nostra imaginació potser val més que no intentin ser comparats amb la realitat.

Amb el temps, per qüestió de feina en una empresa que hi tenia contacte comercial, conegué gent d’allà.  Via telèfon o correu electrònic parlaven sovint d’afers de la feina. Molt de temps estigué desitjant preguntar sobre el país i la seva gent.

A la fí un dia, quan ja hi portava treballant uns anys es va decidir. Considerava que ja havia agafat  prou confiança amb els seus col·legues singaporesos per a fer-lo. Els deia que sempre li havia agradat aquella ciutat però que no hi havia anat mai. Li atreia com atrauen les coses belles i desconegudes: Promesa de felicitat i por d’allò diferent.

Com que poca gent hi ha tan enamorada del seu país com els d’aquell arxipèlag li’n digueren meravelles. Els somnis infantils reaparegueren amb força i decidí anar-hi de vacances.

I allà no va trobar carrers foscos en un llòbrec barri portuari, ni el perill li amenaçava rere cada cantonada però si un aiguabarreig de llengües i races com és normal en el lloc de pas més transitat del sud-est aiàtic, on un occidental (i qualsevol) hi podia intentar fer-se un futur o potser només oblidar un passat. De lleons no n’hi havia hagut mai però era un dels tigres del continent.

I les dones sensuals? Ah!

Això, en tot cas, ja serà una altra història.

Comentaris: 2
;-P)
Victoria | divendres, 16 de maig de 2008 | 17:09h

És vera que has estat a Singapur? Paradisos i mites de nins i adolescents…qui no els hagi tingut que se’n penedeixi. Una altra història és si mai els podrem fer realitat, però eixamplen els mons interiors i exteriors.

Llocs mítics
borinotus | dilluns, 19 de maig de 2008 | 17:53h

Qui no te llocs mítics? Suposo que tothom ha tingut fantasies d’indrets exòtics on passaven aventures i emocions diverses.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s