Maltractaments conjugals

borinotus | 2- Socials | dimecres, 18 de juny de 2008 | 17:42h
“On les dones són honorades, les divinitats se n’alegren;
on elles són menyspreades és inútil pregar a Déu”


Així parlà Manu.

(Abans de començar permetu-me un incís:Ja sabeu que la XBS serà enguany a l’UCE? I si sou blocaires ja heu contestat i enviat l’enquesta…?)

Si hi ha apunts que no m’agrada veure als blogs són els que les nostres companyes coblocaires Carme-Laura, Victòria i Roser fan per a informar-nos de les morts de dones víctimes de violència domèstica. Recordatoris que intenten que el costum de sentir les noticies d’aquesta mena no ens porti a la indiferència i a l’oblit del que suposa l’engruiximent de la macabra estadística. I no oblidem que les victimes mortals són la visible punta de l’iceberg que sota l’aigua amaga tota mena de violència física i psicològica.

Més enllà de plànyer les víctimes hom es demana el perquè. No havia passat mai abans o no amb tanta intensitat? Potser hi ha menys que abans però ara se n’informa més? La presa de consciència social pot portar a mesures políticament correctes o cridanerament populistes però socialment poc efectives?

Considero que n’hauriem de parlar abans que es retiri la presumpció d’innocència als homes o es prohibeixin films com “Divorci a l’italiana”.

————————————————————————————

“Violència domèstica”?”Violència masclista”?Quin hauria de ser el nom correcte?

Violència domèstica englobaria tota mena de violència que es fa dintre de la llar familiar. No només contra les dones sinó contra els fills, pares, avis,… En sentit estricte també inclouria agressions perpetrades per motius gens sexistes com ara revenges familiars, ambicions econòmiques,…Drames diversos que van més enllà del que tractem ací.

Violència masclista indica tota violència que implica a més una humiliació de la dona pel fet de ser-ho (També es va fer servir Violència de gènere suposo que per a englobar els casos de violència en sentit contrari que tot i que menys també n’hi ha). Inclouria també la violència d’aquest tipus que es produís fora de l’àmbit familiar. Una violació per exemple, on l’agressor veu en la víctima no una persona sinó un objecte per a satisfer els seus desitjos seria un exemple clar de violència masclista però no domèstica si no hi ha cap relació entre agressor i agredit.

Crim passional era com sempre s’havien dit aquestes coses. Era el terme que feien servir mitjans de comunicació com El Caso que era qui es feia ressó d’aquests successos. A la resta de mitjans, a no ser que destaqués per alguna característica especial (una espectacular crueltat per exemple), quedaven relegats a un breu com a molt. La universalització de la morbositat fa que ara els veiem arreu.

Personalment com ja vaig dir en un apunt anterior que parlava sobre el significat de la passió (vegeu Passió i compassió) veig correcta aquesta denominació. Si passió = patiment no ens ha d’estranyar que passin segons quines coses en una societat que enalteix el patiment com a virtut i on es considera que patir (i morir!) per amor és el súmmum de la seva expressió . De tota la vida que sentim cançons i poemes que en parlen, de posessió, patiment, mort i amor tot barrejat…i hi ha molta ment simple (masculina i femenina ) que no sap què vol dir metàfora.

El títol d’aquest apunt és Maltractaments Conjugals i considero que és el terme més adequat: Es refereix a la violència dintre de la parella i no només a la violència que acaba en mort.

No se quin àmbit te l’estadística de la que ens informen les nostres companyes abans esmentades. Suposo que engloba totes les dones mortes a mans de companys o excompanys per motius sexistes dintre del territori de l’estat espanyol.

He intentat buscar informació sobre el tema. Estadístiques que en parlessin.

N’he trobat unes quantes (Els meus mitjans d’investigació es redueixen al google i poc més ) però la que m’ha semblat més completa (de fet inclou aspectes que tracten les altres que vaig veure) és la publicada pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En realitat és una investigació i un protocol per a l’avaluació del risc de violència a la parella. En trobareu l’original al web de la Generalitat però de tota manera en trobareu l’estudi complet en el fitxer adjunt. Publicada el 2007, les dades que estudia són recollides fins l’any anterior, el 2006.

El nom i definició que dóna al fenòmen és: “Violència contra la parella“: Qualsevol intent, amenaça o violència real perpetrada per un home o una dona contra algú amb qui ell o ella té, o ha tingut, una relació sentimental íntima.

Els primer punts a assenyalar és que la violència és un fenòmen rar i infreqüent. La qual cosa no vol dir que no sigui important, és clar. I també que la violència contra la parella és multicausal però dues causes són necessàries: Situació de desigualtat entre agressor i victima i un hàbit de resoldre els conflictes emprant estratègies violentes.
Segons l’informe unes 430 dones foren assassinades a l’estat espanyol per part de les seves parelles i exparelles durant el període 1999-2006 (més de quatre al mes). Moltes de les víctimes no havien posat cap denúncia previa a l’agressor. Amb les excepcions que calgui fer constar cal remarcar que normalment la mort en aquestes circumstàncies no és gairebé mai producte del primer acte violent.

Una mancança que denunciava l’informe és que les dades amb les qual treballava en el moment de fer-lo tenien poc en compte formes de violència no física. Segons tinc entés això s’ha intentat subsanar darrerament amb una llei del Parlament que incloïa com a maltractament també el que te l’origen en la humiliació piscològica. Això ho trobo especialment important, si ja és dificil quantificar els maltractaments físics més encara ho és fer-ho amb els psíquics que no deixen cap marca visible. Caldria aprofondir en aquesta qüestió i veure si hi ha casos (que de segur n’hi ha) en que un esclat de violència per part d’una de les parts és una resposta a una repetida humiliació psicològica.

També reclamava l’informe que cal una bona coordinació entre tots els serveis d’intervenció en la violència contra les dones (serveis socials, judicials, policials i mèdics) per tal de compartir la informació i evitar que diferents professionals facin estudis reiteratius sobre les mateixes persones. Això sembla que fa temps que s’intenta portar a la pràctica.

Hom veu que a l’Administració hi ha preocupació pel tema. Abans he dit de passada que un clam social podia fer que es duguessin a terme mesures dubtoses. Sembla ser (he sentit a dir però no he trobat la llei) que hi ha casos en que l’home només pel fet de ser-ho tindrà un càstig major que una dona que cometi el mateix delicte. Si és cert trobo que és una mesura estúpida. A algú se li acudiria que en algun cas una dona patís un càstig superior només pel fet de ser dona? (Sí, passa a segons quins països del tercer món). A més, el dia que les denuncies pels maltractaments es donin en parelles homosexuals com s’aplicarà la llei?

Bé, seguim amb l’informe. Un punt a tenir molt en compte és que una gran quantitat de víctimes no se separava de la seva parella malgrat haver-lo denunciat. La raó em sembla evident: moltes dones no tenen recursos propis per a tirar endavant (encara menys si tenen fills!) si els falta el marit. Hi ha la paradoxa que denuncies al teu mitjà de subsistència amb el consegüent risc a patir encara més maltractaments així que el denunciat se n’assabenti. És més, segons l’estudi, aquelles que fan el següent pas és a dir, les dones que demanen separació o divorci o l’han assolit recentment tenen més riscs de ser víctimes.

Però per què hi ha més denuncies? Segons l’estudi actualment ha acabat la tolerància social i apareix un fet ocult. Sembla increïble per a aquells que no hem viscut de prop una experiència semblant però fins no fa gaire en casos de maltractament a les dones una recomanació que se’ls feia (per part fins i tot de les seves mares!) era que havien d’aguantar, que la vida era així, que a aquest món es ve a patir (recordeu que he dit abans sobre el patiment?),…Quan va començar a emergir tot aquest drama social senties dones que deien que els seu marits no les pegaven en excés, com si els disculpessin.

Cal tenir en compte que tal com diu l’informe en altres països amb una història més fiable per denuncies (Dinamarca, Suècia) més d’un 50% de dones assassinades per les seves parelles no havien fet cap denúncia anterior. Suposo (no diu res sobre això) que el nombre absolut i relatiu de víctimes és molt més baix allà que aquí. Caldria saber les circumstàncies socials en que es produeixen aquests fets.

Uns punts sobre el perfils dels agressors que han assassinat les seves dones, segons l’informe:
-Els agressors amb antecedents de violència tenen un risc de violència contra la parella superior tot i que la violència passada no s’hagués exercit contra familiars.

-Els agressors amb relacions de parella inestables solen tenir històries delictives més llargues.

-Els baixos ingressos i dificultats financeres (o un canvi sobtat com ara un acomiadament) són un factor de risc de violència . Hi ha una desviació cap a la família de la frustració generada per les condicions laborals.

-El consum de drogues o l’abús d’alcohol també són factors de risc.

Veiem que tot apunta a que la manca d’un estabilitat laboral, sentimental, personal, familiar….porta a comportaments d’aquesta mena(Quan la pobresa entra per la porta, l’amor salta per la finestra, que diuen). Ho trobo molt interessant perquè durant un temps vaig sentir a dir que el maltractament conjugal era a totes les classes socials. No sé a que venia això però jo sempre hi he dubtat. Amb totes les excepcions que vulgueu allò més habitual és que a més gran nivell econòmic hi ha més nivell cultural amb el que representa per al nivell d’autoestima (L’autoestima és vital per a qui vulgui acabar amb situacions humiliants) A més, una dona d’un cert poder adquisitiu que pateixi maltractaments te més recursos per a frenar-ho ben ràpid. No depén tant del marit i a més es pot costejar un bon advocat.

Però també hi ha dues característiques que m’han cridat l’atenció:

-Molts tenen interioritzat el comportament conjugal violent com a característica cultural o religiosa. És a dir que fan el que sempre han vist.

-La majoria de victimes i d’agressors tenen una idea conservadora del rol familiar.

Això m’ha semblat d’extrema importància. Una de les raons que sempre havia sentit a dir com a causa dels maltractaments era el fet que l’home estava veient com la dona s’anava emancipant. Contrariament a això hom veu que els maltractaments es donen en parelles que no posen en dubte el paper que sempre s’ha atorgat a cada sexe. També és important el fet de saber veure que les condicions socials es van reproduint en noves generacions (més encara si el nivell cultural és baix) amb el que comporta de cerca del model d’home o dona que vols com a parella. Hi ha feministes que s’emprenyen molt quans se’ls diu això però és veritat. Hi ha dones que no és que tinguin mala sort amb les parelles que trien, és que sempre trien la mateixa mena de parella. Una mica de psicologia social (Reyes torna si us plau) ens faria veure que el nostre lliure albir és bastant limitat i més com menys nivell cultural tenim. (A l’informe diu que la majoria de victimes i agressors tenen estudis mitjans, evidentment això no te perquè correspondre a un nivell cultural que podriem considerar mitjà). Si no tens consciència de la situació només acaben dient prou quan (com diu la cançó d’aqui baix) acaben malaltes i cansades d’estar malaltes i cansades.

Una altra cosa que l’informe hauria de detallar és la procedència cultural d’agressors i víctimes. Només diu que la majoria són nascuts a Catalunya però jo parlo de procedència cultural. Si t’has criat en un ambient religiós o cultural on el sotmetiment femení és norma no canviaràs de la nit al dia per haver arribat a una democràcia (imperfecta). És més, de ben segur que elles molts cops ni tan sols ho denuncien. No és qüestió de caricaturitzar el tòpic del macho sudamericà (els malanomenats llatins ) ni del moro. Però és cert que si has vist sempre que la dona vesteix d’una determinada manera o es comporta segons uns rols determinats costa molt canviar el punt de vista. Tant per part d’ells com d’elles (Les mares solen ser unes grans transmissores de valors masclistes). De tota manera tampoc cal anar massa lluny: Recordo uns veïns d’origen andalús que quan tornaven al poble a l’estiu ella creava conflicte perquè volia entrar al bar amb el marit (ell a més era titllat de calçasses), ha passat temps d’això però no us penseu que molt.

Per a finalitzar. No cal dir que el responsable últim de qui fa un assassinat és l’assassí. Però hi ha altres agents que haurien de repensar-se el seu paper, com ara els mitjans de comunicació. Ara em ve al cap una noticia que vaig llegir fa uns mesos d’un programa de televisió d’aquells on van els pobres d’esperit a exposar les seves miseries. Un home va demanar en matrimoni a la seva ex-novia (una noia d’origen rus), ella li va dir que no. Al cap d’uns dies ella va aparèixer assassinada. Resulta que ell havia estat denunciat per maltractaments i tenia una ordre d’allunyament. Quina reacció esperava la direcció del programa que tingués la noia? Hi ha hagut alguna actuació de la justícia contra el programa? (Diria que no, si més no s’hi continua emetent). Imagineu un tipus com aquest com es devia sentir d’humiliat en rebre la negativa d’ella davant de les càmeres (encara que no siguis una persona violenta, si et passés això et sentiries ridícul). Ningú no va imaginar-s’hi el que podia passar?.
Foto: Extreta de la web infotàrrega.com. Tal com diu el cartell i contradient una famosa frase, no hi ha amors que maten.

My love is on the line
My love is on the line
My love is on the line (In PUNJABI-Language)Dil Laa liya be-parwa de naal Dil Laa liye be-parwa de naal
My love is on the line
My love is on the line
My love is on the line

A little late for all the things you didn’t say
I’m not sad for you
But I’m sad for all the time I had to waste
‘Cause I learned the truth
Your heart is in a place I no longer wanna be
I knew there come a day
I’d set you free
‘Cause I’m sick and tired
of always being sick and tired

(In PUNJABI-Language) Dil Laa liya be-parwa de naal
Dil Laa liya be-parwa de naal

Chorus

Your love isn’t fair
You live in a world where you didn’t listen
And you didn’t care
So I’m floating
Floating on air

(In PUNJABI-Language)Dil Laa liya be-parwa de naal
Dil Laa liya be-parwa de naal

I Am On Aiirr!

(In PUNJABI-Language) Laa liya be-parwa de naal Dil
Laa liya be-parwa de naal

No warning of such a sad song
Of broken hearts
My dreams of fairy tales and fantasies, oh
Were torn apart
I lost my peace of mind
Somewhere along the way
I knew there’d come a time
You’d hear me say
I am sick and tired
of always being sick and tired

(In PUNJABI-Language)Dil Laa liya be-parwa de naal
Dil laa liya be-parwa de naal
(Chorus)

Your love isn’t fair
You live in a world where you didn’t listen
And you didn’t care
So I’m floating
Floating on aiiiiiir!

My love is on the line
My love is on the line
My love is on the line
My love is on the line

(In PUNJABI-Language) Dil Laa liya be-parwa de naal
Dil Laa liya be-parwa de naal

My love is on the line
My love is…

(Chorus)

Your love isn’t fair
I Said!
You live in a world where you didn’t listen
And you didn’t care
So I’m floating
Floating on air!

Ohhhh Ohh

Your love isn’t fair
You live in a world where you didn’t listen
And you didn’t care
So I’m floating
Floating on air!

Am Floating!
Am Floating On Air

(Umair Khan –
Punjabi to English Translation)
“gave my heart to a careless person
gave mine to a careless person……”

Arxius: S.A.R.A.
Comentaris: 2
  • violència de gènere o com la vulguem anomenar…
    Reyes | diumenge, 30 de novembre de 2008 | 11:42h
    Jaume, són molts els fils de debat que has plantejat en aquest post… I tots interessants i conflictius:- “La presa de consciència social pot portar a mesures políticament correcteso cridanerament populistes però socialment poc efectives?” Per descomptat que sí. Per exemple, i com passa i passarà amb la Llei de Dependència, no hi ha prou recursos públics per garantir efectivament la seguretat de les dones (allunyament) que gosen denunciar la seva situació.- Presumpció d’innocència. Crec que és un principi jurídic bàsic que no pot canviar sota cap circumstància, ni aquesta ni cap altra.

    – “Quin hauria de ser el nom correcte?” Sembla que hi ha un cert acord en parlar de Violència de Gènere, entenc que en referència als rols que la nostra cultura occidental ens assigna en funció del sexe biològic (en aquest sentit, estaria d’acord). Però no amb tu quan proposes mantenir l’expressió de “crim passional” perquè limites la problemàtica a la parella (hetero o homosexual –també es dóna–) i, actualment, existeix una problemàtica molt greu també amb les nenes i les joves.

    – Conec un dels autors de l’estudi que adjuntes: Antonio Andrés Pueyo. És professor del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Facultat de Psicologia de la UB. Actualment dirigeix el GEAV (Grupo de Estudios avanzados en violencia – Personality: Assessment and Prediction of Behaviour). Entenc que aquest grup treballa des de la psicologia individual (la personalitat de l’agressor), però com tu deies, en aquests temes no es pot prescindir de la psicologia social.

    – “Una mica de psicologia social ens faria veure que el nostre lliure albir és bastant limitat i més com menys nivell cultural tenim”. D’acord, limitat per factors de mol pes (nivell cultural, mitjans de comunicació), però el tenim. La decisió final sempre és nostra. No podem deixar de defensar el lliure albir, o acabarem creient-nos que som robots i que ningú pot (podem) fer-hi res… I les creences sovint determinen les nostres accions.

    – “perquè durant un temps vaig sentir a dir que el maltractament conjugal era a totes les classes socials. No sé a que venia això però jo sempre hi he dubtat” Doncs no ho dubtis, és un fenomen que es dóna en tots els estrats socials. Sobre tot, el maltractament psicològic. Veure aquesta notícia de Psiquiatria.com: “Las víctimas de maltrato físico recobran mejor la salud que las del psicológico.” http://www.psiquiatria.com/noticias/psicologia/39146/

    – Dius que “les condicions socials es van reproduint en noves generacions”. S’ha publicat alguna notícia darrerament sobre els valors del jovent català. Per exemple, ElPeriòdico.cat: “Masclisme i gelosia són ben vistos pels adolescents catalanshttp://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=562105&idseccio_PK=1021  Doncs anem bé…

    – “Hi ha dones que no és que tinguin mala sort amb les parelles que trien, és que sempre trien la mateixa mena de parella” Jo també ho he sentit per part d’un professional que no esmento per si de cas la memòria em juga una mala passada… Crec recordar que parlava d’un problema de carència d’afectes i de baixa autoestima.

    – “Les mares solen ser unes grans transmissores de valors masclistes”. Dels valors masclistes i dels valors socials i cultural en general. Que em corregeixi  algú que conegui millor que jo el tema: per exemple, en campanyes contra el Sida en el Tercer Món, un dels factors més importants és informar i formar les mares…

    El paper dels mitjans de comunicació. Deixant de banda els reallity que semblen no tenir cap codi ètic, el cert és que no ho tinc gens clar… Una vegada vaig sentir a la ràdio un debat entre professionals sanitaris sobre aquest tema. Ningú negava el dret fonamental a la informació (la notícia d’un nou assassinat s’ha de donar) però no es posaven d’acord en la manera de com fer-ho. Hi havia qui deia que no es pot presentar en portada del Telenotícies, és a dir, com una notícia principal del dia perquè pot encoratjar els homes (i dones, que també maltracten) a imitar aquest model de violència… D’altra banda, em pregunto si es tracten amb la mateixa prioritat les sentències dels jutjats, les sancions per incompliment de l’allunyament, etc.

    “Quan va començar a emergir tot aquest drama social senties dones que deien que els seu marits no les pegaven en excés, com si els disculpessin.” És un problema psicològic molt complex ja que es creen fortes relacions de dependència juntament amb un dèficit important de l’autoestima de la dona (o del home, insisteixo). I les coses sembla que no han canviat massa…

    PD Novament, les meves disculpes per envair el teu jardí amb les meves reflexions, però el culpable ets tu, que provoques… 😉 Una abraçada.

    • Uns matisos
      borinotus | dilluns, 1 de desembre de 2008 | 14:11h

      Abans de res moltes gràcies pel teu comentari.

      Voldria clarificar alguns punts:

      El nom. En aquest cas volia parlar de la violència dins la parella i d’aquí el meu raonament per acabar anomenant-lo “crim passional”. És clar que la violencia masclista o de generes te altres manifestacions fora de la parella i entre persones que no tenen cap relació diguem-ne “sentimental”.

      Lliure albir. Com dius els nsotres actes venen condicionats pel nostre entorn. I estic d’acord amb tu el lliure albir sempre existeix. Sinó seria molt facil dir que la culpa dels nostres actes és la societat que ens ha fet així…

      -Classes socials. Bé, sempre he tingut la idea que a més nivell cultural més respecte per al proïsme. Cosa que no vol dir que no hi existeixin maltractaments.

      -Transmissió de valors per part de les mares. Quan vaig escriure això tenia al cap la imatge d’una ablació de clitorís en un poblat africà que havia vist per televisió. En la cerimonia no hi havia cap home. Potser és l’exemple més clar i dramatic del que volia dir.

      -Mitjans de comunicació. No és que en tingui una opinió gaire formada sobre com s’han de tractar les noticies ,  però sí que estic d’acord que la televisió promou tipus de conducta. No vull dir que tothom que ho vegi ho imiti però sempre hi ha qui s’hi senti reflectit.

      I de disculpes res… sempre que vulguis.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s