Toros

borinotus | 2- Socials | dimecres, 4 de juny de 2008 | 15:45h
Al Parlament Europeu es parlarà de tauromàquia. Uns diputats espanyols hi explicaran les bondats de la festa i fins i tot hi aniran coneguts destres.

Les reaccions contraries no s’han fet esperar. I és que la tauromàquia desperta passions enfrontades i a banda del patiment del brau, toro o bou (no castrat) s’hi barregen altres temes.

En parlem? Doncs que soni el clarí i el pasdoble que baixo a l’arena. Ja veurem si eixiré per la porta gran o em llençaran coixinets. (Mentre ningú no em vulgui tallar ni orelles ni cua….)

Però abans d’entrar en matèria: Ja sabeu que la XBS serà enguany a l’UCE? I si sou blocaires, ja heu contestat l’enquesta?

Diuen els defensors de les corregudes (de toros, vull dir. Del toreig vaja) que el brau ha estat un element important en la cultura i tradicions  mediterrànies. Raó no els hi falta. Però parteixen de premisses certes per a arribar a conclusions que no ho són tant.

Segons sembla al bressol cretenc de la nostra civilització ja havia certs jocs protagonitzats per braus. I fins i tot llegendes, la més recordada és la de la reina que presa per un desig zoofílic s’aparellà amb un semental donant per fruit un monstre amb cap taurí amb banyes i tot. Davant les sospites del rei (i malgrat que les visites lloaven la semblança de la criatura amb el seu pare ) feu fer un laberint on el tancà.

També és coneguda la llegenda grega del rapte d’Europa per Zeus que es va convertir en brau per a seduir-la (hi tenien tirada les dones a la mediterrània oriental pel que es veu), fet que recull l’actual moneda grega de 2 €.

De la mitologia a la realitat. Sembla ser, segons diuen les cròniques de l’època, que a Roma hi actuaven alguns homes vinguts de Tessàlia amb un toro. Després d’irritar-lo (amb punxes que no els ferien) jugaven amb ells posant-hi davant draps de colors. Detall important: NO els mataven. Cosa lògica d’altra banda: l’espectacle era el seu mitjà de subsistència i tots dos en depenien. Més valia tenir-ne cura.

Amb el temps sembla que l’afició a aquesta mena d’espectacles va quedar relegada a la Península Ibèrica. A Portugal fan allò dels forçados, un espectacle consistent a posar una filera d’homes davant d’un toro, agafar-lo per les banyes i èmpenyer a veure qui pot més o alguna cosa semblant.

Cal dir que la parafernàlia taurina espanyola és kitsch i tronat i ha estat fàcil que molta gent de noves generacions no s’hi sentin identificades. I no només a Catalunya. Va haver un moment (en el tardofranquisme i primers anys de la democràcia) que la identificació entre el toreig i la espanya casposa va posar en perill la continuïtat de la festa (Això ho vaig sentir dir a gent implicada com ramaders, empresaris i lidiadors).

Però uns anys després va haver-hi un ressorgiment. I no només des de la dreta rància. Artistes esquerranosos (Malgrat tot cal reconèixer que hi ha un cert esteticisme que pot fer atractiu algun aspecte tauromaquic) van maldar per a treure’s complexos de sobre i contribuir al revifament no només taurí sinó, vulguin o no, espanyolista.

A casa nostra els toros són vist com un exemple espanyolitzant. Aquest és el principal motiu de rebuig. Més fins i tot que el maltractament de l’animal.

Però cal recordar que a Barcelona fa poc més d’un segle hi havia tres places de bous en funcionament. A ple rendiment de fet (Fins i tot un cop uns toros massa mansos van provocar una revolta popular).

Fins fa no fa gaire eren dues les places en actiu, una és ara tancada (Les Arenes) i l’altra (Monumental) només deu omplir-se quan a l’hivern hi planten un envelat de circ. Ja ni els turistes hi van, tot i que darrerament els promotors intenten donar-ne una imatge diferent i presentar cartells atractius i promoure la vinguda de públic d’altres llocs per a mostrar una plaça plena. Això va sortir bé el primer any (Grans titulars als diaris de Barcelona torna a omplir una plaça de toros), el segòn no tant.

És cert que a Barcelona i cinturó no hi ha afició (malgrat el gran nombre de persones que hi viuen que tenen orígens espanyols cal afegir), però sí que n’hi ha, i molta, a llocs com Olot per exemple. Per no parlar de les Terres de l’Ebre (amb els bous embolats) i el País Valencià (Com a curiositat, adjunto en fitxer un vocabularí taurí en català editat per la Generalitat Valenciana. No és una simple traducció del castellà sinó que mostra que hi ha una certa tradició al darrera). A alguna plaça de la Catalunya Nord no sona cap pasdoble sinó la Santa Espina i en lloc de montera porten barretina…..

Esmento tot això pequè tenim tendència al barcelonicentrisme i identificar allò que passa i es pensa a la gran ciutat amb tot el que passa i es pensa arreu de Catalunya.  Caldria no oblidar-ho.

Entre els arguments que donen els pro-taurins a favor de la festa hi han dos que són els que més acostumen a sentir-se: Que el brau ha nascut per a això i que si no fos pel toreig l’especie desapareixeria.

Se’m fa dificil de creure que un animal hervibor per molt gran que sigui (elefants, rinoceronts, hipopotams,…)sigui per naturalesa agresiu (si no és per a defensar-se o perque envaeixis el seu territori). Aquesta característica acostuma a ser dels carnívors que et poden veure com una part del seu menú. En tot cas és normal que entre banderilles i piques l’animal acabi cabrejat i ataqui…a un drap que li posen davant (els toros no tenen molt bona vista). Si volen jugar amb animals de naturalesa agressiva que es posin ells i el seu vestit pre-drag queen davant d’un lleó a veure què passa.

Sobre la desaparació de l’espècie haig de dir que potser sí que tenen raó. Tots els animals domèstics o de granja han estat creats per l’home amb una manipulació genètica avant la lettre des dels temps del neolític. És evident que si un bon dia deixem de menjar porc ningú no en criarà i la’espècie desapareixerà o es farà salvatge. Doncs amb els toros igual. Si ningú no els cria ni te cura d’emparellar els millors sementals amb les millors femelles i a més no viuen en espais acotats sinó lliurement, llavors la espècie desapareixerà tal com la coneixem. Una pena? No sé. En tot cas si algú li agrada que es conservi pot criar-ne, oi? (A no ser que els que esgrimeixen aquest argument vulguin dir que si el toreig desapareix mataran tots els exemplars que hi hagi…).

No sóc un defensor a ultrança del drets animals ni un vegetarià (si pensem conseqüentment, els animals almenys els matem per a menjar-nos-els en canvi un enciam és viu mentre sigui verd…) . Però sempre he pensat que un animal (o planta) no te gaire aspiracions més a la vida que poder fer les funcions bàsiques de nèixer, crèixer, reproduir-se i morir. En el cas dels animals que tenim més a prop si pot ser amb una mica d’afecte, donc millor. Si hi ha gent que no es capaç de tenir respecte per un animal (que tan poc demana), el pot tenir per una persona, que és infinitament més complicada de tractar?

Comentaris: 2
Sobre els toros
Carlos| Adreça electrònica | dimecres, 4 de juny de 2008 | 21:00h

Per a mi és una clara tortura. La part que s’entèn com a “art” del món dels braus és quan el torero executa una sèrie de moviments tot esquivant els atacs del brau. Fins a aquest punt em resulta fins i tot admirable per la valentia que demostra. El problema ve desprès. No entenc l’obsessió de sacrificar l’animal (i de quina forma!). No n’hi ha cap necessitat.

Per mi: admirable la seva valentía i tot un art, però una tortura quan el torero perd tot allò lloable que s’ha guanyat i es converteix en botxí.

Exactament
borinotus | dimecres, 4 de juny de 2008 | 23:46h
Els artistes que s’inspiren en el toreig reflecteixen les fases més estètiques i vistoses de la festa: El brauer amb el capot, la figura del bou, el passeig,….Pocs s’inspiren en la part més violenta i els que ho fan mostren una part asèptica (un banderiller amb les estaques enlaire, el torero amb l’estoc a punt,…). No mostren gaire sang ni patiment. Quants turistes han abandonat el seu lloc a la grada quan han vist de què es tractava en realitat!
No s’enten com no ho transformen en un espectacle respectuós amb l’animal. Una mena d’espectacle de circ. Segur que tindria més acceptació.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s