Adéu George, Adéu!

borinotus | 1- Politics | dimarts, 4 de novembre de 2008 | 09:12h

Avui és el primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre d’un any de traspàs. I això vol dir que als Estats Units trieu nou President.

A l’hora que publico això encara no han obert les urnes i només han votat aquells que ho han fet avençadament. No se sap, doncs, qui serà el teu successor.

Segons la majoria d’enquestes, però, qui guanyarà serà en Barack Hussein Obama. El candidat (mig) negre. (En Jesse Jackson sí era negre, però aquest no va passar de a semifinals al seu moment.  També són negres la Condolezza Rice i en Collin Powell. No ho dic per res, només constato).
No se si n’ets conscient però al final t’ha passat el mateix que al teu amic Aznar (Ansar, vaja): Has passat pel govern de tal manera que qui faci alguna promesa de canvi tindrà les de guanyar. En certa manera més que guanyar l’altre ets tu qui perd. Mentre no acabi essent un bluf com aquí….
Des d’aqui estant la informació que ens arriba del teu país és sempre bastant esbiaixada. Sembla que els més anti-ianquis vulguin que guanyi Obama i els més reaccionaris que guanyi McCain. Com si els primers esperessin alguna mena de revolució bolxevic i els altres pensessin que el seu candidat és l’únic patriota i creient. Això mostra fins a quin punt tenim un gran desconeixement de la política nord-americana.  De fet, molts punts del programa democràta els podria subscriure el PP tranquilament.

A mi la veritat tant se me’n dona qui surti. Ni visc allà ni, com he dit, disposo de prou informació per a tenir un judici prou meditat.  Només tinc ganes que acabi ja d’un cop que estic fins als nassos que per tot arreu ens parlin de les darreres anècdotes de campanya (Informació de programes poca cosa, però de tonteries i gracietes en sabem un munt).

Ara, si em fessin triar entre els dos segurament triaria més els del ruc que els de l’elefant. Però tot i així, deixa’m dir-te…Pobre Mc Cain!

Ell, en certa manera, també representava un canvi. Home amb experiència i heroi de guerra donava una imatge de persona gran i afable. Algú en qui fins i tot els democrates no convençuts de la inexperiència d’Obama hi podien confiar.

En McCain va estar fent equilibris durant totes les primaries per a desempallegar-se del teu llegat sense fer-li el joc a l’adversari. Pel que sembla l’electorat republicà ho va avalar. Mentre els democràtes anaven a la grenya i no es decidien entre Hillary i Obama, McCain va escombrar els seus rivals.

Vet ací un detall que posiblement us farà perdre les eleccions. Els dos candidats representants de Bibliopolis (Huckabee i Romney) van desaparèixer aviat d’escena. Semblava que els electors republicans ja en tenien prou de fonamentalisme cristià. No vàreu entendre el missatge i l’hi imposeu la Sarah Palin aquesta per a cobrir aquest flanc. Cosa que li va fer ben poca gràcia. Mentrestant l’Obama supleix les seves mancances amb la inclusió d’en Joe Biden amb la qual cosa fan un tàndem que combina la il·lusió del canvi amb la respectabilitat de l’experiència.

Quina mania de voler convertir la gent! Això ja de l’època Reagan però tu vas donar a aquests grups un impuls que no havien tingut mai. Es veu que de jove eres un bon tarambana. Irresponsable i borratxo. I que el contacte amb l’Esglèsia et va fer canviar i vas voler fer que tothom en compartís els beneficis de la pregària.
Jo ja t’ho agraeixo que et preocupis pel nostre benestar espiritual però, saps què passa? A casa som gent honrada que no ens droguem ni ens emborratxem ho sigui que no ens cal que ens vingueu amb la creu, entesos? Mercès, eh? Però de debò que no cal.

En tot cas, els republicans de cara a l’opinió púlica nostrada teniu les de perdre. Poc importa que hagin estat presidents democrates els que hagin participat en més guerres que els republicans. O que qui va decretar el final de l’esclavitud fou republicà. O que els que van fer fabricar i  tirar les bombes atòmiques fossin demòcrates. Sempre tindrà més bona imatge en Kennedy que tu malgrat que ell fos el primer a enviar tropes al Vietnam.

De tota manera, tant se val qui guanyi. D’aqui a un parell d’anys ja serà titllat d’imperialista i a les manifestacions anti-ianquis en passejaran un capgrós al costat d’un paio vestit de míssil.

Parlant de guerres…Ens diràs algun dia que nasos hi anaves a fer a l’Iraq? Allò de les armes de destrucció massiva no s’ho creia ningú i fins i tot vas fer fer el paperot a l’únic del teu equip que tenia una mica de seny: En Collin Powell. El vas fer anar a l’ONU a presenar unes proves que no s’agafaven per enlloc i ell et va abandonar. Tan cremat ha quedat que ha acabat donant suport a Obama.  I pel petroli no serà…Volies emular el teu pare? Ell en dos mesos ho va tenir resolt.
George, passaràs a la història com un dels Presidents més impopulars dels Estats Units. A dins i fora. Han fet còrrer que eres babau, i molts acudits de tu. (Per cert, el meu preferit el copio al final del post).
Bé Geoge, queden dos mesos si fa no fa per a que deixis la trona. Que faràs després?  Diuen els que et coneixen de prop que en la intimitat ets afable i amb molt sentit de l’humor. No gaire agut però sí simpatic i graciós. Que tens traça a l’hora de fer de còmic i que haguessis tingut èxit si t’hi haguessis dedicat.
Segurament és veritat. I jo crec que ho hauries d’haver fet si hi tenies ocasió. I saps què? Tots haguessim sortit guanyant.

——————————————————————————————–
Hu’s the new leader of China
________________________________________
Playwright Jim Sherman wrote this after Hu Jintao was named chief of the Communist Party in China.
________________________________________
(We take you now to the Oval Office.)
George: Condi! Nice to see you. What’s happening?
Condi: Sir, I have the report here about the new leader of China.
George: Great. Lay it on me.
Condi: Hu is the new leader of China.
George: That’s what I want to know.
Condi: That’s what I’m telling you.
George: That’s what I’m asking you. Who is the new leader of China?
Condi: Yes.
George: I mean the fellow’s name.
Condi: Hu.
George: The guy in China.
Condi: Hu.
George: The new leader of China.
Condi: Hu.
George: The Chinaman!
Condi: Hu is leading China.
George: Now whaddya’ asking me for?
Condi: I’m telling you Hu is leading China.
George: Well, I’m asking you. Who is leading China?
Condi: That’s the man’s name.
George: That’s who’s name?
Condi: Yes.
George: Will you or will you not tell me the name of the new leader of China?
Condi: Yes, sir.
George: Yassir? Yassir Arafat is in China? I thought he was in the Middle East.
Condi: That’s correct.
George: Then who is in China?
Condi: Yes, sir.
George: Yassir is in China?
Condi: No, sir.
George: Then who is?
Condi: Yes, sir.
George: Yassir?
Condi: No, sir.
George: Look, Condi. I need to know the name of the new leader of China. Get me the Secretary General of the U.N. on the phone.
Condi: Kofi?
George: No, thanks.
Condi: You want Kofi?
George: No.
Condi: You don’t want Kofi.
George: No. But now that you mention it, I could use a glass of milk. And then get me the U.N.
Condi: Yes, sir.
George: Not Yassir! The guy at the U.N.
Condi: Kofi?
George: Milk! Will you please make the call?
Condi: And call who?
George: Who is the guy at the U.N?
Condi: Hu is the guy in China.
George: Will you stay out of China?!
Condi: Yes, sir.
George: And stay out of the Middle East! Just get me the guy at the U.N.
Condi: Kofi.
George: All right! With cream and two sugars. Now get on the phone.
(Condi picks up the phone.)
Condi: Rice, here.
George: Rice? Good idea. And a couple of egg rolls, too. Maybe we should send some to the guy in China. And the Middle East. Can you get Chinese food in the Middle East?

Comentaris: 3
  • latrappola | dimarts, 4 de novembre de 2008 | 19:52h
    La veritat és que no ho seguit gaire, però tot i així em sembla que prefereixo l’Obama, més que res perquè les darreres dècades han estat més tranquil·les amb demòcrates que amb republicans (tot i que en el passat no fou així). El que em rebenta una mica és la imatge esbiaixada que estan donant els mitjans d’aquí, l’Obama que ens presenten només existeix en l’imaginari d’alguns ideolègs de certs partits d’aquí que es fan dir d’esquerrers. Han sabut vendre una bona imatge, una icona, potser preveient que el negre perdria segur i després podrien seguir amb les seves dèries anti-imperialistes. Ahir em mirava l’Àgora i en Xavier Sala i Martín comentava el mateix, deia que l’Obama estava a favor de la pena de mort, de la venda lliure d’armes, i va cada vesprada a missa. Un paio així aquí en diríem d’extrema dreta, en canvi l’han mostrat com el nou messies de l’esquerra. També em va sobtar el comentari que va fer sobre sudamèrica, segons en XSM els sudamericans estan esperant una victòria de McCain, ja que l’Obama ha dit que no respectarà els tractats de lliure comerç, i és curiós, això és exactament el contrari del que s’està dient aquí. Una altra dada, a l’Avui d’avui surt un esquema dient que en McCain preveu una estada de 100 anys a l’Iraq mentre l’Obama en preveu una retirada en 16 mesos. És així? Jo no ho tinc tant clar que sigui així ni recordo que cap dels dos candidats hagi dit res semblant…
    • Blanc o negre
      borinotus | dimecres, 5 de novembre de 2008 | 13:24h
      Sí, a mi també em fot aquesta paranoia maniquea com si en McCain fos el Ku Klux Klan i l’Obama fos el Messies. Ni una cosa ni l’altra. Ens simplifiquen massa les coses i després venen les decepcions. No podem veure les coses alienes amb els nostres paràmetres.

      A mi em ve al cap les darreres eleccions  presidencials franceses. Semblava que el Sarkozy era un neocon salvatge i xenòfob i que l’única salvació del món, segons els nostres mitjans de comunicació, era la Ségolène Royal. Qui recorda ara això?

      Sobre això dels 100 anys a l’Iraq de McCain ho va dir en el programa de Larry King a la CNN. Ho pots veure aquí.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s