El comptador d’estrelles (i II)

borinotus | 4- Vides exemplars | dilluns, 27 d’octubre de 2008 | 00:48h

Deia en l’apunt anterior que la tècnica de treball de Tycho era basada en la cerca de la precissió de les posicions estelars. Una feinada, i en aquella època encara més. Una excentricitat que si era fruit d’alguna mena de neurosi obsessiva no es manifestava en altra faceta de la seva vida. A l’illa Escarlata el nostre home es dedicava a els obligacions socials de l’aristocràcia de l’època: les caceres, les ingestions d’enormes quantitats de vi i cervesa, els banquets pantagruèlics,…i rebia com a convidats grans personatges de l’època.
La seva ílla tenia com nom oficial Hven (Illa de Venus), el nom popular d’Escarlata te l’origen en una llegenda en la qual un rei anglès va oferir al rei de Dinamarca tanta tela d’aquest color per tal de comprar-la.

Allà en Tycho feia i desfeia al seu gust. Home d’antiga alcúrnia, menyspreava a la majoria de gent de la seva classe als quals acusava d’ignorants i de viure de forma frívola. Fruit d’això (i perquè n’estava enamorat, suposo) convivia amb una dona plebea (Kirsten Jørgensdatter)  que li v donar vuit fills. La parella no es va separar mai. No estaven casat per l’església. En Tycho era massa orgullós per a ser creient.

Quan feia gairebé vint anys que treballava a Uraniborg va esdevenir la mort del rei Frederic II (aquell que l’oncle de Tycho va salvar). Sembla que el fat del bon rei era morir ofegat tot i que finalment ho feu…en alcohol.

El successor, Christian IV, era un noi assenyat que va intentar posar una mica d’ordre. Va reprendre Tycho per haver tractat els pagesos de Hven sense gaire justícia i va reduir les enormes quantitats que la Corona li pagava. Això va ser l’inici d’un estira-i-arronsa que va acabar amb l’abandonament de Tycho de Dinamarca.  Diuen que només van haver dos homes amb més nassos que Tycho (amb perdó!). Un era el rei, l’altre fou Johannes Keppler.

Al cap d’un temps  Tycho i el seu seguici es van instal·lar a Praga ja que l’emperador Rodolf II l’havia nomenat Matemàtic Imperial. (Rodolf va morir en un estat de depressió durant la guerra civil d’una dècada després, aïllat del món que l’envoltava dedicat a jugar amb rellotges).

En el lloc de Matemàtic Imperial Tycho va substituir Nicolaus Reimers Bär (Conegut com a Ursus per la latinització del seu cognom). Aquest home, abans de treballar a la Cort Imperial havia començat treballant a la cort…de porcs. (Pot semblar que no hi havia gaire diferència però sí que n’hi ha. Dels porcs se n’aprofita tot, per exemple). Fer aquesta carrera professional, i més en aquella època, volia dir que tenies unes aptituds enormes.

Ursus i Tyge ja es coneixien de fa temps…i s’odiaven (literalment) a mort. Fruit de les seves observacions Tycho va idear un sistema de l’univers: El geocèntric tradicional no s’aguantava per enlloc i l’alternativa copernicana no predeia els fenòmens amb exactitud, així que molts astrònoms van dir-hi la seva. El model proposat per Tycho era una barreja de tots dos: La Terra ocupava el centre i els planetes i el Sol giraven al voltant, llevat de Mercuri i Venus que eren satèl·lits del Sol. Curiosament Ursus havia publicat un model sospitosament semblant i Tycho va acusar-lo d’haver-se’n copiat durant una visita que havia fet a Hven. La qüestió va portar cua i una gran polèmica. Tot i que no es va poder demostrar mai el plagi Tycho en va sortir guanyador.

Més o menys per aquestes dates un jove professor de  matemàtiques alemany de la Universitat de Gratz de nom Johannes Keppler estava capficat en vàries coses. Tenia l’obsessió de provar el seu propi model d’univers i sabia que per a això necessitava les dades que Tycho Brahe tenia(sobre Keppler vaig escriure fa temps un post. L’enllaç aquí). Ja fa temps havien mantingut certa correspondència i Tycho li havia fet vagues promeses de col·laboració. Ara, però, a Keppler li urgia emigrar o, més ben dit, exiliar-se. L’Arxiduc Ferran II d’Àustria volia netejar el seu territori de la “crosta” luterana i malgrat que el bo de Keppler tenia bons amics catòlics (fins i tot dintre de l’ordre jesuïta) que sempre el van defensar, va arribar un moment que era més prudent canviar d’aires. Va demanar ajut a Tycho que li concedí i així va anar cap a Praga.

L’escriptor Arthur Koestler descriu així la trobada entre els dos grans astrònoms: “Per fi, el 4 de febrer del 1600 Tycho Brahe i Johannes Keplerus, cofundadors d’un nou univers, es trobaren davant per davant, nas d’argent contra galta crostosa. Tycho tenia cinquanta-tres anys, Kepler vint-i-nou. Tycho era un aristòcrata, Kepler un plebeu. Tycho un Cras, Kepler un ratolí d’església. Tycho un gran danés, Kepler un petaner sarnós. Eren oposats en tots els aspectes llevat d’un: Tots dos tenien el mateix caràcter irritable i colèric. Conseqüentment, es va produir entre ells una tensió constant que esclatava en grans disputes a les que seguien reconcil·liacions forçades” The Sleepwalkers (1959). La traducció és meva.

I així era. Els dos es necessitaven. Tycho sabia que Johannes era l’únic que podria entendre i aprofitar el munt de dades que havia fet durant tota la vida (la base de dades que en diríem avui). Keppler sabia que només podia avençar en les seves investigacions amb aquestes dades. Així  doncs, Tycho donava les posicions amb comptagotes a Keppler i aquest sovint donava un cop de porta…per a tornar poc després ja sigui per iniciativa pròpia o per demanda de Tycho.

Mentrestant la nena de la casa, Elisabeth Brahe, va fer pasqua abans de rams i va haver de casar-se amb el junker Franz Tegnagel, un perfecte imbècil com es podrà veure més endavant.

La relació entre els dos (Tycho i Johannes, vull dir) va durar un any i mig si fa no fa. Fins a la mort de Tycho. És curiós observar la cadena de casualitats que es van produir pels pèls i que després van tenir una influència decisiva en la nostra forma de vida.

Com sabem Keppler va passar-se la vida intentant demostrar un model d’univers basat en els seus sòlids perfectes. No ho va poder fer ja que era una hipòtesi falsa, però va descobrir les tres lleis que regeixen els moviments planetaris (a les quals no va fer gaire cas). No eren descobriments que fossin tan evidents que un altre ho hagués pogut descobrir com ara les lleis de l’electricitat, sinó que van ser fruit d’una obsessió i de molta feina i pals de cec. Sense aquestes lleis Newton (nascut dotze anys després de la mort de Kepler) no hagués pogut demostrar la llei de la gravitació universal i el nostre món hagués estat molt diferent. La física newtoniana és la que fem servir normalment malgrat les mancances detectades per Einstein (les teories de la relativitat no tenen gaire incidència en la vida quotidiana…o no tenien. El funcionament de la informació de satèlits i GPS l’han de tenir en compte per exemple).
Però les lleis de Kepler van ser posibles gracies a les dades atresorades per Tycho. Aquest li quedava poc temps de vida quan va trobar-se amb Kepler. I no s’haguessin trobat si Tycho no hagués estat convidat a marxar de Dinamarca (I les seves dades eren fruit d’un rebel obsessiu). I Kepler potser sense la persecució religiosa no hagués tingut la urgència de fugir de Gratz….

La causa de la mort de Tycho és curiosa. En un banquet va beure més del compte (fins aquí cap novetat) però no va miccionar en nom de la bona educació. Va retenir-se massa temps i va tenir una infecció que el va tenir en llit unes setmanes…Durant els seus deliris repetia un cop i un altre una frase que ha passat a la història:

Ne frusta vixisse videar

Que no sembli que la meva vida hagi estat debades.

Tycho va morir el 24 d’octubre del 1601 (aquest post i l’anterior havien de ser publicats aquest dia i el 23. Però m’ha estat impossible fer-ho coincidir). El seu enterrament va ser sumptuós i molt sentit. El “Fènix de l’Astronomia” (Com li deia Kepler quan estava de bones) havia fet una obra ingent.

Que va ser d’aquesta obra i dels seus instruments de mesura? Keppler va ser servir els primers  per a les seves investigacions. Però Tengnagel no va permetre que fes servir els instruments que van acabar rovellats i inservibles.

Fa uns anys van exhumar el cadàver de Tycho i van trobar restes de mercuri als seus cabells. Això capgirava la teoria de la causa de la mort. Enverinament?

Qui hauria pogut ser? En aquests casos hom acostuma a entonar el Quid prodest? Qui en va sortir guanyant?.

Keppler? Bé va ser nomenat Matemàtic Imperial en substitució de Tycho. Però això hauria acabat passant tard o d’hora i en tot cas sembla impensable que Keppler fos capaç de matar algú!

Tengnagel? Una ambició impacient i desenfrenada? No tenia prou amb la dot? Qui sap? Però tampoc te molta lògica.

Potser el mateix Tycho, aficionat a l’alquímia, en va prendre ell mateix com una mena de remei casolà per mal que l’afligia.

————————————————————————————————

Ja he dit abans que vist des d’ara la tasca de Tycho no sembla gran cosa.  Però sempre he pensat que te més mèrit aquell que és el primer en fer quelcom que no els de després que milloren l’invent o treuen partit al descobriment. Sempre avancem en base al que han fet altres abans. Com va dir Newton, Si veiem més enllà és perquè som nans damunt els muscles de gegants.

Foto: Monument a Praga dedicat a Tycho i Keppler.

Comentaris: 2
  • Déu n’hi do, noi
    L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS | dilluns, 27 d’octubre de 2008 | 06:53h
    M’has guanyat per a la teva causa. M’interessa molt la divulgació de la ciència. El posar a l’abast de tothom la seva terminologia i els seus conceptes. Els científics sovint semblen una casta sacerdotal (i ells que encara s’hi donen), uns bruixots.
    Seguiré venint de visita, si m’hi vols.
    • Sempre que vulguis
      borinotus | dilluns, 27 d’octubre de 2008 | 14:09h
      Tot i que no esperis que parli sovint de ciència. És un tema entre molts dels que tracto. Com que no se de res, escric de tot.

      Benvinguda.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s