El comptador d’estrelles (I)

borinotus | 4- Vides exemplars | diumenge, 26 d’octubre de 2008 | 01:21h

El primer cop que vaig anar a Praga vaig aprofitar a fer una visita que em vaig prometre fer. A la Starometské Namestí vaig anar a un bar, mentre feia un cafè vaig xerrar amb les cambreres. Volia saber si aquella catedral d’allà davant era la de la Mare de Déu de Týn (Matky Bozí pred Týnem). “” em van dir ” i tant!”. Vaig preguntar-los si era allà on era enterrat en Tycho Brahe. Em van mirar estranyades. Ni idea de qui era ni de si era allà. Si allà no el coneixen no m’estranya que a la resta del món tampoc el recordin malgrat l’important paper que va tenir a la història de la ciència.

Vaig anar cap allà, travessant la plaça. vaig passar per les creus del terra que marquen el lloc on foren penjats uns nobles rebels durant la guerra dels Trenta Anys. Davant de la catedral vaig aturar-me a contemplar la monumentalitat de les seves famoses torres. Al meu costat un Jan Hus petrificat també mirava de forma desafiant aquells que el van cremar  viu allà mateix. Quanta violència ha suportat el cor d’Europa i tanmateix quanta grandesa desprenen aquestes pedres i carrers!.

Vaig entrar a la catedral i allà al costat de l’altar hi era la tomba. La làpida és la de la imatge. Sempre m’havia semblat feta de fusta però suposo que és de pedra. No es podia tocar (bé, tampoc s’hi podien fer fotos).

Però qui era aquest home?

Tyge Brahe (familiarment conegut com a Tycho) era fill d’una família de la gran noblesa danesa. Des del començament la seva vida te aspectes rocambolescos. Nascut el 14 de desembre del 1546 en un part de bessons. Temps enrera el seu oncle, un militar de rang que no tenia fills, va fer jurar al seu germà (futur pare de Tycho) que li donaria el primer fill baró que engendrés. Semblava que el part doble faria de ben acontentar les dues parts (valgui el rondodendrom) però un dels dos nens va morir.  Quan al cap d’un temps van tenir un altre fill, Tycho fou raptat per l’oncle Jørgen.  Els pares van trigar poc en acceptar la nova situació. Tot quedava en família i després de tot Tyge en seria l’hereu, cosa que va passar uns anys després quan Jørgen va perdre la vida en salvar el rei de Dinamarca de morir ofegat.

De ben aviat Tyge es va sentir atret per l’astronomia.  Quan era estudiant va presenciar un eclipsi de sol que el fascinar tant que el va decidir a dedicar-s’hi. Al començament de forma clandestina, ja que els seus pares no ho aprovaven.

També durant l’època estudiantil Tycho va desafiar-se en duel amb un altre noi per una disputa sobre qui era millor matemàtic (Ara els nostres estudiants no fan aquestes coses). En la contesa va perdre el nas que fou substituït per un altre de metall (una aleació d’or i argent) que acostumava a greixar-se amb una mena de gelatina.

La seva obsessió era la observació continuada i precisa per tal de poder predir els esdeveniments. Aquesta, de fet, és la seva més gran contribució a la ciència. Ara sembla poca cosa de tan evident però en aquella època per estrany que ens pugui semblar, no era així. Kopernik (mort tres anys abans que el naixement de Tycho) va fer poquíssimes observacions dels astres (una trentena) per a fer la seva teoria heliocèntrica. (Per això era totalment errònia . El mèrit del monjo polonès va estar més aviat en proposar veure l’univers de forma diferent).

La fama li va arribar amb l’aparició d’una nova estrella al cel.  Era el 1572. Tan brillant que es veia fins i tot de dia. Com acostumava a passar tothom va fer negres presagis i a vaticinar la fi del món (Va aparèixer poc després de la Nit de St. Bartomeu, una matança que va esgarrifar Europa). Els més assenyats, però, intentaven esbrinar què era allò. La cosa era important perquè llavors es considerava que l’univers era format per set esferes (us sona l’expressió “pujar el setè cel”?) per on es movien els astres. Una esfera per la Lluna, després els planetes i finalment les estrelles. Tot nou fenòmen havia d’ocòrrer en l’esfera sublunar (tan els núvols com fins i tot els cometes). La resta era inamovible.

Tycho va demostrar que el fenòmen esdevenia en un indret força allunyat de la Lluna, que (en contra d’algunes hipòtesis) no era un cometa sense cua ja que no es movia i que era un element nou al cel. Tot això ho va publicar en un llibre anomenat De nova stella. I d’aquí vé que ara a aquestes cossos celestes (Que ara sabem que són estrelles que esclaten) en diguem noves (i supernoves).

Cal tenir en compte que en aquella època no hi havia ni telescopis ni res. Les observacions es feien amb astrolabis, sextants i altres estris semblants. Tycho els va perfeccionar i en va tenir els millors de l’època.

Davant de la decissió de Tycho de marxar de Dinamarca, el rei Frederic II (el que fou salvat per l’oncle) li va oferir una illa dels seus dominis per tal que pogués fer les seves observacions. Era l’ílla Escarlata o dels Bruixots i allà Tycho va fer un palau-observatori enorme (Uranimburg) amb una cúpula que emergia de terra per tal que no afectés el vent.

Allà Tycho i el seu equip va fer un bon seguit d’observacions de les posicions de les estrelles de l’univers.

Segur que us sembla que la vida a Uranimburg era quelcom semblant a una vida monàstica dedicada a l’estudi, oi? Res més lluny de la realitat.

Però ja en parlarem un altre dia.

Comentaris: 4
  • Jo havia començat pel segon…
    L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS | dilluns, 27 d’octubre de 2008 | 06:35h
    I he reculat aquí. M’he decidida a conèixer el teu bloc, fa temps que en tenia ganes. Sabia qui era Tycho Brahe, però tots aquests detalls, i la manera (deliciosa) de presentar-lo…
    Ara me’n vaig a continuar, i també a llegir altres entrades teves.
    Avui comença bé el dia. Gràcies per fer-me veure que, moltes vegades que tot sembla perdut, hom pot trobar la manera de salvar-ho i de salvar-se.
  • Caram!
    Victoria | diumenge, 26 d’octubre de 2008 | 09:16h
    M’ha agradat molt el teu post. Com diem a Mallorca fa llegiguera. Mirar el cel, gaudir-lo i trobar-hi coneixements. No sabia això del duel matemàtic i del nas…
    Per nassos que era el millor ;-P))

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s