Daily Archives: 1 Setembre 2012

La pandèmia de les tres H

borinotus | 2- Socials | dimarts, 2 de desembre de 2008 | 18:35h

Ahir va ser el dia internacional de la Sida i em va sorprendre com de poc se n’ha parlat. No és un tema que m’afecti personalment ni (que jo sàpiga) a cap persona que conegui però ahir al vespre en assabentar-me’n tot llegint el diari em va sobtar el poc ressó.

És una percepció personal o cada cop se’n parla menys? Jo recordo fa anys que durant tot el dia el mitjans donaven consells de com evitar-ne el contagi, ens informaven de commemoracions de record a les víctimes (projecte del noms, crec que es deia),….i ens alguns llocs regalaven preservatius.

Que lluny que queda això ara! Deu ser que com que a hores d’ara és un problema bàsicament de l’Àfrica més pobre no mereix tan de titulars i ens n’anem oblidant.

Algú recorda com va començar tot? Com ens va afectar? Algú recorda que a aquesta malaltia se li deia la malaltia de les tres H i per que?

Com que m’ha sorprés l’oblit he volgut fer-ne una mica de memòria…

Segons els meus records les primeres noticies de la sida van venir dels Estats Units. De Califòrnia. Segons els registres oficials els primers casos van descobrir-se l’any 81. O més ben dit, uns anys més tard en investigar unes estranyes morts esdevingudes aquell any per pneumònia afegida a altres causes. El virus (anomenat VIH) va ser descobert pels científics Luc Montaigner i Robert Gallo (francès i estatunidenc) de forma separada i fins i tot hostil entre ambdues parts.

A la malaltia se la va anomenar Sindrome d’Inmunodeficiència Adquirida i pel que vam saber llavors no matava. Et liquidava el sistema defensiu de l’organisme amb la qual cosa agafaves qualsevol infecció fins que et mories (així ens ho explicàvem en paraules senzilles).

La curiositat del cas estava en que els afectats eren majoritàriament homosexuals.  Es va descobrir que una via de propagació era la transmissió sexual.
Una altra via era la sanguínia. De cop, tota la gent a la qual havien fet transfusions de sang era sospitosa de tenir el virus. El cas més afectat va ser el dels hemofílics.

Se li va dir la malaltia de les ters H pels col·lectius que resultaven afectats. Pel que hem dit ja tenim dues de les “H”: Homosexuals i hemofílics. Algú recorda quina era la tercera?

No, oi?

Haitians. El petits país caribeny va tenir (i te) un enorme nombre de gent afectada.  Era el destí turístic (entenguem-nos, turisme sexual) de molts homosexuals nord-americans. Va ser la via per on la malaltia va entrar als Estats Units?

Per a evitar-ne la propagació es van donar tota una sèrie de consells sobre pràctiques sexuals sense risc (de cara als homosexuals) i es van establir protocols de control als hospitals (de cara als hemofílics i altres persones que necessitessin sang)…I els haitians? A ningú sembla importar-li gaire. Ni llavors ni ara.

El miratge que era una malaltia de marietes es va esvair al cap de poc. Tothom en podia tenir-la. De fet, vaig llegir en alguna notícia que ara hi ha més afectats heterosexuals que homosexuals.

Un altre col·lectiu on el contagi va crèixer espectacularment era el dels heroïnomans que compartien xeringa.

Tot plegat va contribuir a la marginació dels afectats. Es parlava de la pesta ( o la lepra) dels segle XX. Pares que no volien que nens afectats anessin a la mateixa classe que els seus fills. Acomiadaments laborals..Isolament per part d’amics, veins i familiars…Els sector més reaccionaris cristians i musulmans ho presentaven com un càstig diví que queia sobre Sodoma i Gomorra.

Molts sectors de l’esglèsia (catòlica si més no) preconitzaven l’abstenció sexual. Bé, sempre ho han fet. Però ara hi trobaven un nou argument de pes.  Sexe per a la procreació i prou. (Si els posessin al capdavant de la Direcció General de Trànsit recomanarien no agafar el cotxe per no tenir accidents. Molt bé).

Ens van dir que hi havia dues menes de malalts: Els que la desenvolupaven i els que malgrat tenir el virus no ho feien tot i que la podien encomanar. Una nova paraula va enriquir el nostre lèxic: seropositiu.

Com que tothom estava preocupat i desorientat hi havia programes de televisió que en parlaven a dojo. Recordo que la Mercedes Milà (crec que a Antena3 i potser era el “Queremos saber”) va fer-ne un monotemàtic especial que no vaig veure, però sí l’edició següent que tractava un altre tema però que va començar fent referència a l’anterior amb una observació sorprenent: Havien rebut un autèntic allau de trucades de gent que vivia a  zones espanyoles on els sons Z i S es confonen perquè en sentir parlar de seropositius havien entés que tota la gent amb un grup sanguini O+ tenia el virus!!! Una cosa era que algú confongui una coincidència fonètica en un moment donat però si realment van tenir “un allau de trucades” volia dir que hi havia molta gent que no havia entés ni una sola paraula de tot el programa!

El primer mort famòs (mediàtic, en díriem avui) per la malaltia fou Rock Hudson. Després en vindrien més. Ens els publicitaven per a que agaféssim consciència. Recordo uns anys després el cas de Magic Johnson (Deien les males llengües que l’havia agafat al Bagdad de Barcelona), en van fer un màrtir vivent durant les olimpíades del 92 objecte de totes les simpaties hagudes i per haver. Que se’n deu haver fet d’aquest home?.

Van haver pel·licules com Filadèlfia que no han suportat  bé el pas dels anys (encara que la música és d’en Bruce Springsteen),…Campanyes de propaganda  com les famoses “Sí da, No da” “Posa-te’l, Posa-l’hi“….

Era un dels temes estrelles d’aquells anys i ens volien conscienciar fos com fos. Recordo un nen africà (sudafricà crec) del que no recordo el nom que va ser una mena de icona. Estava malalt i el passejaven vestit amb smoking i ballava. La gent s’emocionava veient-lo (de la manera que s’emocionen els americans, xiulant i aplaudint amb llàgrimes als ulls). Jo sentia vergonya aliena..Per molta bona fer que hi hagués en el propòsit a mi em semblava una utilització barroera de la llàstima que provocava. A mi la idea que em venia al cap era que el feien servir com a atracció de fira.  Al final va morir i va ser tot un drama. Avui no el recorda ningú. N’ha mort tanta gent (i tants nens) que ja ens ho podem mirar amb la fredor de l’estadística.

Per altra banda, recordo que la gent es feia (ens feiem) teories pròpies. Algunes amb certa lògica d’acord amb la informació rebuda. Del tipus “Si un mosquit pica a un malalt i després em pica a mi, em contagia el virus?”.

Un cop, mentre veiem a la televisió com informaven dels primers casos coneguts un que coneixia em va dir “Això deu ser degut a tot el que s’injecten: hormones i tal…” Es referia als transexuals, transvestits,…que volien fer-se créixer els pits i tot això…Especulava amb la possibilitat que podia haver-hi una mena de mutació. Reflectia la por que sorgeix de tant en tant quan es manipula la natura… L’home ho deia sense cap mena de mala llet. Simplement intentava donar una explicació a una cosa que ens deixava perplexos.

I és que la controvèrsia de la causa és un altre tema que no ha acabat mai del tot. Segons diuen el virus prové d’un simi. no m’estendré en aquest aspecte perquè són coses que no conec amb detall. Però sí que esmentaré que d’interrogants n’hi havien molts i encara ara molta gent no ho te tot del tot clar. (Ni tan sols jo, que no crec en teories conspiratives)…

Una vegada un conegut em diguè: “Que sobra al mòn? Entre altres coses negres i maricons. Així és com pensa un fatxa. Qui et diu que no han escampat el virus deliberadament?” Teories com aquestes n’he sentit un munt. Jo no aniria tan enllà però sí que sorprèn el fet que si una malaltia es contagia a un humà s’escampi a tan gran velocitat.

Segons sembla va començar a l’Àfrica però ningú no va mirar al continent negre fins anys després de saltar l’alarma al món occidental. (Va passar d’Àfrica a Haití?).

I no se me’n va del cap una notícia que vaig sentir fa molts anys: Algú (el règim sudàfrica del aparheid?) estava investigant en fer una bomba biològica que afectés només gent de raça negra. Ho vaig sentir a les noticies de Televisió Espanyola fa molts anys (encara era l’única televisió). Vull dir que era una noticia seriosa, no un reportatge de politica-ficció. El meu pare era amb mi. Ens vam quedar glaçats i ho hem recordat sovint en parlar d’aquests temes. De fet, no deixava de ser una “millora” de la bomba de neutrons, aquell invent que esclatava i matava tota cosa viva però a diferència de la bomba atòmica ni destrossava res ni deixava radioactivitat durant anys…

El que vull dir amb això és que el nivell d’investigació sempre va més enllà del que sabem i si bé no crec possible un alliberament pandèmic deliberat si veig més possible una fuita en un experiment….No és que m’ho cregui cegament però fins que no trobi cap explicació convincent ….

De tota manera el fet de desconfiar de les teories oficials en aquests temes té la seva lògica venint d’on venim. En aquella època encara estava molt recent (de fet, va ser coetani) l’epidèmia d’oli de colza adulterat. A Catalunya no va afectar gens. O gairebé. Però al centre i sud de la Península va haver autèntica psicosi. El fet que les autoritats de llavors no fossin gaire convincents (el ministre de sanitat de llavors, Jesus Sancho Rof, va dir que la causa era “un bichito tan pequeño que si se cae de la mesa se muere” (sic)) contribuïa a creure que això de l’oli era un pretext. El fet que el primer cas fos el d’un nen mort a Torrejón de Ardoz on hi havia una base americana va disparar les especulacions sobre possibles errors en investigacions biològiques per a us militar. El fet que mai s’hagi arribat al fons de la qüestió i els afectats supervivents encara (havent passat anys i governs de partits diferents) no tinguin cap mena d’ajut contribueix a pensar que tot plegat te un fons més fosc del que sembla.

Tornem a la sida. Si mireu el mapa que il·lustra aquest post veure l’estat actual de la qüestió. Com més roig més incidència. Com veiem Âfrica es porta la grossa (i deu n’hi do, Rússia!). I tenint en compte com està per allà el tema de l’educació en general i sexual en particular és evident que hi ha molta feina a fer. La ignorància ancestral fa fer coses esgarrifoses .

Hi ha qui culpa l’església de la propagació de la sida en aquests països. La raó és la seva opinió contraria a l’ús de preservatius. Jo la veritat  si és per això i només per això, no veig clara la responsabilitat. Pel que se, com he dit abans, vol promoure el sexe només com a mitjà reproductor i dintre de la parella. No crec que la gent allà no faci cas al Papa pel que fa a la promiscuïtat i sí pel que fa a l’ús del preservatiu. En tot cas, es pot dir que l’església viu apartada de la realitat i que desconeix la condició humana i cultural (Cosa que a mi m’és igual, però crec que tampoc no ve d’ara).

A casa nostra, sembla que el perill hauria d’estar conjurat, amb la informació que tenim i el nivell educatiu hauria de ser així. Tot i així sorprén la poca informació sexual que tenen els joves avui dia. En certa manera els de la meva generació estàvem millor conscienciats.  A més de la desinformació, el fet que a hores d’ara la sida pugui ser convertida en una malatia crònica pot fer abaixar la guàrdia….i fer que torni a ser un tema d’actualitat

Comentaris: 2
Extraordinari article!
carme.laura | dimarts, 2 de desembre de 2008 | 23:40h
La teva memòria és prodigiosa. Bo i oportú és recordar i reflexionar.

Contra els maltractaments a les dones

borinotus | 2- Socials | dimarts, 25 de novembre de 2008 | 18:54h
Tot just avui m’he assabentat (i a travès d’altres blogs) que avui és la jornada internacional en contra de la violència contra les dones.

Amb aquest post vull afegir el meu granet de sorra a la diada.

Podeu llegir al post de la Reyes el manifest que es llegirà després de les concentracions que es faran avui .

D’altra banda, vull recuperar un post que vaig escriure sobre el tema fa un temps anomenat Maltractaments conjugals.

Finalment cal que no oblidem que la barbarie és encara més cruel en altres latituds i que no tenen el reconeixement mediàtic que caldria. En les darreres setmanes hem sabut que una dona va morir lapidada a Somàlia (vegeu la brevíssima nota a l’Avui aquí ) i que unes noies varen ser cremades amb àcid per voler anar a l’escola.
Us juro que en sentir aquesta darrera noticia vaig sentir nausees. I no només pel fet brutal en si, sinó pel fet que hi hagi gent tan ignorant i orgullosa de ser-ne.

Fàstic, molt de fàstic.

Comentaris: 2
  • maltractaments conjugals
    Reyes | diumenge, 30 de novembre de 2008 | 23:05h
    Un article que em va passar per alt durant el meu darrer període de vacances i que he llegit amb molta calma aquest cap de setmana. Trobaràs allà els meus comentaris.

Teoria i pràctica

borinotus | 2- Socials | diumenge, 23 de novembre de 2008 | 01:02h
No sé pas per què, però no he vist mai cap màquina que, tot i ser perfecta en la descripció dels filòsofs, després sigui perfecta pel que fa al seu funcionament mecànic. Mentrestant, la falç d’un pagès, que cap filòsof no ha descrit, funciona com cal…

Guillem de Baskerville a “El nom de la Rosa” d’Umberto Eco. (Llibres A Mà)

Els somnis de paradisos i mons perfectes quan  s’han volgut portar a la pràctica han acabat sempre en massacres, dictadures, intolerància i malsons. La realitat te massa variables interrelacionades les reaccions de les quals no es poden copsar amb cap teoria. I els salvadors del món volen arreglar la vida fins i tot als que no volen ser salvats.

Per tant, quan hom mata un home per una idea no està defensant una idea. Està matant un home.1

Conceptes que crec que cal tenir clars per l’avaluació (i superació) de qualsevol esdeveniment històric.

Qualsevol teoria que no tingui en compte la llibertat individual  (això és que permeti el desenvolupament de les capacitats de cadascú) i no permeti la llibertat d’expressió és ilegitima d’arrel

1Una altra cosa és que la mort en qüestió ens faci més o menys llàstima.

Els gassos del Tsar

borinotus | 2- Socials | dijous, 20 de novembre de 2008 | 16:02h

Avui hem sabut que alguns propietaris de Repsol-YPF plantegen vendre les seves participacions.

Això, que en principi a la gent del carrer ens pot ser força indiferent, pot tenir conseqüències d’abast mundial. (I a més, hi han coses no del tot clares)


No és que Repsol vagi malament. Podeu veure els resultats del tercer trimestre d’enguany aquí.Però com a resum:

El resultat d’explotació ajustat als primers nou mesos de l’any ha ascendit a 88 M€, amb un augment del 20,5% enfront del mateix període de l’any anterior. Aquesta diferència s’explica per la millora de l’activitat de comercialització de GNL i gestió de la flota, així com per l’augment del preu del pool elèctric espanyol que impacta positivament en el resultat de BBE, companyia en la qual Repsol té un 25% de participació

Els propietaris venedors són:

1-Critèria.

Que és una empresa del grup La Caixa. Literalment i segons la seva web: Un grup inversor amb participacions en empreses financeres i industrials, amb una aposta ferma per la internacionalització, que aporta valor a llarg termini per a l’accionista mitjançant la gestió activa de la seva cartera, impulsant el creixement, el desenvolupament i la rendibilitat de les empreses a les quals participa, amb un criteri de risc controlat.

Actualment posseeix el 12,7 % de Repsol-YPF

Es dóna el cas que ahir mateix va sorgir la notícia que aquesta mateixa empresa anuncià que es vol desfer de Port Aventura que controla al 100%.

Necessita finançament La Caixa? Potser sí. De fet ha participat avui a la suhasta d’actius financers.

2-Sacyr Vallehermoso

Empresa contructora d’edificacions, obra civil, infraestructures,…

Posseeix un 20% de Repsol-YPF. Amb la seva venda pretén eixugar el seu elevat deute.

Darrerament Sacyr-Vallehermoso ha tingut diversos contratemps amb les seves inversions (ItínereEiffage, Valoriza, …) i a més hi han brokers que no recomanen els seus valors.

Com a cosa curiosa, l’ex-vicepresident Alvarez-Cascos està essent investigat per promoure la caiguda en la borsa de Sacyr en escampar informació falsa. Per què? Ho sabrem algun dia?

Això d’escampar rumors és molt perillós. Recordeu Banca Catalana? Doncs es va enfonsar per una cosa semblant (Llegiu això si us plau). Mai no s’ha sabut qui ho va promoure però va acabar amb l’únic projecte seriós de banc privat català amb les conseqüències que comporta tan econòmiques, com comercials, com nacionals.

Vés a saber què hi ha al darrera…

————————————————————————————-

En un principi es va explorar la possibilitat que el comprador for Gazprom. Empresa semi-pública controlada entre altres per Putin (sobre  el 4.5% ) i el Kremlin. Però el govern espanyol s’hi va oposar frontalment a deixar entrar-hi capital públic estranger en un sector tan estratègic com l’energètic. L’endemà ha estat la també russa Lukoil la que ha optat per quedar-se amb la participació de Sacyr i Critèria (un 30%)….més un 9,9% més!.
De qui és aquest 9.9% més? Suposo que especulen amb la possibilitat de quedar-se amb les accions dels petits accionistes que vendren l’endemà de fer-se públic l’acord per tal de tenir un benefici ràpid.

Que hi farà el govern espanyol? I els mitjans de comunicació ja siguin “progres” com “cavernaris”? Encara ens ressonen a les orelles la campanya anti Gas Natural (=anticatalana) quan va voler comprar Endesa (La Caixa va pagar el peatge de patrocinar la selecció espanyola per tal de demostrar la seva espanyolitat. Des de llavors, per cert, que no hi tinc ni un cèntim allà).

Perquè una cosa és l’aversió (que coi!, parlem clar, racisme) als catalans  cosa que no importa a ningú més que a nosaltres (i seguirà  essent així fins que diguem prou! d’una vegada). Però una altra és fer que Rússia comenci a control·lar el subministrament gasistic (A banda de la part petroliera, és clar) a la part d’Europa en la que no ho fa. Ho permetrà la UE?

La qüestió energètica és d’una importància de primer ordre. Qui te l’aixeta del subministrament te el poder. I si l’aixeta és a l’estranger….

El petroli per exemple. Després de la guerra del Yom Kippur els àrabs van començar a pressionar a Occident amb el preu del cru provocant així la famosa crisi del 1973. (Poc després, curiosament, les simpaties que hom tenia cap a Israel a Europa van canviar cap a els àrabs i encara dura…)

I el gas. Recordem ara fa un parell d’anys que  el primer de gener  va començar amb el tancament de l’aixeta del gas de Rússia a Ucraïna per un desacord amb els preus. D’aquesta picabaralla va sortir perjudicada Alemanya i altres països que depenen del mateix gasoducte i als quals tampoc els arribava el subministrament… i que ràpidament van fer de mitjancers en el conflicte diplomàtic per tal que es resolgués el més aviat possible.

Arma poderosa realment….Abans que parlava de Gazprom he recordat com fa uns cinc anys Putin no va parar fins a enviar a Siberia Mikaïl Khodorovsky, el “rebel” amo de la petrolera Iukos.

Qui pot pensar, docns, que Lukoil és gaire independent???

Sobre el poder gasístic de Rússia mireu el següent mapa:


Font: inogate.org

Al·lucinant, oi?D’aquí ve que el debat sobre noves energies sigui tan important a Europa actualment i que no es descarti ni l’energia nuclear. Qualsevol cosa per a guanyar independència.

Les línies roges són els gasoductes existents i les blaves els que estan en projecte.

Com sabem, el nostre gas ve principalment d’Algèria (tal com es veu al mapa). Si finalment l’empresa russa es queda Repsol-YPF control·larà el subministrament de bona part del Sud d’Europa malgrat que no sigui gas seu. I no solament d’Europa. Aquesta companyia (Respsol-YPF) te molta influència a Sud-Amèrica.

Tot un regal per a Rússia!. Ja no és pel fet que sigui un país estranger (en això els catalans podriem dir que ja no ens ve d’aqui!) sinó que a més es trasbalsaria l’equilibri d’influència de les potències mundials amb l’agreujant que Rússia no és el paradigma de la democràcia precisament…Recordem , per exemple, Anna Politkovskaia

Com he dit abans, tinc la sospita que el govern espanyol s’oposarà però que socialment no hi haurà el rebuig (o no l’haurà tan gran) que va haver amb la famosa OPA d’Endesa.

El que és segur és que Europa (i els Estats Units) faran el posible per a evitar-ho.

I el que m’estranya és que, que jo sàpiga, no hi hagi hagut cap oferta d’alguna altra companyia europea.

Comentaris: 2
  • latrappola | dissabte, 22 de novembre de 2008 | 12:23h
    Respecte el propietari 1), al diari El Mundo d’avui surt una notícia que diu que La Caixa financiarà Lukoil per l’operació (Lukoil se hará con Repsol sin tan siquiera invertir un euro). Necessita finançament La Caixa? Sembla que no, com a mínim per aquesta banda.

    Si jo fos un dirigent de La Caixa -i tot lo espanyolíssim que vulguis-, després de l’experiència d’Endesa, tendiria a evitar sectors que siguin susceptibles de ser regulats per l’Estat. Faria una míca de política cultural pro-espanyola per marejar la perdiu, i al mateix temps vendria tot allò on pugui ficar el nas l’estat, invertiria a l’estranger o en sectors difícilment regulables.

    El problema que té La Caixa no és que sigui catalana, sinó, que encara que no ho vulguin, la fan catalana.

    Però tot això és molt complicat, a saber quins interessos hi ha amagats. A més, pot ser que ja estigui en marxa el procés per treure el poder regulador de les Comunitats Autònomes sobre les caixes. En aquest cas caldria veure com es repartiria el pastís de La Caixa. Segurament Catalunya no ens sortiria gens ben parada. Si ho volen fer, serà per alguna raó ben concreta.

    • Vés a saber
      borinotus | dissabte, 22 de novembre de 2008 | 23:14h
      Hi ha moltes coses que no estan clares. Quina febre li ha entrat a La Caixa per vendre això i Port Aventura? Sacir està en una posició molt delicada, és una maniobra d’ajuda? No és estrany qye això que esmento d’Alvarez-Cascos no hagi tingut ressó essent tot un ex-ministre? Com és que cap empresa no russa sembla que estigui interessada en aquest negoci? Deixarà la Unió Europa que empresses russes control·lin tot el subministrament gasístic a Europa?

      I finalment..Tanta història amb la catalanitat de Gas Natural …i acabarà sent russa…Vés que no acabin fent una nova opa a Endesa!

Parlem d’economia (Crisi: Comentaris i uns vídeos interessants)

borinotus | 2- Socials | dimarts, 18 de novembre de 2008 | 18:24h

Parlem clar: Els neocons no han fracassat, s’han acollonit.

M’explico: El capitalisme salvatge o neocon (anomenar-lo liberal és un contrasentit), es basa en la llei del més fort. Mercat sense regles.  La teoria és que el mercat s’auto-regula i sobreviu. I és cert. Molt bé.  Si ets tan valent, continua jugant fins al final i no demanis ajut públic quan et toqui pringar.  És ben clar que si no s’hi fes res molta gent patiria però a la llarga (potser mooolt a la llarga) tot tornaria a tenir una certa estabilitat i es tornaria a crèixer. Però si és a nosaltres a qui toca patir ja no ens agrada tant, oi?.

Tothom sap que l’economia inevitablement te cicles. Expansius i regressius. Creixements  i crisis. A mi em sembla (i així ho he dit sovint) que durant els primers cal deixar fer i durant  el segons (que no venen d’improvís!!!) cal que el regulador actuï per tal que l’estructura social no s’enfonsi. Laissez fer i New Deal. La sabiduria, com si diguéssim, seria saber quan i com aplicar  cada remei per tal de no acabar ni en un desgavell ni en una economia planificada. No hi han receptes màgiques que resolguin els problemes per sempre. Ara bé, els diners públics són (haurien de ser) sagrats. No estan per a salvar el colls dels inútils i els cobdiciosos. Si han de caure que caiguin, però que no sigui a sobre nostre.

Fa un temps vaig esciure un post anomenat Temps de New Deal i que podeu llegir aquí (i també El mercat del totxo  escrit aquells dies).  El coblocaire i amic Martí (La Trappola) va dir-me que calia recuperar-lo al cap d’un parell d’anys i tornar-lo a llegir. El parell d’anys van fer-se fa un parell de dies.  Hi deia que calia estar a l’aguait que hi hauria crisi. I si ho deia jo (que no entenc ni fava en economia) és que la cosa devia estar bastant clara.

Ens afectarà (o ens afecta ja) a tothom en una o altra manera.  I malgrat els típics anunciadors de l’Apocalipsi no cal que patiu que no és la final del capitalisme ni de res (d’aqui a cinc anys podreu continuar anant de botigues) però sí que hem d’aprofitar i aprendre algunes lliçons:

– Cal que la gent aprengui a no estirar més el braç que la màniga. El consum és el motor de l’economia però cal saber fins on pots arribar! (Val a dir que això m’ho va ensenyar la meva mare que ja us dic que de formació en economia financera no en te res. Només cal aplicar-hi el sentit comú. I ara tothom te tants estudis, carrera i postgraus? Bah!)

– Cal inculcar el sentit de passar comptes i tenir responsabilitats. Accountability que en diuen. Si una empresa o institució pública o treballador o qui sigui fa quelcom malament cal que carregui amb les seves conseqüències. (En el cas concret que ens ocupa, heu vist que  en alguna d’aquestes empreses mal gestionades hi dimitís algú? I de polítics?). Ara que es parla de recuperar els valors crec que aquest és bàsic.

Avui he penjat uns videos que expliquen la crisi financera: Com s’ha originat, com ens afecta, què hi podem esperar….Crec que són molt instructius i poden ser útils. Vegeu-los i ja em direu:

1- Oriol Amat entrevistat al programa Valor Afegit del Canal 33. I parlant de la crisi i d’economia familiar.

Els videos de TV3 no donen l’opció de penjar-los, si el voleu veure cliqueu a l’enllaç següent:

http://www.tv3.cat/videos/757989

(I ja que parlem d’economia familiar i crisi em permeto recomanar també els següents enllaços:

Consells per a l’economia domèstica davant la crisi 

Post que vaig publicar el passat mes de juny

Tot fent els números

Post d’en Josep Selva sobre el mateix tema)

2- Anàlisi de la crisi financera

L’economista Joan Torrent analitza la crisi financera en dos videos  (recomano sobretot el segòn)

3- Entrevista a Xavier Roig

No és de la crisi directament però és totalment recomanable.  Tal com ho és el seu llibre “La dictadura de la incompetència”

Comentaris: 7
  • Societat de consum
    Lupe| Adreça electrònica | divendres, 21 de novembre de 2008 | 22:17h
    A veure si aquesta crisi, serveix per a que la gent prengui consciència sobre allò important i allò prescindible en les seves vides. Ens omplint de foteses que, realment, no necessitem per viure, deixant-nos emportar per la societat de consum.
    • Sí…amb matisos
      borinotus | dissabte, 22 de novembre de 2008 | 19:49h

      És evident que molta gent s’hi ha agafat els dits per voler estirar més el braç que la màniga. Ara bé, viure sense coses superflues, què vol dir? És molt relatiu. A banda que la caiguda del consum fa crèixer l’atur.

      El que cal és, com dius, no deixar-se portar per la societat de consum en el sentit que hem de saber fins on podem arribar en la nostra despesa i no voler coses “ara i ja” que no són del tot necessàries.

  • latrappola | dimecres, 19 de novembre de 2008 | 00:20h

    Doncs avui volia escriure sobre aquest tema però se m’ha fet tard, i he vist el teu apunt… Com han passat de ràpid els 2 anys. La veritat és que ja llavors hi havia molta gent que ho sabia, i no calia ser economista, en canvi ens volen fer creure que ha vingut de cop i és culpa -com sempre- dels americans.

    La meva sensació és que la tempesta passarà aviat als Estats Units i la major part de la UE, però a casa nostra, s’hi quedarà una bona temporada. Per sort no estem al 1929, i encara que la crisi actual pugui ser igual de greu, els resultats no seran els mateixos. Avui en dia tenim subsidis d’atur, més protecció social, i un sistema bancari molt més sofisticat, i per tant, flexible. De totes maneres notarem molt la baixada, i molta gent ho veurà des de l’atur.

    Em fa gràcia quan dius que ara tothom té tants estudis i màsters. L’altre dia m’explicava tota una senyora llicenciada en matemàtiques la hipoteca que paga, i com s’ha enrampat amb l’Euribor. No hi havia manera que entengués que amb el que està pagant, només d’interessos, es podria haver llogat 2 pisos per uns quants anys. Tot i així em seguia discutint que la compra és sempre millor opció que el lloguer. Com dius. Bah! per això calia estudiar tant? No sé pas que s’està ensenyant a les universitats…

    • Ja veurem que passa
      borinotus | dimecres, 19 de novembre de 2008 | 14:25h

      Sí que han passat ràpids els dos anys, sí. Ai que ens fem de vells. 🙂

      Bé ,amb això de la crisi ja veurem que passa. En algun lloc he dit que el pitjor no és tant la crisi com que qui l’ha de gestionar siguin uns inútils. Encara tots recordem que en ZP i Solbes feien servir tot d’eufemismes per a desmentir-la com si amb això s’arreglés tot.
      A mi el que em fa por realment és que passarà amb l’economia catalana. Del finançament (que ja era d’entrada insuficient) ja ens en podem oblidar. Com no reaccionem i ràpis les passarem molt magres!

  • Retornar el nom a cada cosa
    Albert | dimarts, 18 de novembre de 2008 | 23:35h

    No entenc l’afició a farcir els arguments amb paraules suposadament gruixudes, especialment quan s’apliquen malament.

    Per exemple, la frase “el capitalisme salvatge o neocon”. Comencem malament. El moviment neocon podrà agradar més o menys, però no té res a veure amb el capitalisme, sinó amb l’intervencionisme exterior.

    Una definició de neoconservadurisme:

    Neoconservatism
    is a political philosophy that emerged in the United States. Their key distinction is in international affairs, where they espouse an interventionist approach that seeks to defend national interests, and are nationalists.
    The term neoconservative was originally used as a criticism against liberals who had “moved to the right”.

    Ja veus si vas errat d’osques. Quna es comença així un article, poteser hom queda molt descansat, però tot el que ve a continuació queda immediatament desqualificat. Menys eslògans i més pensament, si us plau! [

    • retornant el nom a cada cosa…
      Reyes | dimecres, 19 de novembre de 2008 | 07:34h

      Albert ha dit: “El moviment neocon podrà agradar més o menys, però no té res a veure amb el capitalisme, sinó amb l’intervencionisme exterior.

      ¿Que no té res a veure amb el capitalisme? Qualsevol teoria política forçosament està intímament lligada amb un sistema econòmic: són les dues cares de la mateixa moneda. Així doncs, és pràcticament el mateix parlar de neoconservadurisme que de neoliberalisme.

      D’altra banda, la mateixa font (no sempre fiable) de la definició que aportes i que, per cert, no has esmentat (Wikipedia.en) diu molt clarament en la primera línia que “This article is about neoconservatism in the United States. For neoconservatism in other regions, see Neoconservatism (disambiguation).” En aquesta pàgina llegim: “In liberal democracies, especially the United States, neoconservatism is associated with assertively interventionist foreign policy, an emphasis on free trade/free market economics, and a disapproval of counterculture; it may also be strongly associated with particular domestic policy positions, although these vary more from country to country.”

      Canadà: “Elements in Canadian neoconservative thought generally include, but are not limited to: establishing a stronger military-industrial complex, increased privatization of state assets, stricter punishment for criminals, in the field of domestic policy.”

      Espanya
      : “En España, el movimiento neoconservador está agrupado en torno al Grupo de Estudios Estratégicos (GEES)”. GEES: “Defienden una visión conservadora de economía liberal en España y Europa.”

      PD Jaume, disculpa’m per envair el teu espai…

      • Ja li has fet més cas del que li haguès fet jo.
        borinotus | dimecres, 19 de novembre de 2008 | 14:20h
        Quin crèdit pots donar a un anònim? (Malgrat que hi posi un nom no indica cap adreça d’email ni web, per tant es pot considerar anònim).
        I si a més parla amb aquesta suficiència perquè a la segona línia ha trobat quelcom que no li agrada i per tant “tot el text queda invalidat” indica un estretor de mires bastant acusada. I si a més fa servir arguments que no s’aguanten per enlloc com has demostrat (i també els videos que hi he penjat)….En fi,…

        I no cal que et disculpis que la teva presència no és cap invasió!. Ja saps que la teva presència és sempre benvinguda.