EL somni de Martin Luther King i el món real

borinotus | 1- Politics | dimecres, 5 de novembre de 2008 | 14:59h

Podeu llegir el text del Dr. King aquí

Finalment un home de raça negra ha assolit la Presidència dels Estats Units. Tothom en parla avui. I com acostuma a passar quan es parla de segons quins temes sembla que demà cauran tots els murs, plourà la felicitat del cel i les injustícies s’escolaran pel desaigüe. I viurem tots plegats en una mena d’Arcàdia feliç. Somiem, que és de franc. Les patacades del món real ja vindran soles.

Si ahir li dèiem adéu a en George, avui li diem hola a Obama.

No és la meva intenció llençar aigua al vi però hauríem de tocar de peus a terra. El President electe Barack Obama serà millor que en Bush Jr. bàsicament perquè fer-ho pitjor és realment difícil. Però serà el President dels Estats Units d’Amèrica i com a tal actuarà en interès del seu país, com fan tots a tot arreu. I la resta del món haurem de jutjar els seus actes en base a això. I si acaba amb l’ocupació de l’Iraq posem per cas, no serà per cap idea de justícia universal sinó per que als Estats Unit no li convé.

O sigui que no cal que fem volar coloms ni que fem el pallasso

Els estatunidencs han votat un canvi,  cosa que  era d’esperar. No un canvi de règim sinó un canvi d’orientació. Si mirem les propostes d’Obama els americans diuen que sí al lliure mercat però més regulat, sí a una xarxa sanitària que protegeixi els més desfavorits, sí a una regulació que protegeixi el medi ambient, sí a la pena de mort però només en casos molt concrets….És a dir, una mica d’ordre en la disbauxa neocon. És molt, però res més i es queden a anys llum del que podríem considerar una socialdemocràcia a l’europea. Per a que veieu que les coses allà no són tan simples com sembla que ens volen fer creure tenim l’exemple de Calfòrnia on ha arrasat Obama però en canvi han rebutjat el matrimoni entre homosexuals.

És evident que Obama haurà hagut de superar molts entrebancs pel color de la seva pell (Malgrat ser “només” mig negre). A la vista dels resultats s’ha vist que aquesta era una qüestió no tan important per a la majoria i això és bona notícia. Cal que comencem a canviar el xip en aquest aspecte, doncs. I que si a la propera guanya un blanc republicà no vol dir que s’hagin tornat tots racistes de cop.

De tota manera i sense voler ser tan cínic com per a treure mèrit a Obama cal dir que ell ho tenia millor que altres. Va nèixer en un ambient més o menys benestant i a Hawaii. No va nèixer en un entorn disgregat i marginat.

Esmento això perquè sembla que ha estat un cas únic i excepcional quan davant dels nassos tenim uns quants exemples que segur que han obert camí: En Collin Powell i la Condolezza Rice. El primer és nascut a Harlem, paradigma de zona degradada i negra, fill d’immigrants jamaicans (amb algun ascendent irlàndes i d’aquí li ve el nom). La segona nascuda a Alabama, al sud profund ( i a més, és dona).

Sembla evident que malgrat no haver arribat a President ells encarnen millor el somni de superació de les adversitats i tot això. Segurament en haver treballat per al Partit Republicà i per al pitjor President de la història no han estat reivindicats mai (des d’aquí vull dir) com a exemple de superació de racisme, però no podem reconèixer el mèrit només als que ens cauen bé.
(I encara afegiria en Jesse Jackson. El primer negre que es va presentar com a candidat a President ja fa uns anys. I molts més que són més anònims o tenen càrrec no tan coneguts. )

Martin Luther King desitjava que tots els americans tinguessin els mateixos drets sense distinció de raça o religió. Això legalment fa temps que es va aconseguir. Des de llavors el que calia era fer la feina difícil: la lluita contra el prejudici social enquistat. Els exemples esmentats i Obama com a símbol màxim demostren que es va aconseguint.

Però la feina més feixuga és aconseguir que els negres i altres minories puguin desenvolupar-se socialment. Que Collin Powell no sigui una excepció a Harlem per exemple. Que la droga i els embarassos d’adolescents no hi siguin la norma. Vet ací la tasca a fer.

En quant a nosaltres, que tan cofois estem, menys mirar a Amèrica amb suficiència i més la biga al propi ull.  Un acudit: algú imagina un gitano de la Mina de candidat a President? Fa riure, oi?. Doncs això. Tots els prejudicis que us acaben de passar pel cap no difereixen gaire dels que tradicionalment tenien als Estats Units contra els negres.

Comentaris: 3
  • Com a comentari
    AnnaPortell | dimecres, 5 de novembre de 2008 | 15:42h
    m’agradaria adreçar-te a un post que vaig escriure ara farà uns mesos: Somiar… és de franc. M’agradaria que hi fessis una ullada.
    Per un altre banda , si, crec que és una tasca difícil. Difícil però no impossible.
    • L’he vist.
      borinotus | dijous, 6 de novembre de 2008 | 14:03h
      Molt bo. Somiar és de franc realment. Hi ha somnis que ens serveixen per a marcar-nos un camí i una fita a assolir. Però n’hi han d’altres que són esterils, que només serveixen com a narcòtic per a endolcir una vida sense esperança.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s