La pandèmia de les tres H

borinotus | 2- Socials | dimarts, 2 de desembre de 2008 | 18:35h

Ahir va ser el dia internacional de la Sida i em va sorprendre com de poc se n’ha parlat. No és un tema que m’afecti personalment ni (que jo sàpiga) a cap persona que conegui però ahir al vespre en assabentar-me’n tot llegint el diari em va sobtar el poc ressó.

És una percepció personal o cada cop se’n parla menys? Jo recordo fa anys que durant tot el dia el mitjans donaven consells de com evitar-ne el contagi, ens informaven de commemoracions de record a les víctimes (projecte del noms, crec que es deia),….i ens alguns llocs regalaven preservatius.

Que lluny que queda això ara! Deu ser que com que a hores d’ara és un problema bàsicament de l’Àfrica més pobre no mereix tan de titulars i ens n’anem oblidant.

Algú recorda com va començar tot? Com ens va afectar? Algú recorda que a aquesta malaltia se li deia la malaltia de les tres H i per que?

Com que m’ha sorprés l’oblit he volgut fer-ne una mica de memòria…

Segons els meus records les primeres noticies de la sida van venir dels Estats Units. De Califòrnia. Segons els registres oficials els primers casos van descobrir-se l’any 81. O més ben dit, uns anys més tard en investigar unes estranyes morts esdevingudes aquell any per pneumònia afegida a altres causes. El virus (anomenat VIH) va ser descobert pels científics Luc Montaigner i Robert Gallo (francès i estatunidenc) de forma separada i fins i tot hostil entre ambdues parts.

A la malaltia se la va anomenar Sindrome d’Inmunodeficiència Adquirida i pel que vam saber llavors no matava. Et liquidava el sistema defensiu de l’organisme amb la qual cosa agafaves qualsevol infecció fins que et mories (així ens ho explicàvem en paraules senzilles).

La curiositat del cas estava en que els afectats eren majoritàriament homosexuals.  Es va descobrir que una via de propagació era la transmissió sexual.
Una altra via era la sanguínia. De cop, tota la gent a la qual havien fet transfusions de sang era sospitosa de tenir el virus. El cas més afectat va ser el dels hemofílics.

Se li va dir la malaltia de les ters H pels col·lectius que resultaven afectats. Pel que hem dit ja tenim dues de les “H”: Homosexuals i hemofílics. Algú recorda quina era la tercera?

No, oi?

Haitians. El petits país caribeny va tenir (i te) un enorme nombre de gent afectada.  Era el destí turístic (entenguem-nos, turisme sexual) de molts homosexuals nord-americans. Va ser la via per on la malaltia va entrar als Estats Units?

Per a evitar-ne la propagació es van donar tota una sèrie de consells sobre pràctiques sexuals sense risc (de cara als homosexuals) i es van establir protocols de control als hospitals (de cara als hemofílics i altres persones que necessitessin sang)…I els haitians? A ningú sembla importar-li gaire. Ni llavors ni ara.

El miratge que era una malaltia de marietes es va esvair al cap de poc. Tothom en podia tenir-la. De fet, vaig llegir en alguna notícia que ara hi ha més afectats heterosexuals que homosexuals.

Un altre col·lectiu on el contagi va crèixer espectacularment era el dels heroïnomans que compartien xeringa.

Tot plegat va contribuir a la marginació dels afectats. Es parlava de la pesta ( o la lepra) dels segle XX. Pares que no volien que nens afectats anessin a la mateixa classe que els seus fills. Acomiadaments laborals..Isolament per part d’amics, veins i familiars…Els sector més reaccionaris cristians i musulmans ho presentaven com un càstig diví que queia sobre Sodoma i Gomorra.

Molts sectors de l’esglèsia (catòlica si més no) preconitzaven l’abstenció sexual. Bé, sempre ho han fet. Però ara hi trobaven un nou argument de pes.  Sexe per a la procreació i prou. (Si els posessin al capdavant de la Direcció General de Trànsit recomanarien no agafar el cotxe per no tenir accidents. Molt bé).

Ens van dir que hi havia dues menes de malalts: Els que la desenvolupaven i els que malgrat tenir el virus no ho feien tot i que la podien encomanar. Una nova paraula va enriquir el nostre lèxic: seropositiu.

Com que tothom estava preocupat i desorientat hi havia programes de televisió que en parlaven a dojo. Recordo que la Mercedes Milà (crec que a Antena3 i potser era el “Queremos saber”) va fer-ne un monotemàtic especial que no vaig veure, però sí l’edició següent que tractava un altre tema però que va començar fent referència a l’anterior amb una observació sorprenent: Havien rebut un autèntic allau de trucades de gent que vivia a  zones espanyoles on els sons Z i S es confonen perquè en sentir parlar de seropositius havien entés que tota la gent amb un grup sanguini O+ tenia el virus!!! Una cosa era que algú confongui una coincidència fonètica en un moment donat però si realment van tenir “un allau de trucades” volia dir que hi havia molta gent que no havia entés ni una sola paraula de tot el programa!

El primer mort famòs (mediàtic, en díriem avui) per la malaltia fou Rock Hudson. Després en vindrien més. Ens els publicitaven per a que agaféssim consciència. Recordo uns anys després el cas de Magic Johnson (Deien les males llengües que l’havia agafat al Bagdad de Barcelona), en van fer un màrtir vivent durant les olimpíades del 92 objecte de totes les simpaties hagudes i per haver. Que se’n deu haver fet d’aquest home?.

Van haver pel·licules com Filadèlfia que no han suportat  bé el pas dels anys (encara que la música és d’en Bruce Springsteen),…Campanyes de propaganda  com les famoses “Sí da, No da” “Posa-te’l, Posa-l’hi“….

Era un dels temes estrelles d’aquells anys i ens volien conscienciar fos com fos. Recordo un nen africà (sudafricà crec) del que no recordo el nom que va ser una mena de icona. Estava malalt i el passejaven vestit amb smoking i ballava. La gent s’emocionava veient-lo (de la manera que s’emocionen els americans, xiulant i aplaudint amb llàgrimes als ulls). Jo sentia vergonya aliena..Per molta bona fer que hi hagués en el propòsit a mi em semblava una utilització barroera de la llàstima que provocava. A mi la idea que em venia al cap era que el feien servir com a atracció de fira.  Al final va morir i va ser tot un drama. Avui no el recorda ningú. N’ha mort tanta gent (i tants nens) que ja ens ho podem mirar amb la fredor de l’estadística.

Per altra banda, recordo que la gent es feia (ens feiem) teories pròpies. Algunes amb certa lògica d’acord amb la informació rebuda. Del tipus “Si un mosquit pica a un malalt i després em pica a mi, em contagia el virus?”.

Un cop, mentre veiem a la televisió com informaven dels primers casos coneguts un que coneixia em va dir “Això deu ser degut a tot el que s’injecten: hormones i tal…” Es referia als transexuals, transvestits,…que volien fer-se créixer els pits i tot això…Especulava amb la possibilitat que podia haver-hi una mena de mutació. Reflectia la por que sorgeix de tant en tant quan es manipula la natura… L’home ho deia sense cap mena de mala llet. Simplement intentava donar una explicació a una cosa que ens deixava perplexos.

I és que la controvèrsia de la causa és un altre tema que no ha acabat mai del tot. Segons diuen el virus prové d’un simi. no m’estendré en aquest aspecte perquè són coses que no conec amb detall. Però sí que esmentaré que d’interrogants n’hi havien molts i encara ara molta gent no ho te tot del tot clar. (Ni tan sols jo, que no crec en teories conspiratives)…

Una vegada un conegut em diguè: “Que sobra al mòn? Entre altres coses negres i maricons. Així és com pensa un fatxa. Qui et diu que no han escampat el virus deliberadament?” Teories com aquestes n’he sentit un munt. Jo no aniria tan enllà però sí que sorprèn el fet que si una malaltia es contagia a un humà s’escampi a tan gran velocitat.

Segons sembla va començar a l’Àfrica però ningú no va mirar al continent negre fins anys després de saltar l’alarma al món occidental. (Va passar d’Àfrica a Haití?).

I no se me’n va del cap una notícia que vaig sentir fa molts anys: Algú (el règim sudàfrica del aparheid?) estava investigant en fer una bomba biològica que afectés només gent de raça negra. Ho vaig sentir a les noticies de Televisió Espanyola fa molts anys (encara era l’única televisió). Vull dir que era una noticia seriosa, no un reportatge de politica-ficció. El meu pare era amb mi. Ens vam quedar glaçats i ho hem recordat sovint en parlar d’aquests temes. De fet, no deixava de ser una “millora” de la bomba de neutrons, aquell invent que esclatava i matava tota cosa viva però a diferència de la bomba atòmica ni destrossava res ni deixava radioactivitat durant anys…

El que vull dir amb això és que el nivell d’investigació sempre va més enllà del que sabem i si bé no crec possible un alliberament pandèmic deliberat si veig més possible una fuita en un experiment….No és que m’ho cregui cegament però fins que no trobi cap explicació convincent ….

De tota manera el fet de desconfiar de les teories oficials en aquests temes té la seva lògica venint d’on venim. En aquella època encara estava molt recent (de fet, va ser coetani) l’epidèmia d’oli de colza adulterat. A Catalunya no va afectar gens. O gairebé. Però al centre i sud de la Península va haver autèntica psicosi. El fet que les autoritats de llavors no fossin gaire convincents (el ministre de sanitat de llavors, Jesus Sancho Rof, va dir que la causa era “un bichito tan pequeño que si se cae de la mesa se muere” (sic)) contribuïa a creure que això de l’oli era un pretext. El fet que el primer cas fos el d’un nen mort a Torrejón de Ardoz on hi havia una base americana va disparar les especulacions sobre possibles errors en investigacions biològiques per a us militar. El fet que mai s’hagi arribat al fons de la qüestió i els afectats supervivents encara (havent passat anys i governs de partits diferents) no tinguin cap mena d’ajut contribueix a pensar que tot plegat te un fons més fosc del que sembla.

Tornem a la sida. Si mireu el mapa que il·lustra aquest post veure l’estat actual de la qüestió. Com més roig més incidència. Com veiem Âfrica es porta la grossa (i deu n’hi do, Rússia!). I tenint en compte com està per allà el tema de l’educació en general i sexual en particular és evident que hi ha molta feina a fer. La ignorància ancestral fa fer coses esgarrifoses .

Hi ha qui culpa l’església de la propagació de la sida en aquests països. La raó és la seva opinió contraria a l’ús de preservatius. Jo la veritat  si és per això i només per això, no veig clara la responsabilitat. Pel que se, com he dit abans, vol promoure el sexe només com a mitjà reproductor i dintre de la parella. No crec que la gent allà no faci cas al Papa pel que fa a la promiscuïtat i sí pel que fa a l’ús del preservatiu. En tot cas, es pot dir que l’església viu apartada de la realitat i que desconeix la condició humana i cultural (Cosa que a mi m’és igual, però crec que tampoc no ve d’ara).

A casa nostra, sembla que el perill hauria d’estar conjurat, amb la informació que tenim i el nivell educatiu hauria de ser així. Tot i així sorprén la poca informació sexual que tenen els joves avui dia. En certa manera els de la meva generació estàvem millor conscienciats.  A més de la desinformació, el fet que a hores d’ara la sida pugui ser convertida en una malatia crònica pot fer abaixar la guàrdia….i fer que torni a ser un tema d’actualitat

Comentaris: 2
Extraordinari article!
carme.laura | dimarts, 2 de desembre de 2008 | 23:40h
La teva memòria és prodigiosa. Bo i oportú és recordar i reflexionar.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s