L’ERO i els errors dels treballadors de la Nissan

borinotus | 2- Socials | dilluns, 10 de novembre de 2008 | 14:54h

Avui hem vist com els treballadors de la Nissan tallaven la Ronda com a protesta a la més que posible presentació per part de l’empresa d’un expedient de regulació d’ocupació que podria deixar sense feina més de mil sis-centes persones.
La primera qüestió és, quina culpa tenen els usuaris de la Ronda? Al cap i a la fi no hi tenen res a veure (ni ells ni la resta de ciutadans) i després de tot també en som part afectada: Els subsidis d’atur i les prejubilacions s’hauran de pagar de la nostra butxaca. I a més, si els manifestants fossin treballadors de pimes (com ho és la majoria) els seus acomiadaments no tindrien tanta (o gens)  repercussió mediàtica ni podrien tallar carreteres ni fer manifestacions (i en aquests casos els sindicats acostumen a desaparèixer)…ni rebrien la solidaritat que ara exigeixen.

En parlem de tot plegat?

Fa un temps vaig escriure un apunt anomenat Solidaritat de classe (i que podeu llegir aquí) que en parlava d’això.

Ho havia de dir.

Ara siguem constructius.

Primer de tot, l’ERO. Cal realment que l’empresa el presenti? Sembla que no, ja que no te pèrdues. El que passa és que volen traslladar la producció a una altra zona on els costos laborals siguin més baixos. Una deslocalització que diem.

Això és bo o dolent? Doncs depèn de com es miri. Als afectats no els fa cap gràcia evidentment. Per al país receptor (en aquest cas desconec quin és) és una oportunitat tal com al seu moment ho va ser que Renault o Volkswagen o Fiat deslocalitzessin les fàbriques del país d’orígen a l’estat espanyol.  Els costos salarials són més baixos i potser segurament els drets laborals són mínims. Lamentable però no cal dir com a la llarga pot beneficiar-los i contribuir a canviar les coses…tal com va passar aquí.

A més, suposem el cas contrari. Que no deslocalitzessin. Llavors continuarien produint aquí i haurien de competir amb la resta d’empreses del sector que sí ho han fet. Manera de fer-ho? Reduint costos com ara els salarials. Com va dir l’economista Xavier Roig, la defensa a ultrança dels llocs de treball porta al mileurisme. El que cal defensar no és tant el lloc de treball com el treballador.

Molt bé, i com es fa això?

Si ho sabés no estaria aquí escrivint. Però hi han unes coses que em semblen lògiques.

Primer cal reclamar, per part del govern, la devolució dels ajuts que segur que l’empresa va rebre per tal d’instal·lar-s’hi i a més pagar-ne una indemnització. Em sembla de justícia.

Segòn, vigilar molt bé com es fa l’ERO. Acostumen a fer fora la gent més gran i deixar la més jove cosa que és absolutament demencial, ja que:

1- Acomiaden la gent amb més experiència
2- La prejubilació no és un cost de l’empresa que acomiada sinó que la paguem entre tots (recordem que Nissan no te pèrdues).
3- L’índex de depressions i malalties semblants es dispara entre els  prejubilats i els acomiadats massa joves per a jubilar-se i massa grans per a trobar feina. A part del drama humà significa un nou gran cost per a les finances públiques.
4- La raó principal per a que hi mantinguin la gent més jove és simplement perquè el cost salarial és menor.
5- La gent més jove ho té més fàcil per a trobar una nova feina.

Tercer. Ja que la cosa està malament els agents socials (sindicats i empresaris, per què no haurien els empresaris d’implicar-s’hi?) haurien d’ajudar activament en la recerca de feina d’aquesta gent. Perquè no els proposen de fer formació, o muntar cooperatives, o cercar una sortida laboral,..?.Qualsevol cosa abans que mostrar la lamentable situació de la lloada pel·licula “Los lunes al sol” on ningú  cercava feina i s’estaven al bar plorant tot el dia.

I per últim i no pas menys important ( de fet, tot el contrari ) que encertin quin és l’enemic. Que llegeixin l’article d’ahir del Lopez Tena publicat a l’Avui i que podeu llegir aquí. ( De tota manera, el reprodueixo al final del post)

Però ells no llegeixen l’Avui. I no ho dic amb cap sentit pejoratiu. No cal ser sociòleg per a saber  amb quina adscripció nacional se senten més identificats o amb quina selecció gaudeixen…. Amb la del país que els puteja.

No cal ser, però, gaire optimista amb el fet que l’actitud d’aquests treballadors canviï en una actitud més positiva i realment més revolucionària i en defensa dels seus drets. D’ells i de tot el seu sector social…i és digne d’estudi. Ja vam veure com ni tan sols el fet que s’enfonsi un barri els fa canviar el sentit del vot o sigui que anar encara més enllà és difícil.

———————————————————————————————–
Article d’Alfons Lopez Tena a l’Avui.

UN PLA D’ACOMIADAMENTS A CATALUNYA I EL GOVERN ZP

Espanya ataca amb Nissan

Alfons López Tena / Notari. President del Cercle d’Estudis Sobiranistes / info@cercleestudissobiranistes.cat

PEREPRATS

Advertia Hayek que quan l’Estat controla la vida econòmica és possible seguir una política de despietada discriminació contra les minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense infringir mai la lletra de protecció estatutària des seus drets. Després d’anunciar Nissan-Renault la supressió de 1.680 llocs de treball a les fàbriques de Catalunya, el 38% de la plantilla, per reduir la producció un 43%, i mentre els treballadors es manifestaven a Barcelona, el ministre espanyol d’Indústria es va reunir a París amb el director de l’empresa, però no per tractar dels acomiadaments i de la continuïtat de les fàbriques a Catalunya, sinó d’augmentar un 15% la producció de les fàbriques a Valladolid i Palència. Fóra normal l’actuació del ministre espanyol, encara que bruta, si Catalunya no formés part del seu Estat i tingués un Estat propi i uns ministres que defensessin els interessos dels treballadors catalans, com el ministre espanyol defensa els interessos dels treballadors espanyols.

NO ÉS AIXÍ, I ELS TREBALLADORS CATALANS es troben en la pitjor situació possible, no ja sense Estat que els protegeixi, sinó amb un Estat depredador a la contra. El missatge espanyol a Nissan-Renault, i a totes les empreses, és diàfan: si voleu tancar fàbriques i acomiadar treballadors, feu-ho a Catalunya; no en direm res si a canvi amplieu i creeu ocupació a Espanya, si destruïu teixit industrial i despatxeu treballadors a Catalunya per nodrir d’indústria i ocupació Espanya. Qualsevol reducció i acomiadament de treballadors que hagi de fer una multinacional al món compta amb un país al mapa, Catalunya, que no importa a l’Estat del qual forma part, que no ofereix cap resistència al seu desmantellament, i és per tant el candidat propici.

JOSEP MARIA ÀLVAREZ, SECRETARI GENERAL d’UGT-Catalunya s’ha exclamat: “¡Somos tan españoles como el que más!“. Però ja s’ha vist que, per a l’Estat, d’espanyols, com d’animals a la granja d’Orwell, hi ha de dues menes: tots són iguals però uns són més iguals que els altres. No falla mai: a l’hora de pagar els catalans són espanyols, però a l’hora de rebre només són catalans, i els ministres espanyols tenen avui el mateix propòsit que fa 50 anys, “ahogarlos económicamente“.

MÉS ANTIGA ENCARA ÉS LA SOBTADA sorpresa de Josep Maria Álvarez. Fa 150 anys s’exclamava el general Prim a les Corts espanyoles: “¿Ha podido creer que los catalanes tienen la condición del perro que lame la mano que le castiga? Si tal ha creído, se equivoca; la condición de los catalanes es la del tigre que despedaza al que le maltrata. ¿Hasta cuándo hemos de morder el freno?, decían unos. ¿Hasta cuándo hemos de ser tratados como esclavos?, decían otros. ¿Somos o no somos españoles?, decían todos. Ministros de Isabel II: los catalanes ¿son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Si no los queréis como españoles, levantad de allá vuestros reales, dejadlos, que para nada os necesitan; pero si siendo españoles los queréis esclavos, sea en buena hora, y sea por completo; sea Cataluña talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y solo así, doblaréis nuestra cerviz, porque así y solo así venceréis nuestra altivez; así, y solamente así, domaréis nuestra fiereza“.

LA MATEIXA LLIÇÓ VAN APRENDRE a costa seva des de l’atònit Cambó, a qui el rei oferí la presidència del govern a canvi d’abandonar Catalunya, al fracassat Roca, quan la seva “altra manera de fer Espanya” no obtingué ni un diputat a Espanya, i recentment el Rossell que veu blocada la seva pretensió de presidir la CEOE perquè “un catalán no puede presidir a los empresarios españoles” i La Caixa que no pot ni presentar una oferta de compra als accionistes d’Endesa: abans alemanya, italiana o trencada que catalana. Tant és que, com J.M. Àlvarez, facin protestes d’espanyolitat: l’Estat té molt clar els darrers 300 anys qui són els espanyols veritables a protegir, i qui són els que no. No és rellevant quina sigui la llengua o els sentiments nacionals dels treballadors de Nissan; els toca patir perquè viuen i treballen a Catalunya, com els toca benefici als de Valladolid i Palència. La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d’estalvis de l’àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.

ELS COMPATRIOTES DE NISSAN NO OBTINDRAN res manifestant-se a Barcelona, ni de la impotent Generalitat; tot allò que siguin problemes a Catalunya i per a les seves institucions afavoreix l’estratègia de l’Estat que els escanya. La protesta i la pressió l’han de fer on cou als ministres espanyols, a Madrid. Allà és on han de mostrar als que prenen les decisions, a Zapatero i a Sebastián, si són com deia el general Prim “un tigre que despedaza al que le maltrata o un perro que lame la mano que le castiga“. Mentrestant, l’usuari de la plaça de Sant Jaume, costat muntanya, fa bona la dita de Chaudhuri: la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament.

———————————————————————————————–

Font de la foto: Vilaweb

Comentaris: 8
  • Per a quan un Sindicat català?
    Jordi Carbonell | dimarts, 11 de novembre de 2008 | 20:57h
    Fa un any vaig escriure un post( aqui) denunciant el fet que la majoria d’enllaços sindicals son espanyols, espanyols. De fet ja ho va dir el de la UGT “Somos tan españoles como el que más”, doncs no. A veure quan s’adonen que qui viu i treballa a Catalunya, encara que plori amb la Roja, estan tant estigmatitzats a Espanya com la resta que vibrem amb la Catalana. No he sentit demanar responsabilitats en el Govern espanyol només a la Generalitat, doncs si volen que realment el Govern català els ajudi, que demanin més autonomia, es a dir votan a partits catalans, catalans. No val demanar responsabilitats aqui, i voler ser d’alli.

    I es del tot cert el que va dir en Xavier Roig com molt bé tu denuncies.

    Enhorabona per el post.

    • Sindicats
      borinotus | dimecres, 12 de novembre de 2008 | 14:05h
      Jo crec que si sortís un sindicat de debó que no emprés una retòrica pseudo revolucionària (i tan conservadors que són!) i que defenses els drets de treballadors i no aquestes menjadores que només estan per a defensar els privilegis de funcionaris o grans empreses que tenen conveni propi la cosa canviaria. I si a més és català millor que millor.
  • latrappola | dilluns, 10 de novembre de 2008 | 20:06h
    Totalment d’acord amb el que dius, però tinc una mica de dubte amb el tema de les deslocalitzacions. Amb aquests tipus d’empreses el més important no seria el cost laboral (amb la robotització actual tampoc cal una gran massa de treballadors). En canvi és més important el tema logístic i el teixit de petites empreses que et fan de proveïdors. Em sembla que quan ens fan el discurset de l’empresa que se’n va a Eslovàquia perquè els treballadors cobren menys, una vegada més, ens prenen el número.

    – La tendència és que el sou dels eslovacs s’aproximi gradualment a la mitjana europea, mentre nosaltres seguim estancats en el mileurisme. Aquesta és una raó massa temporal com per poder ser determinant. Pot ser més aviat el tema és que a Eslovàquia s’entà creant un bon teixit industrial? Dic Eslovàquia de forma genèrica, podria ser el Marroc o Turquia.

    – Si l’objectiu és vendre 4X4’s a la Península, si els fabriquen a Eslovàquia estan fent un mal negoci. Després cal pagar el transport fins aquí, això implica sous de transportistes, carburant, instal·lacions on emmagatzemar la mercaderia, aparca-vehicles, tràmits burocràtics, etc, etc… Realment surt tan rendible deslocalitzar?

    – Trobaria lògic que es deslocalitzi al nostre país si nosaltres haguéssim fet un salt endavant en la nostra economia. Però, realment, estem tecnològicament millor ara que fa 20 anys? la nostra indústria està creant cap producte que podem exportar? En quin sector es poden re-recol·locar tots aquests treballadors que perdran la feina? Més tenint en compte, com indiques, que ningú s’ha preocupat de formar aquesta gent.

    – Si al final resulta que el recorregut de la deslocalització és de Barcelona a Valladolid, quin és realment el problema? No serà més aviat que els directius de Nissan troben més còmode anar en AVE de Valladolid a Madrid, i d’allà tenen un gran aeroport amb enllaç directe amb el seu Japó natal? Si a més el govern central els deixa alguna cirereta, és clar quin és el problema.

    Pot ser si deixéssim de subvencionar els comptes de Godó i Lara, aquesta gent llegirien l’Avui, i aquest diari encara seria propietat del catalanisme que el va crear. A aquesta gent els han ensenyat a odiar el burgesos catalans del segle XIX, i per altra banda veus que l’únic que fa moure l’economia barcelonina ara mateix, és el que van construir aquests burgesos, em refereixo al turisme que generen La Sagrada Família, el Passeig de Gràcia, etc, etc… Si poguessin els socialistes ho fotrien tot a terra.

    • Previssió de futur
      borinotus | dilluns, 10 de novembre de 2008 | 21:24h
      Tens bona part de raó. Sobre el tema de la rendibilitat de les deslocalitzacions pots trobar casos en que es pot aplicar el que dic jo i altres el que dius tu. Depen del sector. Jo crec que aquest en que hi ha molta línia de muntatge i molta feina poc qualificada s’aplicaria el que jo dic.  és la meva opinió, vaja. I és evident que el tema infraestructures és determinant. Si tens una multinacional on posaràs una delegació? Una de les raons determinants és que sigui en un lloc que estigui ben comunicat i hi hagi bones carreteres per a que arribin i surtin les mercaderies. Vet aqui una raó per a fer que els vols intercontinentals passin sempre per Madrid, que les carreteres i autopistes sense peatge hi passin, etc…

      Si el govern català hagués tingut visió de futur hagués vist que calia formar la gent en noves tecnologies i feines amb valor afegit i hauria fet projectes seriosos al respecte (no com el 22@ per exemple) i hagués EXIGIT que les infraestructures funcionessin. Això si en realitat els hagués importat Catalunya i la seva gent és clar.

  • Cohesió social ?
    Andreu | dilluns, 10 de novembre de 2008 | 15:37h
    No cal ser sociòleg per a saber  amb quina adscripció nacional se senten més identificats o amb quina selecció gaudeixen.

    En quina llengua està escrita la pancarta de la foto ?
    Si volem cohesió social, suposo que vol dir que ells han de respectar la meva cultura i jo m’he de preocupar del seu lloc de treball.
    Si ells no respecten la meva cultura, jo m’he de preocupar del seu lloc de treball ?

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s