Daily Archives: 2 Setembre 2012

Ahir, consultes. I ara, anem endavant.

borinotus | 1- Politics | dilluns, 1 de març de 2010 | 13:32h
Conclusions que podem extreure de les consultes d’ahir:Si tenim en compte que…

– Amb més bona voluntat que mitjans.
– Amb la inclusió de col·lectius que hi voten poc (immigrants) que fan que el nombre de votants potencials creixi (i per tant que el nivell de participació baixi)
– Amb la indiferència dels mitjans de comunicació més grans (On si no hi surts no hi existeixes)
– Amb el fet que en cap convocatòria “oficial” el nivell de participació deslegitima el resultat
– …i que seria molt (però molt) agosarat considerar que qui no vota en les consultes és contrari a la independència,

Llavors podem considerar un èxit els resultats. Però n’hi ha algunes coses a parlar.

1- Ja portem unes quantes hores des que s’han fet públics els resultats i encara no hi ha hagut ningú del món independentista que s’hagi barallat amb ningú o hagi fet cap declaració forassenyada. O si més no, s’ha fet de portes endins. Sembla que anem aprenent.2- En properes convocatòries es faran consultes en ciutats més grans. Estaria bé estudiar la manera de fer que aquests actes siguin més visibles. És la gran oportunitat per tal del llençament definitiu. Que no qualli la imatge d'”acte de costellada” dels ja convençuts.

3- D’aqui a uns mesos hi haurà eleccions. Cal fer tot el possible per tal que l’esperit aconseguit no es vegi enterbolit per actituds electoralistes. Alguns dels personatges més significatius pertanyen a partits polítics i estaran en llistes electorals. Res a dir, però és un moment delicat que pot mostrar que l’independentisme és transversal o bé que n’hi ha que se n’aprofita (N’hi haurà acusacions  d’aquest tipus siguin certes o no).
Recordeu allò de la dona del Cèsar que a banda de ser honrada ho ha de semblar. Doncs si és independentista a banda de ser-ho i semblar-ho ho ha de demostrar cada dia.

——————————————————————————————

Justament estava rumiant sobre el post d’avui quan ens ha vingut a la XBS un mail convocant a un acte unitari a Sabadell per a demà passat. Ja l’he enviat a tots els adherits i el reprodueixo aquí baix (i en podeu trobar la convocatòria en .pdf). Segur que se’n parlarà de tot això.

Sabadell, 1 de març de 2010

 

Els avantatges que gaudiríem els catalans en un futur Estat Català, projectades en un curtmetratge, presentades per Joel Joan, i argumentades per Joan Laporta, Alfons López Tena, Oriol Junqueras, Joan Carretero i Josep Guia en un acte unitari a Sabadell

 

 

Després de la segona onada de Consultes sobre la Independència de Catalunya, es pretén trobar els punts en comú des de les diferents sensibilitats del sobiranisme sobre el full de ruta necessari per esdevenir un nou estat

Per tal d’aportar llum a la viabilitat del repte de la independència de Catalunya, el proper dimecres 3 de març a les 20:00h es celebrarà a Sabadell (Vallès Occidental) al Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell amb capacitat per 1100 espectadors, un acte per exposar els avantatges pels catalans en un futur Estat Lliure i el possible camí a seguir per fer-ho realitat. El format de l’acte pretén trencar esquemes: un teatre, iniciant-se amb un curtmetratge i amb oradors de luxe.

Acte d’Estat vol ajudar a establir el full de ruta que s’ha de seguir per arribar a la consecució de l’objectiu democràtic, la independència de Catalunya.

Presentarà l’acte el president de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya Joel Joan.

 

L’acte comptarà amb l’aparició de Joan Laporta.

 

Intervindran:

Alfons López Tena

 

Oriol Junqueras

 

Joan Carretero

 

Josep Guia

 

I l’actuació de Francesc Ribera (Titot)

 

Entre el públic ja hi ha confirmats ja hi ha confirmats l’escriptora Patrícia Gabancho, la linguista Rosa Calafat, Miquel Català impulsor de la campanya Oficialitat.cat i traductor de la pàgina web del Parlament Europeu a la llengua catalana… a més de representants de diversos partits municipals i parlamentaris, a part d’una nodrida delegació de la societat civil sabadellenca i catalana.

Les entrades per l’acte es poden adquirir per 5€ a les següents adreces de Sabadell:

El mateix dia al Teatre La Faràndula – Alfons XIII, 33

Òmnium Cultural Sabadell – Illa,3

De dimecres a dissabte de 18h a 20h, i divendres a dissabte de 11h a 13h a la guixeta del

Teatre Municipal de Sabadell – Sant Pau,6

L’acte organitzat per els membres de la campanya I’m Catalan I love freedom.

Oriol Falguera / Àlex Fenoll / Lluís Brunet

Contacte: 690 14 38 46

Comptarà amb l’ajut de:

Òmnium Cultural Sabadell         Events                                                            Directe!cat                          racocatalà                            Sobirania i Progrés

 

Lloc: Teatre La Faràndula – Alfons XIII, 33 de Sabadell

 

Dia: dimecres 3 d març de 2010

 

Hora: 20:00h

 

Presentarà l’acte el president de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya Joel Joan.

 

Passse del curtmetratge on quedaran reflexats els avantatges que gaudiríem els catalans en un futur Estat Català.

 

L’acte comptarà amb l’aparició de Joan Laporta.

 

Intervindran:

Alfons López Tena

 

Oriol Junqueras

 

Joan Carretero

 

Josep Guia

 

I l’actuació de Francesc Ribera (Titot)

 

Comentaris: 8
  • Jo sóc molt i molt optimista
    Llaudal | dimarts, 2 de març de 2010 | 17:40h
    Estic molt content del resultat del 28F. Tenint en compte tots els condicionants és un bon resultat. Algú ha vist una manifestació de 250000 participants reals? Sense suport mediàtic! Segona: cap partit polític aconsegueix arribar al 20% de la població de possibles votants. Ja sé que falten les poblacions més problemàtiques, les més grans. És un gran repte. Si algú és escèptic que es posi a la feina i se li passarà!Per això dic que estic content però no satisfet. No vull barallar-me amb ningú però no podem admetre que hi hagi municipis amb participació menor al 18%. Si es veu que no es pot arribar a tothom, s’ha d’avortar la consulta per mor de la imatge. A ningú li ha de saber greu, hem d’admetre que treballem amb pocs mitjans. És el que pensem fer a Tarragona; ho decidirem a l’abril. Les raons que dóna el Jaume són de pes i m’allunyen de l’escepticisme. Si mirem darrera, admetrem el gran pas que s’ha donat i l’empenta amb què s’actua. Era inimaginable fa quatre dies. És fantàstic! Arribarem molt lluny si no hi ha una catàstrofe. Ara, com diu en Jaume, hem d’esmolar la imaginació per arribar a tothom amb els pocs mitjans de què disposem. Bona la idea de fer-nos més visibles.

    • Si mirem
      Llaudal | dimarts, 2 de març de 2010 | 17:43h
      “enrere”. Disculpeu l’errada.
      • Manifestació
        borinotus | dimecres, 3 de març de 2010 | 19:01h
        Tens raó. Donat els mitjans amb els que s’han de treballar allò que més s’assembla a les consultes és una manifestació. Vist així és fantàstic el resultat.
  • què vols que et digui
    independentista escèptic | dilluns, 1 de març de 2010 | 18:03h
    Tot plegat és una mica messiànic, això ens està allunyant la gent que no flipa tant amb tota aquesta parafernàlia de laportes i altres il·luminats que s’apareixenjo sóc independentista i agraïrioa una mica més de rigor i menys vedetisme, la majoria d’aquesta gent té massa ganes de protagonisme i cansa una mica ja

    fa falta un perfil més divers, també hi ha gent d’associacions de veïns, sindicats, moviments socials, plataformes pel territori etc que defensa el país, no només aquests quatre mediàtics, algun dels quals de mèrits com a mínim discutibles

    a mi aquest ambient se’m fa una mica aliè, i tot i així segueixo doinant suport al tema, però hi ha molta altra gent que entre que no vol que el vot s’interpreti com un suport a aquesta mena de ‘stars’ com LAporta, CArretero o Tena (per a mi epr exemple insofribles)  i que les consultes són tant simbòlqiues (perquè la pròpia coordiandora ha volgut evitar cap ‘enfrontament legal’  i ha renunciat a portar-ho a les institucions i fer que ho convoquessin els ajuntaments), al final ja passa d’anar-hi

    total, després alguns es mostern eufòrics amb un simple 21%,

    ep gent, desperteu que es tacta d’aconseguir trencar amb l’estat, no de fer el numeret i tornar a casa tant contents!

    • ep
      independentista escèptic | dilluns, 1 de març de 2010 | 18:07h
      disculpa les errades, ho he escrit tot atropellat i he fet clic a ‘publicar’ abans de repassar el text
      • Feina a diversos nivells
        borinotus | dilluns, 1 de març de 2010 | 18:28h
        Pel que se i he vist hi ha implicació de gent a diversos nivells. Gent de “batalla” i gent d'”imatge”.  Potser hi ha gent que no ens agrada o fins i tot pensem que alguns fan més nosa que servei però sigui com sigui ara com ara estem al mateix vaixell i no és qüestió de llençar la feina per la borda. Això no vol dir, és clar, que no hagi d’haver crítica i debat i que diguem “amen” a tot.
        Els reptes que tenim és arribar a tothom, sobretot a aquells a qui encertadament descrius com “els que no flipen amb la parafernàlia ” i a més evitar donar la imatge que tota aquesta moguda és un trampolí per a que algú se n’aprofiti.
Tens raó.
carme.laura | dilluns, 1 de març de 2010 | 16:55h
Cal un grau d’ebullició sostingut per tal que l’esforç no declini, per a aconseguir-lo hom necessita la complicitat dels mitjans de comunicació i de tots els partits nacionalistes. La no indiferència és fonamental. Una abraçada.
Fer xup-xup
borinotus | dilluns, 1 de març de 2010 | 18:31h
Però hi ha mitjans que no en diuen res i partits (no tant la base com la cúpula) que no saps si van o venen. Hi ha feina a fer 😉

Dia Internacional de Txetxènia.

borinotus | 2- Socials | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 08:45h
Ja en alguna ocasió he manifestat la meva sorpresa i enuig al fet que el conflicte txetxè sigui gairebé invisible als nostres mitjans de comunicació. No existeix. Ni tan sols a un mitjà tan propens a defensar els drets dels pobles com és Vilaweb.
Per a contribuir a acabar amb aquest oblit la Lliga pels Drets dels Pobles va crear la campanya “Txetxènia. Trenquem el silenci” de la que ja he parlat en altres ocasions. Si cliqueu a “Vull llegir la resta de l’article” veureu  l’escrit que han fet en commemoració del Dia Internacional de Txetxènia.

Altres posts meus relacionats amb aquest conflicte:

Un conflicte oblidat. Trenquem el silenci.
Sabem qui ha assassinat Natàlia Stemirova.
Anna Politkovskaya.
Lectura de textos de l’Anna Politkovskaya.

El 23 de febrer a diversos punts del món es commemora el Dia Internacional de Txetxènia per recordar el genocidi del poble txetxè ocorregut el 1944.

 

El poble txetxè ha estat sistemàticament reprimit i castigat per Rússia des que aquesta va ocupar el país caucàsic el S. XIX. De totes les tragèdies que aquest poble ha patit a mans dels seus ocupants, la deportació en massa de la població el 1944 és, sens dubte, el fet que més terriblement l’ha marcat.
El tràgic episodi va ocórrer a les acaballes de la 2a. Guerra Mundial, quan Stalin va decidir liquidar a quatre nacions del Caucas Nord, sota la falsa acusació de col·laboracionisme amb els nazis. Tota la població txetxena, ingúixia, karatxai i balkar va ser deportada en massa a l’Àsia Central i a Sibèria.

 

En operacions d’una eficiència esgarrifosa, la NKVD (precursora de la KGB) el 23 de febrer de 1944 va deportar a tota la població txetxena i ingúixia. Gairebé 387.500 txetxens i 92.000 ingúixos foren traslladats en trens de bestiar fins al Kazakhstan i a Sibèria. En el transcurs del viatge i durant els primers mesos a l’exili, es calcula que una tercera part dels deportats varen morir.

 

El règim soviètic, després d’haver expulsat aquestes poblacions de les terres dels seus ancestres, va esborrar dels mapes els noms de les repúbliques liquidades i va destruir els signes de la seva cultura, sense preservar ni cementiris ni mesquites. Finalment, va enviar milers de russos, ucraïnesos, georgians i ossets a ocupar les cases que havien quedat buides.

 

Els txetxens van veure’s obligats a viure 13 anys en terres estranyes, fins que el president Khruixov va permetre que tornessin a la seva terra. El seu retorn, però, no va ser gens fàcil al trobar-se amb les seves llars ocupades pels nous colons.

 

El trauma d’aquesta tragèdia és profund, no només en la generació que va sobreviure al viatge en tren i entre la generació nascuda a l’exili, sinó també en els seus descendents. El que succeí amb els txetxens i amb les altres ètnies del Caucas nord va ser un genocidi que ningú, ni a l’URSS, ni a l’estranger, ho sabia.

 

Moscou va rehabilitar oficialment al poble txetxè el 1991, reconeguent la falsedat de les acusacions d’Stalin. I no fou fins el 2004, seixanta anys després de la deportació, quan el Parlament Europeu va reconèixer que havia estat un genocidi.

 

Aquest 23 de febrer, doncs, des de La Lliga dels Drets dels Pobles volem recordar i expressar molt especialment la nostra solidaritat amb aquest poble maltractat i oblidat

 

 

Lliga dels Drets dels Pobles

Més informació a la web de la campanya “Txetxènia, trenquem el silenci” www.txetxenia.org

—————————————————
 En commemoració del Dia de Txetxènia demà dia 24 a l’auditori del casal Pere Quart de Sabadell (rambla, 69) hi haura una conferència i la projecció d’un documental. A els 18.30 hores. Entrada lliure.

Imatge extreta de la web http://www.txetxenia.org.

Comentaris: 4
  • L’any passat
    Narcís| Adreça electrònica | dimecres, 24 de febrer de 2010 | 21:12h
    a Le Nouvel Observateur va sortir un petit dossier sobre la persecució russa actual. Aquí, no sé de gaire res que s’ hagi escrit. Molt bé per recordar-ho.
    • Doncs en un any…
      borinotus | divendres, 26 de febrer de 2010 | 14:47h
      …han passat moltes més coses. Es veu que segons quins morts (civils, nens, dones, ancians,…) no són tan importants com els d’altres conflictes encara que siguin fets per un dels exèrcits més grans del món sobre una població petita. Com vaig dir en un apunt sobre el tema les repúbliques amb població musulmana de l’ex-URSS mirant amb un ull la Turquia kemalista i amb l’altre el fonamentalisme islàmic, amb aquest menyspreu que se’ls professa acabaran optant pel pitjor camí.
  • ..//..
    rginer | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 11:54h
    … i tots els assassinats que s’han comès a periodistes i bona gent que volien dir la veritat. Mentre, un personatge cruel i genocida és al davant de Txexènia amb el vist i plau de Moscou.
    És tan gros el què passa i poc ressò que se li dona !!!
    Gràcies per recordar-ho … on no pot arribr una un altre ho fa, oi ?
    Bon dia Jaume.
    • Periodistes
      borinotus | divendres, 26 de febrer de 2010 | 14:58h
      Sí, el conflicte aquest només surt a les nostres televisions quan mor algun periodista (sovint rus, cosa que ens hauria d’allunyar de maniqueismes infantils que es veuen prou en altres conflictes) i no sempre. Només en casos molt especials: Politkovskaya, Estemirova, Markelov i Baburova (una criatura de només 25 anys que feia molta por al Kremlim).
      Fa un temps, després de publicar un post sobre la Natasha Estemírov em van fer saber la llista de periodistes assassinats a Rúsia (aquí). És increïble i indignat el silenci tant dels nostres polítics com dels mitjans i de tant abanderat de causes justes que campen per aquí.
      I vergonyós: amb el silenci, ells guanyen.

La trista dissortada patria aquesta dels nassos.

borinotus | 5- Miscel·lània | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 15:01h
Avui diuen que toca que els blocaires homenatgem a Espriu. Doncs vinga!
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Jo no crec, pel que he vist, que la gent Nord enllà sigui tan meravellosa i genial. Millor que aquí sí que estan però res que no puguem aconseguir nosaltres si deixem de ser covards (de salvatges no crec que en siguem gaire, barroers potser sí…). Així que menys plorar i anem per feina que el senyor Espriu va fer aquests versos per a que ens en sortíssim i anessim endavant, no per a que ens recreéssim en la misèria i en la nostra mala sort.

Comentaris: 3
  • Mai no hem pogut desesperar
    Llaudal | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 16:15h
    Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut. Caldrà que digui de seguida prou i vulgui ara caminar de nou, alçat sense repòs per sempre més, alçat en poble ja l’amo de tot. (Indesinenter) Lletra sencera en un enllaç del meu bloc, cançó de Raimon inclosa. Em sembla que hem encetat el camí per a ser l’amo de tot nosaltres: la independència.
    Saps la rèplica amable de Pere Quart a aquest versos de l’Espriu?
    “Oh, que avingut estic amb la  meva / petita, esclava, poc sortosa terra, / i com em recaria d’allunyar-me’n / ponent o sud enllà, / on sembla que la gent és bruta / i eixuta, accidiosa, inculta /, resignada insolvent!” Etc…
    • No la coneixia
      borinotus | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 08:51h
      De fet, és increïble que gent com Espriu i Pere Quart siguin desconeguts per al gran públic. En un país normal, independent o no, això no passaria.

      Havia dubtat entre fer un post sobre el “Escolta Sepharad” i diria que Sepharad no vol escoltar però finalment he triat aquest per assenayalar que la culpa no és sempre i només dels altres.

      • Hem arribat a la conclusió
        Llaudal | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 09:55h
        que no val la pena esforçar-se perquè Sapharad ens escolti. De fet, no ho ha volgut mai: ha estat un miratge que ens hem fabricat per excés de bona voluntat. Ells l’han fet servir per obtenir la nostra ajuda quan han hagut de sortir de les dictadures (Pacte de San Sebastián i final de la dictadura franquista); llavors, nosaltres ens hem sentit redemptors d’Espanya, i ens hem volgut creure que ells entendrien les nostres aspiracions. Aviam si per fi obrim els ulls d’una punyetera vegada!

Quatre anys de blog

borinotus | 3- Personals | diumenge, 21 de febrer de 2010 | 02:41h

Quatre anys! Aixo comença a ser una edat respectable per a un blog. De fet, molts desapareixen al tercer any i són pocs els que passen de cinc. Malgrat que el manteniment d’aquest és força irregular no hi ha, de moment, cap perill que desaparegui. Les meves absències no són tan degudes a manca d’inspiració o temes sobre què escriure-hi com per manca de temps.

Un balanç? Doncs com ja vaig dir l’any passat em sap greu tots els blogs que m’agradaven i han quedat pel camí. M’ha alegrat poder conèixer en persona una bona quantitat de co-blocaires i encara més el fet que amb alguns d’ells hagi hagut l’inici d’una bona amistat.

Torno a agrair totes les visites, comentaris i suggeriments.

I com és tradició, avui faig pública la llista de les entrades més vistes. Són les de sempre, cosa que vol dir que l’spam que em va empastifar uns quants posts (i que va fer augmentar de cop el nombre de comentaris rebuts i que vaig netejant de mica en mica) continua fent-hi visites.

Els posts publicats fins al moment (sense comptar aquest) és de 434.
Els comentaris (meus inclosos): 1710
Total visites: 195840

I els posts més visitats:

Bé, us deixo amb una cançó que sempre m’ha donat bon rotllo i em posa de bon humor: Free de l’Ultra Nate

Comentaris: 17
  • Felicitats i Gràcies!
    carme.laura | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 15:41h
    Gràcies pel teu bloc intel·ligent, els teus comentaris coherents i sempre respectuosos, la teva escriptura càlida i amiga. Va ser un plaer conèixer-te , havies estat un amic blocaire sense rostre, ara ets un amic per un miracle de Vilaweb. Una abraçada amb el meu afecte. I per molts anys!
    • El plaer és meu
      borinotus | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 08:47h
      I espero que ens podem veure aviat algun altre cop. Mentrestant, anirem fent xarxa virtual.
  • Comentari extraviat
    borinotus | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 14:16h
    El bon coblocaire Consueta m’ha fet un comentari de felicitació però l’ha penjat al primer post que vaig fer (quatre anys ha esperat el post per a tenir un comentari :-D). El copio aquí baix i contesto a una pregunta que formula:

    Felicitats pels quatre anys de bloc

    bona | esborrar |
    diumenge, 21 de febrer de 2010 | 10:20h

    I a seguir endavant.

    Costa avançar i sembla que pel camí, cauen molts blocaires no?

    Els que portem tres anys encara estem animats a seguir.

    Allò que dius de l’spam, ho pots explicar?

    Salutacions. Lo Consueta de Reus. www.consueta.cat

    Respondre aquest comentari

    Bé, gràcies per la felicitació i efectivament pocs són els que passen de tres anys. N’hi ha molts que es cansen però alguns els reprenen.
    Sobre el que em demanes de l’spam: Va haver un temps (abans que tu comencessis a escriure) en que alguns posts s’empastifaven de comentaris escombraria. Un exemple el pots veure en el post que tinc a la llista que  de més llegits que he posat: N’hi ha més de cinquanta comentaris spam (Abans n’hi havia més però els vaig esborrant de mica en mica) La causa d’això és que antigament no calia validar els comentaris i es publicava tot el que arribava. Per a evitar això es va crear el codi de comprovació que barreja lletre i numeros que cal escriure abans de validar el comentari. Si t’hi fixes al costat hi posa que serveix per a comprovar que l’usuari que fa el cometnari no és una màquina.
    Tema arreglat. Això no vol dir que les “màquines” deixin de visitar el blog (i per tant, les seves visites siguin comptabilitzades) encara que ja no puguin publicar els seus comentaris-spam. Això vol dir que del total de visites una part no deuen ser realment de gent que (buscant-ho o de casualitat) hi ve al bloc.

  • Primer quatrieni
    josepselva | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 11:32h
    Els aniversaris són fites, nomès aixó, mollons al cami per veure el quilimetratge. L’important és el camí, el teu i els nostres (meu i d’altresblocaires)  que s’han trobat amb tu al cerrefour dels blocs, un  encreuament on no comprem ni venem, compartim el que tenim, que no és poc. Gràcies per l’amistat, Jaume.
    Per cert, ja saps que els daus no van mes enllà del sis?. Ves pensant  la imatge per d’aqui a dos anys.
    • Camins
      borinotus | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 13:39h
      Exacte, això de fer el post anual és un costum que tenim alguns que és com posar la fita al camí. Un dia de repàs i de mirar-nos una mica el melic (que el tenim força bonic). Allò important és el camí i si es fa amb bona companyia millor.

      Això del dau: En realitat no sabia que posar-hi. Un quatre? Un pastís amb espelmes? Al final se’m va acudir això?

  • Molts d’anys!
    Victoria | diumenge, 21 de febrer de 2010 | 12:34h
    que es diu a Mallorca i és ben expressiu. El teu bloc, Jaume, és dels primers que m’agradaren quan  treia el nas a Vilaweb. El què hi vaig trobar en aquest país virtual me va empènyer a obrir portal. De llavors ençà continuo sovintejant ‘els clàssics’ – tu entre ells- i altres companys de viatge que van arribant. Me sent a gust i me faig la il·lusió d’un país normal i conreo l’amistat i la dèria d’escriure… Amb tu, una abraçada cordial i b7s per na Júlia. D’aquest any no passa que deixis de ser virtual per a mi.
    • Amistats virtuals…
      borinotus | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 13:43h
      …que esdevenen reals. Esperem que no passi d’aquest any com dius.
      Això de dir-me “clàssic” si que em fa vell, hahahaha 😀
  • Per molts anys…
    Jordi Carbonell | diumenge, 21 de febrer de 2010 | 11:34h
    estimat Jaume – ja saps que a mi el malnom borinotus no em fa el pes,he,he-. Saps el que penso del teu bloc – magnífic-, i com a co-blocaire em produeix una insana enveja – les enveges mai son sanes-. Per contra em sento honorat de poder compartir sobretaules, bromes i acudits. Felicitats per l’aniversari que espero celebrar davant d’un bon àpat.

    salut company i endavant!

  • Sento dir-te, benvolgut i estimat amic borinotus, que
    Anònim | diumenge, 21 de febrer de 2010 | 09:19h

    … no has arribat ben bé als quatre anys. ;-p Per tant, en permetràs que no et feliciti encara.

    De moment només et diré que el teu ha estat un dels meus blocs de capçalera durant l’últim any (i un mes escàs) que és l’edat que té el meu bloc.  Sí efectivament, el teu ja és un senyor amb barba ben plantat, en comparació amb el meu, per exemple, que tot just a penes si es posa dempeus agafat de la barana del bressol…

    Encara que deixa’m dir-te que, per a ser exactes, feia ja algun temps -abans de començar jo- que et llegia de la mà d’alguns altres que molt afectuosament i assenyadament te’m van recomanar.

    Ha estat tot un plaer, literari i intel·lectual, llegir-te, i tanmateix ha estat tot un plaer (i espero que ho continuï sent) la coneixença personal.

    Y hasta aquí puedo leer, que si no al final t’acabaré felicitant i encara no toca.

    Au, xiquet, fins després!

    • Es pot saber per què surt el meu comentari da dalt com anònim…?
      labelendemadrid | diumenge, 21 de febrer de 2010 | 09:28h
      Bé, d’anonim res. Que sóc jo. ;-p
      Salut.
      • Ara sí toca!
        labelendemadrid | diumenge, 21 de febrer de 2010 | 17:06h
        Ara ja pots dir que el teu bloc té 4 anys (i mitja hora, aprox, xe, sempre faig tard jo!)

        Doncs això, per molts anys!!!! (però molts, molts, que et volem llegir per molts anys més!!)

        Salut i moltes felicitats.

        Belén

        • Doncs ho dic
          borinotus | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 14:01h
          Hehehe, és que com passava tot el diumenge fora vaig decidir publicar-ho a primeríssima hora del dia. Així quan arribés l’hora exacta ja hi seria. Ets tu la que arriba abans d’hora :-D.

          Per cert, no et preocupis del teu comentari que ha sortit anònim per error. Em penso que tothom t’haurà reconegut. Tinc la sospita que per a bé o per a mal el teu estil és inconfusible i tu no ets d’aquelles persones que passen desaparcebudes. 😉

  • ..//..
    rginer | diumenge, 21 de febrer de 2010 | 07:59h
    … i nosaltres contents i molt feliços de poder entrar a casa teva, al teu blog.
    Felicitats ! El ‘click’ que vaig començar a fer ha donat pas a poder veure’ns i saber qui hi ha darrera aquesta persona ‘virtual’. És la vida i no hi ha millor manera de comunicar-se que parlant cara a cara, costat a costat, i si no es pot … doncs, per això tenim aquesta casa de Vilaweb. Un gran plaer amic Jaume i continuem, oi ?
    Ei, sí, la cançó és de bon ‘rotllo’ …..
    Bon diumenge ‘borinotus’ ……
    • //..//
      borinotus | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 14:03h
      Més content estic jo de les vostres visites i de la vostra amsitat. Més quan coneixes gent de la qual pots aprendre molt.

Ens cal un cementiri nuclear!

borinotus | 2- Socials | diumenge, 31 de gener de 2010 | 02:05h

Un altre dia ja parlarem de si l’energia nuclear és bona o dolenta. Ara per ara, ens agradi o no, cal un cementiri nuclear perquè existeix l’ús d’aquesta mena d’energia amb la consegüent generació de residus tòxics. Així que s’han de desar en algun lloc. I com va dir el filòsof: “Si no és aquí, serà en Pekin, i si no és en Pekin serà en Pokon“.

Deixem-nos, doncs, de maximalismes i toquem de peus a terra. Trobem un lloc adient, a no ser que ens volguem desprendre dels residus a la napolitana.

Pel que n’he sentit a dir el Parlament de Catalunya es va declarar, ja fa un temps, contrari a la instal·lació d’un magatzem d’aquests. O sigui, en principi, que de cap manera es podria plantejar aquesta posibilitat ni a Ascó (Ribera d’Ebre) ni a Pekin (Olot, Garrotxa). Però pel que es veu aquí ningú respecta el que decideix el Parlament….i ni tan sols el propi Parlament piula davant d’aquest menyspreu a les seves resolucions.

Bé, però on podem ficar els residus?

Doncs el millor és un lloc prou aïllat de grans nuclis de població (sí sí, ja sabem que les instal·lacions aquestes són molt segures però per si un cas….), i ja posats, que en el cas que peti es consideri que no s’ha perdut res.

Hi ha un lloc així? I tant:

Si hi esteu d’acord podeu afegir-vos al grup de Facebook “Per a que fotin el PUTO cementiri nuclear al Valle de los Caidos”

Arxius: VC
Comentaris: 14
  • Doncs mira, ben trobat
    norge | dilluns, 1 de febrer de 2010 | 13:42h
    Excel·lent idea, Jaume. A veure si les coses inútils i perilloses poden estar soterrades i ben soterrades, més o menys com deia el Paquito. Pel què fa a l’energia nuclear, no iniciarem el debat, com tu dius, però caldria que es fes, ja que més que mirar la manera de consumir hauriem de posar-nos a buscar la manera de no gastar o d’estalviar. Ens costaria tant? Qui no sigui d’energia un despilfarrador, que posi la primera pedra.
    • Debat
      borinotus | diumenge, 21 de febrer de 2010 | 00:36h
      Com bé dius, cal parlar-ne però ara el problema dels residus és el que tenim damunt la taula. Ja en parlarem, ja.
  • Quina creu!
    josepselva | diumenge, 31 de gener de 2010 | 12:26h
    En sembla una idea genial i un lloc adient, a més, técnicament ja esta feta l’excavació sota la roca i diuen que és prou gran (no hi he estat). Probablement nomès  haurien de revestir el sarcòfag per impedir “fuges”. No crec que als ossos dels caiguts els hi vingui d’una quants “roetgens” de mes o de menys, amb tots els respectes.
    Pero,… a veure…. els milions del cànon pel dipòsit del Magatzem Temporal anirien per l’Esperancita o pels seus “hijos de puta”?.
    NO!, pels caiguts, eternement, que passin a cobrar.

  • Podria ser una excel.lent idea.
    Anònim | diumenge, 31 de gener de 2010 | 11:35h
    Però des d’un punt de vista racional tindria que anar a un terreny erm e apartat e més improductiu com el que han cercat a Yebra – Guadalajara-, encara que el PP no li passe pels ous.
  • El Valle de los Caidos és un bon indret a curt pla
    Anònim | diumenge, 31 de gener de 2010 | 11:43h
    I la decisió per on va una carretera o xarxa elèctrica qui la pren?

    L’Estat hauria de cercar el lloc més retirat, improductiu i addient on l’impacte sobre l’economia dels voltants fós menor i l’Ajuntament reclamar l’expropiació sense buscar gaires més compensacions que l’impacte que puga causar als damnificats per a l’economia dels voltants del cementeri que són els grans oblidats.

    • Anònim | diumenge, 31 de gener de 2010 | 11:50h

      En quina mena d’Estat autonòmic vivim, quan un Ajuntament és té més potestats que un govern autonòmic per a decidir qüestións com on té que anar un cementiri nuclear?

      • Indrets
        borinotus | diumenge, 21 de febrer de 2010 | 00:40h
        No se si els quatre anònims són del mateix autor. En tot cas, trobo evident que un indret erm seria el lloc més adequat i també que és molt greu que les resolucions del Parlament no siguin obeïdes. I més greu és que ningú del Parlament protesti!