18 de juliol, encara.

borinotus | 1- Politics | diumenge, 19 de juliol de 2009 | 01:35h

No fa tant de temps cada divuit de juliol i cada primer d’abril es commemorava el començament i el final de la guerra del 36. Els mitjans de comunicació en parlaven i alguna ràdio o televisió en feia alguna tertúlia.  De mica en mica ens n’hem anat oblidant.
De fet enguany no hi havia pensat fins que he vist el meu pare en parla al seu blog.

No és que pensi que calgui parlar-ne sempre i a tothora però sí que penso que cal no oblidar per què hi ha coses que encara no estan superades, ni lliçons no apreses i manipulacions històriques indignants.

No es pot mirar la història amb maniqueisme. Però és evident que hi havia un règim legítim (el republicà) que amb molts defectes, mancances i errors va intentar fer una societat democràtica. Hi havia moltes esperances posades i grans persones de pensament avençat en molts ambits intel·lectuals, científics, socials, acadèmics,…que volien contribuir en aquesta nova etapa.

Amb la mala sort endèmica que tenim es va intentar entrar en el món modern quan aquest estava en crisi. Arreu d’Europa creixien moviments polítics que rebutjaven la democràcia parlamentaria. De fet, aquest sistema estava bastant desprestigiat i la crisi econòmica va acabar d’enfonsar-lo en molts països. Era clar que calia una regeneració però les alternatives que proposaven els diferents moviments totalitaris (nacionalsocialisme, feixisme, comunisme…) no es que fosin un cant a la llibertat.

En descàrrec dels comunistes cal dir que molta gent ho era de bona fe. Bé, a tot arreu et pots trobar gent que fa les coses amb bona fer. Però vull dir que a diferència dels feixismes la idea originària parla d’un futur feliç i de fer justicia dels desafavorits de la terra. Igualet que el cristianisme, per cert. Però ja sabem que sempre que les religions (espirituals o materialistes) volen portar els seus projectes a la pràctica acaben fent fogueres per a cremar els que no combreguen amb ells. Les utopies són fars la llum dels quals marquen el camí, a la realitat no entren ni amb calçador.

Entre uns i altres i els seus deixebles locals (que van fer del nostre conflicte un camp de proves per al combat que van tenir després a la resta del món) van enfonsar la República.

Això a Espanya encara no s’ha superat. El mite de les dues Espanyes encara viu en qualsevol nimiesa política. Una cosa és que hi hagi un bipartidisme i un altre és que cada canvi de govern sembli un canvi de règim. O bé, que les arguments que s’esgrimeixen per a guanyar unes eleccions sigui que no guanyin els “altres”. Això darrer, per cert, diu molt del nivell de l’electorat.

A Espanya la distància entre algunes zones urbanes i les zones rurals era de magnituds siderals. A Catalunya, tot i que també això era un factor a tenir en compte, la situació tenia trets propis.

Una cosa que sempre m’ha sorprés era el fet que des de la proclamació de la República la força política hegemònica era Esquerra Republicana que comptava amb el suport de electoral de la majoria de la població en les diverses conteses electorals. En canvi, a banda de càrrecs insitucionals com la Presidència de la Generalitat, sembla que el repulicanisme independentista en començar la guerra desapareix. Sembla que la població era tota comunista o anarquista. O dels “altres”.  Que se’n fa de la gent del carrer que els donava suport?. Hi ha coses que no ens expliquen? És ben curiós que un cop acabada la dictadura es mostri com una fita la legalització del PCE (que no va fer mai gran cosa) i el PSUC (desaparegut dintre d’ICV però amb un paper important al seu moment) i que en canvi ERC no fos legalitzada, i sense fer gaire soroll, fins temps després de les primeres eleccions.

A banda d’ERC l’altra força important era la CNT. Ara s’ha desprestigiat molt a causa de les barbaritats que van fer molts “faieros” passat de voltes. Però comptava amb gent convençuda però gens sectaria, impulsors d’iniciatives socials de primer ordre que feien honor a la parula “libertari” l’arrel de la qual és evidentment, llibertat. Les coses es van començar a tòrcer en el moment que qualsevol desgraciat es veia amb cor de fer justicia social pel seu compte. amb un fusell a la ma. Hereus dels que durant la Setmana Tràgica cremaven esglesies tot seguint les consignes de gent (tan poc d’esquerres i tan poc de catalanista) com Lerroux.

També hi havia altres partits importants al seu moment com el POUM (el meu avi patern n’era). Aquest era comunista però allunyat del règim soviètic.

El comunisme era força residual a Catalunya fins al començament de la guerra, que es va crear el PSUC. Porta d’entrada d’agents soviètics i amb un fort projecte de prendre el poder a tot preu.

Després, aquests grups es van barallar entre ells mentre a l’altra banda del front es fregaven les mans. Aquest tret, que potser ja ve d’abans, encara ens és característic als catalans.

Al llibre “Homenatge a Catalunya” de George Orwell s’en parla d’aquests enfrontaments. L’autor es va veure al mig. També es veu que Orwell està bastant perplex i desencantat. I despistat. Intenta explicar la situació del país que es troba i dona importància a grupuscles com els “Amics de Durruti” i en canvi no parla en tot el llibre (ni tan sols quan vol explicar al lector el mapa polític del país) d’ERC que és qui, nominalment, mana al govern. Parlava del que veia, i la situació era molt confusa i més per a algú que ve de fora i amb el cap ple d’ideals romàntics.

I els “altres”? Es digui el que es digui a Catalunya el feixisme va ser residual. Molt. Ni tan sols la dreta ho era (Excepcions les que vulgueu). Podrien ser conservadors i catòlics però si el Govern hagues sabut posar ordre i al molts revolucionaris no se’ls anés anat l’olla matant catòlics a tort i dret molts haguessin donat suport a la República.  Ningú pot dir que Carrasco i Formiguera fos un fatxa i malgrat tot va haver de fugir a Burgos…on el van afusellar. I l’exemple que es posa sempre, Cambó, és molt més complex del que es presenta. Ell mateix ho diu amb la seva famosa frase d’odi als blancs i als rojos que el van obligar a ser dels blancs….

Estic bastant allunyat del conservadurisme i no diguem del catolicisme. Però no he cregut mai que fos gaire d’esquerres i justicia social matar algú per les seves opinions.  És molt fort que durant molts mesos de guerra, quan el front bel·lic era lluny de Catalunya sovintegessin els assassinats i afusellaments a la reraguarda. I més fort encara que aquests fets es vulguin amagar o justificar.

Com deia al començament no es pot mirar la història amb maniqueisme. No hi ha ningú del tot innocent i cadascú fa el que fa per motivacions molt diverses.  Sí que la legitimitat la té qui està de la banda de la llibertat i la democràcia però això no treu que no fessin coses malament i que tot el que fessin fos disculpable.

Però una visió esbaixada no permet a molts veure els matisos de tot plegat. els infinits matisos de grisos entre els dos extrems que, a la pràctica, tampoc es diferenciaven tant.

Imatge: Cartell del POUM (signat per RAC, sigles que desconec a quin autor pertanyen) denunciant els bombardejos sobre la població civil. Per a entendre una mica el que va passar la gent que va viure la guerra podem posar d’exemple el fet que per primera vegada la guerra no arribava amb els exèrcits enemics a les portes de la població. Era la primera vegada (pel desenvolupament de l’aviació) que hi havia bombardejos indiscriminats sobre població civil siplement amb la finalitat de terroritzar. Era una por nova i desconeguda amb conseqüències piscològiques devastadores.

——————————————————————————————-
Us agrada aquest blog? Podeu votar per ell als Premis Bloc Catalunya a la categoria de Blocs Personals. Només heu de clicar aquí.
——————————————————————————————-

Comentaris: 8
  • Algú n’ha de guardar
    Llaudal | dilluns, 20 de juliol de 2009 | 16:59h
    la memòria després de tanta tergiversació franquista. Els comentaris de les noies del metro sobre la CNT és un exemple que aquelles mentides encara perduren; o ho han sentit del mestre ignorant o dels pares amb el cervell francorentat.
    • Noves tergiversacions
      borinotus | dijous, 23 de juliol de 2009 | 00:00h
      O bé hi ha que fa temps que volen presentar els comunistes prosoviètics com els únics bons….Això ja ve d’aquella època.
  • Anònim | diumenge, 19 de juliol de 2009 | 09:18h
    Fa unes setmanes al metro escoltava tres noies que estaven repassant una lliçó d’història, suposo que anaven camí de la selectivitat. Parlaven en castellà, i estaven explicant que era la CNT. Deien que era un sindicat anarquista, que eren extremadament violents i es dedicaven a perseguir religiosos. Tot seguit vaig escoltar que llegien dels apunts que a la CNT la va substituir la FAI, i que aquests, com eren a nivell estatal, estaven ben organitzats i van fer molt per la República -es veu que el Durruti, com no era catalanista, era el bo-. Em vaig quedar de pasta de moniato, el meu avi era cristià i de la CNT, i va amagar religiosos a casa durant la guerra civil. Josep Benet va demostrar que el líder de la CNT, Joan Peiró, va fer molt per ajudar a fugir religiosos aquells dies. Evidentment hi ha moltes coses que no ens expliquen. Una és que comunistes i socialistes eren grans herois que defensaven la república, mentre els anarquistes de la CNT eren una colla d’animals es passaven el dia perseguint capellans. I jo particularment, per la història familiar, sé que no es pot generalitzar d’aquesta manera. A les postres el meu avi va acabar, com l’Orwell, perseguit per les autoritats republicanes, camí de la frontera. Però tot això, em sembla que la majoria de jovent d’avui en dia, no ho arribarà a saber mai.

    P.D: M’ha agradat descobrir el bloc del teu pare.

    • latrappola | diumenge, 19 de juliol de 2009 | 09:19h
      • Memòries
        borinotus | dijous, 23 de juliol de 2009 | 00:04h
        Doncs sí. Molta gent va ajudar a que la carniceria no fos més gran. Fins i tot de la CNT. El cas de Peiró és molt clar. Se’l van carregar al poc d’acabar la guerra i gent de tota condició va parlar en el seu favor i en aquella època això volia dir jugar-se-la. Senyal que no tothom estava d’acord amb les barbaritats que feien els exaltats.
  • ..//..
    rginer | diumenge, 19 de juliol de 2009 | 07:35h
    Divendres vespre era sopant amb un grupet d’amics, diguem de ‘nova fornada’, però amb els qui comparteixo una casa ‘virtual’ i són aquesta gent de que ens parles en aquest apunt; gent del carrer, del dia a dia, gent invisible però amb els peus ben arrelats a la terra i al seu país. Jo també vaig pensar-hi. ‘Demà és 18 de juliol’ .. i aquest oblit com molts d’altres no és bo i sempre hem de recordar tot el que va passar, i de sobte ens adonem que continúen les dues Españas ….. i que si fas una ullada als darrers cent, dos-cents anys, el ‘problema catalán’ sempre ha existit, existeix i existirà. I com he dit en diverses ocasions, hi ha una teranyina, aquesta sí invisible, però molt i molt persistent que ens envolta i sense adonar-nos els seus atacs són molt precisos i punyents.
    Però encara hi ha molta gent del carrer, una societat civil que contraataca amb la seva teranyina i que poquet a poquet resisteix i no es deixa enganyar.
    Som-hi doncs !
    A casa republicans, el pare de la CNT, de religions poques, si de cas devoció als sants i santes per part de la meva mare, ja saps, Sant Roc, Sant Pancràs, Santa Rita, Santa Helena, Santa Llúcia ……
    El cartell molt ben trobat …sempre es parla de Guernika i s’obliden molt sovint de les bombes llençades en contra la societat civil del nostre país i que van ser moltíssimes.
    Bon diumenge !
    • ..//..
      rginer | diumenge, 19 de juliol de 2009 | 11:01h
      He oblidat que ha estat un encert incloure el link del bloc …..
      • Gràcies
        borinotus | dijous, 23 de juliol de 2009 | 00:05h
        I sí, és una llàstima que haguem de fer un esforç per a no oblidar i no deixar-nos entabanar per visions simplistes. Senyal que no ha estat superat.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s