Afer Tardà: Lliçons que n’hauriem d’extreure

borinotus | 1- Politics | dimarts, 9 de desembre de 2008 | 14:57h
Jo crec que, cinc anys després de tenir tasques de govern, els diputats d’ERC haurien de tenir clar algunes coses.

Però les lliçons que podem extreure de l’afer Tardà ens les podem aplicar la majoria.

La primera: Que qualsevol cosa que fem estarà sempre sota sospita. Que a la mínima relliscada tergiversaran, treuran paraules de context i edificaran mentides fonamentades en  el detall més nimi que ens pugui perjudicar. A més ja hem vist prou vegades com el que diguin allà te repercussions sobre la imatge que donem al món. No cal doncs, donar-los carnassa. Encara que tinguis raó en el que dius si un suec (posem per cas) veu un diputat català cridant que es mori el rei no ho entendrà.  Que què ens importa el que pensi el suec? Doncs molt. La imatge és com la política: Si no te la fas, te la faran.
Suposo que s’enten que això no vol dir que haguem de ser primmirats i deixar de dir segons quines coses sinó tot el contrari.

Segona: La funció d’un diputat no és arengar les masses sinó fer política. Si tens un caracter fogós t’aguantes la vehemencia. Deixa segons quines coses a les juventuts de partit com fa tothom.

Tercera: Si malgrat tot al final la lies tingues els sants nassos de tirar endavant. No demanis perdó en sentir els primers exabruptes (Que esperaves? Que et llencessin flors?) i aprofita per a dir encara més fort que dia rere dia estem sentint insults molt pitjors per part dels mitjans de comunicació espanyols i que ningú no hi diu res, ni la fiscalia actua, etc…Aprofita-ho per a crear-hi debat que duri dies tot canviant el centre d’atenció del que has dit al fons de la qüestió. Portem la polèmica al nostre terreny (no al seu com fem sempre) i no ens quedem amb ésqueésunametaforadunacosaqueesdeiafanosequan. Si no ets consequent acabaràs fent riure. (És com si et fotessin fora del govern i després tonar a pactar-hi….Un exemple agafat al vol.)
Quarta: Heu vist com han saltat tots els espanyols (dretes i esquerres) alhora?  En diferent grau, això sí: Uns amb nous exabruptes i altres perdonant la vida (És humiliant que un tipus com Bono perdoni a Tardà tot justificant-lo perquè  és una mica primari) Però tots han reaccionat . En canvi quan l’atac és contra Catalunya, les seves institucions o contra un català, des d’aqui primer es mira de quin “bàndol” és l’atacat. Si és del nostre partit o dels altres. En aquest darrer cas ens afegirem amb l’atac amb encara més virulència. Encara no hem apres que quan ataquen a un de nosaltres no ho fan per altra cosa que per ser català? Hem de sortir sempre en defensa dels nostres!. Compareu la reacció que han tingut amb la que tindrem nosaltres quan surti la sentència contra l’estatut del TC…..

Ara, com és costum, ens dividirem entre els que pensen que en Tardà te raó i els que pensen que s’ha passat i ens discutirem…..

I mentrestant ells mirant i rient i demà a otra cosa mariposa.

Comentaris: 2
  • Balanç
    josepselva | dimarts, 9 de desembre de 2008 | 20:28h
    Al final hi ha el balanç, i un compte de resultats. La inversió en paraules és sempre un mal negoci si al darrera no hi ha els fets que anuncien les paraules.
    I en Tardá li ha posat “a huevo” a un impresentable com el ejpañò Bono. A les Españas Tardà, és ERC, i ERC son “los independentistes”, ergo “los independentistas, ademas, son gilipollas”. I què els vols dir si per un cop els hi posen el silogisme en safata?
  • Mirant-m’ho a peu de màquina
    Una altra escola, és possible | dimarts, 9 de desembre de 2008 | 17:26h
    Ei! Només quatre coses.

    Primera:

    Respectem el suecs, no són enzes i poden comprendre perfectament que un català republicà, pugui cridar mori el borbó

    Segona:

    Fer política sense convèncer el teus o tallar-te davant els teus, resultaria una manera ben curiosa de fer-ne. Això està bé per als espanyols que ja ho tenen tot fet, ara nosaltres, hem d’avançar i hem d’ésser diferents, més conseqüents, més democràtics.

    Tercera:

    Si la nostra política no es manté al marge del què puguin dir els nostres enemics, no anem bé. Les de perdre en una qualsevol confrontació dialèctica sempre tocaran als qui no ténen cap ni una eina per defensar-se. I més si t’encabotes a jugar-hi en camp contrari.

    Quarta:

    Ésser català no vol pas dir que tinguis carta blanca per a dir-hi o fer-hi qualsevol rucada davant dels suposadament teus. Les paraules no fan mal a ningú i com a paraules han d’ésser preses. Si una actitud d’un català amb responsabilitat política resulta absurda doncs, s’ha de criticar encara que com és ben natural, també ho faci l’enemic.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s