Amb tramvia cap a la Feria.

borinotus | 1- Politics | divendres, 1 de maig de 2009 | 00:13h

Lloc: Tramvia. El Trambesòs que en diuen.

El vagó te tots els seients ocupats. Alguns viatgers són dempeus.

De sobte una senyora d’uns quaranta-cinc anys comença a cridar:

Hay que ve’, hay que ve’! Que poca educasión

Els destinataris dels crits són tres persones que són assegudes: Una altra senyora amb els seus dos fills d’uns deu i quinze anys que se la miren sorpresos.

La senyora continua:

“Tu lo que tiene’ que haser es disirle a tu’ hijos que dehen sentarse a la’ persona’ mayore'”

“Pero si no ere’ tan mayor…!”

Com a tots els transports públics, aquí hi han reservats seients per a persones amb necessitats especials però les persones interpelades no n’ocupaven cap. I és, com a mínim, dubtós que la interpeladora en tingui cap de necessitat especial.

“Hay que ve’ que poca educasión que se da a los hijo’ hoy en dia y claro así vamos….Mira que no dehá’ setarse a la hente mayo’!”

Un dels fills contraataca:

“Pero si no eres mayor, ni estas cansada y muy mal no debes estar si te vas a bailar con las amigas!”

“Cayate! Tu que sabe’ adonde voy?”

Dic jo que el noi ho va deduir pel vestit de faralaes que portaven totes les dones del grup a més del fet que el tramvia  anava en direcció a la zona del Fòrum (“de les cultures” que en deien).

La mare intenta calmar el noi. “Cáyate! cáyate!” li diu en veu baixa però audible.

El sarau segueix tot el viatge (quatre parades). En arribar a destinació hi baixa un munt de gent que es rellevada per altra que hi puja.

De sobte se sent renou de la part de darrera del tramvia. Un grup de senyores grans han començat a cridar totes alhora:

“Esa, esa!” “La de blanco, la de blanco!” “Que no ha pagaooo!””Y ensima, e’ una guarra. Guarraaaaa!” Aquest darrer crit fa que deixin de cridar coses diferents i totes fan “Guarraaaa!” tot i que no ho aconsegueixen fer de forma coordinada.

El revisor, que ha estat testimoni des del començament de trajecte sacseja el cap. En un moment determinat la seva mirada es creua amb la de qui explica aquesta història. Arronsa muscles i aixeca celles i fa un resum de la situació:

“Doncs així és cada dia durant tota la setmana que dura la Feria. És el nivell que hi ha”.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s