Berlin, Meine Liebe.

borinotus | 2- Socials | dilluns, 9 de novembre de 2009 | 18:29h

“Si mes no, el cel no es pot dividir” diguè en Manfred.

“Al contrari” Contestà Rita a mitja veu.”Abans que qualsevol altra cosa, el cel és el primer que es divideix”1
——————————————————————–

Si mireu la vista que hi ha des de el mirador de la Torre de la Televisió de Berlín veureu que no hi ha cap elevació muntanyosa enlloc. Hom hi pot veure una grandiosa extensió gairebé plana.
Com a bona part d’aquesta zona europea, de fet. Una zona fàcil de transitar. No és d’estranyar que a l’Europa Oriental les barreges i conflictes hagin estat constants. Però sembla que Berlin ocupa el lloc precís per a que hi vagin a morir tràgicament les barbaritats que han assolat l’Europa del segle XX. Les empremtes de la història són visibles en aquesta ciutat que ha estat destruïda i reconstruïda un cop i un altre…Condemnada eternament a reinventar-se i a cercar continuament la seva pròpia indentitat com va dir algú. De vegades amb alegria i esperança com la gent que fa vint anys va decidir saltar barreres, i de vegades qual Franz Biberkopf, titubejant i perduda.
Pobre però sexi (que en va dir un cop el seu batlle) ningú no sap que te aquesta ciutat que qui la coneix més enllà de les imprescindibles visites turístiques  i els tòpics hi queda enganxat….Fins i tot els que han hagut de fugir hi tenen una maleta.Avui fa vint anys que va caure el mur que separava la ciutat. Un mur que es va erigir uns quaranta anys enrere com a demostració d’un fracàs: Per a aturar la sagnia de població que fugia de la banda soviètica de la ciutat…

Bild.de

Carrers dividits, families separades,….mitja ciutat encerclada per un mur i milers de persones que volien arribar-hi….
Bild.de

….perquè la presó era allà fora. Un règim que dividia la població en dos grups no necessariament excloents:  Els que espiaven i els que eren espiats.

Arxius Stasi (BBC News)

Durant decades, la gent d’una i altra banda van fer el posible per a conviure amb el mur
Bild.de

La República Democràtica Alemanya va arribar a ser un miratge de societat pròspera. Va arribar a ser la vuitena potencia comercial del món (no està malament per a un país que no creia en el mercat) però va ser efímer. Els metodes de producció eren gens eficients i brutalment antiecològics. Quan van arribar les vaques magres acompanyades de vents de reforma que venien de Moscou tot es va ensorrar.

Wir sind das Volk deien els manifestants orientals tot desafiant a aquells que deien que parlaven en nom d’ells. Al cap de poc el lema va canviar per agermanar les dues bandes del Mur: Wir sind ein Volk!

I el Mur caigué:

Hi va haver pressa en recuperar el temps perdut. Massa.  Per exemple, amb la liquidació de les estructures de la DDR i la desaparició de la moneda es van canviar els marcs orientals pels occidentals a un canvi inflat amb la qual cosa tota la producció oriental es va acabar d’ensorrar de cop. I els ossi després de l’euforia van veure que es trobaven perduts. Els mancaven les referències que havien conegut fins llavors i desconeixien o no comprenien les noves….. i alhora eren poc compresos i tractats de forma força paternalista pels wessi.

Bild.de
(Curiosament ara els Trabant es paguen bé. Són considerats gairebé com a peces de museu.)

…I vint anys després la ciutat s’ha tornat a reconstruir i reinventar-se ella mateixa. Segura i fràgil alhora. De vegades rient, de vegades plorant.

————————————————————————————–
1 Der Geteilte Himmel de Christa Wolf.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s