Cas Pretoria: Caça menor

borinotus | 1- Politics | dijous, 29 d’octubre de 2009 | 16:24h

Després de la consternació patida per les detencions de l’Operació Pretòria (aquest nom d’on ve? Del Gabinet Pretus?) podríem arribar a la conclusió que, malgrat que sembli el contrari, tot és faramalla per a ocultar el tema principal.
Vegem els detinguts principals:

-Lluís Garcia “Luigi” Ex-diputat del PSC. Fou expulsat del partit per presumpta corrupció (la causa és va arxivar). És una persona tan anònima als mitjans de comunicació que per a veure’n imatges cal rescatar-ne de l’època de diputat. Malgrat l’expulsió del partit i els antecedents no hi ha hagut cap inconvenient a fer-hi negocis.

-Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. Persones importants durant diversos governs de Pujol. Pel moment no està clar de què se’ls acusa. Fa més d’una dècada que no tenen cap responsabilitat institucional ni a CiU.

-Bartomeu Muñoz. Alcalde de Santa Coloma (i, com tothom repeteix aquests dies, fill del darrer alcalde no democràtic) i persona important a l’organigrama del PSC. Com molts dels alcaldes socialistes de l’area metropolitana no resideix al municipi que regenta (llegiu aquest apunt de Trencàvel). En concret, el batlle socialista de la roja i obrera Sta. Coloma de Gramenet viu al luxós Turó Parc.

Des del moment mateix de fer-se públic l’actuació policial tothom es va apressar a parlar de la necessitat d’un sistema transparent de finançament de partits. Però algú ha sentit dir alguna cosa que els calés d’aquestes operacions fraudulentes fossin a parar a les arques de cap partit polític?.

No. Tot ha anat, pel que sabem a hores d’ara, a enriquiment personal. I ara podem recordar la diferència de tracte que ha dispensat el PSC quan un dels seus ha estat realment condemnat per un afer de corrupció per finançament il·legal de partit (En Josep Maria Sala, condemnat pel cas Filesa no va ser donat de baixa de militant i encara ara te càrrecs a l’executiva del partit) mentre que aquells que s’aprofiten per a (presumptament) omplir-se la butxaca pròpia (cas de “Luigi” al seu moment) se’ls fa fora. Amenaça que ja ha caigut damunt Muñoz en el cas que se li acabi acusant formalment. La “tolerància zero” només actua quan el partit no hi guanya res pel que es veu.

Caça menor, com dic al títol. No sembla que cap partit hagi de tremolar gaire de moment. I tanmateix el President Montilla va fer ahir una compareixença per demanar als ciutadans confiança en les institucions. I per què si es tracta de gent que ha abusat del càrrec institucional per a profit propi o de gent que actua de forma privada? La fe en les institucions no es perd per una poma podrida. Però es veu que n’hi ha que no tenen la consciència gaire tranquil·la.

I és que la idea que tenen molts ciutadant és que en el casos importants  tots es tapen entre ells. Tal com allò del 3%.  I que quan agafen algú es que és un desgraciat o un cap de turc. O que potser és fruit de baralles internes, no fruit de la justicia.

N’hi ha cap partit que es lliuri de sospites de corrupció? Sí, aquell que no ha guanyat mai….i encara.
No hi ha ningú que es cregui que les campanyes electorals i les estructures de l’aparell es financiï amb les quotes de militants (que són sempre quatre gats) i les ajudes públiques (i perquè els hem de pagar amb els nostres diners?).
Fa uns dies el President Pujol (dintre d’una interesant entrevista al programa Àgora que podeu veure aquí) deia que amb el tema del finançament  tots els partits farien ferum. O dit d’una altra manera, la política tal com la tenim muntada és plena de clavegueres i ningú que treballi a les clavegueres es lliura d’embrutar-se de merda.
Uns dies abans encara,  el director de la Fundació Trias Fargas, Agustí Colomines, amenaçava de “tirar de la manta” i que “això semblaria Itàlia”. En Xavier Roig en un genial article a l’Avui (“La manta siciliana“) l’animava a fer-ho pel be de tots.

I mentrestant la ciutadania es mou entre la perplexitat i la indignació. Situació que es brou de cultiu per a venedors de fum que volen presentar-se amb solucions màgiques.  Cal urgentment una regeneració política (com vaig dir aqui i aqui): Transparència en el finançament de partits, aprimament màxims dels aparells de partits polítics i llei electoral sense llistes tancades…per començar.

Deixo per al final el tema de la Garzonada. Tots sabem que aquest jutge estrella es caracteritza per omplir titulars per voler obrir causes que després no acaba (Encausament de Pinochet o de actuacions del franquisme,…). Paradoxalment és molt eficaç quan es tracta de combatre l’independentisme. Recordem la famosa “ràtzia” del 92 (presumptament) contra Terra Lliure i per la qual el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’estat espanyol, per exemple.  Cert que entre els detinguts en l’Operacó Pretoria no hi ha cap independentista però ja veiem els miserables de sempre s’afanyen a dir que catalanisme=corrupció com si ells fossin immaculats i no tinguessim cap experiència en corrupteles, robatoris, tràfics d’influències,….

Així doncs pel que sembla a hores d’ara és una operació més entre les que s’estan fent els darrers mesos contra diversos municipis per corrupció (Aprenem a desconfiar dels alcaldes que de cop i volta comencen a fer massa  coses al poble o ciutat. Recordem que sempre hi ha algú que ho paga i que res no surt gratis) i ho fa amb lògica d’uniformització espanyola (fent servir la guàrdia civil enlloc dels Mossos per exemple)..Però, hi ha cap ajuntament que se’n lliuri de ser sospitós? Qui estiga lliure de corrupció que llenci la primera totxana. Investigaran els comptes del Fòrum 2004 per exemple? O com he dit abans,  la caça va només de peces menors?

Comentaris: 10
  • veritats
    Victoria | dimecres, 4 de novembre de 2009 | 22:23h
    He llegit l’article amb molt d’interès. Dius veritats com a punys. Una abraçada, Jaume
    • La veritat…
      borinotus | dijous, 5 de novembre de 2009 | 14:23h
      …no és allà fora com deien aquells sinó que pel que es veu està sota la manta…. A veure si algú en tira.
  • Corrupció transversal
    Jordi Carbonell | divendres, 30 d’octubre de 2009 | 16:06h
    Per el que es veu, a Catalunya l’única cosa que es transversal de debó es la corrupció. Jo no soc partidari del famós “i tu més”.  Gent que s’aprofita del seu carréc, del seu escó, del seu nom, del seu llinatge hi ha a tot arreu. El que cal a part del que tu has apuntat molt encertadament, es un millor control intern dels partits, o sigui una fiscalització interna dels carrécs que mouen diners, per posar un exemple. O algú creu que els partits no saben o intueixen – per la remor de fons que sempre provoquen certes actuacions- qui s’esta enriquí’n, o posant la mà a la caixa?.

    Garsons a banda cal més autocrítica dins els partits, i eliminar d’una vegada per totes el sistema de cooptació per el nomenament de carrécs dins els partits.

    • Si vingeussin al meu poble….
      borinotus | diumenge, 1 de novembre de 2009 | 00:20h
      Aquesta expressió l’he sentida moltíssim aquests dies. Tothom ho intueix i també hi ha qui diu que la majoria de gent que es dedica a política és honesta…Potser sí, però no ens hem de refiar i per tant cal establir procediments de control. La dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó a més semblar-ho…i a més cal controlar-la per si un cas.
  • Amb mercedes al golf
    Llaudal | divendres, 30 d’octubre de 2009 | 11:50h
    La informació ve de Núria Ribó, periodista socialista que frega el sectarisme. Tanmateix ahir o abans d’ahir en el programa d’en Grasset ens fornia aquesta perla: el tal Bartomeu, alcalde de Santa Coloma solia anar al golf. Dues horetes abans de treballar. S’hi presentava amb el seu mercedes i amb ell se’n tornava… fins a uns kilòmetres de l’alcadia on l’esperava un cotxe oficial més modest i amb ell entrava al “cinturó roig”. Formalitats! Cal fer-se pobre amb els pobres…
    Curiós el cas de la periodista. Tan fanàtica ella en les coses del seu partit, però quan l’arbre cau s’afanya a fer-ne estelles! Una dinàmica psicològica molt comuna: els extrems es toquen i a més, quan es presenta l’ocasió tot l’amor es converteix en odi (no al partit sinó a una persona, clar) que serveix per redimir i compensar la culpabilitat que un sent pel sectarisme segregat habitualment.
    • És que ja no és dels seus
      borinotus | divendres, 30 d’octubre de 2009 | 14:09h
      Com que en Barto s’ha corromput per a enriquiment personal i no per a finançar el partit ja no és “dels seus” i ara és un ase dels cops per part dels seus companys. A banda que havia tingut enfrontaments amb en Jose Zaragoza com mostra un dels enllaços que hi he posat. Ves que una cosa no hagi portat a l’altra….
  • latrappola | dijous, 29 d’octubre de 2009 | 20:25h
    Com bé dius això no és més que caça menor. També anava pensant amb el Fòrum de les Cultures. Amb el seu cost podríem haver fet una línia ferroviària de mercaderies d’ample europeu fins la frontera, i a canvi ens van fer un pegat de ciment que ara mateix no serveix per res i és una de les parts més lletges de la ciutat. Clar que això no ho investigaran, ja es van ficar d’acord entre els partits.

    També em resulta molt estrany el tema del cas Gürtel, i que ningú digui res de l’estació de l’AVE de l’Esperanza Aguirre, o de les re-qualificacions clarament fraudulentes del senyor Florentino (i als periodistes catalans els cau la baba amb aquest personatge, al mateix temps que fan tot el possible per retirar en Laporta)

    Tot i que sigui caça menor, no hem de desestimar el fet que s’han acostat molt a l’entorn del President, i ja és ben curiós que l’operació vingui d’un tribunal de caire polític i governamental com és l’Audiència Nacional. Cal recordar que no fa gaires anys el senyor Montilla s’encarregava de la financiació del seu partit, i ara mateix el deuen tenir ben collat. Amb tot això ningú para atenció que l’Estat Central, amb l’excusa de la corrupció, ha intervingut una important asseguradora catalana. Una intervenció molt fosca i estranya, però que no ha generat cap mena de crítica ni alarma entre la societat catalana perquè han sabut crear un estat d’opinió favorable a la intervenció gràcies al senyor Millet . Aquests dies s’estan produïnt molts moviments a les caixes catalanes. Si finalment els que acaben estirant de la manta són els de Madrid i creen un estat d’emegència nacional, tindran via lliure per fer el que vulguin…

    • El risc de la Loapa permanent
      borinotus | divendres, 30 d’octubre de 2009 | 14:07h
      Ahir mateix Aznar acusava a l’estat autonòmic de la corrupció i la crisi. Quan es fan aqeusta mena d’acusacions no es fan pensant en la Comunidad Autonoma de la Rioja precisament. Tenen l’esperança (tant peperos com sociates) d’acabar fent forat amb aquesta idea (fer forat a Catalunya vull dir) i que els governs autonomics siguin simplement organs de descentralització administrativa. Es van crear per aigualir el “fet català” i ara ens retallaran a tots…. La cosa s’agreuja quan una part de la població nostra s’informa a travès de mitjans de comunicació espanyols i els mitjans públics catalans cada cop estan més espanyolitzats (arrencades de crosta i tal)….

      És interesant l’apunt que fas insinuant que toquen de prop el President. Potser estem davant d’una mena de coacció de l’aparell socialista per tal que Montilla no se’n vagi cap al PSC?…Potser encara trobarem que faran públics els números de la Diputació que això sí que te una manta grossa per sobre.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s