Comptabilitat bàsica i finançament

borinotus | 1- Politics | dimecres, 15 de juliol de 2009 | 13:53h

Al Blog Gran del Sobiranisme han tingut la deferència de proposar-me d’esciure l’article convidat d’aquesta setmana.

Ahir varen publicar un post meu anomenat Comptabilitat Bàsica i Finançament (on aprofondia una mica en el que deia en aquest altre post ) que podeu llegir  (i comentar) tot seguit o veure al seu context original, o sigui al Bloc Gran, tot clicant el següent enllaç.

http://blocgran.cat/?page_id=760

En el fons la comptabilitat és una tècnica senzilla: Entren tants diners, surten tants altres i s’apliquen en tals conceptes.

És quelcom clar, elemental. Les dificultats venen de complicacions derivades de requisits legals (com ara la famosa IV Directiva Europea)  o de maquillatge dels resultats de cara als accionistes. Però com diu una vella dita comptable: Si es torturen adequadament, al final els números sempre acaben cantant.

En el compte de resultats espanyol podem considerar que els ingressos són les aportacions que es reben de cada comunitat autònoma i les despeses són allò en que s’empren aquests diners. Una de les partides és la que dedica l’estat a sufragar les despeses de les comunitats autònomes. El volum d’aquesta partida i la forma de repartir-la és del que s’ha estat parlant aquests darrers mesos.

I aquí ha entrat l’habilitat negociadora ( o sigui, combinar les capacitats de seduir i fer pressió) de cadascú.

Quina és la xifra que era més convenient per a Catalunya?

És dificil de dir. Però hi ha diverses dades bàsiques:

1-    Tinguem en compte que el dèficit fiscal de Catalunya és, del primer de gener d’enguany i fins  a dia d’avui, mitjans de juliol, de gairebé nou mil milions d’Euros. (Font: http://www.fco.cat/comptador/). La xifra total de l’any passat va ser superior a setze mil set-cents milions d’Euros.

Molt bé. Això en principi no hauria de suposar problemes. Paguem més diners dels que després ens donen però això es podria compensar si després l’estat es gastés els diners aquí. Ja fos en inversions o en gestió.
D’infraestructures no cal parlar-ne gaire, arriben poques i tard. I pel que fa a gestió….anem al segon punt

2-    Donat que moltes competències són transferides a la Generalitat el cost d’aquestes recau en aquesta institució. L’estat gasta poc, doncs, en aquestes qüestions però en canvi te capacitat de dictar com s’han de gestionar (Creació de jutjats per maltractaments, per exemple), i si en algun cas no en te, de capacitat, llavors se la pren tot envaint competències ja transferides (Llei de Dependència, per exemple).  A més, Catalunya no te gaire capacitat recaptatòria. Pocs ingressos i molta despesa. Això provoca un dèficit públic enorme: Més de quatre mil vuit-cents milions l’any 2008. (Font: http://www.gencat.cat/economia/noticies/noticies/32199356.html)

És a dir, que números en ma no hauríem de patir gens.  Ens calen 4800 milions per equilibrar el pressupost i a partir d’aquí parlem-ne. Si paguem a Espanya un excés de 16700 milions (és el que ens costa ser a Espanya) no cal demanar favors a ningú i encara podríem plantejar-nos ser generosos.

Per tant, parlar d’un èxit del fet de rebre 3800 milions d’euros d’aquí a tres anys (les xifres que s’han donat parlen d’uns 8000-9000 en el total dels tres anys) sembla una broma de mal gust. I d’aquí a quatre anys? Doncs d’aquí a quatre anys s’ha de renovar el model i per tant a començar el serial de nou.

A més a més aquestes xifres són pura especulació, ara el que s’ha fet és aprovar el model de treball. Ara cal  negociar i d’aquí sortiran les xifres concretes. El xou del finançament autonòmic és ara quan tot just comença!. Ens esperen uns mesos on tornarem a tenir els números circenses següents:

-El Partit Popular atiarà la catalanofòbia. Tothom es compararà amb el que rep Catalunya.

-El PSOE els deixarà fer. Els aplana el camí per a renegociar a la baixa.  En el fons, i no tant en el fons, les autonomies amb govern socialista també pensen el mateix. Però d’aquesta manera quedaran com que són els bons de la pel•licula i que si no fan més pels catalans és perquè els populars no els deixen. Per tant els partits catalans els han de donar suport que si no, ui,  el dia que manin els altres…….

Com veieu no he dit res sobre si el model de finançament compleix o no l’estatut. No ho se, però si algú pensa que no ho fa caldria que denunciés aquest delicte. No fer-ho per no contribuir al mal rotllo el converteix en còmplice.
Ara bé, com deia abans els números sempre acaben cantant. Si la cosa no quadra és que no quadra i si els diners que ens arriben són pocs això no es podrà dissimular. Llavors algú haurà d’explicar perquè no hi ha diners per a beques d’estudi o perquè algú ha d’esperar mesos per a fer-se una senzilla intervenció quirúrgica o perquè la Generalitat ha de continuar cobrant l’impost de successions per a tenir liquiditat…entre altres moltes coses. L’excusa de la crisi no colarà si a més hom veu que a d’altres autonomies amb menys recursos tot això ho tenen solucionat.

Ha quedat clar? Senzill, oi? Doncs aquesta simplicitat no l’he vista en l’argumentari de cap partit. No he vist que ni CiU ni ERC demanessin (demanant, sempre demanant!) cap xifra superior a quatre mil milions.

El Sr. Puigcercós va sortir molt ufà a felicitar-se de l’acord. Puc comprendre que s’avingués a votar-hi a favor per alguna raó de tipus responsabilitat governamental. Puc comprendre que digués que el seu partit ha contribuït a augmentar la xifra final. Fins i tot puc comprendre (sóc molt comprensiu, jo) que considerés que no era el moment objectiu per a reclamar el concert econòmic o la independència. Però el que no puc comprendre és el cofoisme que mostrava. Essent com és un partit independentista hauria de ser desdenyós amb l’acord. És el millor que es podia aconseguir però no en tenim poru ni molt menys podrien haver dit. I començar a emprenyar des de ja mateix.  Al contrari, aquest acord serveix per a apuntalar el tripartit. Un govern espanyolista i un acord financer insuficient. El mateix Sr. Puigcercós mostrava com un èxit que és reduís en una tercera part el dèficit fiscal. Si aquest és el camí de la independència, sembla que fa molta marrada.

Què és millor que el que hi havia? Home, només faltaria.

________________________________________________________________

Vull agrair a la gent del Bloc Gran del Sobiranisme que hagin pensat en mi com a blocaire convidat d’aquesta setmana.

——————————————————————————————-
Us agrada aquest blog? Podeu votar per ell als Premis Bloc Catalunya a la categoria de Blocs Personals. Només heu de clicar aquí.
——————————————————————————————-

 

Comentaris: 2
  • bon article!
    victor| Adreça electrònica | dijous, 16 de juliol de 2009 | 01:06h
    un molt bon article! deixes clar com ens han aixecat la camisa i poses en evidència els pocavergonyes que ens manen!

    salut!

    • Gràcies!
      borinotus | dijous, 16 de juliol de 2009 | 14:24h
      I a més compliquen el discurs per tal de despistar i avorrir a fi que al final la gent acabi acceptant qualsevol cosa. Això es posar pedaços però el problema no s’arregla. De fet, serà cada cop més greu.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s