Contenidors fantasma

borinotus | 5- Miscel·lània | dimecres, 22 de juliol de 2009 | 23:57h

Fa uns dies va sorgir una curiosa noticia que ha passat gairebé desaparcebuda: Noranta contenidors de mercaderies plens de deixalles tòxiques d’hospital (xeringues, bolquers, preservatius, bosses de sang,…) han estat localitzats a tres ports diferents del Brasil procedents del Regne Unit. Calculen que són 1400 tones!

Se sospita que és cosa de la mafia italiana. Si es confirmés que el port d’origen fos Nàpols la hipotesi que darrera hi seria la Camorra seria força versemblant. La gestió de residus és una de les activitats que control·len. Recordeu com van manegar fa uns mesos la vaga de recollida d’escombreries a la Campània.

En parlem? D’això i d’una cosa semblant que va passar fa uns anys al port de Barcelona.

En realitat fer una cosa així és molt fàcil: Només cal que una empresa o particular exporti i un altre importi, enviar-ho a ports deguts, fer fonedisos importador i exportador abans que la mercaderia arribi i deixar el marró de destruir els residus al govern del país de destinació. Per acabar-ho d’embolicar es pot fer servir un port estranger de trànsit (o sigui, que faci una escala) com és en aquest cas amb els ports del Regne Unit. O bé, portar-ho per carretera fins al port britànic i embarcar-ho allà però seria més dificil escapolir-se de tots els controls. A Nàpols, en canvi, la Camorra també control·la el port tan les importacions com les exportacions (només cal llegir les primeres pàgines del llibre “Gomorra” de Roberto Saviano per a fer-se’n una idea) amb la connivència evident de les autoritats, en aquest cas concret un contenidor es pot escapar dels controls (no es fan inspeccions de tots els contenidors!) però noranta no.
D’altra banda sembla mentida com la Unió Europea pugui permetre això del port de Nàpols. Encara que només sigui perquè els aranzels, impostos i taxes duaneres és una de les fonts d’ingressos més importants de la UE.

Però no sempre el crim organitzat està darrera d.e coses com aquesta De vegades hi ha la picaresca o els negocis clandestins (allò que en diem “diner negre”) al darrera. A Barcelona fa uns anys va arribar un contenidor procedent de l’Índia. Ningú no va anar a recollir la mercaderia.

De vegades això passa. Un importador trenca l’acord amb el seu proveïdor i no vol la mercaderia i menys fer-se càrrec de les despeses duaneres (IVA d’importació, aranzels, despeses de gestió, i depén de com siguin les condicions d’enviament caldria incloure el nòlit), també pot passar que sigui l’exportador que per alguna raó no enviï la documentació al seu client (la documentació com ara  B/L, Packing List,…dóna la propietat de la mercaderia i per tant el dret a recollir-la) i si la mercaderia és de poc valor afegit els surt més a compte abandonar-la al port que gestionar una devolució a origen.

Sigui com sigui, aquest contenidor no el va reclamar ningú. Al cap d’un temps (que està marcat per llei) les autoritats portuaries consideren que la mercaderia està abandonada i procedeixen a la seva subhasta. Esperen així compensar les despeses d’emmagatzematge i cobrar-hi taxes i demés. En el cas que comentava del Brasil es deuen trobar en el moment aquest d’obrir els contenidors i veure si en poden aprofitar alguna cosa, evidentment no serà així i ningú no assegura que no trobin més contenidors durant les properes setmanes.

Al container de Barcelona van trobar-hi sabates. Tot el contenidor ple. Mercaderia subhastable, per tant. Però tenien una particularitat: Totes eren del peu esquerre.

Es va fer la subhasta i algú va comprar el material a un preu irrisori ja que a ningú no l’hi va interessar pujar. Però que en faria el comprador amb tantes sabates del peu esquerre?

Hi ha gent que planteja els negocis a molt de temps vista. Al cap d’unes setmanes va arribar un contenidor a Barcelona procedent de l’Índia. Ningú no el va recollir. Al cap del temps preceptiu es va procedir a obrir-lo per a subhastar-ne la mercaderia: Van trobar-hi que el contenidor era ple de… sabates del peu dret.

A la imatge: Contenidors al Port de Barcelona

——————————————————————————————-
Us agrada aquest blog? Podeu votar per ell als Premis Bloc Catalunya a la categoria de Blocs Personals. Només heu de clicar aquí.
——————————————————————————————-

Comentaris: 4
..//..
rginer | dijous, 23 de juliol de 2009 | 07:52h
Bon apunt, interessant i molt aclaridor. Coses que passen i ni ho sabem, i en un port n’hi passen moltes de coses. Com també si envíes una ceràmica per al teu ús personal d’un país llunyà en barco. El cost de la mercaderia i el transport és barat, però ai !!  quan arriba a Barcelona o a qualsevol port, no pots recollir la mercaderia, d’ús personal, perque has de contractar un agent de duanes i has de pagar uns arancels i unes despeses, que tot plegat, t’ha costat més car que la ceràmica i el transport junts !! No és res d’estrany doncs que les màfies i empreses poc solvents i gens de fiar utiitzin aquest mitjà de transport per treure’s del damunt mercaderies ‘perilloses’ , ‘il.legals’ o ‘inútils’ ….
Què van fer de les sabates del peu dret ?????
No sé perquè…
labelendemadrid | dijous, 23 de juliol de 2009 | 17:29h
… però tinc la sensació que els del peu dret… van acabar junt als seus companys…  i que algú ha fet bon negoci i no precisament per casualitat o pura oportunitat…

El peu dret
borinotus | dilluns, 27 de juliol de 2009 | 14:03h
Com be diu la Belen podem suposar que es van subhastar i, lógicament, només hi havia una persona interesada que per tant el va aconseguir a preu baratíssim. Podem deduir que la persona o empresa interessada és la que havia comprat abans les sabates de peu esquerre.  Evidentment ja estava tot preparat i així d’aquesta manera tenia un bon munt de gènere entrat legalment a molt baix cost i  que posat a la venda li reportaria un benefici molt gran.

Encara més, de vegades he pensat que potser la persona (o empresa) que ho hagués adquirit podia mostrar vincles amb l’empresa importadora original. Podia dir que l’empresa es va dissoldre i que han muntat una altra i que donat que la mercaderia només es pot lliurar a l’importador o al seu representant (un agent de duanes, per exemple) i com que ja no existeix no l’han poguda recollir de cap altra manera.

Sigui com sigui cal dir que no hi ha res d’il·legal en aquest cas, només picaresca.

Roser, sobre això que dius de les mecaderies d’us personal és molt més ràpid i barat fer-ho per via aeria i per alguna empresa que s’hi dediqui (UPS, Fedex, etc) s’encarreguen de tot i t’ho poden portar fins a casa. Dels aranzels i l’IVA no te’ns salves però si que la tramitació és més ràpida. A més el volum mínim tarifable és més gran en el transport marítim i per tant per a poca quantitat és més car.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s