Crèdits més cars per a immigrants

borinotus | 2- Socials | diumenge, 20 de setembre de 2009 | 00:21h

El director de l’Institut d’Estudis Econòmics (una entitat independent però vinculada a la CEOE) Juan E. Iranzo, ha dit que donat que els immigrants és un dels col·lectius que registra més impagats en els crèdits al consum, haurien de pagar-hi més interessos.

ICV i SOS Racisme ja hi han sortit a condemnar, amb l’acostumada anàlisi superficial, aquesta proposta tot fent gala de la seva habitual agilitat a saltar al coll quan algú esmenta la paraula “immigrant”.

Tanmateix, cal dir que la proposta te un rerefons escandalòs, a banda de ser  bastant absurda.

Perquè, primer de tot, hauríem de definir el mot “immigrant”. Quan una persona fa anys que resideix al país on s’ha establert, hi ha tingut fills etc…continua essent un immigrant? Deixem , per un moment, de banda bombolles culturals i guetos socials.  Una persona que ja te quelcom aquí (família, propietats,…) ja podria començar a deixar de ser considerada immigrant.

Segòn. Quan es dóna un crèdit o un prèstec es fa amb la condició que aquests diners siguin tornats amb uns interessos. La concessió d’aquest crèdit o prèstec s’ha de fer amb cura. Cal assegurar-se que la persona que els rep te’ls pugui tornar i per això es demanen garanties (avals, tenir una nòmina,….). Amb la ma al cor, si us ve algú a demanar diners i és un immigrant en el sentit estricte del terme (és a dir, que acaba d’arribar de l’estranger i no te res per a oferir en garantia que us tornarà els diners) li faríeu el prèstec?. Segurament no. Doncs imagineu si ho faria una entitat financera amb diners que no són seus i en una situació de crisi com la que estem. Crisi deguda en bona part per la bogeria per part dels bancs de donar crèdits sense garanties fiables (i amb els quals s’han endeutat amb entitats financeres estrangeres)  i per part de la gent d’endeutar-se més enllà del que podien suportar. És a dir,  amb les circumstàncies actuals cal ser més caut que mai i és cert que entre els immigrants hi ha més probabilitat de trobar gent que pugui fugir del país i deixar un prèstec “penjat” però els estudis de viabilitat s’han de fer de forma personalitzada. Ara bé, com que sempre hi ha tendència a simplificar es pot còrrer el risc de criminalitzar tot un col·lectiu.  En aquest cas es podria posar traves a que una persona obtingués crèdit només pel seu color de pell.

Tercer. La proposta no te gaire lògica. Si penses que una persona que et demana un prèstec te unes circumstàncies que fan difícil que te’ls pugui tornar la solució és (i no cal ser economista per a arribar a aquesta conclusió) no deixar-li els diners. Si penses que no et pot pagar X més difícil ho tindrà per a pagar-te X+3%, oi?.
Alguns haurien de recordar la frase famosa de John Maynard Keynes: Si et dec una lliura tinc un problema. Però si te’n dec un milió el problema el tens tu.

Quart. No hi han solucions màgiques per a res però sí que en aquest cas hi ha instruments que s’hi podrien fer servir. Parlo, per exemple, dels microcrèdits. Tots hem vist com bancs i caixes en deien meravelles i com inflaven pit dient que gràcies a ells hi havia famílies al Perú que sortien endavant. No es podria fer una cosa semblant amb la gent desafavorida d’aquí sigui immigrada o no? No es tracta de que un banc es converteixi en una ONG sinó en que adequi els seu negoci a la situació actual.

I per últim. Abans he parlat d’un rerefons escandalòs. Resulta que els treballadors de la companyia aèria Air Comet estan mobilitzats donat que  fa temps que tenen problemes per a cobrar les nòmines. Els impagaments de la companyia són tan greus que han estat expulsats de IATA (International Air Trade Association) que és una de les coses pitjors que li pot passar a una empresa d’aquest sector.  I per què esmento aquest cas concret? Doncs perquè aquesta empresa pertany a una gent que no pateix cap problema econòmic (dada que ens diu que la situació on s’ha arribat és a causa de desídia o ineptitud com a mínim) per a ser exactes el propietari és el senyor Gerardo Diaz Ferran, President de la CEOE.De fet, aquest cas concret és bastant escandalós ja que els deutes pugen a gairebé tres milions d’euros. Tan escandalós és que estranya que la premsa no se’n faci ressó. És clar que la premsa de la dreta no en dirà res i la de l’esquerra…bé, l’esquerra potser ha de pagar favors.

En tot cas, potser que abans de voler donar lliçons sobre morositats i compromisos contractuals miressin de veure la biga en ull propi.

Un govern que no sap com gestionar la crisi. Uns sindicats que no representen ningú. El cap dels empresaris que no sap portar una empresa (i el que hi havia abans, en Cuevas que no n’havia estat mai, d’empresari)…. I aquesta gent és la que ha de tenir un diàleg social que ha de resoldre tots els problemes?

Diuen que en lloc de muntar referendums hauríem de pensar en sortit de la crisi. Doncs potser que fem un referendum de debó. La independència no ens treurà de la crisi però si més no només hauríem de mantenir (de moment) els inútils nostrats.

Comentaris: 2
  • latrappola | dilluns, 21 de setembre de 2009 | 21:02h
    Home, quan més risc, més car ha de ser el crèdit, això és un principi bàsic perquè els bancs rutllin mínimament bé. Clar que s’ha de vigilar com es fan servir els termes perquè d’excepcions n’hi ha tantes com vulguis. Racisme seria que no es concedís un crèdit a algú pel color de pell, però si és per un tema de viavilitat econòmica, és normal que percentualment hi hagi colectius amb més dificultats per aconseguir-lo.

    Dit això, ICV i SOS Racisme, com sempre, naveguen amb el tema de la immigració i fan el paper dels senyorets condrets que volen deixar un sou arregladet a la minyona. El pitjor negoci que ha pogut fer la immigració els darrers anys ha estat endeutar-se en hipoteques que ara no poden pagar, i tot sigui dit, a aquesta situació s’hi ha arribat per la intervenció de les administracions públiques que subvencionaven les hipoteques a immigrants via el CEB, el banc del desenvolupament del Consell Europeu.  Si t’entretens a buscar una mica per internet, veuràs que les xifres són realment importants -en especial les de CajaMadrid-. Si un s’atura a pensar-ho una mica, resulta que hem tingut una bona part de la immigració treballant de franc -amb la caiguda de l’habitatge deuen més del que tenen en propietat sumant el que han guanyat els anys treballats aquí-, a la vegada que el senyor Florentino s’anava enriquint amb els diners dels immigrants i de tots plegats. Una bona mostra dels efectes desastrosos del bonisme i de la intervenció estatal en l’economia.

    Estic d’acord amb el que comentes dels microcrèdits, hauria estat una millor solució pels bancs i alhora afavorir que la immigració es pogués establir amb facilitat i sense provocar distorsions en el mercat. (recordo haver vist un parell d’anys ben bons, cua d’immigrants comprant pisos a 300.000 euros a les immobiliàries que tinc sota de casa).

    • borinotus | dimarts, 22 de setembre de 2009 | 09:40h
      Pel que se quan el risc de no-devolució és alt el que es fa és no concedir el crèdit (o prèstec). En tot cas com dic al final del post, aquesta gent no sembla la millor per a dona lliçons d’evitar la morositat.

      El negoci l’han fet tots. Uns endeutant-se més del que podien i els altres concedint crèdits alegrement sense mirar a qui li deixen els diners. Potser el sistema bancari espanyol no ha estat especialment tocat pels “actius tòxics” però si que ho serà i molt per la morositat (que han contribuit a crear) amb la qual cosa tendiran encara més a reduir la concessió de crèdits a pimes i particulars amb la qual cosa es rebaixarà el consum i la creació de feina.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s