Dia Internacional de Txetxènia.

borinotus | 2- Socials | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 08:45h
Ja en alguna ocasió he manifestat la meva sorpresa i enuig al fet que el conflicte txetxè sigui gairebé invisible als nostres mitjans de comunicació. No existeix. Ni tan sols a un mitjà tan propens a defensar els drets dels pobles com és Vilaweb.
Per a contribuir a acabar amb aquest oblit la Lliga pels Drets dels Pobles va crear la campanya “Txetxènia. Trenquem el silenci” de la que ja he parlat en altres ocasions. Si cliqueu a “Vull llegir la resta de l’article” veureu  l’escrit que han fet en commemoració del Dia Internacional de Txetxènia.

Altres posts meus relacionats amb aquest conflicte:

Un conflicte oblidat. Trenquem el silenci.
Sabem qui ha assassinat Natàlia Stemirova.
Anna Politkovskaya.
Lectura de textos de l’Anna Politkovskaya.

El 23 de febrer a diversos punts del món es commemora el Dia Internacional de Txetxènia per recordar el genocidi del poble txetxè ocorregut el 1944.

 

El poble txetxè ha estat sistemàticament reprimit i castigat per Rússia des que aquesta va ocupar el país caucàsic el S. XIX. De totes les tragèdies que aquest poble ha patit a mans dels seus ocupants, la deportació en massa de la població el 1944 és, sens dubte, el fet que més terriblement l’ha marcat.
El tràgic episodi va ocórrer a les acaballes de la 2a. Guerra Mundial, quan Stalin va decidir liquidar a quatre nacions del Caucas Nord, sota la falsa acusació de col·laboracionisme amb els nazis. Tota la població txetxena, ingúixia, karatxai i balkar va ser deportada en massa a l’Àsia Central i a Sibèria.

 

En operacions d’una eficiència esgarrifosa, la NKVD (precursora de la KGB) el 23 de febrer de 1944 va deportar a tota la població txetxena i ingúixia. Gairebé 387.500 txetxens i 92.000 ingúixos foren traslladats en trens de bestiar fins al Kazakhstan i a Sibèria. En el transcurs del viatge i durant els primers mesos a l’exili, es calcula que una tercera part dels deportats varen morir.

 

El règim soviètic, després d’haver expulsat aquestes poblacions de les terres dels seus ancestres, va esborrar dels mapes els noms de les repúbliques liquidades i va destruir els signes de la seva cultura, sense preservar ni cementiris ni mesquites. Finalment, va enviar milers de russos, ucraïnesos, georgians i ossets a ocupar les cases que havien quedat buides.

 

Els txetxens van veure’s obligats a viure 13 anys en terres estranyes, fins que el president Khruixov va permetre que tornessin a la seva terra. El seu retorn, però, no va ser gens fàcil al trobar-se amb les seves llars ocupades pels nous colons.

 

El trauma d’aquesta tragèdia és profund, no només en la generació que va sobreviure al viatge en tren i entre la generació nascuda a l’exili, sinó també en els seus descendents. El que succeí amb els txetxens i amb les altres ètnies del Caucas nord va ser un genocidi que ningú, ni a l’URSS, ni a l’estranger, ho sabia.

 

Moscou va rehabilitar oficialment al poble txetxè el 1991, reconeguent la falsedat de les acusacions d’Stalin. I no fou fins el 2004, seixanta anys després de la deportació, quan el Parlament Europeu va reconèixer que havia estat un genocidi.

 

Aquest 23 de febrer, doncs, des de La Lliga dels Drets dels Pobles volem recordar i expressar molt especialment la nostra solidaritat amb aquest poble maltractat i oblidat

 

 

Lliga dels Drets dels Pobles

Més informació a la web de la campanya “Txetxènia, trenquem el silenci” www.txetxenia.org

—————————————————
 En commemoració del Dia de Txetxènia demà dia 24 a l’auditori del casal Pere Quart de Sabadell (rambla, 69) hi haura una conferència i la projecció d’un documental. A els 18.30 hores. Entrada lliure.

Imatge extreta de la web http://www.txetxenia.org.

Comentaris: 4
  • L’any passat
    Narcís| Adreça electrònica | dimecres, 24 de febrer de 2010 | 21:12h
    a Le Nouvel Observateur va sortir un petit dossier sobre la persecució russa actual. Aquí, no sé de gaire res que s’ hagi escrit. Molt bé per recordar-ho.
    • Doncs en un any…
      borinotus | divendres, 26 de febrer de 2010 | 14:47h
      …han passat moltes més coses. Es veu que segons quins morts (civils, nens, dones, ancians,…) no són tan importants com els d’altres conflictes encara que siguin fets per un dels exèrcits més grans del món sobre una població petita. Com vaig dir en un apunt sobre el tema les repúbliques amb població musulmana de l’ex-URSS mirant amb un ull la Turquia kemalista i amb l’altre el fonamentalisme islàmic, amb aquest menyspreu que se’ls professa acabaran optant pel pitjor camí.
  • ..//..
    rginer | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 11:54h
    … i tots els assassinats que s’han comès a periodistes i bona gent que volien dir la veritat. Mentre, un personatge cruel i genocida és al davant de Txexènia amb el vist i plau de Moscou.
    És tan gros el què passa i poc ressò que se li dona !!!
    Gràcies per recordar-ho … on no pot arribr una un altre ho fa, oi ?
    Bon dia Jaume.
    • Periodistes
      borinotus | divendres, 26 de febrer de 2010 | 14:58h
      Sí, el conflicte aquest només surt a les nostres televisions quan mor algun periodista (sovint rus, cosa que ens hauria d’allunyar de maniqueismes infantils que es veuen prou en altres conflictes) i no sempre. Només en casos molt especials: Politkovskaya, Estemirova, Markelov i Baburova (una criatura de només 25 anys que feia molta por al Kremlim).
      Fa un temps, després de publicar un post sobre la Natasha Estemírov em van fer saber la llista de periodistes assassinats a Rúsia (aquí). És increïble i indignat el silenci tant dels nostres polítics com dels mitjans i de tant abanderat de causes justes que campen per aquí.
      I vergonyós: amb el silenci, ells guanyen.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s